Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

24/08/2020

Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.

Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
Fuente: GOB

Parlar d’Economia ens pot semblar de vegades complex i feixuc. Així i tot, l’Ecologisme va lligat necessàriament a la viabilitat econòmica. Per tant, no podíem deixar de parlar del model productiu de Menorca en algun moment d'aquestes jornades.

Dimecres passat, dia 19, vam parlar d’economia sostenible en la tercera jornada d’Estiu 0. Va ser un debat interessant i productiu, marcat sobretot per la senzillesa i la sinceritat dels ponents que van conversar amb la resta de participants.


Vam abordar la qüestió a partir de l’entrevista personal a tres persones que duen a terme iniciatives d’economia sostenible en diferents sectors. Ens vam nodrir de la seva experiència, dels seus comptes i també de les seves sensacions al peu del canó de la productivitat sostenible a Menorca.


Representant el primer sector, na Maria Antònia de Torralbet ens va compartir les seves dificultats i les seves oportunitats com a pagesa d’una finca d’agricultura sostenible. Ens va parlar de la il·lusió de fer projectes en família, del valor cultural de protegir el camp, del gust de fer feina amb il·lusió i la tranquil·litat de fer feina del que creus. Va posar en relleu la importància de donar un producte de qualitat al client per fidelitzar-lo.


Na Clara i en Nico són dos joves dissenyadors que fa quatre anys es van aventurar amb un projecte de calçat amb valor afegit. La seva iniciativa, Pwani, dóna una segona oportunitat als residus del mar que recullen els voluntaris de Per la Mar Viva, fabricant a partir d’aquest material les soles de les seves sabates. El valor afegit de l’Economia circular, la producció 100% local i l’ètica laboral són els estímuls de la seva iniciativa empresarial. Ells també construeixen alternatives viables per l’economia de la nostra comunitat.


N’Stéphanie ja fa uns anys que va arribar a Menorca per construir, juntament amb el seu soci Ignasi, els projectes de Ses Sucreres i Hevresac. Es tracta de dos allotjaments situats als centres de Ferreries i Maó. La seva iniciativa promou un turisme sostenible amb el medi ambient, conscienciat amb la cultura de Menorca i ètic amb els treballadors i l’economia de l’illa. Aposten per unes estades turístiques tranquil·les, fomentant el respecte cap a la natura i la població de l’illa. Amb ells vam poder debatre sobre les oportunitats però també sobre els perills de diversificar l’oferta turística.


Tres exemples constructius, una de cada sector productiu, per diversificar i donar respostes a la situació econòmica insostenible que tenim a Menorca. Els seus responsables han coincidit en la il·lusió com a valor afegit per a les hores de dedicació que implica. La viabilitat econòmica hi és. L’altre factor crucial és el paper del consumidor. La seva conscienciació, la coneixença del que hi ha darrere cada producte... Això derivarà en una aposta no pel producte més barat del mercat, sinó pel producte que més ens interessi consumir.


Volem donar les gràcies a totes les persones que estan fent possible aquest Estiu 0: als participats en viu i en línia, als tècnics de so i càmera, a la brigada de l’Ajuntament de Maó per les cadires, a tot l’equip del GOB per la gran feina i motivació incondicional, a Verlaat per la música festiva i les lletres reveladores del darrer dia, a les finques de Custòdia Agrària pel tastet sa i sostenible de què vam poder gaudir, i especialment al Fons Menorquí de Cooperació per donar-nos l’oportunitat de generar aquests espais tan necessaris.


L’última jornada, per lligar tot el que hem parlat, serà el dimecres dia 26 d’agost. Des de l’organització pensam que estan sortint idees molt interessants, i fins i tot algunes iniciatives de treball en xarxa. Hem identificat alguns problemes d’arrel que semblaven ignorats. Han sorgit també alguns dilemes a perfilar. La setmana que ve serem al terrat del Molí per canalitzar la feina feta fins ara i per convenir quin camí podem seguir.
 

Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB
Estiu 0. Fer feina en alternatives viables.
GOB

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.