06/06/2016
El conseller Marc Pons presideix la reunió del Comitè Assessor de l’Energia
Tots els membres han coincidit en fer front comú davant Madrid per reclamar solucions al greuge comparatiu que suposa la ruptura del mercat elèctric
El conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, ha presidit la reunió del Comitè Assessor de l’Energia que ha inclòs, entre d’altres punts de l’ordre del dia, la sol·licitud a tots els membres d’aquest Comitè de participar en un front comú davant el govern de l’Estat per fer front a les conseqüències de la ruptura del mercat elèctric.
Pons, acompanyat pel director general d’Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard, ha destacat que de la ruptura del, fins ara, mercat energètic únic, en marxa des de setembre de 2015, implica que la factura d’electricitat a les Illes Balears s’hagi incrementat en un 15%. És a dir, ja s’han pagat 42 milions més de factura d’electricitat, uns 6 milions mensuals.
Tots els membres d’aquest Comitè han coincidit en recolzar, a mode de front comú, les iniciatives plantejades pel Govern de les Illes Balears per tal d’aturar el greuge comparatiu que suposa per a les Balears aquest nou sistema tarifari.
Pons ha destacat que demà es reuneix a Madrid amb el Secretari d’Estat d’Energia, Alberto Nadal Belda, per exigir mesures de correcció i per informar del recolzament del sector a la iniciativa que demana resoldre aquestes diferències, bé tornant a un mercat únic com abans; o bé compensant el desavantatge que suposa la condició insular de la nostra comunitat autònoma.
Així mateix, el conseller ha informat que aquesta situació s’elevarà a la Comissió del REB per tal que s’estudiïn dintre del conjunt de mesures que han de compensar les diferències del fet insular.
L’origen d’aquest canvi és el Reial Decret 738/2015, de 31 de juliol, pel qual es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica i el procediment de despatxo en els sistemes elèctrics dels territoris no peninsulars.
Aquest RD implica la creació de diferents mercats no peninsulars i de forma paral·lela, s’ha creat un nou sistema per calcular el preu de l’energia als mercats no peninsulars que implica que el sobrecost ja no es reparteix automàticament de forma solidària entre tots els consumidors de l’Estat, sinó que es trasllada part d’aquest sobrecost als consumidors de les illes.
El trencament del principi d’unitat del sistema elèctric implica que les comercialitzadores han d’adquirir l’energia a un preu diferent, que fins ara ha resultat més car en cas de les illes.
Així mateix, el nou sistema de càlcul de preu, basat en hora/demanda, fa que a un territori com el de les Illes Balears, amb puntes de demanda molt fortes (especialment a la temporada d’estiu), el preu resultant sigui molt més alt que a la majoria de l’Estat.
Per tot això, els clients han deixat d’estar en las mateixes condicions en tot l’Estat. Tot i que la teoria és que, a la llarga, aquest preu mitjà no ha de ser diferent al sistema peninsular, el fet és que a les Balears, les xifres demostren que des de la seva entrada en vigor s’ha encarit l’electricitat.
Excepte en casos de grans consumidors o clients amb contractes energètics lligats als preu del mercat majorista, les comercialitzadores han manifestat al Govern que fins ara no han traslladat tots aquests sobrecostos als seus clients a Balears, però reconeixen que estan avaluant com adaptar-se a aquesta nova situació. A més, el reial decret obri la porta a modificar també el Preu Voluntari al Petit Consumidor (PVPC, l’antiga Tarifa d’Últim Recurs), que és la tarifa regulada, i fer-la diferent als diferents mercats no peninsulars.
Del Comitè Assessor de l’Energia en formen part el Gob, Amics de la Terra, CCOO, UGT, CAEB, PIMEB, FELIB, tots els consells insulars, UIB, COEIB, COAIB, COAATMCA, ABTECIR, Anpier, UNEF, Endesa, Red Eléctrica, Redexis Gas, Associació Nuredduna, Mestresses de Casa, Consumidors i Usuaris de les Illes Balears, diferentes direccions generals del Govern i representants dels grups parlamentaris popular, socialista, Més per Mallorca, Més per Menorca, Podemos i Grup Mixt.
El conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, ha presidit la reunió del Comitè Assessor de l’Energia que ha inclòs, entre d’altres punts de l’ordre del dia, la sol·licitud a tots els membres d’aquest Comitè de participar en un front comú davant el govern de l’Estat per fer front a les conseqüències de la ruptura del mercat elèctric.
Pons, acompanyat pel director general d’Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard, ha destacat que de la ruptura del, fins ara, mercat energètic únic, en marxa des de setembre de 2015, implica que la factura d’electricitat a les Illes Balears s’hagi incrementat en un 15%. És a dir, ja s’han pagat 42 milions més de factura d’electricitat, uns 6 milions mensuals.
Tots els membres d’aquest Comitè han coincidit en recolzar, a mode de front comú, les iniciatives plantejades pel Govern de les Illes Balears per tal d’aturar el greuge comparatiu que suposa per a les Balears aquest nou sistema tarifari.
Pons ha destacat que demà es reuneix a Madrid amb el Secretari d’Estat d’Energia, Alberto Nadal Belda, per exigir mesures de correcció i per informar del recolzament del sector a la iniciativa que demana resoldre aquestes diferències, bé tornant a un mercat únic com abans; o bé compensant el desavantatge que suposa la condició insular de la nostra comunitat autònoma.
Així mateix, el conseller ha informat que aquesta situació s’elevarà a la Comissió del REB per tal que s’estudiïn dintre del conjunt de mesures que han de compensar les diferències del fet insular.
L’origen d’aquest canvi és el Reial Decret 738/2015, de 31 de juliol, pel qual es regula l’activitat de producció d’energia elèctrica i el procediment de despatxo en els sistemes elèctrics dels territoris no peninsulars.
Aquest RD implica la creació de diferents mercats no peninsulars i de forma paral·lela, s’ha creat un nou sistema per calcular el preu de l’energia als mercats no peninsulars que implica que el sobrecost ja no es reparteix automàticament de forma solidària entre tots els consumidors de l’Estat, sinó que es trasllada part d’aquest sobrecost als consumidors de les illes.
El trencament del principi d’unitat del sistema elèctric implica que les comercialitzadores han d’adquirir l’energia a un preu diferent, que fins ara ha resultat més car en cas de les illes.
Així mateix, el nou sistema de càlcul de preu, basat en hora/demanda, fa que a un territori com el de les Illes Balears, amb puntes de demanda molt fortes (especialment a la temporada d’estiu), el preu resultant sigui molt més alt que a la majoria de l’Estat.
Per tot això, els clients han deixat d’estar en las mateixes condicions en tot l’Estat. Tot i que la teoria és que, a la llarga, aquest preu mitjà no ha de ser diferent al sistema peninsular, el fet és que a les Balears, les xifres demostren que des de la seva entrada en vigor s’ha encarit l’electricitat.
Excepte en casos de grans consumidors o clients amb contractes energètics lligats als preu del mercat majorista, les comercialitzadores han manifestat al Govern que fins ara no han traslladat tots aquests sobrecostos als seus clients a Balears, però reconeixen que estan avaluant com adaptar-se a aquesta nova situació. A més, el reial decret obri la porta a modificar també el Preu Voluntari al Petit Consumidor (PVPC, l’antiga Tarifa d’Últim Recurs), que és la tarifa regulada, i fer-la diferent als diferents mercats no peninsulars.
Del Comitè Assessor de l’Energia en formen part el Gob, Amics de la Terra, CCOO, UGT, CAEB, PIMEB, FELIB, tots els consells insulars, UIB, COEIB, COAIB, COAATMCA, ABTECIR, Anpier, UNEF, Endesa, Red Eléctrica, Redexis Gas, Associació Nuredduna, Mestresses de Casa, Consumidors i Usuaris de les Illes Balears, diferentes direccions generals del Govern i representants dels grups parlamentaris popular, socialista, Més per Mallorca, Més per Menorca, Podemos i Grup Mixt.
