Recuperació de la memòria històrica del Desastre d’Annual quan es compleixen 100 anys

L’IME coordinarà la recerca sobre la participació de menorquins a la Guerra del Marroc (1921-1927)

Coincidint amb el centenari del Desastre d’Annual (1921) - la pitjor batalla entre Espanya i Marroc on van morir més de 10.000 homes - aquest 2021 el Consell Insular de Menorca vol rendir homenatge a tots els menorquins i residents a l’illa que van participar-hi i especialment als 57 homes que hi van morir i són recordats amb els seus noms tallats al marès del monument dalt el Toro. Tanmateix es vol recuperar la memòria històrica des de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) amb la difusió dels fets que es coneixen i la recerca més profunda dels successos i les persones que van perdre la vida, objectiu pel qual es farà una crida als familiars i descendents que tinguin informació sobre aquests fets per aportar allò que creguin oportú.

La iniciativa es presenta aquest dilluns 21 al Ple de juny del Consell Insular, i serà una declaració institucional que donarà pas a un procés de recuperació de la memòria històrica sobre la participació a la guerra entre Espanya i Marroc d’ara fa cent anys, de centenars de menorquins i residents de l’illa, soldats de lleva en la seva major part. Actualment ja es té constància de la mort entre 1921 i 1927 de més de 40 homes de Menorca a causa de la conflagració i algunes fonts apunten a més d’una quinzena de pèrdues humanes per malaltia.

Aquests són els noms - per ordre alfabètic de llinatge i sense accents - dels 57 homes recordats al monument dalt el Toro, erigit “als nostres morts al Marroc”: Jaime Albiach Sangros, Ildefonso Almunia Ribes, Miguel Andreu Gonzalez, Juan Areyzaga Areyzaga, Jose Artigas Martínez, Luis Borras Femenias, Jose Buigues Martinez, Vicente Carrascosa, Lorenzo Carreras Pons, Antonio Castello Caste, Lorenzo Cavaller Coll, Juan Cladera Florid, Salvador Climent Climent, Juan Coll Alles, Martin Darder Pons, Juan Diez Torreros, Bautista Domingo Almela, Ramon Eloy Muñoz, Jeronimo Fabregues Coranti, Jose Felix Gomila, Pedro Ferrer Vidal, Rafael Ferrero Morales, Rafael Fiol Vidal, Eloy Garcia Cabello, Bernardo Garcia Sendra, Jose Hernandez Valiente, Melchor Jaime Coll, Vicente Llavata Vazquez, Bartolome Lluch Alafons, Manuel Lopez Femenias, Vicente Martinez Valdes, Guillermo Mas Mesquida, Daniel Maya Charques, Teodoro Montero Garcia, Julio Moran Soler, Carlos Moysi Vidal, Salvador Navarro Andres, Juan Oleo Villaescusa, Sebastian Orfila Gomila, Pascual Palliser España, Joaquin Pascual Montañez, Jose Pastor Segui, Armando B Pons Abello, Miguel T Pons Buenaventura, Gabriel Pons Pons, Vicente Poveda Verdejo, Sebastian Puig Barcelo, Jose Ricla Tarancon, Nemesio Roig Rodenas, Vicente Sanchiz Garcia, Vicente Sansaloni Camarena, Pablo Sedano Loza, Jose Simo Alexandre, Cristobal Sintes Sintes, Rafael Soler Albero, Francisco Torres Escandell i Guillermo Vert Nicolau.

El contingent més gran, format per més de 800 homes menorquins o residents a l’illa, que participà a la Guerra del Marroc o Guerra del Rif, pertanyia al segon batalló expedicionari del regiment d’Infanteria de Maó, nombre 63, i es va desplegar per terres del Rif al 1923. Abans però, l’exèrcit espanyol, ja havia enviat diferents unitats de les bases menorquines, com el grup lleuger d’artilleria des Castell, format per 128 soldats i que va partir el setembre de 1921. Al desembre del mateix 1921 va salpar també des de l’illa la segona bateria expedicionària de la comandància d’artilleria de Menorca. La major part dels homes enviats a la Guerra del Marroc (1921-1927) eren joves de classes populars que no podien pagar la salvaguarda a la que recorrien les classes més adinerades per alliberar els seus fills de l’enfrontament bèl·lic.

El Consell Insular de Menorca, vol ara, per una banda, retre homenatge a tots els menorquins i residents que van ser enviats a una guerra absurda, i per l’altra, també vol expressar la seva solidaritat i sentiment cap a les víctimes marroquines. Tanmateix s’inicia un procés de recuperació de la memòria històrica d’aquells fets i del seu impacte entre els menorquins de fa 100 anys, i sobretot, com a institució hereva, vol demanar perdó a les famílies, descendents i població en general pels successos de la Guerra del Marroc i més concretament pel Desastre d’Annual.