10/11/2021
Massificació turística (1): La capacitat d'acollida no declarada.
Iniciam una sèrie de cinc notes de premsa, acompanyades dels corresponents vídeos, amb la voluntat de traslladar a la gent interessada les dades que poden ajudar a comprendre els efectes de la massificació turística en diferents aspectes.
En aquesta primera entrega es parla de l’aglomeració de gent a l’estiu. De percepcions cadascú tindrà la seva, però les dades indiquen que a la punta d’agost de 2019, darrer any turístic pre-Covid, Menorca va arribar quasi a les 204.804 persones (veure imatge adjunta Annex 1).
Aquesta quantitat de gent està íntimament relacionada amb la capacitat d’allotjament que té l’illa. Per saber quina és aquesta capacitat de persones, podem acudir a les xifres oficials d’allotjament turístic reconegut pel Consell Insular, que es situen en 81.045 places.
Si analitzem els grans grups d’aquesta oferta, veurem que un 24,8 % està constituït pels apartaments (bàsicament a la costa, fruit del creixement dels anys vuitanta), un 31,9 % són els hotels i hotels-apartament (bàsicament també a la costa formant part de l’oferta de sol i platja dels anys setanta i vuitanta) i un tercer gran grup, molt més modern, es troba constituït pel lloguer turístic, que ja representa un 34,4 % (veure imatge Annex 2).
Per tant, podem constatar que si sumam sol i platja (molt lligat al tot inclòs) i lloguer turístic, tenim més del 91 % de l’oferta turística de Menorca. Quan parlam idò de massificació, cal fixar-se especialment en aquestes modalitats. Perquè totes les altres juntes (agroturismes, hotels de ciutat, hostals, etc) no arriben al 9 % del total (veure imatge Annex 3).
Fent ara un exercici matemàtic, agafem la punta d’agost de 204.804 persones i li restam la gent empadronada (que té casa a l’illa) i les places turístiques legals (les 81.000 esmentades abans). Ens queden encara unes 30.000 persones que ni estan empadronades ni tenen plaça turística legal. No se sap aquesta gent on dorm. Una petita part, potser comparteix la casa amb amics residents i d’altres aniran amb caravana, però el gran gruix està dormint en allotjament turístic no declarat (veure imatge Annex 4).
Si sumem les quasi 28.000 places de lloguer turístic legals i les 30.000 persones que no sabem on dormen, són devers 50.000 persones que s’estarien allotjant a cases que han deixat de ser per als residents. L’aposta de Menorca de no créixer molt en oferta turística s’està veient clarament sobrepassada per la manca de control en el turisme que s’allotja a cases.
Davant això, el GOB està promovent propostes a diferents nivells. Inclou, per una banda, la necessitat d’una vigilància efectiva i unes sancions dissuasòries de l'allotjament turístic il·legal, als efectes d’evitar que la massificació turística pugui seguir augmentant a costa de retirar encara més habitatges a la població resident.
Les propostes també inclouen la necessitat de reconvertir i anar rebaixant per la via de la qualitat els allotjaments turístics que van quedant obsolets. Caldria establir una ràtio turística molt superior als 30 o 60 m2 que es va decidir als anys vuitanta (que encara avui es manté), i apostar per una bossa màxima de places, amb ràtios de com a mínim 120 m2 per cada plaça, de manera que es vagi reduint la capacitat a mesura que s’actualitza l’allotjament a les necessitats actuals (veure imatge Annex 5).
Qui vulgui escoltar tota l’explicació encadenada d’aquest capítol, pot visualitzar el vídeo que hi ha adjunt.
Pròximament, es publicaran noves notes relatives al col·lapse de vehicles a les platges, a la massificació nàutica, als efectes de tot això sobre l’aigua potable i també sobre el preu dels habitatges.
