17/12/2015
Sa Graduada
La història personal, la pròpia de cada individu i la col·lectiva, la de tota una comunitat, té en els referents físics, materials, un element primordial del seu relat. Sense ells, bona part de la substància de la història, del contingut de la narració es va fent cada vegada més difícil d'expressar i es va diluint fins a desaparèixer.
La monumentalitat però també la magnitud, quasi impossible de desfer, va salvar les murades d'Eivissa quan a començament del segle XX hi havia veus que deien d'enderrocar-les; després han estat convertides en Patrimoni de la Humanitat. Altres elements patrimonials, però, més vulnerables, han desaparegut i amb ells parts senceres de la història col·lectiva del poble eivissenc. L'èxit actual de tots els suports (llibres, revistes, Internet...) que mostren fotografies antigues prové d'aquest acusat procés a ritme emmolinant de transformació de l'entorn conegut.
L'escola anomenada sa Graduada és indiscutiblement un d'aquestos elements que evoca multitud d'històries personals i, en conjunt, una part de la Història col·lectiva. L'edifici, projectat l'any 1934 per l'arquitecte Guillem Forteza, es va veure implicat en un pla de reforma parcial de la ciutat d'Eivissa que des d'un començament comptava amb la seva desaparició. Descarregar d'elements patrimonials històrics ha estat una constant durant aquestos darrers anys de construcció fora de tot límit racional.
Aquell pla va ser contestat políticament i també es varen recollir signatures que demanaven la preservació de l'edifici i del seu ús com a centre escolar. Tot debades, el consistori anterior de l'Ajuntament d'Eivissa va aprovar per unanimitat el seu enderroc sense més tràmit. La decisió es recolzava en una sentència judicial que afirmava la supremacia de l'interès social de fer un jutjat per damunt de qualsevol interès patrimonial... Aquesta sentència, molt discutible, no va ser recorreguda pel Consell Insular d'Eivissa al seu dia i va esdevenir ferma.
Mentre es feia tot això que ha culminat en el que sembla irreversible enderroc de sa Graduada, una persona, Jaume Mayol Amengual, dedicava els seus esforços a estudiar concretament l'arquitectura de Guillem Forteza en una tesi doctoral llegida a la Universitat Politècnica de Catalunya el 2010. En aquell estudi exhaustiu qualifica l'arquitectura de Forteza com: “una arquitectura austera i silenciosa, partidària del dubte i del matís més que no pas de les afirmacions taxatives i les imposicions.” (J. Mayol, L'arquitectura escolar de Guillem Forteza, 1917-1943, Tesi doctoral, Tesis en Xarxa, UPC, 2010, p. 500).
Des de 2005, quan el Consell Insular d'Eivissa va demanar-nos un informe de valoració patrimonial de sa Graduada, l'IEE s'ha mostrat partidari de la seua conservació per mitjà de la figura de Bé Catalogat. Aquesta postura es va fonamentar aleshores com ara en “l'interès artístic, arquitectònic, paisatgístic, etnològic i històric” de l'edifici; en el fet que és una mostra única del primer eixample de la ciutat d'Eivissa “que encaixa i enllaça amb els nuclis històrics de Dalt Vila i la marina, dels quals se'n converteix en prolongació”.
D'altra banda, sa Graduada i la trama urbana en la qual s'insereix es un “model d'estructuració racional d'un espai rural amb un espai urbà”.
Com a edifici educatiu, és el referent físic, material de “la modernització pedagògica de l'ensenyament a Eivissa” i, d'altra banda, “ha set el bressol educatiu de moltes generacions d'eivissencs i eivissenques, així com el primer intent democràtic d'universalitzar l'educació”.
Tombareu, sembla, sa Graduada, però la vostra acció us endinsa més en el camí de fer oblidar a tota una societat la seua Història pel mitjà de la destrucció dels referents físics. Fareu també més difícil tota la feina institucional i d'entitats com la nostra, d'intentar que es preservi el patrimoni històric encara que sigui a un cost més elevat que la solució fàcil de tombar i aixecar de nou.
La Comissió Executiva de l’IEE
La monumentalitat però també la magnitud, quasi impossible de desfer, va salvar les murades d'Eivissa quan a començament del segle XX hi havia veus que deien d'enderrocar-les; després han estat convertides en Patrimoni de la Humanitat. Altres elements patrimonials, però, més vulnerables, han desaparegut i amb ells parts senceres de la història col·lectiva del poble eivissenc. L'èxit actual de tots els suports (llibres, revistes, Internet...) que mostren fotografies antigues prové d'aquest acusat procés a ritme emmolinant de transformació de l'entorn conegut.
L'escola anomenada sa Graduada és indiscutiblement un d'aquestos elements que evoca multitud d'històries personals i, en conjunt, una part de la Història col·lectiva. L'edifici, projectat l'any 1934 per l'arquitecte Guillem Forteza, es va veure implicat en un pla de reforma parcial de la ciutat d'Eivissa que des d'un començament comptava amb la seva desaparició. Descarregar d'elements patrimonials històrics ha estat una constant durant aquestos darrers anys de construcció fora de tot límit racional.
Aquell pla va ser contestat políticament i també es varen recollir signatures que demanaven la preservació de l'edifici i del seu ús com a centre escolar. Tot debades, el consistori anterior de l'Ajuntament d'Eivissa va aprovar per unanimitat el seu enderroc sense més tràmit. La decisió es recolzava en una sentència judicial que afirmava la supremacia de l'interès social de fer un jutjat per damunt de qualsevol interès patrimonial... Aquesta sentència, molt discutible, no va ser recorreguda pel Consell Insular d'Eivissa al seu dia i va esdevenir ferma.
Mentre es feia tot això que ha culminat en el que sembla irreversible enderroc de sa Graduada, una persona, Jaume Mayol Amengual, dedicava els seus esforços a estudiar concretament l'arquitectura de Guillem Forteza en una tesi doctoral llegida a la Universitat Politècnica de Catalunya el 2010. En aquell estudi exhaustiu qualifica l'arquitectura de Forteza com: “una arquitectura austera i silenciosa, partidària del dubte i del matís més que no pas de les afirmacions taxatives i les imposicions.” (J. Mayol, L'arquitectura escolar de Guillem Forteza, 1917-1943, Tesi doctoral, Tesis en Xarxa, UPC, 2010, p. 500).
Des de 2005, quan el Consell Insular d'Eivissa va demanar-nos un informe de valoració patrimonial de sa Graduada, l'IEE s'ha mostrat partidari de la seua conservació per mitjà de la figura de Bé Catalogat. Aquesta postura es va fonamentar aleshores com ara en “l'interès artístic, arquitectònic, paisatgístic, etnològic i històric” de l'edifici; en el fet que és una mostra única del primer eixample de la ciutat d'Eivissa “que encaixa i enllaça amb els nuclis històrics de Dalt Vila i la marina, dels quals se'n converteix en prolongació”.
D'altra banda, sa Graduada i la trama urbana en la qual s'insereix es un “model d'estructuració racional d'un espai rural amb un espai urbà”.
Com a edifici educatiu, és el referent físic, material de “la modernització pedagògica de l'ensenyament a Eivissa” i, d'altra banda, “ha set el bressol educatiu de moltes generacions d'eivissencs i eivissenques, així com el primer intent democràtic d'universalitzar l'educació”.
Tombareu, sembla, sa Graduada, però la vostra acció us endinsa més en el camí de fer oblidar a tota una societat la seua Història pel mitjà de la destrucció dels referents físics. Fareu també més difícil tota la feina institucional i d'entitats com la nostra, d'intentar que es preservi el patrimoni històric encara que sigui a un cost més elevat que la solució fàcil de tombar i aixecar de nou.
La Comissió Executiva de l’IEE
