02/04/2016
ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LES OBRES AL CASTELL
Com a conseqüència de diverses notícies aparegudes a la premsa, i en previsió dels fets que ens trobarem en un futur immediat, l'Institut d'Estudis Eivissencs vol fer públiques algunes consideracions sobre les obres del Castell d'Eivissa, que també hem posat en coneixement del Consell d'Eivissa.
Per tal de situar el debat sobre el Castell en els seus justos termes i no perdre la perspectiva general de l'assumpte, creiem que és necessari deixar ben clar que la decisió de posar el Castell en mans de Turespaña per tal de fer-ne un hotel va ser un error inicial que bé podríem qualificar com la mare de tots els errors. Tant per la seva naturalesa històrica i arquitectònica, com per la seva situació, el Castell no hauria d'haver estat mai un edifici susceptible d'acollir un projecte d'aquestes característiques. El darrer episodi, encara inconclòs, que afecta aquest dissortat indret (és a dir, el problema de l'accés i l'aparcament), no fa altra cosa que demostrar el que acabem d'exposar.
El Castell d'Eivissa hauria d'haver estat objecte d'obres de consolidació per tal d'evitar el seu deteriorament, i en tot cas s'hauria d'haver destinat a usos culturals o socials per a la ciutat d'Eivissa, amb un projecte respectuós i que minimitzàs les intervencions i modificacions del conjunt original. El Castell hagués hagut de ser considerat un edifici històric-conjunt arqueològic, i no haver estat tractat com un immoble normal.
Consideram erroni, innecessari i contrari a llei (art. 41.3 de la Llei de Patrimoni), alterar tant la morfologia del terreny com la de la muralla per tal de construir-hi túnels, ascensors, estructures o afegits, siguin del tipus que siguin, amb independència de la seva suposada "integració" en el conjunt.
Sobre les obres del Castell existeix un extens resum que la CIOTUPHA va fer l'any 2013 (i que no reproduirem per raons d'espai), on es detallen els greuges i despropòsits, el patrimoni destruït, les obres no autoritzades i negligències diverses. També es requeria la presentació de diversos projectes de restauració, consolidació, museïtzació, excavació d'elements arqueològics encara pendents, etc.
El secretisme i opacitat que per part de les parts implicades han envoltat les obres del Castell, fan que en aquests moments sigui molt difícil saber en quin punt ens trobam pel que fa a presentació de documentació i estudis pendents, esmenes i correccions d'obres executades, depuració de responsabilitats sobre patrimoni destruït, etc. La destrucció de patrimoni és irreversible. I malauradament durant el transcurs d'aquestes obres hem perdut elements que són irrecuperables.
És per tot això que consideram necessària l'elaboració d'un document d'estat de la qüestió sobre les obres (en els termes que hem descrit), així com l'adopció dels criteris de transparència, rigor i exhaustivitat en tot allò que encara resta per fer sobre el nostre dissortat Castell.
El Castell d'Eivissa hauria d'haver estat objecte d'obres de consolidació per tal d'evitar el seu deteriorament, i en tot cas s'hauria d'haver destinat a usos culturals o socials per a la ciutat d'Eivissa, amb un projecte respectuós i que minimitzàs les intervencions i modificacions del conjunt original. El Castell hagués hagut de ser considerat un edifici històric-conjunt arqueològic, i no haver estat tractat com un immoble normal.
Consideram erroni, innecessari i contrari a llei (art. 41.3 de la Llei de Patrimoni), alterar tant la morfologia del terreny com la de la muralla per tal de construir-hi túnels, ascensors, estructures o afegits, siguin del tipus que siguin, amb independència de la seva suposada "integració" en el conjunt.
Sobre les obres del Castell existeix un extens resum que la CIOTUPHA va fer l'any 2013 (i que no reproduirem per raons d'espai), on es detallen els greuges i despropòsits, el patrimoni destruït, les obres no autoritzades i negligències diverses. També es requeria la presentació de diversos projectes de restauració, consolidació, museïtzació, excavació d'elements arqueològics encara pendents, etc.
El secretisme i opacitat que per part de les parts implicades han envoltat les obres del Castell, fan que en aquests moments sigui molt difícil saber en quin punt ens trobam pel que fa a presentació de documentació i estudis pendents, esmenes i correccions d'obres executades, depuració de responsabilitats sobre patrimoni destruït, etc. La destrucció de patrimoni és irreversible. I malauradament durant el transcurs d'aquestes obres hem perdut elements que són irrecuperables.
És per tot això que consideram necessària l'elaboració d'un document d'estat de la qüestió sobre les obres (en els termes que hem descrit), així com l'adopció dels criteris de transparència, rigor i exhaustivitat en tot allò que encara resta per fer sobre el nostre dissortat Castell.
