Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

02/06/2021

Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas

Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Fuente: Consell Insular

Por primera vez se presenta un sistema de indicadores conjuntos de sostenibilidad, que permite comparar Lanzarote, Fuerteventura, Menorca e Ibiza a lo largo de más de 20 años de evolución social, económica y ambiental.

El objetivo principal de este proyecto es realizar una comparación dinámica de las islas de Fuerteventura, Ibiza, Lanzarote y Menorca a través del análisis de sus evoluciones en una serie de indicadores de sostenibilidad. Para ello, se ha creado un sistema de 98 indicadores distribuidos en 7 bloques (población, economía y empleo, sociedad, territorio y biodiversidad, transporte y movilidad, turismo y vectores ambientales) con datos históricos de las cuatro islas, que en muchos casos trascienden los últimos 20 años.

Objetivo, ampliar horizontes
Los que vivimos en un territorio insular tendemos, en ocasiones, a enaltecer las cualidades de nuestra isla por encima de todo. Sin embargo, en otras circunstancias podemos ser excesivamente críticos con la gestión llevada a cabo por nuestros dirigentes o excesivamente pesimistas con la situación de nuestra isla. Este documento permite ampliar el punto de vista y los límites conocidos con la realidad de otros territorios similares, que han evolucionado de una manera parecida o diferente, y poder cotejar en una más justa medida la realidad de cada isla.

Por otro lado, son unos indicadores que nos invitan a huir del cortoplacismo de una legislatura e intentar obtener una perspectiva a más largo plazo. Estos indicadores no reflejan lo que estamos haciendo bien o mal en este momento, sino que nos muestran lo que venimos haciendo bien o mal en las dos últimas décadas. Por tanto, no fiscalizan la labor de un determinado equipo de gobierno, más bien nos informan del devenir de nuestras islas y sociedades a lo largo del siglo XXI.

Contenido
Se ha elaborado un informe sintético con una selección de los indicadores, donde se exponen de forma sencilla y visual, y se acompañan de comentarios descriptivos y aclaratorios. Y se dispone de un resumen ejecutivo, para conocer la información más substancial del proyecto y que también se podrá encontrar en las webs de las entidades colaboradoras (obsam.cat, datosdelanzarote.com).

Además, los datos recopilados se han organizado en distintas bases de datos en formato de hojas de cálculo. Cada ficha va acompañada de una tabla con información de los indicadores (descripción, fuente de los datos, unidad de medida, observaciones), gráficos y una breve explicación. Estas bases de datos se encuentran disponibles en las mismas webs, de forma que cualquier persona interesada pueda interactuar con los datos obtenidos o conocer en profundidad la metodología de elaboración de cada indicador.

La mayoría de los datos que constituyen los indicadores provienen del Instituto de Estadística de las Islas Baleares (IBESTAT) y del Instituto Canario de Estadística (ISTAC), centros territoriales regionales de referencia y sin los cuales no hubiera sido posible realizar este ejercicio de comparación. Otros indicadores ya se venían calculando por las distintas entidades participantes del proyecto a partir de datos de otros organismos públicos y entidades. Por último, algunos indicadores han sido construidos de cero para este proyecto. En todo caso, la formación del sistema de indicadores ha requerido de un gran esfuerzo de homogenización y selección de la información.

Un proyecto abierto a la reflexión y mejora
Las cuatro islas participantes presentan unos valores de superficie y población parecidos. Además, los cuatro territorios basan su economía en el turismo de sol y playa. Estas características comunes facilitan la comparación. Cada uno de los indicadores estudiados desprende un gran volumen de información que invita al análisis, a la interpretación y a la reflexión. Y en el conjunto de indicadores se vislumbra el modelo territorial y económico de cada isla. Se trata de un proyecto vivo, en evolución y abierto a aportaciones.

Por último, es importante destacar que es la primera vez que se hace un esfuerzo conjunto entre reservas de biosfera de islas mediterráneas y atlánticas para homogeneizar los datos que permitan evaluar las tendencias de sostenibilidad. Por supuesto una metodología abierta a la incorporación de nuevas reservas de biosfera.

Convenio de cooperación entre Lanzarote y Menorca
En este sentido, el Cabildo de Lanzarote y el Instituto Menorquín de Estudios han firmado recientemente un convenio marco de cooperación para el desarrollo de actuaciones de investigación y monitorización de ambas islas que, como se recordará, fueron declaradas reservas de biosfera simultáneamente en octubre de 1993.

Quienes
El Sistema de indicadores conjuntos de sostenibilidad es el resultado de la colaboración entre el Observatorio Socioambiental de Menorca (OBSAM), el Centro de Datos del Cabildo de Lanzarote, la Oficina de la Reserva de Biosfera de Fuerteventura y la Ibiza & Formentera Preservation; centros que han trabajado conjuntamente en la ampliación del sistema de indicadores, recogida, análisis e interpretación de los datos. Además, la iniciativa ha contado con la colaboración de las oficinas de Reserva de Biosfera de Menorca y Lanzarote, así como del Institut Menorquí d’Estudis.

Autores/as por islas:
MENORCA, Observatorio Socioambiental de Menorca (OBSAM), Institut Menorquí d’Estudis (IME)
Eva Alonso Epelde, gr. en Administración y Dirección de Empresas.
Claudia Fuentes Fernández, gr. en Ingeniería del Medio Natural.
David Carreras, lic. en biología, director del OBSAM.

LANZAROTE, Centro de Datos del Cabildo de Lanzarote
Miguel Ángel Martín Rosa, lic. en sociología, director del Centro de Datos del Cabildo de Lanzarote.
Raquel Gil de la Puente, lic. en sociología, técnica del Centro de Datos del Cabildo de Lanzarote.
Macarena Cabrera Fontes, lic. en sociología, técnica del Centro de Datos del Cabildo de Lanzarote.

FUERTEVENTURA, Reserva de Biosfera del Cabildo de Fuerteventura
Antonio Gallardo Campos, lic. en medicina, director de la Reserva de Biosfera de Fuerteventura.
Bárbara Abaroa, lic. en ciencias del mar, técnica de la Reserva de Biosfera de Fuerteventura. (persona de contacto)

IBIZA, Ibiza & Formentera Preservation
Sandra Benbeniste Millán, lic. en derecho y economia, directora de la Ibiza Preservation
Inma Saranova de Martín, lic. en periodismo, coordinadora del Observatorio de Sostenibilidad de Ibiza

Más información:
http://www.obsam.cat/informes-indicadors/
http://www.datosdelanzarote.com/

Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular
Radiografía de sostenibilidad de 4 islas españolas
Consell Insular

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.