Noticias
Artículos de actualidad
02/02/2022
Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó
La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.
01/02/2022
Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells
Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.
01/02/2022
L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca
L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.
31/01/2022
Avís prohibició de gir a l’esquerra a l’accés de Torre Soli per la Me-1
El Departament de Mobilitat del Consell Insular avisa que a partir del dijous 3 de febrer no es permetrà el gir a l’esquerra per accedir a Torre Solí des de la Me-1. En ares de millorar la seguretat d'aquest encreuament, es prohibirà el gir a l'esquerra en totes dues direccions, tant per entrar a Torre Soli venint de Maó, com per sortir-ne en direcció a Ciutadella. En el primer cas, els vehicles que vinguin de Maó i vulguin entrar a Torre Soli, hauran d'anar fins l'encreuament de Es Migjorn Gran (aproximadament 2 minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. En el cas que la sortida es vulgui realitzar des de l’encreuament de Torre Soli vulguin anar cap a Ciutadella, hauran d'anar fins a l'encreuament de Son Bou (també aproximadament dos minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. Aquests canvis obeeixen a la necessitat de millorar la seguretat de la circulació i persones usuàries en aquest punt de la carretera general Me-1. Aquesta prohibició afectarà especialment als vehicles de turisme, atès que els vehicles pesats ja no acostumaven a utilitzar aquest encreuament per accedir a la zona sud de l’illa.
31/01/2022
El Seminari d'Agricultura i Medi Ambient comença el dissabte dia 5
Aquest dissabte, 5 de febrer, tindrem la primera jornada del Seminari d’Agricultura i Medi Ambient. No ho deixeu pel darrer moment i apunteu-vos ja, l’aforament és limitat! Serà a la sala d’audiències del Claustre del Carme de Maó, de 9:30 a 14 h. Aquesta primera jornada comptarà amb les ponències d’Axel Torrejón i Xisco Llompart, que ens parlaran de la importància de la sostenibilitat agrària des de diferents perspectives. Si vols aprendre tècniques per a millorar la fertilitat del sòl i t’interessa conèixer de primera mà una experiència de recuperació d’una finca en decadència, aquesta jornada és per a tu! Començarà Axel Torrejón amb la ponència Entendre, conèixer i millorar el sòl per augmentar-ne la fertilitat i controlar plagues. Axel és assessor de finques agràries, ajuda els pagesos a iniciar-se en les tècniques regeneratives i fa seguiment dels cultius. Té un gran coneixement de biopreparats aptes per tractar les més diverses mancances agràries i cerca solucions que aprofitin els recursos disponibles a la finca. Podeu veure informació sobre la seva feina a www.rayen.org. Després, Xisco Llompart, ens presentarà el seu projecte personal a la finca Purgatori i el projecte col·lectiu Me ecològic de Mallorca de comercialització de carn d’ovella amb la xerrada Ramats, pastures i arbres: els ingredients per a la sostenibilitat d’una finca. Xisco ha dedicat els darrers anys a recuperar l’activitat de la finca familiar, que havia entrat en decadència, i té molt clar que unir arbres i bestiar és clau per a adaptar-nos a la realitat climàtica i agrària de les nostres illes, reduir costos i tenir un negoci sostenible. Ens explicarà també la seva experiència en el món del cooperativisme i com aquest pot servir per comercialitzar amb èxit productes amb valor afegit. Podeu veure més informació a www.meecologic.com. La jornada acabarà amb un dinar a un restaurant, inclòs en el preu d’inscripció, per continuar compartir experiències i intercanviar opinions. Trobareu el programa complert de les dues jornades (dissabte dia 12 tenim la segona) al fitxer adjunt. Podeu inscriure-vos al Seminari d’Agricultura i Medi Ambient a través del següent formulari o bé visitant-nos a la nostra oficina del Camí des Castell 53, a Maó, de dilluns a divendres de 9 a 14 h. Si teniu dubtes podeu escriure al mail custodia@gobmenorca.com o trucar al 971350762. Aquesta activitat compta amb el suport econòmic del Consell Insular de Menorca i de la Fundació MAVA.
31/01/2022
FÍSICS SE IMPONE EN EL MEDALLERO DEL CAMPEONATO DE SANT ANTONI DE KARATE
El club de karate Físics de Ciutadella, mostró en el “Campionat Sant Antoni” su buen estado de forma, esta vez con los más pequeños del club de poniente, des de los 8 a los 15 años. Colgándose hasta un total de 46 medallas entre todas las categorías de las dos modalidades de kata y kúmite, dejando claro así, que la cantera sigue los pasos de los alumnos más aventajados. Así como también el conjunto de parakarate quienes dieron una señal de evolución realizando katas más complejos, demostrando su destreza. Las medallas de oro eran para; Laura Mayor, Dani Sintes, Ricardo Álvarez, Hajar Hallouch, Zoe Chirico (doblete) Aitor Faner (doblete) Erika Capó (doblete) Adelaida Herrero (doblete) Sebastian Vatamaniuc (doblete) Marc Jaume, Nahia Calafell, Isahq Bertit, Yahya Adnane, y Queralt Capó. Mientras que en el segundo escalón se subían; Marta Pons, Dani Noguero, Carlos Fernández, Nahia Calafell, Moises Azañero, Miranda Herrero (doblete) Dalila El Ahmar (doblete) Gabi Loaiza, Lorena Hidalgo, Ibai Bagur, Ivan Barber, y Marc Jaume. I por último las medallas de broce serian para; Lorena Hidalgo, Claudia Mercadal, Hugo Serrano, Isahq Bertit, Gibet Forcada, Yahya Adnane, Queralt Capó, Elena Pons (doblete), Hajar Hallouch, Pilat Font, Miquel Bosch y Gabi Loaiza
Noticias
31/08/2021
26/11/2018
Curso de ‘Dirección y gerencia de Proyectos Verdes’
Se trata de un programa con 150 horas de duración y sin límite de participantes, cuyo objetivo es formar a profesionales de la dirección y gerencia para su desempeño profesional de diferentes campos como la administración, la dirección de organizaciones, la gestión de proyectos, la coordinación de equipos, la dirección de proyectos educativos, en el plano empresarial, entre otros. Para Santos Jorna, coordinador de Acción local, “en un mundo cada vez más acelerado y complejo, las tareas de dirección y gerencia son esenciales para aprender a conducir nuestras vidas, nuestros proyectos, nuestros equipos y nuestras organizaciones”. Con este objetivo, el programa está diseñado para, de manera práctica, poder elaborar un plan y ejecutarlo, adquiriendo en el proceso las principales competencias asociadas a esta disciplina.” La Dirección General de Medio Ambiente abrió por primera vez su Escuela ‘MOOC de Liderazgos Verdes’ en octubre de 2017, ofreciendo capacitación masiva y gratuita en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, permitiendo acceder a una serie de programas para la concienciación y desarrollo de un nuevo liderazgo de la ciudadanía, para la puesta en marcha de proyectos de economía verde y circular. Por esta Escuela Mooc han pasado ya 507 participantes, 233 en la primera edición y 274 matriculados en la segunda. La plataforma se enmarca en el programa ‘Red Municipal de Participación y Concienciación Social sobre la Economía Verde y el Patrimonio Natural en Extremadura’, que forma parte de ‘Extremadura 2030’ y es fruto de la colaboración entre la Junta de Extremadura y la Asociación de Universidades Populares de Extremadura (AUPEX). Esta plataforma de concienciación se enmarca en la Estrategia regional de Economía Verde y Circular “Extremadura 2030”. La Dirección General de Medio Ambiente de la Junta de Extremadura, en colaboración con la Asociación de Universidades Populares de Extremadura, ha creado esta Plataforma de capacitación en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, que tiene como finalidad el diseño de un proyecto para la concienciación y el desarrollo de un liderazgo ciudadano en torno a una herramienta tecnológica en internet. La misma permitirá acceder a una serie de programas para la concienciación y el desarrollo de un nuevo liderazgo entre la ciudadanía y las organizaciones, siempre desde la perspectiva de la economía verde y circular. La plataforma se encuentra alojada en la página web www.extremadura2030.com. Utiliza la metodología MOOC (del acrónimo Massive Online Open Courses), cursos en línea abiertos y masivos gracias a internet, accesibles a toda persona interesada en cursarlos, gratuitos y sin límite de participantes. Puede considerarse como una nueva modalidad educativa que aprovecha los recursos tecnológicos en búsqueda de un aprendizaje masivo y abierto.
Otras noticias
26/08/2019
Integrasport 2019 – 2020 comença la seva tercera campanya consecutiva de treball en valors a l’esport en edat escolar.
* El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports incorpora novament Integrasport, dins el Programa Posam Valors a l’Esport, * Un programa que es basa en oferir, a tots els clubs esportius de Menorca, una eina per a desenvolupar un treball integral en la formació esportiva. Després de 4 anys de la publicació del Decret d’Esport en edat escolar, que regula la pràctica esportiva en les edats compreses entre els 3 i 6 anys, i d’una feina ja iniciada el 2015; es continua la feina dels anys anteriors amb un objectiu de continuïtat i consolidació dels valors que el Servei d’Esports del CIME i molts clubs esportius de Menorca ja tenen integrats en els seus entrenaments i plantejaments a la competició del seu esport específic. Treball de valors amb accions dirigides a tots els agents que intervenen en l’esport escolar: esportistes en edat escolar, tècnics esportius, familiars, directius, àrbitres, delegats i públic general. Partint de la implicació de l’any passat amb 12 clubs adherits, 6 delegacions esportives implicades, un total de 625 esportistes participants, 70 tècnics formant-se i més de 500 sessions realitzades durant la temporada; s’obre ara el període d’adhesió a Integrasport. Tots els clubs que ho desitgin, poden inscriure’s a l’edició Integrasport 2.019 – 2020 adreçant-se al departament d’esports del Consell Insular de Menorca.
21/08/2019
Constituida la comisión de seguimiento del abastecimiento eléctrico de Menorca entre Govern, Consell, Endesa y Red Eléctrica
El vicepresidente y conseller de Transición Energética y Sectores Productivos, Juan Pedro Yllanes, acompañado del director general de Energía, Ferran Rosa, se ha reunido con la presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora. A la reunión también han asistido el director general de Endesa en Baleares, Martí Ribas, y el delegado de Red Eléctrica en las Islas, Eduardo Maynau. Durante el encuentro ha quedado constituida la comisión de seguimiento que supervisará el sistema eléctrico de Menorca. Este nuevo órgano se reunirá mensualmente y será el encargado de valorar las opciones técnicas que se pueden utilizar para disminuir el riesgo de emergencia energética en la isla. También establecerá la estrategia para abordar la Agenda 2030 para la Transición Energética. Esta comisión técnica de seguimiento está conformada, de momento, por la vicepresidencia del Govern y el Consell Insular de Menorca, así como también por las dos empresas encargadas del abastecimiento eléctrico de la isla: Endesa, como distribuidora y generadora de la energía, y Red Eléctrica, como operadora y transportista. El suministro eléctrico está garantizado El vicepresidente y conseller de Transición Energética y Sectores Productivos, Juan Pedro Yllanes, ha asegurado que el suministro energético de Menorca «está garantizado» y que uno de los objetivos principales de la Conselleria de Transición Energética es que esto siga siendo así. En cualquier caso, las medidas de contingencia que se deban tomar a partir de ahora deben ir siempre en consonancia con la Ley de Cambio Climático, según ha añadido Yllanes. En este sentido, el vicepresidente ha insistido en la necesidad de seguir apostando por las energías renovables. Una transición hacia las energías limpias que, en las Illes Balears, encabeza, hoy por hoy, Menorca. De hecho, en la última convocatoria de subvenciones para el fomento de instalaciones de energía fotovoltaica dirigida a particulares, entidades sin ánimo de lucro, pymes y asociaciones empresariales, el 25% de las solicitudes provienen de la isla. Esto, mientras la población de Menorca supone el 10% de la población balear. Esta ha sido la segunda reunión entre la Conselleria de Transición Energética y Sectores Productivos y el Consell Insular de Menorca, desde el inicio de la legislatura.
16/08/2019
El Consell Insular de Menorca presenta aquest any quatre projectes propis amb càrrec al Pla Anual d'Impuls de Turisme Sostenible 2019.
La inversió per a la millora de Menorca com a destinació turística més sostenible i respectuosa amb el medi natural, i la compra i redacció del pla d’usos de las bateries de Favàritx, projectes propis que el Consell Insular de Menorca presenta amb càrrec al Pla d’Impuls del Turisme Sostenible 2019 En primer lloc, val a dir que aposta per dos projectes que tenen com a objectiu comú la millora de Menorca com a destinació turística, tot des del punt de vista de la sostenibilitat i el respecte pel medi natural i amb l’objectiu de millorar i modernitzar les urbanitzacions turístiques de l’illa. Així, per una banda, el Consell Insular presenta el projecte «BgreenMenorca» que, amb un pressupost total d’1.928.000 d’euros, té la finalitat d’avançar en la diversificació del producte turístic de Menorca a partir de la transformació de les infraestructures turístiques de l’illa cap a un model més sostenible; la formació del sector per tal conscienciar i motivar en un ús més racional dels nostres recursos; la sensorització d’infraestructures turístiques per mesurar, analitzar i programar accions en l’ús de les instal·lacions hídriques i energètiques; i la promoció de tots els productes i serveis ecoturístics de l’illa de Menorca. Per altra banda, la institució insular presenta un projecte per a la millora i modernització d'urbanitzacions turístiques de Menorca per tal d'ajudar a renovar i modernitzar les instal·lacions turístiques de l'illa, en gran mesura obsoletes, cap a un model més sostenible gràcies a l’acció conjunta del Consell Insular de Menorca, els ajuntaments i el sector empresarial, tot sota els criteris d'impuls a l'accessibilitat, d'impuls a l'accessibilitat, de sostenibilitat infraestructural i d'actualització de les instal·lacions. Aquest darrer projecte compta amb un pressupost total de 6.000.000 milions d’euros. En segon lloc, proposa també l’adquisició, per una banda, i la redacció i execució d’un pla d’usos, per l'altra, dels terrenys i les edificacions militars de Favàritx, un espai emblemàtic des del punt de vista natural i paisatgístic. Amb una superfície d'unes 49 ha, la finca es troba inclosa en la Xarxa Natura 2000 i és l'entrada a s'Arenal de Morella, a cala Presili, al far i a les platges dels voltants del far. Es troba inclosa dins dues àrees de diferent grau de protecció, segons la zonificació que fa el Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN), i cal destacar-hi la presència d'espècies úniques. La gestió directa de la finca permetrà la restauració ambiental i l'ordenació i gestió de l'ús públic de tot l'entorn. El pressupost previst per fer realitat aquests projectes és de 568.222,00 € per a l’adquisició, i d'1.630.000,00 € per a la redacció i l'execució del pla d’usos. El Consell Insular de Menorca torna aquest any a assumir com a administració tramitadora els 7 projectes municipals presentats per tots els ajuntaments de l’illa. Les següents són les propostes municipals que aspiren a ser finançades per l'impost de turisme sostenible 2019: - Maó - es Castell: Projecte de tractament terciari a l’EDAR de Maó - es Castell per a la reutilització de l'aigua depurada per a usos urbans. Pressupost: 1.929.950 euros. - Ferreries: Avantprojecte per a la construcció d’un carril bici a la carretera Me-22 (Ferreries - Cala Galdana). Pressupost: 1.000.623,52 euros. - Es Mercadal: Adquisició de l’edifici cultural propietat del Bisbat i llogat per l’Ajuntament denominat Teatre de Fornells. Pressupost: 390.714,93 euros. - Alaior: Xarxa de sanejament de les urbanitzacions Son Vitamina i Cales Coves i d’impulsió de les aigües residuals fins a l’EDAR de Cala en Porter. Pressupost: 1.010.465,32 euros. - Ciutadella: Projecte de reforma d'infraestructures i recuperació del paviment històric del carrer de Sant Cristòfol del nucli antic. Pressupost: 380.750,45 euros. - Es Migjorn Gran: Repavimentació, tancament i coberta amb preinstal·lació de plaques solars de l’antiga pista de bàsquet de la zona esportiva des Migjorn Gran (Menorca). Pressupost: 359.540,38 euros. - Sant Lluís: Ordenació i pavimentació de l’àrea de jocs a la urbanització de Binibèquer Vell. Pressupost: 47.627,56 euros.
16/08/2019
Santa Ponça i els promotors indignats
Recentment hem vist a la premsa menorquina una repetició de missatges dels inversors que han posat en marxa els agroturismes de Santa Ponça i de Torre Vella. Uns missatges que venen a dir que aquesta illa és una vergonya perquè els tràmits són molt llargs, perquè el turisme no és ben rebut i perquè qualsevol millora agrària requereix d'una burocràcia exagerada. Com que s'ha donat altaveu a aquesta gent, sense que ningú hagi treballat per saber-ne els detalls ni l'origen de les discrepàncies, des del GOB es considera important donar a conèixer públicament algunes característiques del projecte que s'ha aplicat a les finques mencionades, a fi que la gent tengui més punts de referència. La nostra organització va analitzar el projecte de Santa Ponça quan va sortir a exposició publica i hi va presentar al·legacions. Posem-nos en context. Des de fa uns anys, està arribant a l'illa un nombre important de persones amb alt poder adquisitiu, que compren explotacions agràries i les volen actualitzar. Això és una doble oportunitat per a Menorca. Per una banda, s'estan posant en marxa activitats agràries amb nous enfocaments, que busquen mercats diferenciats i que en una bona part dels casos, contemplen els mètodes de l'agricultura biològica. Per altra, s'inverteix en la recuperació del patrimoni arquitectònic rural que ha anat caient en desús a les darreres dècades. Com passa amb totes les coses, ni tots els casos particulars són bons, ni tots són dolents. En opinió del GOB, no és important la nacionalitat dels inversors, ni la capacitat econòmica que tenguin. El que importa és què fan amb la seva inversió i quines conseqüències tindrà per a l'illa. A Santa Ponça s'hi està sembrant vinya, aromàtiques i d'altres produccions que poden ser interessants. El conflicte, però, ve de la part urbanística. Anem a veure els detalls. A aquest lloc hi ha una casa senyorial, amb planta baixa, primer pis i altell, de 2.850 m3. El projecte planejava ampliar-la en 478 m3 més. Molt a prop de la casa, a ponent, hi ha un bouer amb magatzem adossat, de 662 m3, que es volia ampliar amb 571 m3 més. Devora, un altra bouer de 645 m3 al qual es volien afegir 665 m3 (més del doble). Continuem. Al nord de la casa, uns magatzems agraris de 779 m3, que es volien ampliar amb 340 m3 més. Al sud de la casa, uns aljubs, amb colomar i bouer, de 989 m3, que es volien ampliar amb 491 m3 més. I una mica més al sud, una altra construcció agrària de 334 m3, que es volia rehabilitar sense ampliar-la. Resumint. A Santa Ponça hi havia edificis que aportaven un volum total de 6.266 m3, i se n'hi volien afegir 2.545 m3. Total, 8.811 m3 de patrimoni arquitectònic que els promotors han destinat íntegrament, en la seva totalitat, a oferta turística. Hem dit que el GOB hi va presentar al·legacions. En elles demanàvem una cosa tan aparentment lògica com que no es destinessin tots els edificis a usos turístics. Un agroturisme ha de tenir activitat agrària i, per tant, sembla de caixó que alguns volums s'hauran d'emprar per aquesta finalitat. No sabem si és que la diferència de llengua genera incomprensió lectora, o és que els promotors actuen mediatitzats per assessors o institucions que fan un altre joc. Però els Srs. Biousse i Foucher van declarar que trobaven que el GOB considerava que el turisme era una "vergonya". Com sempre, el joc d'intentar infantilitzar el debat perquè no es parli de les coses importants. No senyors, el turisme no és cap vergonya. La vergonya és que, amb un projecte de 8.800 m3 pretenguin, a més, construir ara nous edificis per a usos agraris al·legant que "no tenen ni tan sols on posar el tractor". Fixem-nos en la jugada. Com que la normativa no permet afegir nous volums edificats per a usos turístics, agafem tota l'edificació agrària existent, l'ampliem, la destinam a usos turístics, i després demanam noves construccions per a usos agraris aprofitant que la normativa no hi posa aquí restriccions si les necessitats estan justificades. No discutirem que l'administració és lenta. Però si que discutim que la seva petició de nous edificis estigui justificada. Si que discutim que els promotors estiguin fent una interpretació adequada de la normativa. Si que discutim que estiguin en sintonia amb la idea d'agroturismes que ajudin a l'activitat agrària i no a operacions immobiliàries especulatives. Per sort, no tots els casos són com aquest. Hi ha gent que està realment recuperant l'activitat agrària sense tota aquesta negociació urbanística incorporada. El cas que avui tractam, només fa que posar sobre la taula la urgent necessitat de regular millor les coses i de controlar els gols per l'esquadra. No es pot alabar la conservació que ha sabut tenir Menorca per, a continuació, procedir d'aquesta manera. La discussió del futur de Menorca requereix de persones amb visió de conjunt, no només del seu negoci particular. De persones amb capacitat de diàleg i tal vegada també amb una mínima modèstia.
16/08/2019
El Consell Insular de Menorca denúncia la situació dels migrants a la Mediterrània
I manifesta el seu suport tant a les persones refugiades com a les que treballen per salvar vides a la mar
15/08/2019
El servicio de limpieza del litoral recoge cerca de 15 toneladas de residuos el mes de julio
El servicio de limpieza del litoral de las Islas Baleares ha retirado durante el mes de julio 14.985,94 kg de residuos, lo cual supone, de media, 483,42 kg diarios. Por islas, en Mallorca se han recogido 10.406,13 kg; en Menorca, 2.497,30 kg; en Eivissa, 1.688,10 kg y en Formentera, 394,40 kg. Casi la mitad de estos residuos, concretamente el 49,66 % del total, han sido plásticos. Así, se han recogido 7.442,15 kg de este material, mientras que las maderas han supuesto un 20,13 %, seguidas de la vegetación con un 14,67 %, residuos orgánicos (9,01 %), otros (6,33 %) y aceites (0,20 %). Este servicio, que presta la Agencia Balear del Agua y de la Calidad Ambiental (ABAQUA) y que es único en el Mediterráneo, cuenta con treinta embarcaciones que trabajan en el semilitoral y en la orilla de la playa: la isla de Mallorca dispone de catorce barcos, Menorca y Eivissa de siete y Formentera de dos. Todas las embarcaciones están propulsadas con gas propano GLP y carga solar.
15/08/2019
CARTA A LA CIUTADANIA
El col·lectiu NoTòxicMenorca el formem persones unides per la preocupació que suposa tenir a recer del port de Maó una Central Tèrmica contaminant des de fa ja massa temps i que perjudica greument la nostra salut. Ara per ara, la dependència de la Central és absoluta i així ella ens regala diàriament un fum tòxic contaminant que sobrepassa tots els paràmetres permesos per l´ Organització Mundial de la Salut (OMS) i per la Unió Europea (UE) . Ens regala el diòxid de nitrogen, el diòxid de carboni , el sofre i les innomenables partícules, que inexorablement entren en el nostre organisme i ens emmalalteixen. Els menorquins patim aquesta situació des de fa anys, i no hem tingut cap administració, cap responsable polític amb la categoria, intel·ligència i valentia per intentar evitar aquest despropòsit. Des del nostre col·lectiu ho denunciem, i pensem que una altra manera de funcionar és possible. ENDESA, després d´ utilitzar unes turbines d´ emergència per a ús normal, explotant el seu rendiment i augmentant les emissions, després d´ haver abocat al port molta més aigua clorada de la permesa, després d´ haver estat un temps sense mesurar les emissions contaminants, i ser multada per açò amb una quantitat irrisòria, després de tants anys d´ una política de “podríem connectar gas, però són massa doblers i aquests menorquins s´ ho mengen tot” ,ara resulta que hem de pagar amb doblers públics una obra de refrigeració de les turbines per baixar la temperatura de combustió que suposarà obrir tot Maó i un tros des Castell per poder dur aigua de la depuradora i que l´empresa pugui complir amb el que Europa li requereix el 2020 quant als gasos contaminants de diòxid de nitrogen. Aquesta obra no suposarà baixar ni els índexs de sofre, ni el co2 ni les partícules. Europa du des del 2010 advertint a Espanya que ha de reconvertir el sector energètic i controlar les emissions contaminants, i ara a correcuita Endesa ens aboca a aquesta obra de refredar la temperatura de combustió quan hi havia altres sistemes no tan impactants. I després, què farem amb l´ aigua residual de la refrigeració, on anirà a parar? Per què agafen la nostra aigua i es trasllada el problema d´ una empresa privada a la gestió pública de la depuradora des Castell? Per què se´ ls concedeix tant poder? No volem una nova ferida a Menorca, ni que buidin els aqüífers, ni que aboquin aigua a les plantes de tractament d´ aigües que tenim, que no estan preparades per rebre tanta toxicitat. Si necessiten aigua, que la duguin en vaixells i la tornin a instal·lacions preparades i homologades. És una història d´ aquelles surrealistes més pròpies d´ una pel·lícula americana que de la nostra realitat. Esperpèntic. I mentre, els consumidors, paguem. Paguem l´ energia més cara d´ Europa, i paguem amb la nostra salut. Estem en una situació límit. A Menorca el pacte és arribar a passar la Central al gas, ara, amb 15 anys de retard. Açò implica gasificadora, dipòsits de gas a prop de la població, viatges en vaixells carregats de gas liquat (30 contenidors 3 vegades a la setmana) , contaminació del port i elevació de la temperatura de l´aigua, emissions de co2, que malgrat disminueixin seran molt altes i , sobretot, Endesa conserva el seu negoci al port. El gas que alimentarà la Central, sobre el que hi ha un gran acord entre institucions i diferents organismes , per a nosaltres arriba tard, i només pot respondre als acords que a gran escala tenen les multinacionals amb els governs de tot tipus de color polític d´ aquest país. I a les famoses portes giratòries. Des de NOTòXICMENORCA apostem per accelerar ràpidament la connexió amb els dos cables projectats i poder desconnectar-nos de la Central com més prest millor. Funcionar així és possible, perquè així ho diuen els documents Menorca 2030. Full de Ruta per a la Descarbonització i les Directrius Estratègiques de Menorca (DEM), estudis de l´ Institut Menorquí d´ Estudis (IME). Sabem que els cables ens portaran energia de fonts de tot tipus (també renovable), però també sabem que només Maó i Eivissa tenen una Central Tèrmica tan a prop d´ una ciutat, i aquest fum ens està matant. El moviment ciutadà NOTòXICMENORCA neix per dir prou a la Central Tèrmica de Maó. Apostem per les energies renovables ja, fomentant l´ autoconsum i donant informació i ajudes per tal que les tramitacions per ser autosuficients no siguin tan llargues i complicades. Apostem per la municipalització del servei energètic ja que Europa ara ha obert la porta als Ajuntaments i no responguem als grans interessos creats al voltant de les renovables. Tots, ciutadans i institucions, agafem la paella pel mànec i ens desentenem de la Tèrmica i de la capitalització d´ un bé comú com és l´ energia. El sol i el vent són de tots! NoTòxicMenorca
14/08/2019
Aprovació inicial del Projecte de millora de diverses voreres de la urbanització de Cala Morell
L’Ajuntament de Ciutadella ha aprovat inicialment, per acord dels membre de la Junta de Govern de dia 14 d’agost, el Projecte de millora de diverses voreres de la urbanització de Cala Morell, consistent en planificar les obres necessàries per a portar a termel’enrajolat de les voravies d’una part del carrer Via Làctia i el carrer Andròmeda, i reordenar l’amplada de les mateixes per donar cabuda a l’aparcament en línia que s’ha pintat recentment. Així mateix, aprofitant l’execució del paviment nou de les voreres, es preveu la renovació de la xarxa d’aigua potable i la xarxa d’enllumenat públic. El projecte contempla un termini d’execució de dos mesos, i compte amb un pressupost de sortida de 74.370,68€ finançats entre l’Ajuntament de Ciutadella i el Consell Insular, a través de Pla Insular de Cooperació de 2019 destinat a les urbanitzacions. Abans de l’aprovació definitiva del projecte, aquest s’ha d’exposar al públic durant quinze dies a comptar des de la publicació de l’anunci al BOIB, per tal que els interessats puguin examinar l’expedient i presentar les al·legacions que consideri adients.
12/08/2019
Noviembre de estrellas en Menorca: abiertas las inscripciones para el II Encuentro Starlight de Astroturismo y el próximo Curso de Monitores Starlight
El turismo de estrellas contará este otoño en Menorca con dos de sus citas más importantes. Por un lado, la isla acogerá del 18 al 27 de noviembre el próximo curso de Monitores Starlight para la capacitación de guías turísticos especializados en astroturismo. Por el otro, entre el 28 y el 30 de noviembre, tendrá lugar el II Encuentro Starlight de Astroturismo, el congreso anual más importante del sector y que reúne a toda clase de agentes, organismos y territorios certificados dentro del turismo astronómico. Para ambos eventos acaban de abrirse las inscripciones, que podrán efecturase a través de la página web del organismo organizador, la Fundación Starlight. Curso de Monitores Starlight Del 18 al 27 de noviembre, se formarán en la isla (Reserva y Destino Turístico Starlight) un nuevo grupo de Monitores Starlight. El Turismo de las Estrellas es un segmento emergente de la industria turística que no sólo tiene un valor cultural y económico en sí mismo, sino que significa un elemento de movilización para otras actividades e instalaciones en zonas que, a pesar de tener en la naturaleza su valor principal, necesitan ampliar su oferta e implantar factores de dinamización para su economía. Este nuevo Turismo de Estrellas exige la capacitación de “Monitores Astronómicos Starlight”, especializados en conducir grupos en la noche y en el día, para que los visitantes, además de disfrutar de la naturaleza y de la riqueza cultural del entorno, puedan enriquecer, a través de la divulgación, sus conocimientos del Universo, divisado éste a simple vista o con sencillos instrumentos de observación. La Fundación Starlight, teniendo en cuenta las peculiaridades y el alto nivel de exigencia de la demanda actual y futura de lo que denominamos astroturismo, es la entidad encargada de organizar e impartir estos Cursos que cuentan con una gran aceptación y ya se han celebrado en diversos lugares del mundo. Este curso se llevará a cabo del 18 al 27 de Noviembre en el centro de Convenciones de Es Mercadal. La formación, combina clases teóricas y prácticas y tiene una duración de 60 horas con materias sobre astronomía y astroturismo. El curso es impartido por un grupo de profesores con probada experiencia en la enseñanza de Cursos Starlight. Las clases sobre conocimientos astronómicos corren a cargo de astrofísicos profesionales, mientras que las correspondientes a materias de astroturismo serán ofrecidas por profesionales y empresarios de esta rama del turismo sostenible. Los interesados en formarse para ofrecer servicios de observación de estrellas, deberán pagar una cuota simbólica para reservar su plaza, además de acreditar que sean guía oficiales de turismo, empresario o empleado acreditado en el sector del astroturismo, astrónomo aficionado o profesional, o estar vinculado al sector astroturístico. La cuota de inscripción es de 55€ para los residentes de Menorca, 85€ para los residentes en cualquier otra isla Balear y 150€ para el resto de participantes. El 5% de la cuota pagada por los residentes y el 10% de la cuota pagada por el resto de participantes se destinará a sufragar alguna acción medioambiental en la isla. Como el curso está subvencionado por la Agencia Menorca Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca, y dado que el cupo de asistentes es limitado, en caso de sobrepasarse las solicitudes, tendrán prioridad aquellas personas que, cumpliendo los requisitos exigidos, sean residentes en en la isla de Menorca, además de tener en cuenta el orden de inscripción. Las inscripciones ya se pueden realizar a través de la página web de la fundación www.fundacionstarlight.org entrando en este enlace. II Encuentro Starlight de Astroturismo El Encuentro Starlight tendrá lugar del 28 al 30 de noviembre en la isla de Lazareto y contará con más de 50 profesionales del astroturismo nacional e internacional. Además, el sábado 30 tendrá lugar una cena de gala para cerrar el Encuentro, en la que se hará entrega de los I Premios Internacionales Starlight, los primeros premios internacionales en reconocimiento al trabajo en diferentes ramas del astroturismo que entrega la fundación. La Fundación Starlight eligió Menorca como punto de encuentro del II Congreso Internacional de Astroturismo. Este contará con toda clase de agentes de organismos relacionados con el turismo astronómico y estarán invitados todos los territorios certificados como destino turístico Starlight. La directora de la Fundación explicó: "Esperamos que en esta segunda edición se siga avanzando en la búsqueda de la respuesta a los múltiples retos a los que se enfrenta el astroturismo, así como en la defensa del cielo nocturno y la difusión del conocimiento astronómico y confiamos en que esta cita sirva como punto de encuentro de todos los que forman parte de la familia Starlight ". Programa II Encuentro Internacional Starlight Una isla Reserva de la Biosfera como sede Además de ser Reserva de la Biosfera, Menorca fue declarada destino turístico y reserva Starlight por la Fundación Starlight el pasado mes de enero, después de varias auditorías y estudios que confirmaban la calidad del cielo nocturno de la isla y su potencial para desarrollar actividades turísticas relacionadas con las estrellas. Así, Menorca se ha convertido en la única isla del Mediterráneo certificada como Reserva y Destino turísitcos Starlight. Estos nombramientos, más allá de ser una nueva oportunidad para el turismo sostenible y lo que se conoce como turismo de estrellas, también permitirán trabajar para proteger el cielo nocturno, reducir la contaminación lumínica y avanzar hacia una mejor eficiencia energética, en sintonía con la condición de Reserva de Biosfera. Ese compromiso con la conservación del cielo nocturno es el que ha convertido a Menorca en sede para el próximo Curso de Monitores Starlight. I el II Encuentro Starlight de Astroturismo.
12/08/2019
Carta sobre l'aigua a la Sra. Armengol i el Sr. Mir
Un dels problemes importants que afronta Menorca és la manca de recursos d'aigua. I es tracta d'un tema de difícil solució perquè la competència en la qüestió és del Govern Balear i es succeeixen els casos d'inacció, falta de transparència i incompliment d'obligacions. No és nou d'ara, però no s'arranja i, en alguns casos, s'agreuja. El darrer exemple el tenim amb el creixement urbanístic que es vol fer a Torre-solí. Són prou coneguts els casos dels grans regadius que reguen tot l'estiu a ple sol, mentre es fan campanyes perquè la gent usi l'aigua amb moderació. La legislació en matèria d'aigua fa anys que s'incompleix en no exigir ni comptadors amb bones condicions ni l'enviament de lectures d'extraccions a la Direcció General de Recursos Hídrics, depenent de la Conselleria de Medi Ambient. El GOB ja ha fet algunes denúncies de regadius a ple sol aquest estiu, i ha demanat que es vagin a fer inspeccions per veure si qui fa aquest abús d'un recurs escàs per a l'illa, està o no complint amb les seves obligacions. No hi ha resposta. Per a poder veure què s'havia fet en els casos d'anys anteriors va ser necessària la intervenció d'un advocat. Aquesta és la transparència de la Direcció General de Recursos Hídrics. Recentment, s'ha viscut un altre cas paradigmàtic. A Torre-solí es vol dur endavant un gran creixement urbanístic, amb 400 xalets i un nou hotel. Però el Pla Parcial diu, des de 2008, que no es pot créixer sense abans ampliar la depuradora. Permetre el creixement sense tenir garantida la depuració pot acabar afectant seriosament la zona humida de Son Bou, que aboca a una platja molt visitada. Els promotors estan intentant esquivar aquest requisit i van tramitar l'autorització per incrementar l'abocament d'aigua depurada dins una zona de pinar, però sense escometre la requerida ampliació de la depuradora. Quan va sortir a exposició pública, el GOB va anar a consultar l'expedient i es va trobar que s'estava usant una documentació tècnica elaborada en 2003, obsoleta i caducada. Es van presentar al·legacions demanant que s'obligués a presentar una documentació actualitzada i que complís amb els requisits legals del moment. La resposta de la Direcció General ha estat que ells ja han fet un informe favorable i que continuen amb la tramitació de l'expedient. El GOB vol donar a conèixer a l'opinió pública la situació. S'ha presentat un nou escrit davant Recursos Hídrics advertint que la seva decisió vulnera el dret dels administrats a la consulta de la documentació adequada durant el termini d'exposició al públic, un tràmit que no és prescindible i que, si no s'acompanya de la informació adient, queda clarament impedit. A Torre-solí s'està plantejant un increment de l'abocament del 31 %. I això succeeix en un indret on el Pla Parcial estableix, en el seu Pla d'etapes, que s'haurà de fer una ampliació de l'EDAR abans d'urbanitzar. Atès que aquest condicionant del Pla Parcial es produeix en 2008, queda invalidada la documentació al respecte que es pogués haver fet en 2003, que és la que, inexplicablement, es va usar per fer l'exposició al públic anunciada en el BOIB de 31/01/2109. Cal recordar que l'abocament discorre fins arribar a la zona humida de Son Bou, catalogada com a ANEI d'Alt Nivell de Protecció, Lloc d'Interès Comunitari i Zona d'Especial Protecció per a les Aus. Com que no s'espera cap reacció lògica de l'esmentada Direcció General, el GOB demana públicament que la Presidenta Sra. Francina Armengol, i el Conseller de Medi Ambient, Sr. Miquel Mir, s'interessin per aquests assumptes. Menorca no pot continuar amb un tema tan important com l'aigua en mans d'un departament que s'inhibeix constantment de les seves obligacions. Així no hi ha possibilitat de revertir la dinàmica negativa. Si el Govern Balear té massa urgències a atendre a Mallorca i a Eivissa, que s'iniciïn els tràmits per cedir les competències d'aigua al Consell Insular de Menorca perquè sigui possible un ús més racional.
12/08/2019
La llegada de la temporada alta no hace variar su percepción
La mitad de las empresas turísticas menorquinas siguen facturando menos que julio del año pasado.
09/08/2019
Surt publicat el nou número de la revista ONA
La revista divulgativa de la Reserva de Biosfera es consolida amb una 4a publicació que va néixer tot just fa un any amb motiu del 25è aniversari de la declaració de la Reserva de Biosfera de Menorca. Aquest 4t número s'ha presentat avui matí a la seu del Consell Insular de Ciutadella. Hi han assistit la consellera del Departament de Medi Ambient, Maite Salord, la directora insular, Irene Estaún, els membres del diari Menorca, Mercè Pons i Josep Pons Fraga i l'autor de la fotografia de la portada, Roland Bach. La consellera, Maite Salord, ha explicat que aquest nou nombre de la revista ONA respon, perfectament, a l'objectiu marcat des del principi que no és altre que els ciutadans coneguin de primera mà tots aquells temes relacionats amb la Menorca Reserva de Biosfera, primera passa perquè s'impliquin en el projecte i ajudin a consolidar-lo i fer-lo créixer. Ha assegurat que "quan parlam de sostenibilitat ens estam referint a qüestions que són ben presents dins el nostre dia a dia: la protecció de la fauna autòctona, l'alimentació, el reciclatge o la importància del patrimoni cultural que ens envolta. També ha destacat la informació que es dóna en aquest nombre sobre l'ampliació de la Reserva de Biosfera de Menorca cap al mar, i ha afegit "sens dubte una fita importantíssima que és una gran satisfacció i, a la vegada, un repte enorme." Aquest estiu la revista ONA dedica gran part de les seves pàgines al fons marí, coincidint amb l'aprovació per part de la UNESCO de l'ampliació de la Reserva de Biosfera de Menorca cap al mar. Tracta temes com la riquesa de l'entorn marí de l'illa i les diferents figures de protecció marines existents. Per aquest motiu, s'ha elegit una portada relacionada amb la temàtica. L'autor de la portada, Roland Bach, també present a la presentació, ha assegurat ser un autèntic amant del fons marí de l'illa i dels borbs. A més, ha volgut destacar la geodiversitat marina de Menorca com a factor diferencial. La revista ONA inclou entrevistes, reportatges i articles d'opinió. Concretament, en aquest número també hi trobarem articles sobre el paisatge de la Menorca Talaiòtica, el Contracte Agrari de la Reserva de Biosfera (CARB) o el reciclatge. A més d'un reportatge dedicat a la baldrijta, un article entorn els fluxos alimentaris de l'illa i un reportatge sobre la nova marca Menorca Reserva de Biosfera. Així, aquesta publicació trimestral segueix l'objectiu de divulgar, comunicar i sensibilitzar. ONA tracta temàtiques ben diverses entorn de la sostenibilitat de la nostra illa i dels treballs i projectes que es duen a terme per seguir avançant cap als ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible de la UNESCO). També inclou un apartat d'agenda per donar visibilitat a tots aquells esdeveniments que es duen a terme a Menorca i estan relacionats amb la Reserva de Biosfera. Des d'actes culturals, excursions i visites guiades, fins a tallers o activitats infantils. Com a novetat, aquest número d'ONA inclou un apartat interactiu. El Quiz de la Reserva pretén animar als lectors a posar a provar els seus coneixements i a encertar un seguit de preguntes. Se sortejarà un lot de producte local entre tots els que participin i proporcionin les respostes correctes. Es tracta d'una publicació gratuïta, dedicada al públic en general i que es distribueix arreu de l'illa (biblioteques, ajuntaments, escoles, museus, etc). L'edició d'ONA es fa amb col·laboració de l'Editorial Menorca S. A i segueix al màxim els criteris ambientals; paper 100% reciclat, segell FSC i càlcul i indicació de la motxilla ecològica de l'edició.