Noticias
Artículos de actualidad
02/02/2022
Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó
La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.
01/02/2022
Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells
Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.
01/02/2022
L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca
L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.
31/01/2022
Avís prohibició de gir a l’esquerra a l’accés de Torre Soli per la Me-1
El Departament de Mobilitat del Consell Insular avisa que a partir del dijous 3 de febrer no es permetrà el gir a l’esquerra per accedir a Torre Solí des de la Me-1. En ares de millorar la seguretat d'aquest encreuament, es prohibirà el gir a l'esquerra en totes dues direccions, tant per entrar a Torre Soli venint de Maó, com per sortir-ne en direcció a Ciutadella. En el primer cas, els vehicles que vinguin de Maó i vulguin entrar a Torre Soli, hauran d'anar fins l'encreuament de Es Migjorn Gran (aproximadament 2 minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. En el cas que la sortida es vulgui realitzar des de l’encreuament de Torre Soli vulguin anar cap a Ciutadella, hauran d'anar fins a l'encreuament de Son Bou (també aproximadament dos minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. Aquests canvis obeeixen a la necessitat de millorar la seguretat de la circulació i persones usuàries en aquest punt de la carretera general Me-1. Aquesta prohibició afectarà especialment als vehicles de turisme, atès que els vehicles pesats ja no acostumaven a utilitzar aquest encreuament per accedir a la zona sud de l’illa.
31/01/2022
El Seminari d'Agricultura i Medi Ambient comença el dissabte dia 5
Aquest dissabte, 5 de febrer, tindrem la primera jornada del Seminari d’Agricultura i Medi Ambient. No ho deixeu pel darrer moment i apunteu-vos ja, l’aforament és limitat! Serà a la sala d’audiències del Claustre del Carme de Maó, de 9:30 a 14 h. Aquesta primera jornada comptarà amb les ponències d’Axel Torrejón i Xisco Llompart, que ens parlaran de la importància de la sostenibilitat agrària des de diferents perspectives. Si vols aprendre tècniques per a millorar la fertilitat del sòl i t’interessa conèixer de primera mà una experiència de recuperació d’una finca en decadència, aquesta jornada és per a tu! Començarà Axel Torrejón amb la ponència Entendre, conèixer i millorar el sòl per augmentar-ne la fertilitat i controlar plagues. Axel és assessor de finques agràries, ajuda els pagesos a iniciar-se en les tècniques regeneratives i fa seguiment dels cultius. Té un gran coneixement de biopreparats aptes per tractar les més diverses mancances agràries i cerca solucions que aprofitin els recursos disponibles a la finca. Podeu veure informació sobre la seva feina a www.rayen.org. Després, Xisco Llompart, ens presentarà el seu projecte personal a la finca Purgatori i el projecte col·lectiu Me ecològic de Mallorca de comercialització de carn d’ovella amb la xerrada Ramats, pastures i arbres: els ingredients per a la sostenibilitat d’una finca. Xisco ha dedicat els darrers anys a recuperar l’activitat de la finca familiar, que havia entrat en decadència, i té molt clar que unir arbres i bestiar és clau per a adaptar-nos a la realitat climàtica i agrària de les nostres illes, reduir costos i tenir un negoci sostenible. Ens explicarà també la seva experiència en el món del cooperativisme i com aquest pot servir per comercialitzar amb èxit productes amb valor afegit. Podeu veure més informació a www.meecologic.com. La jornada acabarà amb un dinar a un restaurant, inclòs en el preu d’inscripció, per continuar compartir experiències i intercanviar opinions. Trobareu el programa complert de les dues jornades (dissabte dia 12 tenim la segona) al fitxer adjunt. Podeu inscriure-vos al Seminari d’Agricultura i Medi Ambient a través del següent formulari o bé visitant-nos a la nostra oficina del Camí des Castell 53, a Maó, de dilluns a divendres de 9 a 14 h. Si teniu dubtes podeu escriure al mail custodia@gobmenorca.com o trucar al 971350762. Aquesta activitat compta amb el suport econòmic del Consell Insular de Menorca i de la Fundació MAVA.
31/01/2022
FÍSICS SE IMPONE EN EL MEDALLERO DEL CAMPEONATO DE SANT ANTONI DE KARATE
El club de karate Físics de Ciutadella, mostró en el “Campionat Sant Antoni” su buen estado de forma, esta vez con los más pequeños del club de poniente, des de los 8 a los 15 años. Colgándose hasta un total de 46 medallas entre todas las categorías de las dos modalidades de kata y kúmite, dejando claro así, que la cantera sigue los pasos de los alumnos más aventajados. Así como también el conjunto de parakarate quienes dieron una señal de evolución realizando katas más complejos, demostrando su destreza. Las medallas de oro eran para; Laura Mayor, Dani Sintes, Ricardo Álvarez, Hajar Hallouch, Zoe Chirico (doblete) Aitor Faner (doblete) Erika Capó (doblete) Adelaida Herrero (doblete) Sebastian Vatamaniuc (doblete) Marc Jaume, Nahia Calafell, Isahq Bertit, Yahya Adnane, y Queralt Capó. Mientras que en el segundo escalón se subían; Marta Pons, Dani Noguero, Carlos Fernández, Nahia Calafell, Moises Azañero, Miranda Herrero (doblete) Dalila El Ahmar (doblete) Gabi Loaiza, Lorena Hidalgo, Ibai Bagur, Ivan Barber, y Marc Jaume. I por último las medallas de broce serian para; Lorena Hidalgo, Claudia Mercadal, Hugo Serrano, Isahq Bertit, Gibet Forcada, Yahya Adnane, Queralt Capó, Elena Pons (doblete), Hajar Hallouch, Pilat Font, Miquel Bosch y Gabi Loaiza
Noticias
31/08/2021
26/11/2018
Curso de ‘Dirección y gerencia de Proyectos Verdes’
Se trata de un programa con 150 horas de duración y sin límite de participantes, cuyo objetivo es formar a profesionales de la dirección y gerencia para su desempeño profesional de diferentes campos como la administración, la dirección de organizaciones, la gestión de proyectos, la coordinación de equipos, la dirección de proyectos educativos, en el plano empresarial, entre otros. Para Santos Jorna, coordinador de Acción local, “en un mundo cada vez más acelerado y complejo, las tareas de dirección y gerencia son esenciales para aprender a conducir nuestras vidas, nuestros proyectos, nuestros equipos y nuestras organizaciones”. Con este objetivo, el programa está diseñado para, de manera práctica, poder elaborar un plan y ejecutarlo, adquiriendo en el proceso las principales competencias asociadas a esta disciplina.” La Dirección General de Medio Ambiente abrió por primera vez su Escuela ‘MOOC de Liderazgos Verdes’ en octubre de 2017, ofreciendo capacitación masiva y gratuita en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, permitiendo acceder a una serie de programas para la concienciación y desarrollo de un nuevo liderazgo de la ciudadanía, para la puesta en marcha de proyectos de economía verde y circular. Por esta Escuela Mooc han pasado ya 507 participantes, 233 en la primera edición y 274 matriculados en la segunda. La plataforma se enmarca en el programa ‘Red Municipal de Participación y Concienciación Social sobre la Economía Verde y el Patrimonio Natural en Extremadura’, que forma parte de ‘Extremadura 2030’ y es fruto de la colaboración entre la Junta de Extremadura y la Asociación de Universidades Populares de Extremadura (AUPEX). Esta plataforma de concienciación se enmarca en la Estrategia regional de Economía Verde y Circular “Extremadura 2030”. La Dirección General de Medio Ambiente de la Junta de Extremadura, en colaboración con la Asociación de Universidades Populares de Extremadura, ha creado esta Plataforma de capacitación en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, que tiene como finalidad el diseño de un proyecto para la concienciación y el desarrollo de un liderazgo ciudadano en torno a una herramienta tecnológica en internet. La misma permitirá acceder a una serie de programas para la concienciación y el desarrollo de un nuevo liderazgo entre la ciudadanía y las organizaciones, siempre desde la perspectiva de la economía verde y circular. La plataforma se encuentra alojada en la página web www.extremadura2030.com. Utiliza la metodología MOOC (del acrónimo Massive Online Open Courses), cursos en línea abiertos y masivos gracias a internet, accesibles a toda persona interesada en cursarlos, gratuitos y sin límite de participantes. Puede considerarse como una nueva modalidad educativa que aprovecha los recursos tecnológicos en búsqueda de un aprendizaje masivo y abierto.
Otras noticias
29/11/2020
Els projectes de suport als més necessitats durant la pandèmia marquen els Premis Autonòmics del Voluntariat IB 2020
Els guardons han reconegut en aquesta segona edició el projecte socioeducatiu Naüm Son Roca, la delegació d’Eivissa de Metges del Món, l’associació Formenterers Solidaris, la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella i l’Ajuntament d’Artà, amb el projecte Som Col·lectiu. Les mencions i reconeixements són per a l’Associació de Voluntaris d’Eivissa i les trajectòries de Manuela de la Vega Llompart i Gabriel Janer Riudavets. El recinte firal de Maó ha acollit aquest diumenge la gala d’entrega dels Premis autonòmics del Voluntariat Illes Balears 2020, al llarg de la qual s’ha donat a conèixer el nom dels guardonats d’aquesta segona edició, a la qual s’han presentat vint candidatures. Uns guardons que convoca la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització a través de la Direcció General de Participació i Voluntariat, amb l’objectiu de donar suport i reconeixement públic a l’acció de les entitats de voluntariat que desenvolupen la seva activitat a les Illes Balears. En la categoria de Premis autonòmics del Voluntariat, un per a cada illa, a Mallorca, les Hermanas de la Caridad de Sant Vicente de Paúl han estat reconegudes amb el Premi Olivera IB 2020 pel projecte socioeducatiu Naüm Son Roca; a Menorca, la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella s’ha fet amb el Premi Tamarell IB 2020; la delegació d’Eivissa de Metges del Món Illes Balears ha estat guardonada amb el Premi Estepa IB 2020; i Formenterers Solidaris ha estat mereixedor del premi Savina IB 2020. Enguany, la convocatòria dels premis ha incorporat una nova modalitat amb la creació d’un Premi d’Organització Veïnal, que ha recaigut en l’Ajuntament d’Artà per la seva tasca a l’hora de vertebrar el projecte Som Col·lectiu. Els premis estan dotats amb 3.000 euros cada un. En la categoria de mencions i reconeixements, en aquesta segona edició el jurat ha reconegut la feina de l’Associació de Voluntaris d’Eivissa, amb el Premi Menció Entitat de Voluntariat IB 2020. I pel que fa a trajectòries personals, Gabriel Janer Riudavets ha estat reconegut amb el Premi a la Trajectòria Personal Masculí IB 2020 i Manuela de la Vega Llompart, amb el Reconeixement a la Trajectòria Personal Femení IB 2020. Tots ells rebran una litografia de Sergio Monje, finalista del certament d’Arts Visuals del programa cultural Art Jove del Govern de les Illes Balears, que duu per nom Interdependència. Actes de lliurament a cada illa A la gala d’aquest diumenge, organitzada entre el Govern de les Illes Balears i el Consell de Menorca, han assistit la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, la presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora, el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, la directora general de Participació i Voluntariat, Maria Amengual, el conseller de Mobilitat i Habitatge del Govern, Marc Pons, la consellera menorquina d’Ocupació, Habitatge i Cooperació Local, Cristina Gómez, el batle de Maó, Héctor Pons i les batlesses de Ciutadella, Joana Gomila i de Ferreries, Joana Ferrer, entre d’altres autoritats. La presidenta del Govern, Francina Armengol, també ha volgut estar present a l’acte, a través d’un vídeo enregistrat, en el qual ha traslladat l’enhorabona als premiats i a les premiades «per aquest treball voluntari immens que feis a la nostra societat dia a dia». Armengol ha destacat que «en aquests moments de complexitat, d’una pandèmia que crea molts problemes socials, vos vull dir més que mai gràcies perquè el comportament dels voluntaris ha tornat a ser exemplar. Perquè en aquests temps de molta solitud, de moltes incerteses heu ajudat a moltíssima gent a poder tenir una rialla, una paraula amable». La presidenta ha destacat la tasca desenvolupada a través de la Xarxa Junts, a través de la qual «hem pogut col·laborar» i ha encoratjat els presents a «seguir construint aquestes Illes des de la solidaritat i la generositat». Per la seva banda, la consellera d’Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, ha subratllat la necessitat de continuar donant des de les administracions públiques «un suport decidit, valent i incondicional a les entitats que duen a terme projectes de voluntariat». «El repte és aconseguir que el teixit associatiu participi activament en el disseny de les polítiques públiques de voluntariat, i amb tal objectiu feim feina». La presidenta del Consell Insular de Menorca, Susana Mora, ha destacat que «tot i les circumstàncies actuals, de gran complexitat, sensibilitat i incertesa, és important mantenir actes com aquest, que suposen el reconeixement a la bona feina feta, moltes vegades des de l'altruisme i des de la creença que un món millor i més humà és possible, de tantes entitats, associacions i voluntaris. La seva contribució ens ajuda a construir una comunitat més forta, més segura i més cohesionada i ens agermana en l’objectiu comú d’assolir una societat que no deixi ningú enrere i que sigui més igualitària i generosa». La majoria de premiats han estat presents a l’acte a través de diferents vídeos d’agraïment, tret dels representants de la Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella i de Gabriel Janer Riudavets, els dos representants menorquins d’aquests premis, que han recollit el guardó presencialment. La resta de premiats podran recollir aquest reconeixement en diferents actes de lliurament que tindran lloc durant la Setmana del Voluntariat de les Illes Balears a les diferents illes, organitzats pels consells insulars, amb l’objectiu d’acostar els guardons a les entitats i persones premiades arreu del territori: dimarts, 1 de desembre a Formentera; dimecres, 2 de desembre a Mallorca, concretament a Artà; i el divendres 4 de desembre, a Eivissa. Premi Olivera IB 2020 Las Hermanas de la Caridad de Sant Vicente de Paúl han rebut el reconeixement dels Premis autonòmics del Voluntariat gràcies al Projecte Socioeducatiu Naüm Son Roca, nascut l’any 2000 com a entitat sense ànim de lucre que treballa a diferents barriades de Palma (Son Roca, Son Ximelis, Son Anglada, Son Serra-la Vileta) per donar resposta a la necessitat d’atenció directa dels menors i els seves famílies en situació d’exclusió social. El projecte té com a objectiu realitzar un procés educatiu dels joves del territori i, alhora, incrementar els factors competencials que afavoreixin la inserció social, gràcies al voluntariat. A través del programa, els joves poden abordar algunes de les causes subjacents de la seva exclusió social, com la falta d’educació o d’ocupació. Premi Tamarell IB 2020 La Societat Històrico Arqueològica Martí i Bella va ser fundada el 1997 com a entitat civil dedicada a la difusió del coneixement històric i la salvaguarda del patrimoni cultural de Menorca mitjançant programes de rehabilitació de béns de titularitat pública, amb la participació de voluntaris a través del Projecte GIBET (Grup d’Intervenció sobre Béns Etnològics). Amb la participació de prop de 50 voluntaris i la direcció tècnica d’especialistes (igualment voluntaris), el Projecte GIBET ha impulsat des de l’any 2009 la recuperació de cementeri Civil (Ciutadella), dels Jardins de sa Vinyeta, on s’han promogut els Horts Socials de Ciutadella i el desbrossament del Castell de Santa Àgueda (Ferreries), entre d’altres. Premi Estepa IB 2020 Aquest premi ha recaigut en la delegació d’Eivissa de Metges del Món, un projecte que neix de la mà de persones voluntàries que començaren a intervenir amb persones en situació de prostitució per aconseguir gradualment lluitar contra aquesta forma de violència contra les dones. Des de la proclamació de l’estat d’alarma i durant tota l’emergència sociosanitària que vivim amb la COVID-19, el projecte ha vist ampliat el seu objectiu i finalitat per donar cobertura a la nova realitat de l’illa. La finalitat del projecte és afavorir la prevenció i control d’infeccions i subministrar productes de primera necessitat a les persones que venen atenent des de 2013 i que no estan inclosos en altres circuits de la xarxa social de l’illa d’Eivissa. Premi Savina IB 2020 Formenterers Solidaris és una ONG formada íntegrament per voluntaris, que es constitueix l’any 2007 amb l’objectiu d’ajudar els més necessitats. El Premi Savina destaca el programa d’«Ajudes d’aliments» que duen a terme a Formentera, que destina tots els recursos a ajudar les famílies que estan passant per dificultats econòmiques perquè puguin tenir uns productes bàsics d’alimentació i higiene. Una realitat que enguany ha augmentat de manera extrema. Treballa coordinadament amb l’Àrea de Benestar Social del Consell de Formentera i els seus voluntaris s’encarreguen de la compra dels aliments i recollida de les donacions, el transport i organització a la Sala Parroquial de Sant Ferran, l’acollida dels beneficiaris derivats per Benestar Social i l’entrega dels productes de manera individualitzada. Premi d’Organització Veïnal IB 2020 Aquest guardó, de nova creació, es lliura aquest any a l’Ajuntament d’Artà, per la seva tasca vertebradora entorn al projecte Som Col·lectiu, una organització veïnal que neix el març de 2020 per ajudar a cobrir les necessitats bàsiques i donar suport als veïns i veïnes més afectats i més vulnerables als efectes socials i econòmics de la pandèmia. El projecte es basa en el treball en xarxa entre l’Ajuntament, persones voluntàries, entitats sense ànim de lucre, entitats esportives i culturals, i comerços i empreses d’Artà. El gruix de la seva tasca és aconseguir aliments i distribuir-los, tot i que també actua davant necessitats puntuals d’altres tipus. Actualment són ateses unes 450 persones que corresponen a 128 famílies d’Artà i 23 de la Colònia de Sant Pere, per un total de 36 persones voluntàries i col·laboradores. Premi Menció Entitat de Voluntariat IB 2020 L’Associació de Voluntaris d’Eivissa és una societat sense ànim de lucre formada per un ampli grup de persones que dedica la seva ajuda en àmbits de voluntariat tan diversos com el cultural, l’esportiu, el medi ambient, la protecció d’animals i social, dedicant una atenció especial a les persones que no tenen família i a les que viuen soles. L’àmbit d’acció són les illes d’Eivissa i Formentera. I una de les prioritats és el seu compromís amb el medi ambient, demostrant una gran sensibilitat i implicació en projectes de millora de la conservació del planeta. Premi a la Trajectòria Personal Masculí IB 2020 Gabriel Janer Riudavets és fuster de professió i una persona molt compromesa amb el poble de Ferreries, el qual des de jove ha participat de forma activa amb diferents entitats del poble. La seva relació amb el món del voluntariat va començar als 16 anys quan va fer de monitor al club parroquial de la parròquia de Ferreries. També ha estat implicat durant anys amb l’Agrupament Escolta Sant Bartomeu, els Escoltes de Menorca i més recentment amb l’Agenda Local 21 i l’entitat dels Amics del Camí d’en Kane. Des de fa uns anys és regidor de l’Ajuntament de Ferreries. Ha treballat voluntàriament i de manera motivadora, transmetent ganes, empenta i coratge a la gent que l’ha envoltat en les diferents entitats de les quals ha format part, implicant-se per aconseguir un món més humà i just, implicant-se amb el respecte i estima cap a la naturalesa, així com el coneixement de la cultura i transmissió dels valors i del llegat que ens han deixat els nostres avis. Reconeixement a la Trajectòria Personal Femení IB 2020 Manuela de la Vega Llompart va néixer a Madrid l’agost de 1958 i és pensionista funcionària de carrera de la Direcció General de Trànsit del Ministeri de l’Interior. A partir de 1998 es dedica de manera exclusiva i de manera altruista a la presidència d’ALCER Illes Balears, entitat dedicada a la lluita contra les malalties renals, de la qual és actualment presidenta d’honor. Des de l’any 2005 i fins l’any passat, també va presidir l’Associació de Persones amb Diabetes de les Illes Balears, ADIBA. Durant tots aquests anys, ha representat i vetllat pels drets i els interessos d’ambdues associacions davant les institucions públiques i privades, perquè aquests col·lectius vegin millorada la seva qualitat de vida i estiguin completament integrats en la societat. Al llarg de la seva trajectòria, ha participat en la Comissió Assessora de Trasplantaments d’Òrgans i Teixits de les Illes Balears, en la Comissió de Participació Ciutadana de l’Hospital de Son Llàtzer, en el Consell Assessor de Diabetis de les Illes Balears, a la Plataforma d’Organitzacions de Pacients i en el Consell de Salut del Govern. L’any 2011 va rebre el premi Ramon Llull i el 2013, la Federació Nacional ALCER li va consignar una Medalla d’Or.
28/11/2020
Instal·lat a l’Arxiu Històric el bust de Josep Maria Quadrado
El bust de la figura del fill il·lustre Josep Maria Quadrado ja s’exhibeix a les dependències de l’Arxiu Històric Municipal de Ciutadella (Can Saura Morell, del carrer des Seminari), després de la confirmació de la donació de la peça feta per Toni Arcas García-Delgado, qui n’era propietari per raons familiars. El bust, a partir d’ara, romandrà a la sala d’investigadors; de manera que el patrimoni artístic municipal es veu així ampliat, després de la recent donació pòstuma de l’escultura Eòlia, original del ciutadellenc Antoni Bosch Benejam, que també va ser objecte d’una donació l’estiu passat. Es tracta del bust en guix de Josep Maria Quadrado i Neto (1819-1896), obra de l’artista mallorquí Miquel Arcas Pons (1876-1953), avi patern de la persona que ha fet la donació al patrimoni de Ciutadella. Presenta les mides següents: 62 x 48 x 37 cm, i és de l’any 1919. Havia servit com a model per fer el bust de marbre de Quadrado, per encàrrec de l’Ajuntament de Palma de Mallorca, amb ocasió de la commemoració del centenari del naixement de l’intel·lectual.
27/11/2020
José Luis Benejam, alcalde de Alaior, se reúne con Maite Salord, vicepresidenta del Consell Insular
José Luis Benejam, alcalde de Alaior, junto con Mari López, concejala de Medio Ambiente, recibieron ayer en el Ayuntamiento a Maite Salord, vicepresidenta del Consell Insular y consellera de Medio Ambiente y Reserva de Biosfera, a Irene Estaún, directora insular de reserva Biosfera, y a Miquel Truyol, técnico del Consell Insular. Durante la reunión se trató la implementación del Plan de Acción Menorca Reserva de la Biosfera, sus fases y las diferentes iniciativas que el Ayuntamiento lleva a cabo enmarcadas dentro de la filosofía que mueve este plan. El alcalde de Alaior les manifestó la plena disposición del Ayuntamiento a desarrollar aquellas acciones que desde el consistorio se puedan asumir, dentro de los parámetros de sostenibilidad, eficiencia energética o la conservación del patrimonio natural, entre otros, recordando que el Ayuntamiento sigue emprendiendo importante acciones como son la bonificación del IBI durante tres años por los inmuebles que incorporen sistemas de energía solar, la instalación de placas fotovoltaicas en diferentes espacios municipales, el cambio de luces a led en instalaciones y calles de Alaior, o el emplazamiento de más cargas eléctricas para coches. Asimismo, Benejam insistió en el hecho de que «el consistorio se implicará con determinación con esta hoja de ruta que nos ha de llevar a un escenario de plena conciliación entre la actividad humana, las expectativas de bienestar y el territorio que ocupamos». Por su parte, Salord ofreció al Ayuntamiento la colaboración del Consell Insular con todo lo que éste requiera para ir logrando los objetivos para seguir avanzando en la dirección trazada.
27/11/2020
La incidencia de COVID-19 en Balears continúa a la baja: pasa de 247 a 212 casos por 100.000 habitantes en 7 días
La incidencia acumulada de COVID-19 en los últimos 14 días en el conjunto de las Illes Balears continúa su tendencia a la baja en los últimos 7 días y pasa de registrar 247,8 casos por cada 100.000 habitantes la semana pasada a 212,4. Así se recoge en el informe 27 del Servicio balear de Epidemiología que se publica este viernes y que recoge información hasta el 24 de noviembre. Todas las islas siguen registrando descensos en sus incidencias, salvo Formentera, donde se han detectado 6 casos la semana pasada mientras que la anterior fueron 4 (pasa de una IA14 de 57,8 a una de 82,6 casos por 100.000 residentes). La isla de Eivissa, en cambio, sigue registrando la bajada más acusada del archipiélago. Pasa de registrar una IA14 de 229,2 casos por cada 100.000 habitantes a tener una de 190,7 (de 339 positivos en 14 días de la semana pasada a los 282 de esta). Asimismo, una tendencia similar se constata en Mallorca, que en este último informe tiene una IA14 de 229 casos por cada 100.000 habitantes, mientras que en el anterior era de 266,7 (De los 2.390 diagnósticos en dos semanas registrados la semana pasada a los 2.052 de esta). Menorca también ha vivido una bajada de casos y de incidencias, a pesar de que han sido más moderadas. La isla tiene esta semana una IA14 de 104,9 casos por cada 100.000 residentes, cuando 7 días atrás era de 119,9. De 112 positivos en dos semanas han pasado a detectarse 98. Municipios y zonas básicas de salud Asimismo, entre los datos facilitados en este estudio figuran las tasas de incidencia acumulada por municipios y zonas básicas de salud. Estos datos pueden variar respecto a los que ofrece diariamente la Consejería de Salud y Consumo y que tienen como referencia la positividad de las pruebas PCR y de antígenos, indicador que también se considera válido para tener información diaria de la evolución de la pandemia de COVID-19. Por municipios, el que se mantiene con una incidencia más alta por cada mil habitantes (contando el total de casos registrados hasta el 18 de noviembre e incluyendo los diagnósticos en geriátricos) es el municipio mallorquín de Sant Joan, con 52,66; seguido de Eivissa, con una tasa de 34,75; Montuïri, con 33,65; Ariany, con 31,11, y Palma , con 27,64 casos. Cabe decir que tanto en el caso de Sant Joan, Montuïri y, en menor medida, Palma y Eivissa, han sufrido brotes importantes en sus residencias que han disparado la incidencia. Por el contrario, los menos afectados continúan siendo Fornalutx (0), Ferreries (1,26), Es Migjorn (1,42) o Estellencs(3,17). Por zonas básicas de salud, el Servicio de Epidemiología realiza una comparativa entre los diagnósticos de la semana del 11 al 17 de noviembre y la del 18 al 24 de noviembre, donde se constata que el número de casos diagnosticados baja en 34 ZBS, sube en 22 y en 2 se mantiene igual. En números absolutos, la que más ha bajado el número de casos ha sido Nuredduna-Artà, donde de una semana a otra se han registrado 26 casos menos: de 31 detectados del 11 al 17 de noviembre a los 5 diagnosticados del 18 al 24 de noviembre. Ha pasado de una incidencia semanal de 3,8 casos por 1.000 habitantes a una de 0,61. También destaca la reducción en Arquitecto Bennàzar donde se ha pasado de 53 positivos a 29 de una semana a otra, 24 casos menos. Contrariamente, donde más ha aumentado la incidencia semanal –en números absolutos- ha sido en la zona básica de Andratx, con 30 casos más: de 9 detectados entre el 11 y el 17 de noviembre a los 39 confirmados del 18 al 24 de noviembre. De hecho, esta zona registra hoy por hoy la tasa semanal más elevada del archipiélago: 3,38 diagnósticos por cada 1.000 habitantes. Perfil de la persona afectada por COVID-19 en Balears En total, desde el inicio de la pandemia y hasta el 18 de noviembre, el Servicio balear de Epidemiología ha validado 23.906 diagnósticos positivos de SARS-CoV-2 en la comunidad (3.417 en Eivissa, 164 en Formentera, 19.575 en Mallorca y 750 en Menorca), de los que un 72 % (17.219) han presentado síntomas, mientras que un 28 % (6.687) han sido asintomáticos. 238 han sido catalogados como casos llegados de otras comunidades autónomas y 148 importados de otros países. 948 han sido usuarios de residencias geriátricas y 1.145, sanitarios. 405 defunciones han sido validadas como causa de COVID-19 hasta que se cerró la elaboración de este informe, de las que 162 correspondían a personas que vivían en residencias. El informe de Epidemiología también realiza un análisis completo del perfil de personas afectadas por COVID-19 desde el inicio de la pandemia: establece que la enfermedad ha afectado prácticamente igual a mujeres (12.211 casos, 51 % del total) y hombres (11.695 casos, 49 % del total) y que, por grupos de edad, los más numerosos son las personas de entre 40-49 años (4.299), seguidos de los de 30-39 años (4.206) y de 20-29 (3.838). Del total de casos detectados en noviembre, la mitad (50 %) tenían entre 20-49 años, un 22,3 % tenían entre 50 y 69 años, un 17,7 % eran menores de 19 años y un 10 % mayores de 70 años. 375 brotes detectados El informe 27 elaborado por el Servicio balear de Epidemiología ofrece amplia información sobre brotes —agrupaciones de 3 o más casos de COVID-19. Hasta la publicación del estudio, en Balears se han detectado hasta 375 desde que empezó la pandemia en las islas, 43 la última semana, y 130 con investigación todavía abierta. En total, se han diagnosticado 2.840 casos positivos asociados (aproximadamente el 12 % del total). Un 30 % de los brotes (111) fueron de ámbito familiar, un 26 % (99) de ámbito mixto y un 17 % (64) fueron originados debido a reuniones sociales. En 365 brotes el caso primario era autóctono. La media de casos por brote detectado en las islas ha sido de 8 positivos: los mínimos han registrado 3 casos y el máximo (caso de residencia geriátrica) tuvo 94 casos asociados.
27/11/2020
Objectius i fites del Pla de Prevenció i Gestió de Residus de Menorca
En el marc de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, que se celebra entre els dies 21 i 29 de novembre, es vol remarcar la importància que la prevenció de residus té, ja que el millor residu és el que no es genera. En aquest sentit, el passat 27 de juny de 2020 (BOIB número 115) es va aprovar definitivament el Pla Director Sectorial de prevenció i gestió de residus no perillosos de Menorca, que incorpora específicament un Pla de Prevenció de Residus. El propòsit és l’establiment de l'estratègia d'actuació insular per contribuir a la prevenció de residus i al foment de la visió del residu com a recurs, en el marc d’una economia circular i baixa en carboni. En aquest sentit, partint de la normativa existent en matèria de residus, de la diagnosi de generació i gestió de residus i dels principis que han d’inspirar les polítiques de gestió de residus a Menorca, es defineixen les següents línies estratègiques: Aplicar mesures de prevenció i preparació per a la reutilització de residus. Millorar la quantitat i la qualitat de la recollida separada de residus. Millorar l'eficiència a través de la gestió consorciada de les actuacions relacionades amb la recollida i la gestió tributària dels residus. Incrementar la valorització en el tractament final dels residus. Així mateix, s’estableixen diversos objectius, dels quals dins l’àmbit de la Setmana Europea de Prevenció de Residus se’n podrien destacar els següents: - Objectiu 1.1. Abans de l’any 2020, reduir en un 10% de la generació de residus respecte a l’any 2010. El 2025, la reducció ha de ser del 15% respecte al valor del 2010. - Objectiu 1.2. Abans de l’any 2025 assolir un objectiu del 3% de preparació per a la reutilització del total de residus domèstics gestionats. Aquests percentatges s’hauran d’assolir igualment pels residus d’origen comercial i els residus d’origen industrial, no perillosos. - Objectiu 1.3. Fomentar la reducció del malbaratament alimentari en els grans productors i en l'àmbit domèstic. - Objectiu 1.4. Prevenir la presència de residus en el medi natural. - Objectiu 1.5. Millorar el coneixement de la ciutadania i activitats econòmiques sobre hàbits de consum responsables que afavoreixin la prevenció de residus i la seva correcta segregació. - Objectiu 1.6. Assolir per l’any 2025 els següents objectius de reutilització d’envasos de begudes en el canal HORECA: i. Aigües envasades: reutilització d’un 30% dels envasos. ii. Cervesa: reutilització d’un 60% dels envasos. iii. Begudes refrescants: reutilització d’un 50% dels envasos. D’altra banda, també es preveuen diverses accions a desenvolupar en el marc de la línia estratègica núm. 1 relativa a l’aplicació de mesures de prevenció i preparació per a la reutilització de residus: - Implantació de circuits d’aprofitament d’aliments en centres educatius, mercats i supermercats, restaurants, hotels, centres hospitalaris i altres centres o entitats amb excedent d’aliments. - Reducció de les restes vegetals per mitjà de l’ús com a mulching in situ. - Promoció de la substitució de bosses d’un sòl ús per elements reutilitzables. - Foment de la reducció d’envasos i introducció d’embolcalls reutilitzables als centres educatius. - Realització de campanya de promoció del consum d’aigua de cisterna a les llars. - Foment de la reutilització de roba. - Promoció de la reparació de béns i productes. - Promoció d’accions de prevenció de residus en els centres educatius. - Promoció del consum immaterial i la substitució de productes per serveis. - Ambientalització de l’administració i compra pública ambientalment correcte. - Impuls de l’ambientalització de festes i esdeveniments públics. - Creació de concursos sobre accions de prevenció de residus domèstics. - Elaboració d’una guia digital sobre establiments on es venguin articles de segona mà o disposin d’articles de lloguer. - Suport a les associacions i entitats sense ànim de lucre dedicades al rescat, reparació, restauració i venda d’articles i estris usats. - Incentivar i promoure activitats de I+D+I per a la investigació de producte d’ús quotidià més nets. - Promoció de la disminució de la quantitat de materials continguts en els productes i promoure l’ús de matèries primeres reciclades. - Promoció de la utilització d’embalatges terciaris reutilitzables enfront dels d’un sol ús. - Establiment de convenis amb grans superfícies comercials per a la prevenció de residus domèstics. Actualment, ja s’estan duent a terme algunes accions concretes emmarcades en les mesures de prevenció i preparació per a la reutilització de residus, com ara: ReVIU: plataforma destinada a fomentar l’intercanvi d’objectes entre la ciutadania i reduir d’aquesta manera la generació de residus ( www.reviumenorca.es ) Taller “Descobrint amb Compostí es ratolí”: activitat de compostatge dirigida als centres educatius d’educació infantil (http://salutjove.cime.es/gescursos/VerTaller.aspx?ID=286). Taller “Aprofitament alimentari”: activitat de cuina i aprofitament de recursos dirigida als centres educatius d’educació primària. (http://salutjove.cime.es/gescursos/VerTaller.aspx?ID=287) Taller “Residueix”: activitat per fomentar la lluita contra el littering dirigida als centres educatius d’educació primària i secundària. (http://salutjove.cime.es/gescursos/VerTaller.aspx?ID=173) Difusió de la “Guia de mesures per prevenir i reduir el malbaratament alimentari” de l’Estratègia Alimentària de Menorca impulsada pel Consell Insular. (http://www.biosferamenorca.org/documents/documents/4397doc12.pdf) Més informació als webs cremenorca.org i biosferamenorca.org i a les xarxes socials.
27/11/2020
El Consell Insular estrena la nova pàgina web Made in Menorca
El departament d’Economia i Territori del Consell Insular estrena una nova plataforma de difusió i promoció dels productes fets a Menorca, a través d’una nova pàgina web renovada i actualitzada que pretén fer-se ressò de l’àmplia diversitat de sectors i activitats productives tradicionals, artesanes i singulars que tenim a la nostra illa. El nou portal www.madeinmenorca.org tindrà una funció d’altaveu per a totes aquelles activitats i esdeveniments de promoció que es fan a benefici del producte menorquí així com també com a punt d’accés per consultar dades, informació o material audiovisual relacionat. Un dels altres objectius, és convertir-se en un espai d’informació per a nous productors que comencen i vulguin conèixer les diferents marques de garantia i qualitat que promou el Consell Insular, les diferents associacions de productors que existeixen al voltant dels sectors o les entitats públiques que treballen en aquest àmbit. Ajudes i subvencions El web també disposa d’un apartat específic d’informació que recull les ajudes i subvencions que el departament d’Economia i Territori té a disposició d’empreses, autònoms i entitats de sectors productius tant en àmbit insular com del Govern Balear, la Direcció General d’Indústria de la Petita i Mitjana Empresa o el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. “Menorca mira cap al present i futur amb una clara aposta per a la conservació, la proximitat i l’autenticitat, uns valors que han anat conformant la nostra identitat com a illa i els quals s’han desenvolupat en un indret amb una essència i “manera de fer únics”, una essència que, precisament, queda plasmada en aquest nou web de Made in Menorca” ha explicat el Conseller Miquel Company.
27/11/2020
'Crisi econòmica i d'habitatge'
El passat 14 de novembre, Ara Maó va celebrar una jornada en línia sota el títol Crisi econòmica i d’habitatge. A quin futur ens enfrontam? La xerrada va comptar amb la participació de professionals de diferents àmbits, que van reflexionar al voltant de la problemàtica de l’accés a l’habitatge al nostre país. Els participants van analitzar els diferents factors que ens han dut a la situació actual, i van posar damunt la taula mesures i iniciatives encaminades garantir l’accés a l’habitatge a tota la ciutadania. Borja Pellejero, sociòleg i autor de l’estudi Habitatge buit i de temporada a Menorca (2018), elaborat per l’OBSAM El sociòleg Borja Pellejero va presentar les dades de l’estudi que l’any 2018 va realitzar l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i l’estudi d’arquitectura de Roser Román, i que va servir per determinar el percentatge d’habitatges buits al nucli històric de Maó a partir de l’estudi del consum d’aigua. Pellejero va explicar que l’estudi va mostrar una major concentració de pisos desocupats dins el nucli antic de Maó i les barriades del voltant, amb la consegüent pèrdua de dinamisme social, degradació i brutícia derivada del mal estat de conservació dels edificis. Això en part s’explica per la tipologia d’habitatges —més grans i antics—, més difícils de rehabilitar, mantenir i gestionar. Pellejero també va assenyalar que Maó no es pot considerar una ciutat gentrificada, sobretot si la comparam amb Palma o Eivissa, però sí que hi ha factors que en condicionen l’accés a l’habitatge, com els lloguers turístics, els hotels d’interior o el boom de les segones residències, que ha comportat un augment de persones empadronades a Maó, però que només hi resideixen durant un temps, un fet que no ajuda a revitalitzar la vida social i comunitària. Elisa Marí, treballadora social i responsable del Servei d’Habitatge Social del Consell Insular de Menorca Elisa Marí ens va oferir una perspectiva més social de la problemàtica de l’habitatge, i va explicar que l’exclusió social a l’estat espanyol està relacionada amb les dificultats d’accés a l’habitatge i la precarietat laboral, dos factors que formen un cercle viciós. Marí va assenyalar que segons el darrer informe Foessa, la situació ara mateix a Espanya és pitjor que la que hi havia a l’inici de la crisi del 2008, ja que s’ha passat d’un 5% a un 8% de llars que viuen en situació d’exclusió social, un percentatge que significa quequatre milions de persones tenen dificultats d’accés al mercat laboral i de manteniment de l’habitatge. Tot això evidencia, segons Marí, que la pobresa al nostre país té un caràcter estructural, relacionat amb l’elevat atur, els baixos salaris i la feblesa del sistema de protecció social. La baixa qualitat del mercat laboral i els preus elevats de l’habitatge produeixen un desajust que no es dona en altres països europeus. Per altra banda, darrerament han aparegut nous perfils de pobresa: joves, llars amb infants, famílies monoparentals, dones soles, treballadors pobres, etc. Ens trobam que ja no hi ha una relació tan directa entre el nivell educatiu o la formació laboral i la manca de recursos. També s’observa un canvi en la distribució territorial de la pobresa a l’estat espanyol, ja que abans hi havia una diferència clara entre el nord i el sud, però ara la divisió és més difusa i la pobresa s’està traslladant cap al Mediterrani. Tot això indica que cal repensar els serveis socials i la nostra lògica d’entendre la pobresa, ja que la idea que tenim en l’imaginari col·lectiu de la persona pobre ja no es correspon exactament amb la realitat. A més, amb la pandèmia hi ha un nou grup de famílies que s’incorporen a la pobresa i que se sumen a les famílies en situació de pobresa crònica i als treballadors pobres sorgits de la crisi del 2008. Marí també va assenyalar que durant els mesos de pandèmia, no han baixat els preus del lloguer ni s’han incorporat lloguers turístics a l’oferta de lloguer residencial a Menorca, i va instar les administracions a analitzar el perquè d’aquesta situació. Finalment, va recalcar la necessitat de tractar la problemàtica de l’exclusió a través d’equips interdisciplinaris i d’una major coordinació entre administracions, per tal de crear un sistema holístic que generi polítiques d’accés a l’habitatge, polítiques de lluita contra la precarització i polítiques per cobrir les necessitats bàsiques en cas de manca d’ingressos. Paula Ferrando, arquitecta i directora insular d’Habitatge del Consell Insular de Menorca Paula Ferrando va fer un repàs a la història de l’urbanisme a Espanya, assenyalant les polítiques que al llarg dels anys ens han dut fins on som. Va explicar que abans dels anys 50 la majoria d’espanyols vivia de lloguer, però el franquisme va voler potenciar la propietat, perquè volien una societat de propietaris i no de proletaris. Això va donar inici al problema de l’especulació immobiliària. Posteriorment, es va passar per diferents períodes, amb pics importants de construcció, fins que la signatura del Tractat de Maastricht, l’any 1992, va suposar l’arribada del gran capital internacional, l’edificació de tota la costa i l’inici de la bombolla immobiliària. Tot això ho va propiciar la Llei del sòl de 1998, que deia que tot el que no fos susceptible de ser protegit, podia ser urbanitzable. En aquell moment, no hi havia una línia jurídica d’ordenació del territori, sinó que tot es feia a partir de plans parcials, i es va potenciar la ciutat de baixa densitat i dispersa, amb una gran dependència del cotxe. A Menorca, l’any 2003 entra en joc el PTI (Llei Insular de reordenació del territori), però tot i així tenim una illa amb una gran dependència del vehicle. També s’ha vist com les zones turístiques s’han anat retroalimentant i cada vegada s’hi ha construït més, o com el turisme de qualitat s’ha fixat en el camp i els centres històrics. Ferrando també va assenyalar que a Menorca ens hem de preguntar què ha passat amb el sòl públic, que segons el PTI del 2003 havia de ser un 35% de tots els nous sòls urbanitzables. Sabem que Maó i Sant Lluís els han donat a l’IBAVI, però no sabem res de Ciutadella, Es Mercadal o Es Migjorn. Finalment, va recalcar que ens hem de preguntar per què hem construït tant, quan tenim tants habitatges buits, i va subratllar la necessitat de fer bons estudis per poder fer bones polítiques d’habitatge. Sergi Marí, economista del medi ambient i director de l’Àrea de Drets de Ciutadania i Polítiques Socials de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat Sergí Marí va fer un plantejament més polític de la qüestió de l’habitatge. Va explicar que, al seu entendre, estem al final de la revolució neoliberal i això és rellevant perquè cal ser conscients del marc en el qual ens trobam. Va recordar com Margaret Thatcher, principal artífex d’aquesta revolució als anys 80, va posar en marxa estratègies perquè els obrers compressin els pisos que tenien llogats, sota la consigna de ‘caseta mia per pobra que sia’ i estimulant la por a no tenir un sostre. A Espanya, des del franquisme s’ha propiciat la cultura de la casa pròpia, mentre que a altres països tenir una casa de lloguer és habitual, entre altres coses perquè hi ha legislacions que protegeixen el llogater, que no ha de tenir por de quedar desnonat. Marí va assenyalar que els ajuntaments del canvi han propiciat, durant el mandat anterior, una nova cultura de l’habitatge, que parteix de la idea dels drets de les persones i deixa enrere la concepció del mercat com a bon regulador. Aquest és un canvi cultural important, però no ha tingut prou força per imposar-se en l’àmbit general. Marí també va posar en relleu que ajudes com l’Ingrés Mínim Vital arriben a un tant per cent molt baix de la població, i va assenyalar la necessitat d’implementar ajudes socials no condicionals i de potenciar l’habitatge social de lloguer. Cal sectorialitzar el mercat de l’habitatge, va dir. Finalment, va alertar de l’estratègia de la por que s’intenta explotar des de la dreta. Lis figueras, arquitecta i presidenta de la Cooperativa d’Habitatges La Xarxaire Lis Figueras va subratllar la gran complexitat de la situació actual. Va dir que hem passat de la Llei d’arrendaments urbans de l’any 1964, que protegia el llogater fins i tot en excés, perquè congelava els lloguers i en ocasions dificultava que els propietaris poguessininvertir en les seves finques, fins a l’altre extrem, amb les liberalitzacions i desregulacions. Caldria trobar un terme mig. Figueras també va recordar que amb la Llei del sòl de 1998 i la facilitat per accedir al crèdit es va dir que tothom podria accedir a un habitatge, però això s’ha vist que no és veritat. A més, ara hem arribat a un extrem en el qual la gent tampoc pot accedir al lloguer. A Barcelona la situació de l’habitatge ha arribat a extrems insostenibles i Menorca cal que estigui alerta per no seguir el mateix camí. Tamble va assenyalar que el principal problema és que només hi ha dues maneres d’accedir a l’habitatge: la protecció oficial o el lliure mercat, però hi ha un grup social molt important que no hi pot accedir ni per una via ni per l’altra, perquè no és prou pobre ni prou ric. Tot això sovint provoca el desplaçament de la població a zones amb preus més assequibles, amb la conseqüència que les ciutats es buiden. D’aquesta manera, el problema de l’accés a l’habitatge passa de ser un problema particular a una problemàtica de tota la ciutat. Això evidencia que cal cercar altres fórmules d’accedir a l’habitatge, com les cooperatives d’habitatge, que en altres països europeus són una realitat des de fa temps i aquí estan començant a fer camí. Les cooperatives d’habitatge també són una manera diferent de viure, ja que comporten un projecte social que planteja la vida com a part d’un col·lectiu. Des de la seva experiència, Figueras va explicar la dificultat de trobar sòl per dur a terme aquest tipus de projectes, especialment en ciutats com Barcelona, per l’alt cost dels solars. En aquest sentit, va assenyalar que és vital la col·laboració amb els ajuntaments per poder accedir a sòl públic. L’altre gran escull és el finançament, perquè la banca convencional no està preparada per a aquests models, i els bancs ètics ofereixen uns interessos més alts. Una solució són els crèdits de la banca pública, com l’Institut Català de Finances (ICF). Conclusions Cal una major coordinació entre les tres oficines d’habitatge de l’administració: ajuntaments, Consell Insular i Govern Balear. I cal crear equips interdisciplinaris de treball. Cal una visió integral per fer ús de les competències que pertanyen a les diferents admnistracions, amb l’objectiu comú d’aglutinar les diverses àrees implicades: urbanisme, atenció social i habitatge (sense oblidar l’ocupació i els ingressos o la manca d’aquests). Cal reconèixer els nivells actuals de pobresa (sumats als invisibles i als pobres crònics), que no coneixen o no es plantegen acceptar l’ajuda dels serveis socials: nous pobres amb estudis i famílies afectades per la crisi de la covid. Cal repensar els serveis socials i d’ocupació. Convé entendre cada grup de forma independent, segons les seves característiques particulars i enfocar la feina que es faci pensant en les seves diferències, i no tenir un únic calaix de sastre. Cal apostar per polítiques que aprofitin els recursos existents: habitatges buits, solars buits, establiments buits, etc. Cal treballar el cens de forma constant. No abandonar els estudis: primer recollir dades i després dissenyar bones polítiques. Cal impulsar la nova cultura de l’habitatge des del municipalisme: garantir els drets en l’àmbit local per després actuar conjuntament des de l’àmbit general. Cal dividir el mercat de l’habitatge en diferents sectors i crear habitatge de lloguer de promoció pública. Cal ampliar les formes tradicionals d’accés a l’habitatge (protecció oficial i lliure mercat) amb noves fórmules, com les cooperatives d’habitatge. Cal respondre a la necessitat d’un lloguer segur que tenen tant propietaris com llogateres. El programa de lloguer ètic dona seguretat als propietaris, garantint tranquil·litat quant al pagament i manteniment de l’habitatge.
27/11/2020
Finalitzen les obres de millora i embelliment de l'entrada a la Sala d'Exposicions del Claustre del Carme
Avui han finalitzat les obres de millora i embelliment de les instal·lacions de l'entrada a la Sala d'Exposicions del Claustre del Carme. Així mateix, aquesta actuació ha permès la renovació dels serveis d'aigua i llum d'aquesta part de l'edifici. A partir del proper dilluns, dia 30 de novembre, les persones visitants de la Sala d'Exposicions ja podran utilitzar aquesta entrada. Durant les darreres setmanes, a causa d'aquesta obra, l'entrada a la Sala s'ha fet per un accés alternatiu. Avui l'Alcalde de Maó, Héctor Pons, la Regidora de Cultura, Conxa Juanola, i el Regidor de Dinamització Econòmica, José Manuel García, han visitat aquest espai per poder veure, de primera mà, el resultat final de les obres. Per la seva part, la regidora de Cultura, Conxa Juanola ha afirmat que "l'objectiu d'aquesta actuació és donar més visibilitat a la Sala d'Exposicions". Així mateix, Conxa Juanola ha explicat que "aquesta iniciativa forma part del Pla de Manteniment i Millora del Claustre del Carme, que inclou diferents projectes d'actuació i que es du a terme de manera progressiva.
26/11/2020
José Luis Benejam se reúne con los responsables de la Demarcación de Costas
José Luis Benejam, alcalde de Alaior, junto con Mari López, concejala de Playas y Medio Ambiente, se han reunido con Eugenio Hernández, delegado en Menorca de la Demarcación de Costas de las Islas Baleares y con Joan Mercadal, del Servicio de Proyectos y Obras, también de este órgano. En la reunión, Benejam les ha trasladado de nuevo la necesidad de que la Demarcación realice, lo antes posible, las actuaciones pertinentes en la playa de Cala en Porter, tras los daños causados por los temporales a lo largo de este año. Benejam, de nuevo, les ha expresado su preocupación por el estado en el que se encuentran según qué espacios de la playa, remarcando la importancia de garantizar tanto la seguridad de los ciudadanos, como de seguir dándole a la playa una buena imagen. Asimismo, se ha analizado la situación en la que se encuentran las pasarelas de las dos playas del municipio y las delimitaciones de las áreas reservadas. Por otra parte, también se han comentado los diferentes estados por los que ha pasado el arenal de Son Bou durante esta temporada turística. «La dinámica del litoral de la playa de Son Bou es incierta, según lo indicado por los expertos en la materia. Las múltiples variantes a tener en cuenta en este espacio natural no permiten una previsión respecto de lo que pasará en el futuro en la playa», les ha indicado el alcalde de Alaior. Este encuentro ha venido también a fortalecer la buena relación existente entre este órgano y el Ayuntamiento de Alaior, tratando otros temas de diversa consideración, relativos al mantenimiento de las zonas costeras del municipio, particularmente de las playas urbanas.
26/11/2020
El Consell Insular formaliza el convenio de colaboración para impulsar acciones de diversificación en la comercialización de leche
El departamento de Economía y Territorio del Consell Insular, consciente de las consecuencias socioeconómicas derivadas de la pandemia mundial y que ha sufrido especialmente el sector primario de Menorca, uno de los pilares esenciales que sustentan la economía menorquina, ha formalizado esta semana el convenio de colaboración con las principales industrias lácteas transformadoras para ofrecer una salida a la leche producida, transformándola en productos distintos del queso y buscando nuevas vías de comercialización. Para el conseller de Economía y Territorio, Miquel Company, "ha sido fundamental, a lo largo de estos meses, la voluntad de coordinación entre el sector primario y todas las administraciones implicadas, porque hemos sido capaces de unir esfuerzos y sinergias para minimizar los efectos de la pandemia sobre el campo de Menorca ofreciendo, en todo momento, el apoyo a nuestros productores y productoras ante una situación de especial vulnerabilidad". Este convenio responde al acuerdo que se adoptó durante el estado de alarma, ya través del cual las principales industrias queseras de Menorca se comprometían, en primer lugar, comenzar a producir con el excedente de leche la cuajada, en lugar de queso, ya que la demanda de este producto había disminuido en un 70% y, en segundo lugar, a seguir recogiendo todo el excedente de leche a las explotaciones agrarias al mismo precio. Por su parte, Quesería Menorquina se comprometía, fruto de este acuerdo, a comprar la producción de la cuajada con el objetivo, por un lado, de seguir garantizando la continuidad de la producción lechera de Menorca y, por otro, de cerrar el círculo productivo con una de las empresas menorquinas más importantes en el ámbito nacional. A cambio, el Gobierno balear, a través de FOGAIBA, y el Consell Insular, se comprometían a subvencionar los nuevos procesos derivados de esta operación. Así, el Gobierno pasaba a aportar el 70% y el Consell Insular, el 30% restante, con el objetivo de que las principales industrias y explotaciones de Menorca contaran con el apoyo institucional para hacer frente a la problemática derivada de la enfermedad de la Covid-19. En concreto, el Consell Insular subvencionará las actuaciones que se hayan llevado a cabo durante el período comprendido entre el 14 de marzo y el 30 de noviembre los siguientes beneficiarios: - Lacto Industrial Menorquina SLU 20.000 € - Explotaciones Pons Marín SL 15.000 € - Coop. Insular Ganadera de Menorca 25.000 € Así, el Consell Insular sigue manifestando su apuesta por una diversificación real de la economía de nuestra Isla y del producto local, reforzando, así, la estrategia de seguir apostando por los sectores productivos locales que permiten consolidar la economía circular en Menorca .
26/11/2020
El Consell conede ayudas para la investigación y conservación del Patrimonio Histórico del Departamento de Cultura
El Departamento de Cultura ha concedido las ayudas anuales para la investigación y conservación del patrimonio histórico, correspondientes a cinco líneas diferentes, dentro de una misma convocatoria: intervenciones arqueológicas y paleontológicas, investigación histórica, restauración, publicaciones científicas y actividades de divulgación. La línea de ayudas para la restauración de bienes del Patrimonio Histórico tiene como objetivo contribuir a la conservación del patrimonio histórico de la isla, deteniendo los procesos de deterioro que lo ponen en peligro, fomentar la restauración de bienes y promover acciones de conservación. Los proyectos subvencionados son: - Proyecto de restauración del techo que representa a Júpiter y Juno, a beneficio del Ayuntamiento de Maó (10.000 €). - Segunda actuación en la Pedrera de los Coches - Brecha y Mirador de los jardines, a cargo de la Fundación Líthica-Canteras de S'Hostal (7.500 €). - Proyecto Torso humano L.T.J. Auzoux, a cargo de la Asociación de Amigos del Archivo y Biblioteca Históricos del IES Joan Ramis i Ramis (2.855,60 €). - Restauración torre de defensa de la Isla de las Lagartijas, en Fornells (10.000 €). - Restauración de las pilastras A6 y A8, a beneficio de la Fundación del Hospital de la Isla del Rey (9.644,40 €). El total de las ayudas de la línea 1 es de 40.000 euros. En cuanto a las ayudas para la realización de intervenciones arqueológicas y paleontológicas los proyectos beneficiarios son: - Proyecto Modular: intervención arqueológica en Son Catlar (VI fase), a cargo de la Universidad de Alicante (10.434,82 €). - Proyecto de excavación y restauración del Torre d'en Galmés, campaña 2020, a beneficio de Amigos del Museo de Menorca (12.991,70 €). - Intervención arqueológica en Torre d'en Galmés, campaña 2020, a cargo de la Boston University (9.700 €). - Intervención arqueológica en el yacimiento de Cornia Nou, a beneficio de la Asociación Arqueología y Patrimonio (11.091,31 €). - Intervención arqueológica en el yacimiento de San Agustín, a beneficio de la Asociación Arqueología y Patrimonio (7.981,59 €). - Intervención arqueológica del edificio absidal del yacimiento arqueológico de sa Pleta de sa Cudia Quemada, a cargo de la Asociación Sa Cudia Quemada Fieldschool (9.933,81 €). - Intervención arqueológica en la zona exterior del recinto de mesa de Torralba d'en Salort, a beneficio de la Asociación de Amigos de Torralba (7.135,07 €). - Intervención y restauración as Coll de Cala Morell, 2020, a cargo de la Asociación de amigos desde Museo de Historia de Manacor (11.661,43 €). - Proyecto arqueológico de sa Media Luna (isla de Colom, Máo), a cargo de la Universidad de las Islas Baleares (8.430,78 €). - Intervención arqueológica y campo de trabajo en la zona central del poblado talayótico de Torre d'en Galmés, a beneficio de la asociación Menorca Heritage Recovery (9.640,11 €). - Prospección subacuática de la costa norte de Menorca comprendida entre la bahía del puerto de Sanitja en Cala Tirant, a beneficio de la Asociación Sanisera (7.860,66 €). - Programa de excavación de la campaña 2020 en el yacimiento romano de Sanisera, a cargo de la Asociación Sanisera (7.238,72 €). El importe total de las ayudas de la línea 2 es de 114.100 euros. En cuanto a las ayudas correspondientes a la línea de investigaciones de tipo histórico, arqueológico y paleontológico, las propuestas aprobadas son las siguientes: - Procesos electorales, iniciativas políticas y realizaciones de los representantes de Menorca a las instituciones democráticas (1977-2019), a beneficio de Xavier Jiménez González, Catalina Bosch Cardona, Joan Josep Matas Pastor, Jordi González Vidal y Elisabeth Ripoll Gil (5.000 €). - Catalogación, identificación y elaboración de una monografía sobre los materiales educativos históricos recogidos en archivos públicos y privados en la isla de Menorca, a cargo de Pere Alzina Seguí (5.000 €). - Catalogación de los puentes históricos de Menorca, a beneficio de Joan Pons Alzina (5.000 €). - Catalogación y sistematización del fondo de asuntos judiciales y penales del archivo del Museo Histórico Militar de Menorca (Es Castell) relacionados con la penitenciaria de La Mola, en beneficio de Carlos de Salort Giménez (5.000 €). - Inventario, catalogación y digitalización del archivo privado de Antoni Pons Melià, a beneficio de Miquel López Gual de Torrella (5.000 €). El total de las ayudas concedidas en la línea 3 es de 25.000 euros. En la línea de publicaciones científicas, los proyectos aprobados son: - Artículo "La producción metarlúrgica menorquina durant el período Naviforme (ca.1600-850 cal ANE). Aportaciones de los talleres de Son Mercer de Baix (Ferreries) y Cala Blanca (Ciutadella)", a beneficio de Pau Sureda Torres (1.500 € ). - Artículo "Elementos iconográficos en Menorca durant el segundo y primer milenios cal BC: aspectos sociales y ideológicos", a beneficio de Antoni Ferrer Rotger (1.500 €). - Artículo "Menorca antes de los dinosaurios: estudio de los vertebrados fósiles del Pérmico del yacimiento de lacala del Pilar (Menorca, Islas Baleares, Mediterráneo Occidental) .A new palaeoequatorial middle-late Permian tetrápodos ensamblaje from Menorca (Balearic Islands, Western Mediterranean) ", del Instituto Catalán de Paleontología (1.500 €). - Monografía "45 años de investigación físico-química sobre los enterramientos en cal de Menorca y Mallorca 1975-2020", a beneficio de Marcus Van Strydonck (2.800 €). - Artículo "El hábitat andalusí en Yacimientos talayóticos: Espacios domésticos de los siglos XII y XIII en dos Ejemplos: Torre d'en Galmés, Menorca y Almallutx, Mallorca", a beneficio de Amalia Pérez-Juez Gil (1.500 €). - Monografía "Murallas de la Segunda Edad del Hierro en las Islas Baleares", a beneficio de Antoni Puig Palermo (5.100 €). El total de las ayudas concedidas en la línea 4 es de 13.900 euros. Finalmente, en la línea destinada a la organización y realización de jornadas o seminarios, los proyectos aprobados son: - XVI Jornadas de Historia Local y Patrimonio, del Foro 3º Milenio. Centro de Estudios Locales de Alaior (2.000 €). - Jornadas sobre patrimonio y memoria de la guerra y la posguerra en Menorca. Ciclo de actividades: conferencias, mesas redondas y visitas guiadas, a beneficio de Miquel López Gual (5.000 €). El total de las ayudas concedidas en la línea 5 es de 7.000 euros. El total de las ayudas concedidas entre todas las líneas de esta convocatoria es de 200.000 euros.
26/11/2020
El Ministeri de Transport, Mobilitat concedeix 292.000 euros del “1,5% Cultural” a la rehabilitació d’una part de l’antic hospital de l’Illa del Rei
• Concretament, l’objecte d’aquesta subvenció és la Rehabilitació de la coberta i les façanes de l’ala sud de l’edifici. • La subvenció inclou el finançament del 75% del projecte (292.000 euros). El 25% restant (97.652 euros), seran finançats per l’Ajuntament. • Héctor Pons ha considerat que la rehabilitació d’aquest edifici, que acollirà un centre d’interpretació del Port de Maó, juntament amb el nou centre d’Art de Hauser and Wirth, “convertiran l’Illa del Rei i el Port de Maó en el referent turístic, cultural i artístic més important de Menorca”. El Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana ha concedit una subvenció de 292.000 euros del programa de Conservació del Patrimoni Històric Espanyol “1,5% Cultural”, a la rehabilitació d’una part de l’antic hospital de l’Illa del Rei. Així mateix, la resolució estableix un període màxim de 6 mesos per a l’inici de l’execució de les obres, que han de ser licitades pel Consistori. D’aquesta manera, el Ministeri ha aprovat la sol·licitud de l’Ajuntament de Maó per optar al finançament del 75% del projecte de “Rehabilitació de la coberta i les façanes de l’ala sud de l’edifici de l’antic hospital de l’Illa del Rei (292.000 euros). El 25% restant del projecte (97.652 euros), seran finançats per l’Ajuntament de Maó. Aquesta resolució definitiva s’ha dictat d’acord amb l’Ordre FOM 1932/2014, de 30 de setembre, per la que es publiquen les bases reguladores per a la concessió d’ajudes per actuacions de conservació del patrimoni històric espanyol, i conforme a l’ordre FOM (ordre de 30 de maig de 2018), per la que es convoca la presentació de sol·licituds al Programa “1,5% Cultural”. Per la seva part, l’Ajuntament de Maó i, també, la fundació Hospital Illa del Rei han rebut, amb alegria, la resolució favorable d’aquesta solitud, que permetrà la recuperació d’un dels edificis amb més valor històric, cultural i arquitectònic del municipi de Maó. Així mateix, cal assenyalar que avança a bon ritme el projecte del centre d’interpretació del Port de Maó en aquest edifici de l’Illa del Rei, que comptarà amb diferents sales històriques, dividides entre les diferents nacionalitats que han tingut una relació directa amb el port de la ciutat. Per la seva part, l’Alcalde de Maó, Héctor Pons, ha considerat que la rehabilitació de l’antic hospital, amb la creació d’un centre d’interpretació del Port de Maó, juntament amb la creació del nou centre d’Art de Hauser and Wirth, “convertiran l’Illa del Rei i el Port de Maó en el referent turístic, cultural i artístic més important de Menorca”.