Al·legacions a l'ampliació del port de Ciutadella

Usar amb eficiència les instal·lacions portuàries de Menorca i evitar noves agressions sobre zones especialment protegides, són la base de l'escrit d'al·legacions que el GOB ha presentat al projecte d'ampliació del dic de Ciutadella, actualment a exposició pública.

Fa uns dies, el Govern Balear va presentar la idea de dotar amb els anomenats ducs d'Alba als dos molls del dic exterior de Son Blanc. A la pràctica, això vol dir que un port pensat per operar amb vaixells de 100 metres d'eslora, podria passar a operar amb bucs de 190 metres.

Totes les obres es fan dins una zona protegida amb dues figures europees. És Lloc d'Interès Comunitari, pels hàbitats que alberga, i és Zona d'Especial Protecció per a les Aus, per les espècies d'ocells que l'usen amb freqüència.

L'ampliació del port es vol justificar perquè algunes companyies han mostrat interès en operar amb vaixells més grans dels habituals. Al respecte, el GOB recorda que a només 45 Kms hi ha el port de Maó que, sense haver de fer cap obra pública nova, accepta vaixells de fins a 245 metres d'eslora, si van dotats d'impulsors transversals, o de 235 si no compten amb aquesta dotació.

Cal demanar-se com s'actuaria si aquesta demanda es produís al litoral peninsular. S'habilitarien inversions públiques cada 45 Kms perquè ho demana una companyia privada que no es vol desplaçar fins el port que actualment ja li pot oferir el servei que requereix?

En tot cas, el GOB recorda que hi ha legislació vigent que vetla per optimitzar les inversions públiques. La Llei 40/2015, dedicada al Règim Jurídic del Sector Públic, i que afecta a tots els nivells competencials existents a l'Estat espanyol, disposa al seu article 140 que les Administracions Públiques han de col·laborar per a aconseguir finalitats comunes. Estableix que tenen l'obligació de garantir la coherència de les actuacions afectades per una mateixa matèria, que s'ha d'observar el principi d'eficiència en la gestió dels recursos públics i compartir l'ús dels recursos comuns.

Com es veu, el fet que Maó i Ciutadella siguin ports gestionats per nivells competencials diferents, no és argument perquè es perdi la coordinació i l'eficiència en les actuacions públiques, entre dos punts que es troben a tan poca distància física. Per tant, s'ha demanat que s'analitzi i es sotmeti a informació pública la possibilitat de coordinar els dos ports per a poder optimitzar els recursos públics existents, abans que fer noves despeses públiques.

L'obra prevista incorpora també l'encimentat del fons marí (en una zona habitual de posidònia) de 850 m2. Una intervenció irreversible sobre el medi, que es planteja per evitar que els vaixells puguin provocar algun soscavament en el moll de llevant. Aquest problema es produeix quan els grans vaixells activen els hèlixs laterals de maniobra. Però amb les condicions actuals, no hi ha perill de buidat del peu del moll, perquè els vaixells només poden entrar de popa i no fan virat lateral. En opinió del GOB, per tant, es tracta d'una intervenció prescindible.

A les al·legacions que s'han presentat, es demana que, més enllà de valorar l'efecte ambiental de l'obra física plantejada sobre el dic actual (que costaria més de 5 milions d'euros), també es valori la major contaminació atmosfèrica que provoquen els grans vaixells. Efectivament, la major relaxació de la normativa en mar obert, fa que encara s'estiguin usant uns tipus de fuel que ja estan prohibits en terra o dins dels ports, una regulació que perd de vista que la contaminació de l'aire no queda confinada en el mar, sinó que es desplaça lliurament afectant de manera indiscriminada les persones que es troben a mar o a terra, així com el medi natural terrestre o marí.

Per aquests motius s'ha sol·licitat que, en l'estratègia contra la crisi climàtica, es fixi un temps màxim per tal que els vaixells que operen en el canal de Menorca ho hagin de fer amb gas, i que, en la transició, les tarifes que es paguen per ús portuari incloguin també el criteri del tipus de combustible usat, a fi d'incentivar les innovacions orientades a reduir la contaminació de cada vaixell.

Així mateix, el GOB mostra la seva preocupació perquè la construcció del dic de Son Blanc ha anat acompanyada d'un increment del nombre d'amarraments en el port tradicional. Atès que ambdues zones formen part de Xarxa Natura, es demana que s'elabori un estudi detallat dels hàbitats existents en tota aquesta àrea amb l'objectiu d'elaborar un mapa d'impactes submarins, així com d'identificar les oportunitats de dur endavant actuacions de restitució de degradacions produïdes per les actuacions humanes.

Un estudi d'aquestes característiques hauria de ser realitzat per algun estament científic de prestigi i podria servir de pauta per programar, per part de Ports de Balears, una sèrie d'intervencions de compensació ambiental a les àrees d'ús més intensiu.