Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

22/01/2021

Crisis derivada de la Covid-19,

Crisis derivada de la Covid-19,
Fuente: Caib

Las Illes Balears reclaman ante el Gobierno que el Plan de recuperación con los nuevos fondos europeos priorice a las autonomías más afectadas por el impacto social y económico de la pandemia

El Govern de les Illes Balears ha reclamado ante el Gobierno de España que la implementación del Plan de Recuperación con los nuevos fondos europeos ante la crisis derivada de la Covid-19, a través de los proyectos a financiar con el Mecanismo de Recuperación y Resiliencia del fondo Next Generation, priorice las mayores necesidades de las autonomías más afectadas por el impacto económico y social de la pandemia, como es el caso de las Balears, y para la mejora de su modelo económico, con una apuesta por la diversificación y una mayor sostenibilidad social, económica y medioambiental.

La consellera de Hacienda y Relaciones Exteriores, Rosario Sánchez, ha defendido este posicionamiento durante la primera reunión y sesión constitutiva de la nueva Conferencia Sectorial del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, presidida por la ministra de Hacienda, María Jesús Montero, y que se ha llevado a cabo este jueves mediante videoconferencia con representantes de los gobiernos autonómicos. Asimismo, ha planteado la necesidad de tener en cuenta el conocimiento de las comunidades de su realidad para adaptar este Plan estatal a cada territorio y también la de articular una mayor capacidad de decisión de las comunidades en una nueva propuesta de reglamento de funcionamiento de esta nueva Conferencia sectorial entre el Gobierno de España y las comunidades autónomas.

Durante la reunión, la consellera Sánchez ha defendido que la puesta en marcha de este Plan con los nuevos fondos europeos, a través del Mecanismo de Recuperación y Resiliencia, tiene que priorizar a las autonomías y a los sectores con mayores necesidades de reactivación y protección por el mayor impacto de la crisis económica derivada de la pandemia, como es el caso de las Illes Balears, debido a la mayor caída prevista del PIB, y en consecuencia con mayores necesidades de mejorar su modelo económico.

Para la implementación de este plan, ha manifestado la consellera de Hacienda y Relaciones Exteriores, se debe tener en cuenta el impacto diferenciado que la crisis derivada de la Covid-19 está teniendo en las comunidades, en términos económicos y sociales, de desigualdades y pobreza y de empeoramiento de la actividad económica y de destrucción del tejido productivo, y por tanto, también las mayores necesidades de mejorar y hacer más resiliente su modelo económico.

En este sentido, el Govern trabaja en diversas líneas de cara a la mejora del modelo turístico, la modernización de sectores tradicionales por medio de la transformación digital y su proyección exterior para aumentar su competitividad, y la apuesta también por nuevos sectores estratégicos en torno a la ciencia, la investigación, la innovación y la sostenibilidad.

En cuanto a la gestión de los nuevos fondos, el Govern también ha planteado en la reunión la necesidad de avanzar en la concreción de diversos aspectos relativos a la participación de las autonomías, los procedimientos para la selección de proyectos o los mecanismos de seguimiento, si bien valora como un primera paso para la agilización de la ejecución de los fondos el nuevo real decreto ley de medidas urgentes para la modernización de la administración pública y para la ejecución del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia.

El Govern de les Illes Balears, ha recordado Sánchez, trabaja de manera conjunta desde el inicio del verano pasado con el resto de administraciones de las islas –consells insulares y ayuntamientos- y los principales agentes económicos y sociales en los proyectos que se defenderán para que el Gobierno de España los incorpore en el Plan estatal de Recuperación y Resiliencia. Las líneas de trabajo en las se trabaja inciden en la transición energética, la reactivación económica y la cohesión social.

El punto de partida del programa balear para acceder a los nuevos fondos europeos nace del amplio consenso social y político en torno al Pacto para la Reactivación y la Diversificación Económica y Social de las Illes Balears, firmado el 1 de julio pasado entre administraciones y agentes sociales, empresariales y políticos, y que prevé inversiones para abordar el triple objetivo del fondo Next Generation de protección ante la pandemia y sus efectos sociales y económicos, la reactivación de la economía y el empleo y el impulso de reformas estructurales que mejoren el modelo económico y social de las Illes Balears.

Del nuevo fondo europeo, además del trabajo conjunto relativo a los proyectos que irán a cargo del mecanismo de Recuperación y Resiliencia, las Balears ya tienen asignados 300 millones de euros a través del otro instrumento del fondo, el mecanismo REACT-EU, de Ayuda a la Recuperación para la Cohesión de los Territorios de Europa. Estos recursos de REACT-EU —a ingresar entre 2021 y 2022 y con plazo de ejecución hasta el 2023— permitirán financiar, entre otros, inversiones en servicios públicos fundamentales, políticas de empleo y medidas para la recuperación de la economía y el empleo. Esta asignación sitúa a las Balears como segunda comunidad autónoma en términos de recursos per cápita en el reparto de estos nuevos fondos, por encima de la media autonómica en ingresos por habitante.

Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib
Crisis derivada de la Covid-19,
Caib

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.