17/12/2015
Consideracions de l'IEE en relació al sòl rústic protegit i al port d'Eivissa
Recentment s'han produït dos fets que afecten el nostre territori, paisatge i patrimoni, en relació als quals l'IEE vol fer públiques algunes consideracions. El primer fet és el pronunciament de la junta directiva del Col·legi d'Arquitectes contra la inedificabilitat del sòl rústic protegit, és a dir, a favor que es pugui construir a tota l'illa d'Eivissa inclosos els espais protegits. Això, naturalment, els ha fet mereixedors del Premi Formigó d'enguany per part del GEN. Convé recordar que Eivissa és una anomalia a nivell de Balears i de l'Estat espanyol pel que fa a l'edificabilitat dels espais protegits. Fins i tot amb la permisivitat de la normativa actual, el sol rústic d'Eivissa està exhaurint la seva capacitat d'acollir més edificacions. Intentar explotar el territori fins a l'últim racó de sòl, promovent l'edificació dels espais protegits és la darrera agressió a una illa ja prou massacrada.
No són arbitrairetats polítiques, són criteris tècnics que des del punt de vista del medi ambient i l'ordenació del territori se'ns presenten amb una claredat indiscutible. Havent convertit el sòl rústic en una gran urbanització de parcel·les de 15000 m2, havent convertit el camp en un espai compartimentat, ara ja només ens queda convertir en edificable fins al darrer palm de terra, com en les millors èpoques del desarrollismo franquista. L'IEE confia que l'actual Govern de les Illes Balears repari aquesta anomalia i protegeixi per llei el sòl rústic d'Eivissa actualment desprotegit, una mesura de mínims (no estam parlant del rústic comú sinó de rústic protegit), que ajudaria a salvar el poc que ens queda de l'illa que vam tenir.
Pel que fa al port de la ciutat d'Eivissa, conegut és el seu historial de despropòsits, falses promeses, construccions de dics, d'ampliacions i destrucció de patrimoni, tot plegat liderat per una Autoritat Portuària situada per sobre del bé i del mal, i que ha comptat amb la complicitat dels polítics de torn (d'un partit i de l'altre). El darrer episodi d'aquesta sèrie és l'edifici del martell, al qual acompanyaran dues estacions marítimes noves. Cap consideració sobre la incidència que totes aquestes actuacions han tingut i tindran sobre el nostre paisatge, sobre la configuració de la badia i port d'Eivissa, sobre el conjunt històric de la ciutat al qual pertanyen i sobre el (també prou maltractat) Patrimoni Mundial. Res més que la conveniència política i econòmica.
Són només dos exemples de la forma de veure el territori que hem tengut a Eivissa en les últimes dècades, basada en la cobdícia i en una visió a curt termini. Hem de planificar el nostre futur i posar fi a les inèrcies que ens han conduït a la situació de degradació i col·lapse a què hem sotmès la nostra illa, i ho hem de fer seguint els exemples que fa anys que s'apliquen a l'Europa civilitzada i que no fan altra cosa que aplicar els principis de sostenibilitat del ja llunyà (1987) informe Brundtland, del qual a Eivissa encara no ens n'hem assabentat. Ens concerneix a tots, ciutadania, entitats i institucions, superar aquesta mentalitat i, d'una vegada per totes, treballar junts per a defensar els valors i els recursos de la nostra illa, que són nostres però que també ho seran (o ho haurien de ser) de les generacions futures.
La Comissió Executiva de l’IEE
Eivissa, desembre de 2015
No són arbitrairetats polítiques, són criteris tècnics que des del punt de vista del medi ambient i l'ordenació del territori se'ns presenten amb una claredat indiscutible. Havent convertit el sòl rústic en una gran urbanització de parcel·les de 15000 m2, havent convertit el camp en un espai compartimentat, ara ja només ens queda convertir en edificable fins al darrer palm de terra, com en les millors èpoques del desarrollismo franquista. L'IEE confia que l'actual Govern de les Illes Balears repari aquesta anomalia i protegeixi per llei el sòl rústic d'Eivissa actualment desprotegit, una mesura de mínims (no estam parlant del rústic comú sinó de rústic protegit), que ajudaria a salvar el poc que ens queda de l'illa que vam tenir.
Pel que fa al port de la ciutat d'Eivissa, conegut és el seu historial de despropòsits, falses promeses, construccions de dics, d'ampliacions i destrucció de patrimoni, tot plegat liderat per una Autoritat Portuària situada per sobre del bé i del mal, i que ha comptat amb la complicitat dels polítics de torn (d'un partit i de l'altre). El darrer episodi d'aquesta sèrie és l'edifici del martell, al qual acompanyaran dues estacions marítimes noves. Cap consideració sobre la incidència que totes aquestes actuacions han tingut i tindran sobre el nostre paisatge, sobre la configuració de la badia i port d'Eivissa, sobre el conjunt històric de la ciutat al qual pertanyen i sobre el (també prou maltractat) Patrimoni Mundial. Res més que la conveniència política i econòmica.
Són només dos exemples de la forma de veure el territori que hem tengut a Eivissa en les últimes dècades, basada en la cobdícia i en una visió a curt termini. Hem de planificar el nostre futur i posar fi a les inèrcies que ens han conduït a la situació de degradació i col·lapse a què hem sotmès la nostra illa, i ho hem de fer seguint els exemples que fa anys que s'apliquen a l'Europa civilitzada i que no fan altra cosa que aplicar els principis de sostenibilitat del ja llunyà (1987) informe Brundtland, del qual a Eivissa encara no ens n'hem assabentat. Ens concerneix a tots, ciutadania, entitats i institucions, superar aquesta mentalitat i, d'una vegada per totes, treballar junts per a defensar els valors i els recursos de la nostra illa, que són nostres però que també ho seran (o ho haurien de ser) de les generacions futures.
La Comissió Executiva de l’IEE
Eivissa, desembre de 2015
