Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

19/08/2020

Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?

Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
Fuente: GOB

La posta d'ous d'una tortuga marina a una platja menorquina ha estat un dels esdeveniments d'aquest estiu. Tant la gestió de la posta com de les cries que ara, feliçment, van naixent, generen preguntes entre la població. Intentarem respondre-les amb aquesta nota informativa.


L'augment de temperatura que estem patint en les últimes dècades està provocant que les tortugues marines, que històricament sempre havien criat al Mediterrani Oriental, estiguin buscant noves zones de posta al Mediterrani Occidental. Això ha fet que diverses administracions, entre elles la Conselleria de Medi Ambient de les illes Balears, anessin fent estudis de temperatura potencial a diverses platges de les illes.


No totes les arenes són iguals, com sabem els illencs. Per la composició de l'arena, unes s'escalfen més que d'altres. La temperatura d'incubació dels ous de tortuga marina és molt important, ja que no només influirà en el sexe de la descendència sinó que una temperatura massa baixa (per sota dels 26 ºC) no faria viable l'evolució dels embrions.


Aquestes dades són les que expliquen que la majoria dels ous es traslladessin de Punta Prima (l'arena tan blanca reflecteix molt el sol i no agafa prou escalfor) a Sa Mesquida, que era la platja més propera que reunia condicions.

Per poder comparar l'evolució, i també per augmentar les possibilitats de naixements, la resta d'ous es van dur a la incubadora del Centre de fauna del GOB i al centre del Cofib de Mallorca. S'ha de tenir en compte que a la platja també poden sorgir problemes, com inundacions per pluges, contaminació per bacteris, baixada de temperatures, etc.


Si al niu original hi hagués hagut menys de 60 ous, s'haurien conduït tots a incubadora, perquè una part de la incubació depèn del calor metabòlic i cal una quantitat mínima d'ous perquè es produeixi. Com era d'esperar, primer han nascut els exemplars de la incubadora, perquè han tingut unes condicions de temperatura i humitat molt constants. A poc a poc, sempre pel vespre, en van naixent d'altres a la platja.


Compensar les pèrdues


L'impacte que els humans estem tenint sobre el mar està afectant greument moltes espècies. La presència de plàstics, de contaminació química, de renous d'embarcacions, l'augment de la temperatura, les arts de pesca controlades o descontrolades, són algunes de les afectacions no naturals que maten milers de tortugues marines cada any, entre d'altres animals. Com que es produeixen milers de baixes per causes artificials, es fa necessari dur a terme una política activa de conservació en tot allò que es pugui, per mirar de compensar-ho.


Aquest és el motiu que explica també que les tortuguetes acabades de néixer no s'alliberin al mar. Això es faria si l'espècie es trobàs en condicions normals. Els estudis realitzats estimen que el 90 % de les tortugues marines moren el primer any, per causes naturals o artificials.


A les tortugues que vagin sortint del niu se les traslladarà a unes instal·lacions condicionades on entren en un programa que monitoritza i alimenta els exemplars durant els primers mesos. En funció de la quantitat, es repartiran entre els aquaris de Palma, Andratx i València. Quan hagin assolit una mida i pes recomanable, es farà un període d'adaptació i s'alliberaran a Menorca.


Aquest mateix programa es va aplicar a les tortugues que van néixer l'any passat a Eivissa, i a banda de l'alta taxa de supervivència (més del 90% han sobreviscut), en menys d'un any les tortugues han passat de pesar uns grams a pesar gairebé 2,5Kg. Un èxit comptant amb les poques possibilitats que haguessin tingut si s'haguessin deixat lliures des d'un principi.


Des del GOB volem agrair la dedicació de les nombroses persones voluntàries i a les entitats que han participat de la vigilància del niu a la platja. També un agraïment sincer per la gent que retira plàstics del mar, que fa un ús responsable de l'activitat de pesca i que ajuda a frenar els impactes negatius sobre la mar.

Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
GOB

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.