12/06/2016
El GOB reclama unes illes per viure-hi
La problemàtica de l'aigua és un dels temes que preocupa més a nivell del GOB de totes les illes. Així mateix, la necessitat de treballar per a buscar nous escenaris que no passin per l'increment constant de la massificació turística, ha ocupat també l'agenda de la reunió interinsular de l'entitat.
Aquest cap de setmana s'han reunit a Menorca representants de les juntes directives del GOB de Mallorca, d'Eivissa i de Menorca. Es tracta d'una trobada anual que es ve celebrant de manera ininterrompuda des de fa molts anys i on es parla d'algunes temàtiques comunes a totes les illes.
La baixada de la quantitat i qualitat dels recursos hídrics és un problema que es repeteix a tot l'arxipèlag. Els anys de desenvolupament turístic, així com una part de la reconversió agrària, s'han fet sobre la base de consumir els aqüífers històrics, fins al punt que moltes zones s'han salinitzat perquè s'ha acabat l'aigua dolça i això ha facilitat la intrusió marina. Molts altres indrets es troben en risc d'esgotament irreversible.
Al problema de la quantitat s'hi afegeix la contaminació per nitrats, de vegades d'origen agrari (purins mal gestionats o excés d'adobs) o d'origen urbà (especialment de milers de cases sense clavegueram). El GOB considera que la problemàtica de l'aigua es troba en un punt que requereix l'atenció prioritària de les institucions públiques i de la ciutadania.
Ja fa anys que està transposada a la legislació pròpia la Directiva Europea, que exigeix treballar per a la recuperació de les masses d'aigua. Segons la normativa vigent, en 2015 s'havia d'haver aconseguit el bon estat de les aigües costaneres, superficials i subterrànies. Estem molt enfora d'aquest compromís i no es pot seguir ajornant l'agenda d'actuacions pràctiques, que fa temps que estan plantejades.
D'altra banda, la situació de col·lapse que viu l'illa d'Eivissa degut a la massificació creixent d'un turisme sense límits, així com l'observació a Mallorca, on es reprodueixen similars problemes, fa témer que al final tot l'arxipèlag acabi en la mateixa senda si no es treballa seriosament per un nou model de desenvolupament. El turisme, lluny de ser una activitat econòmica amb paràmetres de sostenibilitat, s'està convertint a molts llocs en una mena d'economia extractiva que esgota els recursos físics i la convivència ciutadana quan traspassa certs nivells.
El GOB continuarà fent feina per a frenar dinàmiques que es considerin negatives i per impulsar alternatives que permetin escenaris més adequats per a la qualitat de vida de la població illenca. Les realitats solen ser diferents a cada illa, però els temes que requereixen de coordinació perquè són transversals, s'abordaran de manera conjunta i amb la màxima eficàcia que es pugui. La reunió interinsular ha resultat molt satisfactòria en aquest sentit i ha renovat els ànims de la gent que hi ha pres part.
Aquest cap de setmana s'han reunit a Menorca representants de les juntes directives del GOB de Mallorca, d'Eivissa i de Menorca. Es tracta d'una trobada anual que es ve celebrant de manera ininterrompuda des de fa molts anys i on es parla d'algunes temàtiques comunes a totes les illes.
La baixada de la quantitat i qualitat dels recursos hídrics és un problema que es repeteix a tot l'arxipèlag. Els anys de desenvolupament turístic, així com una part de la reconversió agrària, s'han fet sobre la base de consumir els aqüífers històrics, fins al punt que moltes zones s'han salinitzat perquè s'ha acabat l'aigua dolça i això ha facilitat la intrusió marina. Molts altres indrets es troben en risc d'esgotament irreversible.
Al problema de la quantitat s'hi afegeix la contaminació per nitrats, de vegades d'origen agrari (purins mal gestionats o excés d'adobs) o d'origen urbà (especialment de milers de cases sense clavegueram). El GOB considera que la problemàtica de l'aigua es troba en un punt que requereix l'atenció prioritària de les institucions públiques i de la ciutadania.
Ja fa anys que està transposada a la legislació pròpia la Directiva Europea, que exigeix treballar per a la recuperació de les masses d'aigua. Segons la normativa vigent, en 2015 s'havia d'haver aconseguit el bon estat de les aigües costaneres, superficials i subterrànies. Estem molt enfora d'aquest compromís i no es pot seguir ajornant l'agenda d'actuacions pràctiques, que fa temps que estan plantejades.
D'altra banda, la situació de col·lapse que viu l'illa d'Eivissa degut a la massificació creixent d'un turisme sense límits, així com l'observació a Mallorca, on es reprodueixen similars problemes, fa témer que al final tot l'arxipèlag acabi en la mateixa senda si no es treballa seriosament per un nou model de desenvolupament. El turisme, lluny de ser una activitat econòmica amb paràmetres de sostenibilitat, s'està convertint a molts llocs en una mena d'economia extractiva que esgota els recursos físics i la convivència ciutadana quan traspassa certs nivells.
El GOB continuarà fent feina per a frenar dinàmiques que es considerin negatives i per impulsar alternatives que permetin escenaris més adequats per a la qualitat de vida de la població illenca. Les realitats solen ser diferents a cada illa, però els temes que requereixen de coordinació perquè són transversals, s'abordaran de manera conjunta i amb la màxima eficàcia que es pugui. La reunió interinsular ha resultat molt satisfactòria en aquest sentit i ha renovat els ànims de la gent que hi ha pres part.
