Una setmana d’immersió per agafar aire

La geologia ens indica inequívocament que som a la part nord de Menorca. Una antiga carretera militar ens vol dur a les bateries de Favàritx. Voltam, i un camí asfaltat, també en un altre temps, escapça les salines d’Addaia. Som a finals de juny i finalment quaranta al·lotes i al·lots enfilen amb il·lusió, anhel i nervis, la pujada fins a les cases de Mongofra Nou per fer-hi una setmana de colònies, d’activitats, tallers i convivència enmig de la natura.

Enguany l’excepcionalitat ens ha fet conjugar el respecte cap a la situació sanitària, el compliment de les noves normatives i la justícia educativa. Avaluats tots els riscos i aplicades totes les mesures exigides, començaven unes colònies ambientals de vuit dies amb moltes activitats, moltes ganes i moltes anècdotes per endavant.

Des del 26 de juny fins al 3 de juliol hem viscut el contacte amb la platja, dins l’aigua seguint els sargs que habiten unes praderies de posidònia radiants i alhora fràgils. Fora de l’aigua, amb la contemplació i el respecte cap a una gran duna inclinada i verge, enramada de flora autòctona davall el pic del sol.

El dia seguia amb la recerca de boscos i ombres per jugar i fer diferents tallers sobre l’entorn natural en què estàvem immersos: rastres de mamífers, ocells, rèptils, peixos, platges i roques, flors, arbusts i arbres amb mil aromes, gusts i tactes per descobrir i identificar. La natura sempre ens mostra la seva capacitat de meravellar-nos per sobre de qualsevol artifici humà.

I els infants, adaptant-se al seu ritme més pausat, han començat a escoltar-se a ells mateixos. I és que la proposta educativa de les colònies té dues vessants que es retroalimenten: la coneixença de la biodiversitat de Menorca i la seva bellesa, però també la coneixença d’un mateix, l’anàlisi dels hàbits de cadascú en un estil de vida més o menys vinculat i respectuós amb la natura.

Els ritmes de vida saturats, el materialisme, l’abús de pantalles, l’alimentació... són temes fonamentals per reflexionar com a éssers humans. Si volem una illa natural hem de començar per nosaltres mateixos, en un estil de vida també natural. La conscienciació sobre els nostres hàbits, pensar sobre el nostre paper dins ?i no per damunt? de la natura.

Per fer possible aquest exercici hem comptat amb l’esforç i dedicació de diferents professionals. Moltes persones han estat vinculades a aquest projecte. Primer de tot, el personal del lloc de Mongofra Nou que ens ha ajudat amb tota la logística i ens ha fet sentir com a casa. També els sis monitors i monitores dedicant tota la seva energia diària a l’educació.

Diferents col·laboradors ens han nodrit amb els seus coneixements. En Javier Méndez de la Societat Ornitològica de Menorca va venir a compartir amb nosaltres una jornada d’anellament d’ocells; en Javier Ares del projecte Polaris ens va mostra els estels, allargats enmig d’una era; en Pere Pons ens va dur d’excursió per la finca per identificar els sorolls nocturns de les aus; na Maria Torrents i na Carol Pons ens van mostrar a cercar dins la nostra creativitat els missatges més potents per defensar el medi ambient.

Des del GOB alguns voluntaris i treballadors també han aportat el seu gra d’arena, preparant activitats de botànica, col·laborant en tasques administratives... En definitiva, estem molt agraïts al conjunt de persones que han fet possible aquesta experiència tant necessària. I naturalment, volem destacar la decisió dels quaranta infants que hi han participat i la confiança de les seves famílies.

Volem agrair també el suport de la Direcció General de Residus i Educació Ambiental del Govern Balear, de l’Agència de Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca, de l’Ajuntament de Maó, l’Ajuntament des Mercadal, del Grup d’Acció Local de Pesca de Menorca i de la Fundació Marilles, dedicada a la millora del medi marí de les Illes Balears.

La convivència en aquest espai ens ha permès viure la natura que ens envolta des de trenc d’alba fins entrada la nit. La quietud del matí fins al fosquet en un indret gairebé isolat, on els ocells i les plantes, les roques i les persones recobren el protagonisme i l’autenticitat de què estan privats en la majoria de llocs humanitzats.

Paradoxalment, ens hem immers per fer una alenada d’aire pur en aquest 2020... i fins la propera!