30/03/2021
Instal·lació d'una pedra per la memòria a Fornells
El Govern Balear, a través de la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica, ret homenatge a les víctimes del nazisme i del franquisme de les Illes Balears amb la instal·lació de 97 pedres de la memòria dins el Projecte Stolpersteine, dirigit per l’artista alemany Gunter Demnig. L'acte va comptar amb la presència del conseller Miquel Àngel Maria i el Batle des Mercadal, entre altres regidors.
Una d'aquestes pedres es va posar a Fornells. En record a Ernest Rosselló Gornés.
Rosselló Gornés, Ernest
(Fornells, 1917 – Gusen, 1941)
Neix a Fornells, el 25 d’octubre de 1917. Els seus pares són el pescador Antoni Rosselló Sans (Fornells, 1977) i Gertrudis Gornés Alzina (Fornells, 1974). Ernest és el petit de sis germans.
Ernest també és pescador. No ens ha de semblar estrany: el 1930 un total de 187 persones declaren un ofici a Fornells; d’aquests, 112 (un 60 %) es dediquen a la pesca. Al final de la Guerra Civil passa a servir a la Base Naval de Maó. Eulàlia, que tenia llavors nou anys, el recorda com un jove prim, bru, actiu. D’acord amb la documentació consultada s’afilia al Partit Comunista. Segons un informe del delegat del govern franquista, «antes del Gran Movimiento Nacional era considerado sujeto de mala conducta y estaba afiliado a la UGT. Al caer Menorca bajo el dominio rojo alistóse en las milicias marxistas, voluntariamente, y más tarde ingresó, también como voluntario, en la armada roja, sirviendo como marinero en la Base Naval de Mahón, distinguiéndose por su maltrato a los presos nacionalistas». Sembla ser que gran part de la guerra la fa a la Base Naval.
Parteix a l’exili a bord del Devonshire juntament amb els seus amics els germans Pascual. Ernest fa una primera estada al camp d’Argelers i entra en una CTE. En el mateix informe, de desembre de 1940, s’afirma que està localitzat en un camp de presoners a França, segurament ja sota el control nazi. Eulàlia Petrus ens explica que ha sentit contar que Ernest marxa per França amb els germans Pascual i que, desfets i sense saber com sortir-ne, es lliuren als alemanys, que els traslladen en un camió amb altres presoners. En aquest trajecte, els germans Pascual es llancen del camió i fugen, però ell —sense forces per continuar fugint— decideix quedar-se. Sabem que arriba a Mauthausen el 26 d’abril de 1941 procedent de l’Stalag XI A d’Altengrabow, pròxim a Magdeburg i Berlín. Li imposen la matrícula 3781. Irene Rosselló va sentir contar a son pare, germà d’Ernest, que un dia, en Bagur, que també va a Mauthausen (es refereix a Enric Bagur), li contà que va veure n’Ernest i li va dir que estava molt malament, que ja no podia més. Si és així, està clar que els menorquins es trobaven al camp d’extermini.
El 30 de juny de 1941, Ernest és traslladat al Komando de Gusen, amb el número 13192. Mor el dissabte de Nadal de 1941, exterminat.
La biografia ampliada d’Ernest la trobareu a Portella Coll, Josep. Quaranta menorquins als camps d’extermini. Menorca Segle XX, núm. 19. Maó, 2016.
