Portal de tu Ciudad Alta
← Noticias de Menorca

28/09/2021

La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes

La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Fuente: Caib

El vicepresidente del Govern y conseller de Transición Energética, Sectores Productivos y Memoria Democrática, Juan Pedro Yllanes, ha anunciado hoy, durante la interpelación sobre política general del Govern en materia de descarbonización de las centrales térmicas en las Illes Balears, que la central de Maó pasará de funcionar con fuel a hacerlo con gasóleo.

Además, ha indicado que los motores de fuel de esta central sólo podrán funcionar 500 horas/año (durante tres semanas), bajando de las 8.700 actuales. También ha indicado que las negociaciones con el Ministerio para erradicar el fuel de Menorca e Ibiza están muy avanzadas.

Yllanes ha informado en el Pleno del Parlament que este miércoles día 29 se aprobará  en la Comisión de Medio Ambiente de les Illes Balears este cambio para la central de Maó y ha indicado que la negociación del cambio de combustible de los motores que hasta ahora funcionaban con fuel para que pasen a funcionar con gasóleo «está también avanzada» y «permitirá operar a estos motores hasta las 1.500 h/año».

Así mismo, ha avanzado que en octubre también se aprobarán cambios similares para la central de Ibiza donde, al igual que en Maó, se ha empezado también el proceso de descarbonización consistente en adoptar las Mejores Técnicas Disponibles (MTD) para limitar su funcionamiento y cambiar de combustible.

El vicepresidente ha declarado que «sabemos que este límite no es suficiente y el objetivo tiene que ser desterrar el fuel de las centrales térmicas de manera definitiva. Por eso, instaremos al Ministerio, que es quien es competente en este punto, a acelerar este cambio de combustible definitivo y sustituirlo por otros menos contaminantes como gasóleo y gas».

«Todos estos cambios en las centrales de las islas ayudarán, a corto plazo, a reducir la contaminación de estas centrales; pero tenemos claro que el objetivo a largo plazo es el cierre definitivo de las centrales térmicas», ha añadido Yllanes, al tiempo que ha dicho que «éste sólo podrá llegar cuando las Illes Balears tengan una potencia amplia de energías renovables instalada y cuando entre en funcionamiento el segundo cable de conexión con la Península».

Hay que señalar que la planificación de Red Eléctrica ya contempla para el próximo quinquenio la construcción de este cable. De hecho, las Baleares concentran más del 17 % de la inversión del Estado, con cerca de 1.200 millones de euros.

Yllanes, además, ha querido manifestar que este Govern se ha comprometido a acelerar la transición energética y avanzarse a los objetivos establecidos. «Nos hemos propuesto un hito ambicioso pero posible para llegar al 2023 con un 25 % de energía eléctrica producida por renovables, haciendo un salto cuantitativo muy importante. Ya están en tramitación parques fotovoltaicos con una potencia de 530 MW, que equivale a la potencia que tenía Es Murterar cuando funcionaba a pleno rendimiento; con esto, sumado a los 100 MW que ya están en marcha y a los que vendrán, podremos llegar. Todo esto con una tecnología, la solar fotovoltaica, que no contamina nada», ha dicho.

En cuanto a la central de Can Marí de Formentera, Yllanes ha explicado durante su intervención que continúa siendo la principal productora de electricidad en la isla. En este sentido, el vicepresidente ha declarado que las actuaciones realizadas consisten en mejorar el aislamiento de los grupos y así reducir la contaminación acústica para los vecinos del entorno. «Sabemos que no es suficiente y la solución pasa por una entrada de renovables en Formentera que nos permita dejar de depender de Can Marí hasta llegar a su cierre», ha añadido. Por este motivo, el también conseller ha puesto énfasis en que «el autoconsumo en particulares, empresas y administraciones es clave si queremos cerrar centrales como Can Marí y convertir Formentera en un referente de soberanía energética. Pero para ello necesitamos la colaboración de todas las administraciones, desde los consells insulars hasta cada uno de los ayuntamientos porque la transición energética es cosa de todos. Cada uno, en la medida de sus capacidades y competencias, tiene que incorporar esta perspectiva climática en sus acciones».

«El autoconsumo es el camino para avanzar hacia la soberanía energética y la democratización de la energía. Un modelo energético cada vez más descentralizado, donde los ciudadanos se puedan empoderar y ser autosuficientes sin depender de las circunstancias del mercado eléctrico», ha finalizado.

La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib
La central térmica de Maó reducirá a 500 horas anuales el funcionamiento de los motores de fuel desde este mes
Caib

Más noticias

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

02/02/2022

Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó

La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

01/02/2022

Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells

Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

01/02/2022

L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca

L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.