10/12/2015
President Vicente Torres: "És necessari plantejar-se una reforma àmpliament consensuada de la Constitució"
Srs. alcaldes, Sr. director de l'Administració de l'Estat, diputats, autoritats, senyores i senyors:
Avui fa 37 anys que el poble espanyol, per una ampla majoria, va aprovar el text constitucional pel qual avui en dia encara ens regim. Han transcorregut, per tant, més de tres dècades i mitja des d'aquell 6 de desembre de 1978 i pens sincerament que, en una data com avui, continua havent-hi motius més que sobrats per a la celebració.
La Constitució del 78 no tan sols va constituir el punt de partida de la democràcia que avui gaudim, un fet que no hagués estat possible sense l'esforç de consens -certament difícil d'aconseguir en aquell moment històric- entre forces polítiques i socials molt diverses. Gràcies a aquesta generositat i voluntat d'acord, el poble espanyol va aconseguir dotar-se d'un marc jurídic i democràtic suficientment plural, flexible i obert, capaç de crear entre tots un període de convivència, progrés i d'obertura a Europa i a la resta del món com mai s'havia conegut en la nostra història.
La Constitució del 1978 ha esdevingut, en definitiva, el principal fonament normatiu per a la creació d'un espai de pau, llibertat i diversitat i solidaritat, el qual estableix l'organització dels poders públics i fixa, així mateix, el ple exercici dels nostres drets i llibertats. Sense perjudici de tot l'anterior, és evident que durant aquestos 37 anys s'han produït profunds canvis, tant al nostre país com a nivell mundial; uns canvis davant dels quals no ens podem mostrar passius ni indiferents. Encara que resulti una obvietat dir-ho, l'Espanya de 2015 no és la de 1978.
La fidelitat i el respecte expressats cap a l'actual text constitucional és perfectament compatible amb l'opinió que ha arribat el moment de plantejar-nos, amb la mateixa serenitat i amb l'esperit de consens que va presidir el procés de 1978, determinades reformes i millores en la nostra Carta Magna. Uns canvis que no han de tenir, en absolut, la intenció de desviar-nos del camí traçat pel text original sinó ben al contrari. Es tracta precisament d'adaptar-nos a la realitat del segle XXI per continuar consolidant aquells valors proclamats en el seu article primer, i que no són altres que la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Hem d'avançar en l'aprofundiment dels principis rectors de la política social i econòmica consagrats per la Constitució, imprescindibles per a l'assoliment d'un autèntic estat del benestar, i que toquen matèries tan fonamentals com són el dret a la feina, l'habitatge, la sanitat, la protecció social i el medi ambient.
És necessari, d'altra banda, enfortir els drets i llibertats reconeguts per la Constitució de 1978, atenent a nous realitats que han anat apareixent o cobrant major protagonisme durant les darreres dècades, evitant tot tipus de discriminació o desigualtat per raó de gènere o altres circumstàncies personals o de pertinença a qualsevol grup o col·lectiu.
Pel que fa al model territorial, no voldria deixar de constatar avui aquí el balanç eminentment positiu de l'Estat de les Autonomies, el qual ha permès fer camí durant 37 anys en un procés de descentralització política i administrativa sense precedents en la nostra història. No obstant això, consider que, transcorregut aquest període, es fa necessari plantejar-se una reforma àmpliament consensuada que, lluny de renunciar als avenços aconseguits, reforci el reconeixement de la diversitat cultural i lingüística i asseguri que s'atenen les necessitats dels habitants de territoris com els insulars.
No es tracta, evidentment, d'un simple canvi de nom, sinó de l'adopció d'un model que, des del principi de la unitat de l'Estat, garanteixi el respecte a les identitats diferenciades, la cooperació efectiva entre les administracions, la igualtat real de drets bàsics de tots els ciutadans i l'eficàcia en la gestió dels recursos públics. Quant a aquest darrer punt, resulta fonamental una delimitació clara de les competències corresponents a cada administració, evitant així ambigüitats i duplicitats que puguin anar en perjudici de l'eficàcia a la qual em referia.
D'altra banda, i en la meua condició de president del Consell Insular d'Eivissa, no voldria deixar de reivindicar, en un dia com avui, un reconeixement més clar i vinculant del fet insular. Crec que tots podem coincidir que l'esmentat reconeixement, lluny de perseguir cap privilegi, resulta fonamental per garantir aquesta veritable igualtat de drets entre tots els ciutadans del territori espanyol a la qual em referia fa uns moments.
Per anar concloent: si m'he atrevit a fer aquesta mirada cap al futur no significa, en absolut, que no reconegui els valuosíssims fruits que, en multitud d'àmbits, ens ha proporcionat la Constitució de 1978. Com he deixat ben clar al principi, avui hi ha motius més que sobrats per a la celebració i per retre homenatge a un text legal que ens ha situat a l'avantguarda dels països més lliures i democràtics del món. Del que es tracta ara és de continuar pel camí que la nostra Constitució ens va marcar, respectant i enfortint els principis de llibertat, justícia i progrés econòmic i social de tots els ciutadans i pobles d'Espanya. Uns principis que, a dia d'avui, continuen més vigents que mai i als quals, de cap manera, volem renunciar.
Moltes gràcies.
Avui fa 37 anys que el poble espanyol, per una ampla majoria, va aprovar el text constitucional pel qual avui en dia encara ens regim. Han transcorregut, per tant, més de tres dècades i mitja des d'aquell 6 de desembre de 1978 i pens sincerament que, en una data com avui, continua havent-hi motius més que sobrats per a la celebració.
La Constitució del 78 no tan sols va constituir el punt de partida de la democràcia que avui gaudim, un fet que no hagués estat possible sense l'esforç de consens -certament difícil d'aconseguir en aquell moment històric- entre forces polítiques i socials molt diverses. Gràcies a aquesta generositat i voluntat d'acord, el poble espanyol va aconseguir dotar-se d'un marc jurídic i democràtic suficientment plural, flexible i obert, capaç de crear entre tots un període de convivència, progrés i d'obertura a Europa i a la resta del món com mai s'havia conegut en la nostra història.
La Constitució del 1978 ha esdevingut, en definitiva, el principal fonament normatiu per a la creació d'un espai de pau, llibertat i diversitat i solidaritat, el qual estableix l'organització dels poders públics i fixa, així mateix, el ple exercici dels nostres drets i llibertats. Sense perjudici de tot l'anterior, és evident que durant aquestos 37 anys s'han produït profunds canvis, tant al nostre país com a nivell mundial; uns canvis davant dels quals no ens podem mostrar passius ni indiferents. Encara que resulti una obvietat dir-ho, l'Espanya de 2015 no és la de 1978.
La fidelitat i el respecte expressats cap a l'actual text constitucional és perfectament compatible amb l'opinió que ha arribat el moment de plantejar-nos, amb la mateixa serenitat i amb l'esperit de consens que va presidir el procés de 1978, determinades reformes i millores en la nostra Carta Magna. Uns canvis que no han de tenir, en absolut, la intenció de desviar-nos del camí traçat pel text original sinó ben al contrari. Es tracta precisament d'adaptar-nos a la realitat del segle XXI per continuar consolidant aquells valors proclamats en el seu article primer, i que no són altres que la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Hem d'avançar en l'aprofundiment dels principis rectors de la política social i econòmica consagrats per la Constitució, imprescindibles per a l'assoliment d'un autèntic estat del benestar, i que toquen matèries tan fonamentals com són el dret a la feina, l'habitatge, la sanitat, la protecció social i el medi ambient.
És necessari, d'altra banda, enfortir els drets i llibertats reconeguts per la Constitució de 1978, atenent a nous realitats que han anat apareixent o cobrant major protagonisme durant les darreres dècades, evitant tot tipus de discriminació o desigualtat per raó de gènere o altres circumstàncies personals o de pertinença a qualsevol grup o col·lectiu.
Pel que fa al model territorial, no voldria deixar de constatar avui aquí el balanç eminentment positiu de l'Estat de les Autonomies, el qual ha permès fer camí durant 37 anys en un procés de descentralització política i administrativa sense precedents en la nostra història. No obstant això, consider que, transcorregut aquest període, es fa necessari plantejar-se una reforma àmpliament consensuada que, lluny de renunciar als avenços aconseguits, reforci el reconeixement de la diversitat cultural i lingüística i asseguri que s'atenen les necessitats dels habitants de territoris com els insulars.
No es tracta, evidentment, d'un simple canvi de nom, sinó de l'adopció d'un model que, des del principi de la unitat de l'Estat, garanteixi el respecte a les identitats diferenciades, la cooperació efectiva entre les administracions, la igualtat real de drets bàsics de tots els ciutadans i l'eficàcia en la gestió dels recursos públics. Quant a aquest darrer punt, resulta fonamental una delimitació clara de les competències corresponents a cada administració, evitant així ambigüitats i duplicitats que puguin anar en perjudici de l'eficàcia a la qual em referia.
D'altra banda, i en la meua condició de president del Consell Insular d'Eivissa, no voldria deixar de reivindicar, en un dia com avui, un reconeixement més clar i vinculant del fet insular. Crec que tots podem coincidir que l'esmentat reconeixement, lluny de perseguir cap privilegi, resulta fonamental per garantir aquesta veritable igualtat de drets entre tots els ciutadans del territori espanyol a la qual em referia fa uns moments.
Per anar concloent: si m'he atrevit a fer aquesta mirada cap al futur no significa, en absolut, que no reconegui els valuosíssims fruits que, en multitud d'àmbits, ens ha proporcionat la Constitució de 1978. Com he deixat ben clar al principi, avui hi ha motius més que sobrats per a la celebració i per retre homenatge a un text legal que ens ha situat a l'avantguarda dels països més lliures i democràtics del món. Del que es tracta ara és de continuar pel camí que la nostra Constitució ens va marcar, respectant i enfortint els principis de llibertat, justícia i progrés econòmic i social de tots els ciutadans i pobles d'Espanya. Uns principis que, a dia d'avui, continuen més vigents que mai i als quals, de cap manera, volem renunciar.
Moltes gràcies.
