Menorca ja supera la capacitat de càrrega nàutica

El Pla General de Ports de Balears ha vingut obligatòriament acompanyat d'un estudi de capacitat de càrrega nàutica de Menorca. Les xifres resultants fa anys que són superades per la realitat. Aquestes dades, disponibles ja a nivell oficial, han de fer repensar les actuacions als gestors dels ports i també a les empreses lligades a la nàutica. Menorca hauria d'oferir bons serveis, atenció i reparació, però no més amarraments.

El document, anomenat "Análisis espacial de la capacidad de carga náutica de las zonas de fondeo de las Illes Balears", ha estat elaborat en 2020 pel SOCIB (Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears) i el va encomanar la Direcció General de Transport Marítim i Aeri del Govern Balear.

Per obtenir els nombres de capacitat de càrrega, es divideix el fons marí del litoral de les illes en zones de fondeig regulat (zones on és obligatori fondejar a boies instal·lades) i zones de fondeig no regulat  (la resta de zones sense comptar la zona de bany). Aquesta última, s’ha dividit en fons marí arenós (on podríem fondejar amb àncora lliurement) i fons amb Posidònia (on està prohibit per llei fondejar amb àncora). Tenint en compte la superfície de fons marí arenós i la mitjana de l’eslora de les barques a les illes, entre 8 i 10 metres, el SOCIB ha calculat que el nombre màxim de barques que podrien fondejar a les cales i platges de Menorca és de 2115 embarcacions.

Ara que es disposa d'aquestes dades, acceptades a nivell tècnic i polític, des del GOB hem comparat les barques que es van inventariar l'any 2010 mitjançant un vol aeri, quan s'havia iniciat el Pla Insular de Costa que després els canvis polítics van frenar.
El cas és que a l'estiu de 2010 es van comptabilitzar a Menorca un total de 4.939 embarcacions. D'aquestes, 1.830 es localitzaven a ports, 684 a zones de fondeig regular i 2.344 es trobaven fondejades amb àncora o en trànsit. O sigui que fa 10 anys ja havíem superat la capacitat de càrrega nàutica de l'illa i ens trobàvem al 110 %.

Si anem més enllà i creuem les dades de les barques que es van trobar fondejades a algunes cales l’estiu del 2010, amb la capacitat màxima definida a l'estudi de 2020, trobem 18 punts on la capacitat de càrrega era molt superior al que podrien acollir, concretament 810 barques de més. Alguns indrets populars com s’Illa de l’Aire, Macarella o Pregonda comptaven amb més de 50 barques cadascuna fondejades incorrectament, però punts com s’Illa d’en Colom o Ses Salines de Fornells sumaven més d’un centenar de barques de més a cada una.

Des de 2010 fins ara s'han incrementat el nombre d'amarratges als ports. Especialment, el port de Maó continua ampliant amb les conflictives obres, fetes sense estudi previ d'impacte ambiental, a la zona des Castell. També al port d'Addaia es vol duplicar la zona afectada pel port esportiu.

Veient les xifres resultants, sembla clar que no té sentit continuar ampliant l'oferta d'amarraments si les barques després de no han de caber a la costa. És com voler ampliar aparcaments a les platges i que després la gent no hi càpiga sobre l'arena. No interessa des del punt de vista ambiental ni tampoc per l'efecte negatiu que tal massificació genera sobre la imatge de Menorca com a zona ben conservada.

Per això es fa una crida als gestors dels ports i també a les empreses nàutiques, per tal d'estructurar una oferta basada en la qualitat i no en la quantitat. L'economia nàutica no es pot seguir sustentant en incrementar cada any el nombre de barques, sinó en oferir uns bons serveis durant la temporada turística i una indústria de reparació i manteniment durant l'hivern, que permeti una economia més desestacionalitzada.

El 2021 segurament que ha tornat a batre rècords de massificació nàutica, d'acord amb molts de testimonis diferents. Què més ha de passar per prendre mesures reals i frenar aquesta carrera que ja ens està fent mal a nosaltres mateixos?