Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

22/06/2021

Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments

Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
Fuente: GOB

Alguna cosa podria estar canviant a Cala Galdana, després de dècades d'un mal crònic que afecta el torrent. Una problemàtica que comparteixen algunes de les urbanitzacions antigues de la costa menorquina i que fins ara ha costat tant d'abordar perquè els pactes de silenci eren efectius. Eren, en passat.

El primer pas d'aquesta urbanització es dóna als anys seixanta, quan es construeix la carretera cap aquell paradís format per la desembocadura del torrent d'Algendar.

Conegut com es Riu d'Algendar, perquè les nombroses fonts que abocaven al barranc en aquell temps permetien aigua tot l'any, separa els termes de Ferreries i Ciutadella. En 1970 ja es van construir dos gran hotels, un a cada municipi. Es conta sempre que el que està al bell mig de la platja i que connecta l'arena amb la part alta del penyal, va eludir la normativa declarant que tenia planta baixa i dos pisos (la part que sobresurt del penyal de dalt), i que les altres nou plantes eren soterranis.

Després vindrien més hotels, grups d'apartaments i xalets, l'ocupació de la zona de maresma i el desviament de la desembocadura del riu cap a ponent. Tot fet d'aquella manera, amb fosses sèptiques sovint preparades per anar filtrant al subsòl, amb alguns abocaments directes al torrent, amb una normativa ambiental inexistent o poc exigent.

Amb el temps, s'abordaria una depuradora conjunta, situada a la part de Ciutadella. El sistema actual de clavegueram recull tota l'aigua residual de Ferreries cap una estació de bombeig i la trasllada a l'altra banda. A Serpentona, diferents estacions reben també l'aigua de la urbanització, la bombegen bordejant el torrent i l'eleven fins la part més alta.

Antigament, es van fer instal·lacions per aprofitar l'aigua al lloc vesí de Son Mestres. Però la cosa no va quallar. Hi va haver un temps que les residuals queien pel penyal en forma de salt d'aigua i, finalment, es va fer connectar un emissari que aboca dins el torrent.

Els repetits intents de transformar tota aquesta zona amb un port esportiu són dels anys noranta, i van fracassar perquè la societat ja estava més organitzada per defensar el territori, tot i que es va dragar la part final per permetre l'entrada i sortida de més barques.

Des dels inicis, el torrent ha patit problemes de vessaments dels establiments humans del costat. La majoria de fonts del barranc s'han eixugat perquè s'han fet pous a les voreres superiors. Tampoc plou com abans. El torrent està més estàtic a nivell d'aigua i segueix rebent abocaments sense depurar. Però sembla que alguna cosa ha canviat enguany.

Més enllà d'aquells de la pròpia urbanització que sempre exigeixen a les administracions públiques i als grups ecologistes -no s'ho perdin- que posin solucions immediates als problemes de contaminació, ara es comencen a veure actituds diferents. Gent que, més enllà de l'actitud infantil de desviar l'atenció, comprenen que s'han de fer corresponsables d'un problema que, si existeix, és perquè hi ha una urbanització a cada banda del torrent.

Fa uns quants dies que hi ha molt de moviment lligat al món de les aigües residuals. S'estan fent inspeccions conjuntes i per separat de la majoria d'administracions. Hi ha molts residents que ja es manifesten farts de no poder gaudir ni poder posar en marxa els negocis de la zona degut a la inconsciència d'uns pocs.

S'ha detectat un abocament directe -que inclou també els materials sòlids de les aigües residuals- provinents d'un grup d'apartaments en primera línia. Imaginem com devia ser abans la sensació d'impunitat que aquesta gent, no es sap quan, havia fet una canalització travessant l'asfalt del carrer i cobrint-lo amb ciment.

Sent important haver-ho detectat i resultant imprescindible que es sancioni una actitud tan irresponsable, el volum potencial d'aquest punt de vessament no sembla que pugui explicar l'estat del torrent, tot i que és evident que hi contribueix.

L'aigua que surt de l'emissari de la depuradora actualment està molt processada i sembla mostrar garanties. S'ha de seguir cercant i activar totes les alarmes cada vegada que hi hagi un nou episodi de canvi de color sobtat de l'aigua. Sigui ara a l'estiu o sigui a l'hivern. S'ha d'acabar amb la prepotència dels abocaments agressius periòdics i s'han d'identificar tots els responsables.

No carreguem contra la natura com si el responsable sigui el torrent, la posidònia o els ànecs. La solució al problema actual no passa per tirar clor i acabar de matar la poca vida que hi queda. Ben al revés, cal potenciar que la vida microbiològica pugui processar tota la càrrega de substàncies que s'ha abocat. Qualsevol tècnic de depuradora sap com es fan aquestes coses.

Veurem què passarà amb les activitats econòmiques lligades al turisme de la zona. De moment, a jutjar pel dinamisme de furgonetes que es veu aquests dies, el què és segur és que s'ha activat l'economia de les empreses lligades a la fontaneria. Potser és una primera passa significativa.

Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB
Cala Galdana. Anatomia d'uns vessaments
GOB

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.