22/03/2021
Cal una estratègia 2030 per a l'aigua de Menorca
Menorca necessita un full de ruta per coordinar polítiques d'aigua. Actualment no hi ha estratègies efectives i, si no s'hi posa remei, anirem a un futur on s'aniran estenent els pous esgotats, salinitzats o contaminats per nitrats. En el Dia Mundial de l'Aigua, el GOB demana iniciativa conjunta al Consell Insular i els ajuntaments de l'illa per marcar pautes.
La política d'aigua és competència del Govern Balear. Però el departament de Recursos Hídrics, que depèn de la Conselleria de Medi Ambient, no té cap política per respondre als reptes que tenim al davant. Hi ha un incompliment generalitzat de la Directiva europea de l'Aigua i les majors urgències de Mallorca i d'Eivissa fan que a Menorca aquest sigui un tema abandonat, a pesar de la importància estratègica que té.
La vella política de l'aigua deia que l'objectiu de la gestió pública en aquesta qüestió era respondre a tota la demanda que es detectés. S'havia de donar tanta d'aigua com es sol·licitàs. Però mantenir aquesta política -que Europa demana que s'abandoni- ens està duent a una pèrdua progressiva del recurs.
Ja són molts es pous municipals que no poden oferir el servei en les condicions de salubritat que requereixen les normatives sanitàries i això és així perquè s'han fet molts excessos que mai s'han volgut gestionar. Una bona part d'aquests excessos encara s'estan produint.
Hi ha espais urbans que gasten aigua molt per damunt de la mitjana. És un problema habitual a urbanitzacions on hi ha jardins no adaptats al clima menorquí. Aquesta gent té uns índexs de consum que fàcilment quintupliquen allò que seria lògic.
Aquest problema s'hauria d'abordar amb una reorganització de les tarifes d'aigua que cobren els ajuntaments. Qui usi les quantitats que són lògiques ha de continuar pagant molt poc (generalment no arriba a un euro la tona), però qui gasti per damunt d'aquests paràmetres ha de tenir tarifes que incentivin l'estalvi, l'ús d'aigua de pluja o la reutilització d'aigües depurades.
També el Pla Territorial Insular té molt a fer incorporant obligacions d'estalvi significatiu en les noves construccions. Les al·legacions del GOB incideixen de manera especial en aquest objectiu.
Després tenim el descontrol de les granges intensives, que reguen extensos camps de blat d'indi a ple sol d'estiu. La desídia del Govern Balear fa que hi hagi finques que reguen fins a 14 hores diàries un mateix camp, sense cap inspecció periòdica per veure si funcionen els comptadors, sense exigir la relació d'extraccions anuals que fa anys que exigeix la normativa vigent.
Cal regular les depuradores que aboquen metalls pesants al mar, la destrossa de valors naturals que es fa amb l'actual mètode de neteja de torrents, la permanent revisió d'un Pla Hidrològic que mai s'atreveix a abordar amb coratge els problemes principals. Tot això són coses previstes i regulades a la Directiva europea Marc de l'Aigua, a la qual Balears encara no ha aconseguit donar compliment.
L'experiència de l'Estratègia 2030 de descarbonització de Menorca, ha permès alinear polítiques, establir criteris i abordar objectius que estan fent moure la situació energètica de l'illa, per molt que encara no veiem els resultats. És necessari fer el mateix en temes d'aigua, perquè ara mateix no tenim ni resultats ni estratègia.
