Novetats de la campanya arqueològica d'Amics del Museu de Menorca a Torre d'en Galmés

Amics del Museu de Menorca ha presentat les novetats de la campanya d'excavació 2021, la tercera a la part nord del poblat. El vicepresident i conseller de Cultura, Esports, Educació i Joventut, Miquel Àngel Maria, i l'alcalde d'Alaior, José Luis Benejam, han estat les autoritats presents. D'ençà de la dècada dels 90, l'associació d'Amics del Museu de Menorca desenvolupa tasques d'investigació, posada en valor i divulgació de la prehistòria de Menorca al jaciment de Torre d'en Galmés.

Codirigeixen la intervenció els arqueòlegs Borja Corral, Antoni Ferrer i Carlos de Salort. Les tasques de restauració són a càrrec dels restauradors-conservadors Francesc Isbert i Cecília Ligero. Participen en el projecte estudiants i graduats de diferents universitats d'Espanya i voluntaris de Menorca. Concretament, enguany s'ha comptat amb 20 estudiants i graduats de Barcelona, Madrid, Sevilla i Almeria. També 19 voluntaris de Menorca i dos joves del programa “Un estiu per créixer”. Totes les feines s’estan realitzant seguint les “recomanacions d’actuació per a excavacions arqueológiques a Menorca a causa de la crisi sanitària de la COVID-19”.

La campanya 2021 es divideix en dues fases: tres setmanes d'excavació al jaciment entre els dies 26 de juliol i 13 d'agost; i feines de laboratori fins dia 31 d’agost al local de l'associació a Maó. El projecte d’excavació està centrat en un conjunt d’estructures situades a la part nord del poblat, entre dos dels tres talaiots, que segurament serien de la fase d’ocupació més antiga de l’assentament.

Restes humanes i 34 pesos de teler

Durant aquesta campanya s’han excavat nivells d’enderroc de l’Estructura 1. Segurament es tracta d’un espai domèstic amb diferents estances que estarien cobertes amb un sostre d’argila i fang. La distribució de les estances és lleugerament diferent a les que s’han vingut documentant a les altres cases excavades al poblat.

A una de les estances s’han documentat restes humanes, concretament d’un individu adult al·lofís -amb un esquelet que no permet determinar-ne el sexe perquè els caràcters indicadors no són evidents-. Dues datacions radiocarbòniques d’aquest esquelet permeten situar la seva mort entorn el segle III abans de la nostra era. És també força interessant el fet que els ossos de l’individu, un cop passat un temps, van ser aplegats i amuntegats. L’esquelet estava cobert per una capa d’enderroc, de forma que quan es dipositar dins la casa, aquesta encara no havia col·lapsat del tot; però també estava dipositat sobre un petit nivell de pedres caigudes, de forma que la casa probablement ja estava abandonada quan aquestes restes humanes s’hi van dipositar. A la mateixa habitació que l’esquelet s’ha documentat també un conjunt de 34 pondera, anses d’àmfora reutilitzades com a pesos de teler.

Aquest projecte és possible gràcies al finançament del Consell Insular de Menorca, l'Ajuntament d'Alaior i els socis de l'associació d'Amics del Museu de Menorca. Compta amb el suport científic de la Boston University, el Royal Institute for Cultural Heritage de Bèlgica, l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, l'empresa de topografia TANIT SL. També hi col·laboren l'Ajuntament de Maó, la Fundació Foment del Turisme de Menorca, el Museu de Menorca, INJOVE, Menorca Foto, menjars preparats La Paella, Rótulos Ornaque, el Consell Escolar de Menorca que participa durant el mes d'agost amb el programa “Un estiu per créixer”.

El 19 d’agost a les 19 hores està prevista una jornada de portes obertes per a mostrar i explicar a tothom com ha anat la intervenció.