Inicien les tasques d'exhumació de la fossa de Bunyola a la recerca d’una quinzena de víctimes

De les quinze víctimes enterrades a Bunyola, sis encara no estan identificades. Entre aquestes es podrien trobar tres menorquins. L’excavació començarà aquest dilluns, 31 d’agost, en una zona enjardinada on es podria haver construït un clot per enterrar algunes d’aquestes víctimes.
 
La Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització del Govern Balear, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, iniciarà aquest dilluns, 31 d’agost, les excavacions al cementeri municipal de Bunyola amb l’objectiu de localitzar la fossa comuna on varen ser enterrades les quince víctimes de la repressió franquista, de les quals es té constància documental.

Així s’ha donat a conèixer aquest dissabte en un acte reduït per a familiars en el qual han participat el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, el batle de Bunyola, Andreu Bujosa, el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, membres de la Comissió Tècnica de desapareguts i fosses de les Illes Balears, i representants de l’empresa ATICS, encarregada de l’execució del segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears.

La previsió inicial és que la intervenció al cementeri de Bunyola es dugui a terme entre els dies 31 d’agost i 10 de setembre de 2020.

La consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, ha destacat com l’exhumació de fosses “és fonamental per reparar la memòria de les víctimes i poder conèixer la veritat dels fets que varen succeir. Ho hem vist a Sencelles, a Son Coletes i a Bunyola ens mou el mateix objectiu: donar resposta a les famílies que mai han deixat de cercar els seus familiars desapareguts”.

En paraules del secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, “les famílies de les víctimes es mereixen unes institucions públiques que vetllin pels drets humans i impulsin la recerca dels assassinats i desapareguts. A Bunyola cercam 15 persones i farem tot el possible per trobar-les. Però cal ser prudent perquè el cementiri ha patit profundes modificacions”.

“És obligació dels que ostentam la responsabilitat política actual recuperar la història i tota la informació sobre les víctimes de la repressió franquista”, ha afegit el batle de Bunyola, Andreu Bujosa.

Proposta d'intervenció

El Projecte d'intervenció al cementeri de Bunyola, presentat per ATICS a la Comissió tècnica de desapareguts i fosses de les Illes Balears, proposa realitzar un seguit d’estudis al subsòl del cementeri i corroborar diverses informacions, tal com ha exposat el coordinador d’aquest segon Pla de Fosses, Cesc Busquets.

S’han establert 3 zones d’excavació: la Zona 1 correspon a la zona enjardinada —de 6,30 m per 4,80 m— que s’excavarà manualment per avaluar la possibilitat que s’hi construís un clot per albergar alguns dels assassinats el 1936; la Zona 2, que correspon en el seu origen a una fossa comuna excavada el 1932, on van ser enterrats 10 individus a partir de la documentació del projecte “Totes les Causes” de l’associació Memòria de Mallorca, i on s’analitzarà la possibilitat d’exhumar els cossos més moderns —que Aranzadi va localitzar en l’estudi de viabilitat realitzat el 2019— per veure si a sota encara queden restes humanes del 1936. Finalment, també s’analitzarà l’ossera actual, que s’ubica actualment entre dues fileres de nínxols —Zona 3—, ja que podria contenir cossos procedents de les neteges realitzades a la fossa comuna. Ara bé, seria possible que una gran acumulació de restes humanes més recents cobreixin els cossos de 1936 i fes inviable la seva retirada.

Actualment, es desconeix amb exactitud la ubicació de la fossa comuna dels individus represaliats pel règim franquista el 1936 i enterrats al cementeri de Bunyola. Es té indicis que se situaria a la banda sud-est, un indret que ha patit grans modificacions, com la construcció de nínxols.

El Pla d’intervenció ha estat elaborat en base a la fitxa tècnica realitzada per l’investigador Xavier Margais dins el Mapa de Fosses comunes de Mallorca; l’estudi de viabilitat del cementeri de Bunyola realitzat per la Sociedad de Ciencias Aranzadi, el maig de 2019; la documentació recollida en el projecte “Totes les Causes”, de l’Associació Memòria de Mallorca —un projecte que compta amb la classificació de 2.761 causes judicials entre 1936-1939, procedents del Jutjat Togat Militar de les Illes Balears—;i el treball de camp realitzat per l’equip d’arqueòlegs d’ATICS.

Les víctimes de Bunyola

Entre el 6 d’agost i el 28 de desembre de 1936, arribaren al cementeri de Bunyola una quinzena de cadàvers. Eren homes que havien estat assassinats per arma de foc i abandonats a la vorera de camins o carreteres, víctimes de la repressió franquista. Abans de ser enterrats van ser objecte d’autòpsies que determinaren que la majoria d’ells varen morir per hemorràgia cerebral, pleural, múltiple, etc. (Xavier Margais, 2016).

D’aquestes quinze víctimes, nou estan identificades gràcies a diferents causes judicials facilitades per l’Associació Memòria de Mallorca. Es tracta de Joan Busquets Cañellas, Josep Cañellas Roser, Antoni Juan Massanet, Rafael Ferriol Grimalt, Pere Suau Riera, Onofre Arbona Jordà, Gabriel Servera Cardell, Guillem Pocoví Samsó i Joan Fiol Martí.

Falten per identificar sis víctimes, entre les quals es podrien trobar tres menorquins: els germans Bartomeu i Sebastià Carretero Gornés, i José Filomeno Pons Sintes. Tots tres, naturals de Ciutadella, viatjaren junts a Mallorca per fer de testimonis a un judici. Es creu que foren assassinats el 12 de novembre de 1936 i enterrats a Bunyola. Per aquelles dates aparegueren tres cadàvers a la confluència de la carretera d’Esporles a Santa Maria del Camí amb el torrent de ca na Sili. Tres cadàvers que pertanyien a tres persones desconegudes a Bunyola. L’historiador i director de l’Arxiu Diocesà de Menorca i de l’Arxiu Municipal de Ciutadella, Marc Pallicer Benejam relaciona aquest episodi amb la descoberta dels tres ciutadellencs a la fossa comuna de Bunyola.

La intervenció al cementeri de Bunyola forma part del segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, aprovat per la Comissió Tècnica de desapareguts i fosses, i que impulsa la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern. Aquesta és la tercera actuació inclosa dins el Pla, després de les excavacions dutes a terme als cementeris de Sencelles i de Son Coletes, a Manacor. I li segueixen actuacions a un forn de calç del coll d’Artà-Salma, als cementeris de ses Figueretes (Eivissa), Valldemossa, Santa Maria del Camí i Porreres.