Noticias
Artículos de actualidad
02/02/2022
Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó
La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.
01/02/2022
Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells
Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.
01/02/2022
L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca
L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.
31/01/2022
Avís prohibició de gir a l’esquerra a l’accés de Torre Soli per la Me-1
El Departament de Mobilitat del Consell Insular avisa que a partir del dijous 3 de febrer no es permetrà el gir a l’esquerra per accedir a Torre Solí des de la Me-1. En ares de millorar la seguretat d'aquest encreuament, es prohibirà el gir a l'esquerra en totes dues direccions, tant per entrar a Torre Soli venint de Maó, com per sortir-ne en direcció a Ciutadella. En el primer cas, els vehicles que vinguin de Maó i vulguin entrar a Torre Soli, hauran d'anar fins l'encreuament de Es Migjorn Gran (aproximadament 2 minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. En el cas que la sortida es vulgui realitzar des de l’encreuament de Torre Soli vulguin anar cap a Ciutadella, hauran d'anar fins a l'encreuament de Son Bou (també aproximadament dos minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. Aquests canvis obeeixen a la necessitat de millorar la seguretat de la circulació i persones usuàries en aquest punt de la carretera general Me-1. Aquesta prohibició afectarà especialment als vehicles de turisme, atès que els vehicles pesats ja no acostumaven a utilitzar aquest encreuament per accedir a la zona sud de l’illa.
31/01/2022
El Seminari d'Agricultura i Medi Ambient comença el dissabte dia 5
Aquest dissabte, 5 de febrer, tindrem la primera jornada del Seminari d’Agricultura i Medi Ambient. No ho deixeu pel darrer moment i apunteu-vos ja, l’aforament és limitat! Serà a la sala d’audiències del Claustre del Carme de Maó, de 9:30 a 14 h. Aquesta primera jornada comptarà amb les ponències d’Axel Torrejón i Xisco Llompart, que ens parlaran de la importància de la sostenibilitat agrària des de diferents perspectives. Si vols aprendre tècniques per a millorar la fertilitat del sòl i t’interessa conèixer de primera mà una experiència de recuperació d’una finca en decadència, aquesta jornada és per a tu! Començarà Axel Torrejón amb la ponència Entendre, conèixer i millorar el sòl per augmentar-ne la fertilitat i controlar plagues. Axel és assessor de finques agràries, ajuda els pagesos a iniciar-se en les tècniques regeneratives i fa seguiment dels cultius. Té un gran coneixement de biopreparats aptes per tractar les més diverses mancances agràries i cerca solucions que aprofitin els recursos disponibles a la finca. Podeu veure informació sobre la seva feina a www.rayen.org. Després, Xisco Llompart, ens presentarà el seu projecte personal a la finca Purgatori i el projecte col·lectiu Me ecològic de Mallorca de comercialització de carn d’ovella amb la xerrada Ramats, pastures i arbres: els ingredients per a la sostenibilitat d’una finca. Xisco ha dedicat els darrers anys a recuperar l’activitat de la finca familiar, que havia entrat en decadència, i té molt clar que unir arbres i bestiar és clau per a adaptar-nos a la realitat climàtica i agrària de les nostres illes, reduir costos i tenir un negoci sostenible. Ens explicarà també la seva experiència en el món del cooperativisme i com aquest pot servir per comercialitzar amb èxit productes amb valor afegit. Podeu veure més informació a www.meecologic.com. La jornada acabarà amb un dinar a un restaurant, inclòs en el preu d’inscripció, per continuar compartir experiències i intercanviar opinions. Trobareu el programa complert de les dues jornades (dissabte dia 12 tenim la segona) al fitxer adjunt. Podeu inscriure-vos al Seminari d’Agricultura i Medi Ambient a través del següent formulari o bé visitant-nos a la nostra oficina del Camí des Castell 53, a Maó, de dilluns a divendres de 9 a 14 h. Si teniu dubtes podeu escriure al mail custodia@gobmenorca.com o trucar al 971350762. Aquesta activitat compta amb el suport econòmic del Consell Insular de Menorca i de la Fundació MAVA.
31/01/2022
FÍSICS SE IMPONE EN EL MEDALLERO DEL CAMPEONATO DE SANT ANTONI DE KARATE
El club de karate Físics de Ciutadella, mostró en el “Campionat Sant Antoni” su buen estado de forma, esta vez con los más pequeños del club de poniente, des de los 8 a los 15 años. Colgándose hasta un total de 46 medallas entre todas las categorías de las dos modalidades de kata y kúmite, dejando claro así, que la cantera sigue los pasos de los alumnos más aventajados. Así como también el conjunto de parakarate quienes dieron una señal de evolución realizando katas más complejos, demostrando su destreza. Las medallas de oro eran para; Laura Mayor, Dani Sintes, Ricardo Álvarez, Hajar Hallouch, Zoe Chirico (doblete) Aitor Faner (doblete) Erika Capó (doblete) Adelaida Herrero (doblete) Sebastian Vatamaniuc (doblete) Marc Jaume, Nahia Calafell, Isahq Bertit, Yahya Adnane, y Queralt Capó. Mientras que en el segundo escalón se subían; Marta Pons, Dani Noguero, Carlos Fernández, Nahia Calafell, Moises Azañero, Miranda Herrero (doblete) Dalila El Ahmar (doblete) Gabi Loaiza, Lorena Hidalgo, Ibai Bagur, Ivan Barber, y Marc Jaume. I por último las medallas de broce serian para; Lorena Hidalgo, Claudia Mercadal, Hugo Serrano, Isahq Bertit, Gibet Forcada, Yahya Adnane, Queralt Capó, Elena Pons (doblete), Hajar Hallouch, Pilat Font, Miquel Bosch y Gabi Loaiza
Noticias
31/08/2021
26/11/2018
Curso de ‘Dirección y gerencia de Proyectos Verdes’
Se trata de un programa con 150 horas de duración y sin límite de participantes, cuyo objetivo es formar a profesionales de la dirección y gerencia para su desempeño profesional de diferentes campos como la administración, la dirección de organizaciones, la gestión de proyectos, la coordinación de equipos, la dirección de proyectos educativos, en el plano empresarial, entre otros. Para Santos Jorna, coordinador de Acción local, “en un mundo cada vez más acelerado y complejo, las tareas de dirección y gerencia son esenciales para aprender a conducir nuestras vidas, nuestros proyectos, nuestros equipos y nuestras organizaciones”. Con este objetivo, el programa está diseñado para, de manera práctica, poder elaborar un plan y ejecutarlo, adquiriendo en el proceso las principales competencias asociadas a esta disciplina.” La Dirección General de Medio Ambiente abrió por primera vez su Escuela ‘MOOC de Liderazgos Verdes’ en octubre de 2017, ofreciendo capacitación masiva y gratuita en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, permitiendo acceder a una serie de programas para la concienciación y desarrollo de un nuevo liderazgo de la ciudadanía, para la puesta en marcha de proyectos de economía verde y circular. Por esta Escuela Mooc han pasado ya 507 participantes, 233 en la primera edición y 274 matriculados en la segunda. La plataforma se enmarca en el programa ‘Red Municipal de Participación y Concienciación Social sobre la Economía Verde y el Patrimonio Natural en Extremadura’, que forma parte de ‘Extremadura 2030’ y es fruto de la colaboración entre la Junta de Extremadura y la Asociación de Universidades Populares de Extremadura (AUPEX). Esta plataforma de concienciación se enmarca en la Estrategia regional de Economía Verde y Circular “Extremadura 2030”. La Dirección General de Medio Ambiente de la Junta de Extremadura, en colaboración con la Asociación de Universidades Populares de Extremadura, ha creado esta Plataforma de capacitación en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, que tiene como finalidad el diseño de un proyecto para la concienciación y el desarrollo de un liderazgo ciudadano en torno a una herramienta tecnológica en internet. La misma permitirá acceder a una serie de programas para la concienciación y el desarrollo de un nuevo liderazgo entre la ciudadanía y las organizaciones, siempre desde la perspectiva de la economía verde y circular. La plataforma se encuentra alojada en la página web www.extremadura2030.com. Utiliza la metodología MOOC (del acrónimo Massive Online Open Courses), cursos en línea abiertos y masivos gracias a internet, accesibles a toda persona interesada en cursarlos, gratuitos y sin límite de participantes. Puede considerarse como una nueva modalidad educativa que aprovecha los recursos tecnológicos en búsqueda de un aprendizaje masivo y abierto.
Otras noticias
01/12/2021
La Oficina Insular de Vivienda del Consell cambia su horario de atención al público
Desde esta semana, la Oficina Insular de Vivienda del Consell de Menorca atiende, personalmente con cita previa, las consultas en temas de vivienda con un nuevo horario: los martes y viernes de 9.00 ha 14.00 h. El cambio de horario se mantendrá mientras se tramita la nueva licitación del servicio. Este servicio del Consell Insular de Menorca ofrece información y asesoramiento sobre ejecuciones hipotecarias, impago de alquileres y aspectos jurídicos (civil, penal y administrativo) así como mediación residencial y comunitaria. La atención es personalizada y por eso se debe pedir hora por correo a oficina.habitatge@cime.es o por teléfono al 971 776 379. La oficina se encuentra en la plaza de s'Esplanada, 2, de Maó.
30/11/2021
El Consell elabora el primer Plan contra incendios forestales de Menorca que incluirá ocho planes municipales para marzo de 2023
Este pasado 24 de noviembre el Consell de Menorca y los ocho ayuntamientos de la isla han dado un importante paso hacia el primer Plan contra incendios forestales de Menorca que se desplegará en ocho planes municipales con toda la información técnica necesaria para hacer frente a emergencias por incendios forestales así como los procesos y detalles de las importantes labores de prevención. La reunión mantenida por la consejera de Empleo, Innovación y Cooperación Local, Cristina Gómez, junto con la directora insular de Empleo, Innovación y Cooperación Local, encargada del Área de Prevención, Extinción de incendios y Salvamento, Nati Benejam, con personal técnico y político de los ocho municipios y del propio Consell, además del equipo redactor de Tragsatec, ha permitido definir una agenda de reuniones de trabajo y el personal implicado en la redacción del Plan contra incendios forestales de Menorca, que será un documento clave, de gran complejidad y envergadura y que avanza ahora con la financiación del fondo europeo gestionado por el Consell. Desde que en 2017, la Fiscalía del Estado advirtió a los municipios de Menorca de la obligatoriedad de tener un Plan municipal contra incendios forestales, y ante la dificultad técnica y económica que esto representaba, no se había adelantado demasiado cuando , desde el departamento de Empleo, Vivienda y Cooperación Local de Menorca, la consejera Cristina Gómez y los ocho alcaldes reunidos en la Junta de Alcaldes aprobaron llevarlo adelante desde el Consell. Además, también desde la perspectiva de los expertos en incendios forestales, es aconsejable tener un solo plano insular que englobe los planes municipales debido a la dificultad de delimitar los municipios sobre el territorio, especialmente tratándose de fuegos forestales. Así, el Consell Insular con convenio con los ayuntamientos contrataron a David Caballero, Ingeniero forestal con mucha experiencia en la investigación de la propagación de los incendios forestales y en la redacción de otros planes de incendios forestales, para redactar los pliegos técnicos que definen los planes insulares y municipales contra incendios forestales que ahora deben redactarse. Más tarde, por un lado, se encargó a Tragsa, empresa pública, la preparación de un presupuesto de la elaboración de estos Planes de Actuación de Ámbito Local de Emergencias por Incendios Forestales en los municipios de la isla de Menorca y, por otra parte, se buscó financiación a fondos europeos para afrontar una labor muy técnica y extensa en el tiempo, así como de imprescindible trabajo coordinado entre ayuntamientos, Consell Insular, Bomberos de Menorca, IBANAT y Tragsa, con un presupuesto de más de 200.000 euros. Ahora, con una agenda de trabajo ya definida y con el horizonte de marzo de 2023 para tener terminados estos planes insulares y municipales contra incendios forestales, la directora insular de Empleo, Innovación y Cooperación Local, Nati Benejam, destaca que los planes incluirán "cómo actuar ante una emergencia por incendio forestal teniendo en cuenta la situación y todos los recursos con los que contamos, desde zonas de acceso, caminos, infraestructuras de apoyo por extinciones, recursos humanos, etc., pero además este Plan contará también con una importante parte de prevención, con actuaciones que debe realizar la administración así como los propietarios particulares; la concienciación de la ciudadanía en este sentido es muy importante". Benejam apunta que, tratándose de fuegos forestales, es clave lo que se llama la interfaz urbana-forestal, donde coinciden zonas forestales con asentamientos urbanos, como sucede especialmente en diversas urbanizaciones de Menorca. Precisamente, desde el IBANAT (Instituto Balear de la Naturaleza), encargado de la Prevención y Extinción de los fuegos forestales en las Islas Baleares, se acuerda de la obligatoriedad de los propietarios de viviendas en zonas forestales de mantener limpio un perímetro de seguridad de 30 metros alrededor de su casa. La directora insular ha incidido en la importancia de trabajar para una eficaz prevención de posibles situaciones adversas, que quedará reflejada en los planes, ahora en fase de redacción conjunta.
30/11/2021
Presentació del nou ajut de suport a persones que es troben en situacions de vulnerabilitat social i econòmica sobrevingudes
Aquest matí s’ha presentat a la seu del Consell Insular la nova línia d’ajuts per donar suport a les persones que es troben en situacions de vulnerabilitat social i econòmica sobrevingudes. La presentació ha anat de la mà de la Presidenta del Consell Insular, Susana Mora, i la consellera de Benestar Social, Bàrbara Torrent. Així com han explicat, es tracta d’una prestació que pretén oferir suport a la cobertura de les necessitats socials bàsiques de les persones que van deixar de percebre la Renda Mínima d’Inserció arran de la seva derogació o que haurien pogut accedir-hi en cas que la prestació s’hagués mantingut i, alhora, tampoc no han pogut accedir a altres prestacions del sistema per no encaixar en els requisits establerts. D’aquesta manera, els ajuts van dirigits a totes aquelles famílies que no tenen accés a cap mena d’ingrés de treball o prestacions del sistema de serveis socials, ni d’altres sistemes de protecció social, com d’ocupació o seguretat social, i que tenen, per tant, com a únic recurs per cobrir les seves necessitats bàsiques, els ajuts puntuals i d’emergència dels serveis socials comunitaris municipals. La Presidenta del Consell, ha remarcat que ‘aquests ajuts arriben en un moment marcat per la crisi sanitària provocada per la pandèmia de la Covid-19 i que ha desencadenat una crisi socioeconòmica que ha estat més incisiva entre aquelles persones que ja es trobaven en una situació vulnerabilitat i que requereixen d’una atenció especial per part de l’administració.’ En aquest sentit, la consellera de Benestar Social, Bàrbara Torrent, ha recordat que ‘la iniciativa que presentam avui forma part del conjunt d’accions socials que s’han realitzat des del Consell Insular, com el finançament dels ajuts d’emergència social, l’augment de la cobertura del programa d’ajut alimentari o l’augment dels recursos assistencials, de manera coordinada i en paral·lel amb totes les mesures de recuperació impulsades tant en l’àmbit autonòmic com l’estatal per no deixar ningú enrere i evitar el risc d’incrementar les situacions d’exclusió social’. El total de la partida destinada a aquesta iniciativa és de 500.000 €, i l’import màxim per unitat de convivència és de 4.699,65 €. El termini per presentar sol·licituds és de 30 dies naturals des de l’endemà de la publicació en el BOIB.
30/11/2021
L'Arxiu d’Imatge i So incorpora el fons de Televisió Menorquina
L’Editorial Menorca ha cedit el fons audiovisual de la desapareguda Televisió Menorquina a l'Arxiu d'Imatge i So de Menorca Després de deixar les seves emissions, l'any 2012, el fons de la Televisió Menorquina va estar dipositat durant els darrers anys a les instal·lacions de l'Editorial Menorca. Conscients de l’interès i del valor informatiu i cultural del fons filmogràfic de Televisió Menorquina, format com a resultat de la seva activitat professional entre els anys 1989 i 2011, l’Editorial Menorca i el Consell Insular de Menorca han signat un contracte de cessió en comodat perquè el fons s’incorpori a l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca. El Fons de Televisió Menorquina suposa l’única mostra actual de televisió d’àmbit estrictament menorquí i, per tant, és important per a la història dels mitjans de comunicació a Menorca i per la informació que hi conté. El fons està format per enregistraments de tota la programació de la televisió des dels seus inicis el 1989 fins al 2012. Es compon de dos grans blocs de documentació: per una part, la gravació dels programes i anuncis de publicitat, el que es coneix com els bruts, és a dir, les gravacions abans del seu muntatge per ser emeses; i per altra banda, cintes de programació diària. Tot aquest arxiu es troba en diferents suports segons el moment en què es van gravar: fins a l'any 1998 s'empren cintes U-matic (cinta de 3/4 de polzada d’amplada en format analògic), que aquell any són substituïdes per cintes VHS, que els donen més capacitat d’emmagatzematge. A partir de 2005 l’arxiu passa a ser digital i emmagatzemat en format DVD. Pendents de fer l'inventari definitiu i valorar quina serà la millor manera per a conservar-lo i posar-lo a disposició del públic, es calcula que el fons que ha arribat a l'Arxiu està format per unes 530 cintes U-matic, 1.830 VHS i 1.550 DVDs, que es correspondria a un total aproximat de 614.360 minuts, és a dir, a més de 10.000 hores d'emissió. Sense cap dubte, es tracta d’una passa important per a la difusió, investigació i gaudi públic d’un fons que, amb bona mesura, completa la documentació filmogràfica sobre Menorca de què disposa l’AISM.
30/11/2021
Massificació turística (3): la capacitat nàutica superada
Tercera entrega, amb vídeo de suport, sobre el debat de massificació turística de Menorca. Avui analitzem la massificació nàutica. Com en d’altres ocasions, hi ha opinions per a tots els gustos. Alguns consideren que hi queda molt de marge per créixer i d’altres pensen que l’illa ja està saturada d’embarcacions. Per aplicar més objectivitat al tema, podem mirar les dades. Comptam per això amb la feina tècnica que es va fer en 2009 i 2010 quan es va iniciar el Pla Insular de la Costa, una iniciativa conjunta del Consell Insular i de la Direcció General de Sostenibilitat de la Mar, que ja pretenia racionalitzar el món de la nàutica. El Pla no es va arribar a aprovar pel canvi de color polític que es va produir en 2011, però el treball tècnic si que es va realitzar en gran manera. Entre d’altres, es van fer diferents vols aeris rodejant la costa menorquina i es van fotografiar totes les embarcacions que hi havia. Aquest testimoni indiscutible va permetre comptar després les barques i veure on es trobaven situades, si al seu lloc habitual d’amarrament (ports i fondejos fixos) o si estaven itinerant per les cales i platges. Un dels vols, fets un capvespre del mes d’agost de 2010, mostra que hi havia 2.344 embarcacions fora de port, nombre que representa un 49 % del total de barques que hi havia en aquell moment al litoral de Menorca. Aquesta dada la podem ara contrastar amb un treball que s’ha fet en 2020 per part de la Direcció General de Ports del Govern Balear, que ha realitzat un estudi de capacitat de càrrega nàutica de cada illa. El treball ha analitzat cadascuna de les cales i platges, mirant l’extensió de mirall d’aigua que tenen, descomptant la zona reservada a banyistes i les zones de posidònia on no es pot ancorar. Es defineix una distància a guardar entre embarcacions segons l’eslora i això dóna la capacitat nàutica aproximada de cada indret. En el cas de Menorca, s’ha optat per considerar que totes les embarcacions són de tipologia menor, d’entre 8 i 10 metres, la qual cosa ofereix una xifra més generosa. D’aquesta manera, Menorca present una capacitat de càrrega nàutica de 2.115 embarcacions. Com es pot comprovar, la xifra del vol aeri de 2010 ja era superior. Per tant, es pot concloure que, des de fa com a mínim 11 anys, la capacitat de càrrega nàutica de Menorca està saturada o superada. O sigui que tenim un altre paràmetre que mostra que hem arribat als límits, com ja es veia al vídeo anterior amb el cas de la pressió humana sobre les platges. Aquesta tendència a la massificació nàutica té dos efectes especialment preocupants. D’una banda, genera una realitat de l’illa que poc té a veure amb la propaganda turística i amb les expectatives que això genera sobre els visitants, que esperen que Menorca no sigui un espai tan atapeït com altres llocs turístics. L’altre efecte negatiu, és que la manca d’espai fa que moltes barques acabin tirant l’àncora damunt la posidònia. Sobre això hi ha també una dada que alça alarmes. Aquest estiu de 2021, les barques de vigilància de posidònia del Govern Balear, han fet moure devers mil embarcacions que estaven ancorades sobre praderies protegides. Tenint en compte que no no hi havia vigilància a la costa nord, la xifra real deu haver estat molt superior. Per tant, la suma de les afectacions individuals de més de mil embarcacions sobre la posidònia és un efecte que s’hauria de prendre seriosament. Aquests xifres que ja són objectives, d’ocupació i d’afectació, haurien de servir per reconsiderar la dinàmica que s’ha vingut observant d’anar afegint amarraments sense cap límit sobre l’illa. Ho hem vist repetidament al port de Maó, on recentment s’han habilitat més d’un centenar d’amarraments al litoral des Castell sense haver passat cap estudi d’impacte ambiental. O amb les previsions del Pla General de Ports del Govern, que planifica marines seques, aparcaments i dotacions vàries per facilitar que més embarcacions puguin operar al litoral menorquí. Destaca la previsió de duplicar la làmina d’aigua del port esportiu d’Addaia, que a més es situa en un espai d’alt valor ambiental. Amb la informació disponible, aquestes coses s’han de reconsiderar. S’hauria d’acompanyar el sector nàutic de Menorca perquè no depengui del creixement sense límits del nombre de barques. I quan quedin amarres actuals lliures, caldria donar prioritat a les embarcacions tradicionals de llenya, que formen part del patrimoni cultural de la mar. Per una visió sencera, podem veure el vídeo adjunt. Com sempre, us convidam a divulgar i donar suport a aquestes propostes, així com a pensar-ne d’altres que puguin resultar útils per a conservar l’illa.
30/11/2021
L’Ajuntament de Maó renova l'enllumenat d’Es Murtar amb llums LED
• Paral·lelament, l’Ajuntament prepara un pla d'actuacions amb els projectes que s'han d'executar a curt i mitjà termini, alguns dels quals ja s'han iniciat. L’Ajuntament de Maó ha culminat la rehabilitació de l’enllumenat del nucli urbà d’Es Murtar, amb la renovació de 29 punts amb lluminàries LED. El consistori ha invertit 77.300 euros (IVA inclòs) en aquest projecte, que ha executat l’empresa Juan Mora S.A. L’actuació ha permès la renovació i la millora de bona part de l'enllumenat d'aquest nucli, des d'una perspectiva responsable i sostenible. En aquest sentit, la iniciativa de l’Ajuntament de Maó se suma a la renovació de l’enllumenat de Sa Mesquida, presentat la setmana passada, la renovació de l’enllumenat del Passeig Marítim, que s’està executant actualment o la millora de l’enllumenat de Sa Costa de Ses Piques, adjudicada fa una setmana, entre d’altres. Paral·lelament, l'Ajuntament està fent feina en un pla d'actuacions amb els projectes que s'han d'executar a curt i mitjà termini, alguns dels quals ja s'han iniciat, per aconseguir una important de renovació de l'enllumenat públic de la ciutat.
30/11/2021
Comunicat del Ajuntament de Maó
Respecte al comunicat de premsa que ha enviat, aquest dimarts, el sindicat UGT en relació a les hores extraordinàries dels infermers i les infermeres de la Residència Geriàtrica de Maó, l’Ajuntament vol fer una sèrie d’aclaracions: - L’Ajuntament de Maó reconeix la situació de manca de personal d'infermeria. Es produeix a causa de la manca d'aquest personal al mercat laboral. No és una situació desitjada. L'Ajuntament té la voluntat i capacitat econòmica per solucionar el problema. En aquest sentit, no s'han escatimat doblers en la gestió de la pandèmia. Mostra d'això és la capacitat i predisposició a pagar totes les hores extraordinàries. El que falta són els mitjans humans. - La bossa d'infermers està esgotada, i tampoc no hi ha cap altra administració que tengui infermers o infermeres disponibles. S'ha intentat contractar gent que no és a la bossa, s'ha mirat a altres comunitats per si tenien personal disponible i fins i tot s'ha cercat a infermers jubilats que volguessin fer feina de manera puntual. - De fet, aquest tema es va dur a la Mesa de Negociació. Es va explicar la problemàtica als sindicats i ells mateixos no van poder oferir solucions diferents de les que ha pres l'Ajuntament. Pel que fa als torns establerts durant aquests mesos, es van acordar amb infermeria (escoltant i incloent les seves propostes) a una reunió on també hi havia representants de CCOO i UGT. - Aquests torns no són il·legals i, en aquest sentit, l’Ajuntament disposa d’informes favorables que així ho avalen. És una situació extraordinària i no es pot desatendre als residents que són vulnerables. - La predisposició de l'Ajuntament per solucionar aquest tema és i ha estat total. Finalment, reiterar que l’Ajuntament valora enormement i agraeix la feina del personal de la Residència i es compromet a seguir fent feina per trobar una solució.
30/11/2021
Ciutadella aprova el reglament de la Junta Municipal de Sant Joan
La Comissió per a l'avaluació de l'ordenança i altres aspectes de Sant Joan ha aprovat el Reglament que ha de regir la nova Junta Municipal de Sant Joan. Després de les aportacions fetes per part dels grups polítics, el document ha rebut el vist-i-plau per assentiment de tots els membres, i serà debatut al proper Ple Municipal. L’anterior Junta Municipal de Sant Joan va ser extingida el març de 2013. El juliol de 2021 es va decidir tornar a reactivar aquest organisme i dotar-lo d’un reglament, que s’ha debatut al sí de l’anteriorment citada Comissió. Aquest serà un ens de consulta i col·laboració, i tindrà caràcter consultiu i no vinculant. En el preàmbul del Reglament, s’explica que “amb el pas del temps, les festes de Sant Joan s'han transformat en un esdeveniment que atreu milers de visitants, i l’evolució de la celebració es va trobant amb diferents problemàtiques i debats oberts que cal abordar des de totes les administracions, entitats, empreses, ciutadania, i altres agents o organismes competents i donar-los-hi solució de manera conjunta i consensuada”. La Junta Municipal de Sant Joan estarà presidida pel batle o batlessa, o el regidor en qui delegui, i estarà composada pels següents membres: - L'Alcalde o Alcaldessa de la Corporació. - El regidor o regidora de Festes. - El regidor o regidora de Seguretat Ciutadana. - Un representant de cadascun dels grups polítics municipals, sempre que no quedin representats en alguns dels càrrecs anteriors, excepte en el cas de la presidencia. - El/la tècnic/a assignat al servei de Festes. - El/la cap de la policia local o persona en qui delegui. - El director o la directora del Pla de Seguretat. - Dos representants de la Junta de Caixers del bienni en curs, essent un d'ells el Caixer Senyor o persona en qui delegui. - Un representant dels Voluntaris de Sant Joan. - Un representant de l’associació de veïns Ciutadella Vella. - Un representant de les associacions empresarials de Menorca. Els objectius que el Reglament especifica corresponen a la Junta Municipal de Sant Joan són els següents: - Actuar com a àmbit d’anàlisi i revisió de tot el que afecta al desenvolupament de les festes. - Promoure el coneixement de les Festes de Sant Joan (folklòric, religiós, històric, social, etc.) , a la vegada que difondre les arrels de la festa i els factors que la caracteritzen i que li són inherents. - Compartir les necessitats que sorgeixen de l’organització de les festes de Sant Joan arran de diferents realitats que, degut al creixement de la nostra ciutat, a l’increment del número de visitants durant les festes i altres causes, poden anar sorgint any rere any. A la vegada, proposar aquelles mesures que es considerin d’interès. - Treballar conjuntament amb la Junta de Caixers Senyors i/o el rector de la Catedral per tal d’abordar els aspectes relacionats amb els actes protocol·laris de la festa. - Proposar modificacions envers l’Ordenança de Sant Joan. - Demanar la col·laboració de la resta d’administracions (insular, autonòmica i estatal) en els aspectes que la Junta valori necessaris per a un bon desenvolupament de la festa. - Valorar les funcions i actuacions de l’Ajuntament de Ciutadella en les Festes de Sant Joan. - Analitzar i valorar les mesures de seguretat necessàries pel bon desenvolupament de les Festes per, posteriorment, elevar-les també a la Junta Local de Seguretat de Sant Joan. - Fer públics els acords presos per aquesta Junta. - Tenir cura de les publicacions , retransmissions i informacions que es donen de les festes de Sant Joan. - Impulsar la creació d’una comissió d’experts que treballin en els protocols de les Festes de Sant Joan. - En tot cas podrà proposar qualsevol tema que la Junta consideri d’interès. Les reunions ordinàries seran trimestrals, i es podran convocar totes les reunions extraordinàries que es considerin necessàries.
29/11/2021
L'equip de govern del Consell Insular lamenta que el Grup Popular deixi de negociar la Llei Menorca Reserva de Biosfera
Des de l'executiu insular consideren que és un posicionament decebedor tenint en compte la importància que significa per a Menorca el desenvolupament d'aquesta norma Aquest dilluns matí, el Partit Popular ha decidit abandonar les negociacions en vers la nova llei que permetrà dissenyar el futur de Menorca com a Reserva de Biosfera, ja que determinarà les línies d'actuació presents i futures per tal de seguir conduint l'illa a través del progrés, la sostenibilitat i la conservació del territori. La Presidenta del Consell Insular, Susana Mora, ha manifestat la seva decepció davant el posicionament del Partit Popular i ha afegit que "la Llei de Reserva de Biosfera suposa un avanç en la governança de la nostra illa, posant al capdavant de tota la gestió política els paràmetres que ens defineixen com a Reserva. Ha de suposar un instrument que ens permeti afrontar amb major agilitat i contundència els principals reptes climàtics i econòmics d'aquest segle i que la pandèmia ha posat encara més de manifest". Per la seva banda, les paraules del conseller de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Josep Juaneda, són clares: "la nostra actitud ha estat i és en tot moment arribar a un consens amb totes les forces polítiques del Consell" i afegeix que "som conscients que aquesta llei no és la llei de cap partit, ja que tots esteim fent l'esforç de flexibilitzar els nostres posicionaments per arribar a un acord". Des de l'equip de govern del Consell Insular afirmen que aquesta actitud del Grup Popular no els sorprèn perquè en el moment de tractar els punts clau dels continguts de la llei "el PP ha demostrat que no té cap intenció de renunciar a cap dels aspectes que ells defensen com a partit, així com sí ho han hagut de fer la resta de grups". Per altra banda, l'executiu insular agraeix l'actitud negociadora del conseller del Grup Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, Eugenio Ayuso, qui està treballant per arribar a acords i amb el qual se seguirà avançant per aconseguir un document amb un ampli consens. Per acabar, el conseller Juaneda ha destacat que "tenim clar que el model de Menorca que vol el PP no serà mai fruit del consens amb altres visions perquè és un model que respon només als interessos d'una part de la societat".
29/11/2021
Menorca se promociona en los mercados suizo e italiano
- La Fundación Fomento del Turismo de Menorca (FFTM) participa en sendos viajes promocionales orientados a agentes turísticos organizados por Turespaña. - Menorca acogió entre enero y octubre de 2021 a 35.122 turistas procedentes de Italia y a 16.596 suizos. Menorca continúa con su promoción en el mercado turístico internacional. Tras su participación en la World Travel Market de Londres el pasado octubre, la Fundación Fomento del Turismo de Menorca se une este mes de noviembre a las acciones promocionales que Turespaña ha organizado en Suiza e Italia. Entre los días 23 y 25 de noviembre, y bajo el lema “Spain Reloaded”, el roadshow promocional suizo recorrió tres de las principales ciudades del país: Ginebra, Berna y Zúrich. El objetivo de esta acción, en la que participaron también delegaciones de otras comunidades autónomas, es dar a conocer a las agencias minoristas las novedades en productos y servicios de los destinos españoles, entre ellos, Menorca. En cada una de las ciudades se organizaron encuentros con unos setenta agentes de viajes. Un total de 16.596 pasajeros llegaron a Menorca desde Suiza por vía aérea entre enero y octubre de este año. Aunque los principales destinos para los viajeros suizos son los países limítrofes (Alemania, Italia y Francia), entre los países mediterráneos España va ganando cada vez más cuota de mercado y este 2021 ha sido el destino vacacional preferido por los suizos, seguido por Grecia. Las Islas Baleares son el tercer destino favorito dentro de España (15,8%), por detrás de la Comunidad Valenciana y Canarias. A la hora de planificar sus vacaciones los suizos tienden a huir de la masificación y se decantan por pequeños hoteles de interior y alojamientos rurales, que les faciliten el contacto directo con la naturaleza y la práctica del turismo activo, lo que convierte a Menorca en una alternativa muy interesante para este mercado. El gasto medio del turista suizo ha crecido en 2021, situándose por encima de la media europea: 132 € diarios y 1.026 € de gasto medio por persona, frente a los 128 € diarios y 1.010 € gasto por persona de la media del turista europeo. En el caso de Italia, el viaje promocional de Turespaña al que se sumó la FFTM hizo parada en Turín, Milán, Nápoles y Roma entre el 22 y el 25 de noviembre. Bajo el reclamo “Spagna en Italia”, los destinos participantes se reunieron con agencias de viajes del mercado italiano, uno de los principales emisores de turistas a Menorca. Los técnicos de la FFTM tuvieron la oportunidad de presentar Menorca a agencias que todavía no ofrecen este destino a sus clientes y dieron a conocer las últimas novedades a los operadores que ya están familiarizados con la isla. El turismo activo y las experiencias que diferencian a Menorca de otros destinos despertaron la atención de los agentes de viajes italianos. Además, agencias especializadas en turismo cultural se mostraron muy interesados en la oferta cultural de Menorca. Este año, Menorca acogió a 35.122 turistas procedentes de Italia. España es el segundo destino turístico preferido por los italianos para sus vacaciones, por detrás de Francia. La sostenibilidad sigue representando uno de los aspectos más valorados por el turista procedente de Italia.
29/11/2021
El Consell finaliza la instalación fotovoltaica de la estación de autobuses de Maó
El departamento de Medio Ambiente y Reserva de Biosfera termina el proyecto de instalación de 114 placas fotovoltaicas en la cubierta de la estación de autobuses de Maó. La firme apuesta del departamento para impulsar las energías renovables en Menorca también pasa por hacer autosuficientes energéticamente los edificios públicos. Este proyecto es un claro ejemplo de un espacio que generará su propia energía. Una vez terminada la instalación, han visitado el espacio el consejero de Medio Ambiente y Reserva de Biosfera, Josep Juaneda, la consejera de Movilidad, Francesca Gomis, el director insular de Transportes, Damià Moll, el alcalde del Ayuntamiento de Maó, Héctor Pons, y la concejala de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Maó, Conxa Juanola. El consejero de Medio Ambiente y Reserva de Biosfera, Josep Juaneda, ha afirmado que "avanzamos hacia la descarbonización de Menorca, la administración debe ser pionera en la transición energética, por eso apostamos por hacer inversiones como esta". En datos más concretos, cada uno de ellos tiene una capacidad de generación de 535 Wp, lo que supone un total de 60,99 kWp. La previsión de energía que será generada es de 82.951,10 kWh anuales, y se calcula que supondrá la autogeneración del 65% del consumo anual de la estación de autobuses. Esta inversión ha tenido un coste de 53.078,43€ con una subvención de 36.045€, proveniente de la línea de ayudas por autoconsumo destinada a administraciones públicas, que gestiona la Dirección General de Energía y Cambio Climático del Govern Balear. La vida útil de la instalación es de 25 años, lo que supone, según los cálculos del Consell Insular, que a partir de los nueve años toda la energía generada será a coste cero, porque el gasto estará completamente amortizado.
29/11/2021
El gasto territorializado en Menorca se eleva hasta 131,4 millones de euros en los presupuestos de la Comunidad Autónoma para 2022
El gasto territorializado en Menorca se incrementa en los presupuestos de la Comunidad Autónoma de las Illes Balears para 2022 hasta llegar a los 131,4 millones de euros, un incremento del 29%, de 29,7 millones, respecto de los presupuestos iniciales para 2021. La aportación del presupuesto autonómico al Consell de Menorca crece hasta los 55,6 millones, suma 7,5 millones más que este año, y el conjunto de las transferencias corrientes y de capital al Consell de Menorca y los ayuntamientos de la isla se sitúa en 76,2 millones de euros. El Govern de les Illes Balears ha presentado los presupuestos –actualmente en tramitación parlamentaria- al equipo de gobierno del Consell, encabezado por la presidenta Susana Mora, y a los agentes sociales y económicos de la isla. Una representación del Govern formada por las conselleres de Hacienda y Relaciones Exteriores, Rosario Sánchez, y de Agricultura, Pesca y Alimentación, Mae de la Concha, el conseller de Fondos Europeos, Universidad y Cultura, Miquel Company, y el director de Presupuestos, Joan Ignasi Morey, quienes han comparecido después en rueda de prensa con la presidenta del Consell. Los nuevos presupuestos autonómicos, con 5.176 millones destinados a políticas públicas, un 9,5% más que este año, crecen enfocados principalmente en el aumento para las políticas más asociadas a la reactivación y mejora del modelo productivo y la sostenibilidad, y refuerzan nuevamente las políticas sociales. En un escenario marcado por el impacto de la pandemia de la COVID-19, se destinan más recursos que nunca a la prestación de los servicios públicos, a mantener la red de apoyo desplegada para hacer frente a la crisis sanitaria y sus consecuencias y a impulsar políticas de diversificación y reactivación económica, incorporando recursos extraordinarios del fondo europeo Next Generation y de los fondos estatales adicionales del Factor de insularidad previsto en el Régimen Especial de las Illes Balears. El gasto territorializado, el cual incluye una parte del gasto total, correspondiente a los capítulos de transferencias corrientes y de capital y de las inversiones, alcanza la cifra de 131,4 millones en Menorca para 2022, principalmente por el incremento de las transferencias al Consell de Menorca (55,6 millones, un aumento de 7,5 respecto de 2021 y que supone un 57,9% de incremento, 20 millones más, que en los presupuestos de 2015). Y también crece el volumen de inversiones en Menorca, con 55,2 millones para 2022, entre el sector público administrativo –las conselleries del Govern y IBSalut- y las empresas y entidades del sector público instrumental. El incremento de la financiación de los consells insulares para 2022 se produce tanto por el aumento del anticipo a cuenta para el año próximo, el cual constituye el grueso del sistema de financiación de los consells y que responde a la mejora de las previsiones de ingresos de la comunidad autónoma, como por la aportación de fondos extraordinarios para compensar la caída de ingresos de la otra parte del sistema, la liquidación del año 2020, que se tiene que percibir en 2022. En las políticas sociales, Salud prevé 8,1 millones para la reforma del Hospital Verge del Toro, y 1,1 millones para el área de Salud de Menorca para equipamientos, mobiliario y nuevas adquisiciones, así como el proyecto del plan de usos para ampliar el centro de salud de Canal Salat y las ampliaciones del servicio de urgencias de atención primaria de Maó y de la unidad básica des Mercadal. También se ha previsto la contratación de personal para reforzar servicios de Salud de Menorca, de atención primaria y del hospital Mateu Orfila. En Asuntos Sociales y Deportes, el presupuesto contempla inversiones relevantes en nuevas residencias, como las partidas de 6,8 millones para la nueva residencia Maó Quarter de Santiago, y de 5,5 millones para la nueva residencia de Es Castell, así como para la reforma de la residencia de Sant Lluís (600.000 euros). Otros equipamientos comprometidos por la Conselleria son la nueva residencia de Es Migjorn, con una inversión plurianual de unos 4 millones, el futuro centro de día de Alaior y la ampliación de la residencia de Ciutadella. En materia de Educación y Formación Profesional, se invertirán 2,4 millones en los convenios de construcción y reforma de centros públicos como, por ejemplo, el nuevo convenio del CEIP Es Mercadal (1,4 millones de euros), así como otras actuaciones, y se prevén también en el nuevo centro integrado de Formación Profesional de la Estación Marítima de Ciutadella (1,9 millones) y en la reforma del CEPA Quarter de Santiago (1,1 millones) y otras obras menores. Asimismo, se destinan 1,3 millones a la digitalización de los centros educativos y 1,1 millones al sostenimiento de la red pública 0-3 años. En políticas de vivienda pública, los presupuestos contemplan actuaciones por la fase final de cuatro promociones en Maó: de 40 viviendas dotacionales en la calle Borja Moll (1,8 millones), de 15 en la Avenida Femenies (1 millón) y de 14 viviendas en la calle Roca i Vinent (0,9 millones), y otra de 18 en su última etapa en Borja Moll (146.600 euros). Y se prevén partidas para nuevas promociones: de 10 viviendas en Fornells (1 millón de euros) y 9 en Es Migjorn (872.000 euros), el proyecto básico de 40 viviendas en Es Castell (173.784 euros), la rehabilitación de 8 viviendas en Maó (estación autobuses) y el compromiso de otros 11 en Sant Lluís, en fase de revisión del proyecto. Por su parte, Medio Ambiente destina 4,7 millones al mantenimiento y explotación de las depuradoras de Menorca y otras partidas destacadas, para la Reserva de la Biosfera, de 755.400 euros, a través del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, y para la mejora de la recepción de fosas sépticas en Maó-Es Castell y Ciutadella Sud, de 614.800 euros. Para 2022 se prevén las obras de acondicionamiento, retirada y disposición final de los fangos acumulados en las lagunas de la EDAR de Ferreries, con 1,37 millones, así como la redacción del proyecto de ampliación depuradora Ciutadella Sud (145.200 euros), e inversiones en maquinaria forestal (300.000 euros). En Agricultura, Pesca y Alimentación, se prevén 210.000 euros para la redacción y tramitación del proyecto de regadíos con aguas regeneradas, 108.000 euros para la promoción y fomento del producto de proximidad, 50.000 para la cesión de una barca para tareas de vigilancia de reservas marinas al Consell de Menorca. Y por parte del FOBAIBA, se prevén 11,2 millones en ayudas, principalmente a los sectores ganadero y lechero de la isla. En relación con Transición Energética, Sector Productivos y Memoria Democrática, el presupuesto prevé 200.000 euros para instalaciones fotovoltaicas en espacios cedidos por los ayuntamientos para autoconsumos compartidos, 140.000 euros en la monitorización de fotovoltaicas, baterías condensadoras y renovación de equipos de medida de calidad del aire, 105.000 euros en un convenio con la Cámara de Comercio y 40.500 euros en la instalación de un muro de la Memoria al cementerio de Maó. Ports Illes Balears sigue con el desarrollo del plan de inversiones y la inversión en obras en Menorca en 2022 será de 8,3 millones. Destaca la segunda fase de la remodelación del puerto de Fornells (3,9 millones) y la instalación de los duques de alba en el puerto de Son Blanc (5,1 millones). En movilidad, se dispondrá de 1,1 millones de fondos europeos para la mejora de paradas y estaciones de autobús y sistemas digitales de información sobre transporte público en Menorca. En el ámbito laboral, se prevé destinar 5 millones en Menorca a políticas activas de empleo dirigidas a diferentes colectivos, a través del SOIB. En universidad e investigación, se incluye la ampliación de la sede de la UIB en Menorca (300.000 euros) y el convenio de la Estación Científica La Mola (250.000). Las ayudas de desplazamiento a estudiantes universitarios serán de 77.805 euros y las transferencias a ayuntamientos en política lingüística, de 20.000 euros. En cultura, el presupuesto prevé 561.275 euros por la Biblioteca Pública y Archivo de Maó, 450.625 euros por el Museo de Menorca, 200.000 euros por Menorca Talaiòtica, 171.840 euros por la Fundació Teatre Principal de Maó y otras partidas para la Fundació Menorquina de l’Ópera, el Programa Viu la Cultura, el Consorcio Museo Militar de Menorca, la Fundació Enciclopèdia de Menorca y otras partidas con fondos europeos. El IBDona prevé abordar el próximo año la creación de un centro de crisis de 24h para atender víctimas de violencia sexual, con el Consell insular, y un servicio de acompañamiento en el hospital de referencia los 365 días del año. Y la EBAP prevé la descentralización de cursos y ofrecer en Menorca de cursos básicos de policías locales y de capacitación para el acceso a la bolsa extraordinaria de personal funcionario interino de policía.