22/11/2016
Consideracions sobre el Passeig de s'alamera
Des de l'Institut d'Estudis Eivissencs pretenem que el passeig de s’Alamera recuperi, ara com a nom oficial, el nom popular que té des de la seua creació, i per això ens estam posant en contacte amb diverses entitats (associacions de vesins, de comerciants, colles de ball, etc), per tal de proposar-vos la presentació conjunta del següent text a l'Ajuntament d'Eivissa. N'hi haurà prou amb què ens envieu un escrit (pot ser un mail) fent constar que estau d'acord amb la iniciativa i que us hi voleu sumar. Aquest escrit, signat juntament amb la resta d'associacions i entitats, formaria part de la documentació que presentarem a l'Ajuntament.
Passeig de s’Alamera
La nostra societat s'ha caracteritzat durant molt de temps -almenys tres-cents anys- per l'existència i la persistència del fenomen que els lingüistes anomenen diglòssia, és a dir, la "situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals". Aquesta diferenciació es va traslladar a tots els àmbits de la vida, i també als noms dels carrers. D'aquesta manera, durant molt de temps s'ha produït una binòmia entre el nom oficial d'una via -i per suposat dels pobles en què es trobaven- i el nom amb què la gent del lloc s'hi refereix.
No es tracta que el nom popular sigui pejoratiu o malsonant sinó que l'Autoritat ha tendit a menysprear aquest diguem-ne nomenclàtor popular, generalment directe i evident, sovint per a complaure els poders establerts. Així trobam places d'Espanya, de la Constitució, noms de reis i altres governants o militars que se sobreposen als noms amb què els ciutadans coneixen els mateixos indrets.
Clarament, és el cas del passeig del general Vara de Rey. Aquest ja existia quan l'Ajuntament va decidir dedicar-lo al militar derrotat i mort en la Guerra d'Independència de Cuba. I com que el passeig ja existia, també existia el seu nom: passeig de s'Alamera. La dedicació a Joaquín Vara de Rey Rubio no va significar la desaparició del nom popular i, de fet, ambdós han conviscut, diríem diglòssicament, i conviuen encara.
És però, una convivència artificiosa que només per ser-hi ja relega el nom popular a un segon pla, com si la denominació popular fos menys valuosa que l'oficial. Això té repercussions, també estudiades pels sociòlegs i els sociolingüistes, en el grau de valor que la gent atorga a la seua cultura pròpia.
Els signants d'aquest escrit pensam que les entitats amb competència en nomenclàtors de vies públiques han de tenir la tendència ferma i decidida de fomentar els noms populars donant-los preferència als oficials. En aquest sentit, tenim veritablement clar que el passeig de s’Alamera, avui oficialment anomenat encara del General Vara de Rey, ha de passar a anomenar-se oficialment passeig de s'Alamera, i les obres de reforma que s'hi estan executant seran una bona ocasió per a fer-ho.
Tal i com ja s’ha fet amb la plaça de sa Tertúlia, el carrer de sa Xeringa i la plaça des Parc, aquest procediment hauria d'anar aplicant-se a totes les vies públiques que tenen dos noms, un d'oficial i un altre de popular i ben arrelat, com és el cas del passeig de s’Alamera i el carrer de ses Farmàcies.
Us traslladam aquestes consideracions per tal que les prengueu en consideració i inicieu el procediment administratiu que correspongui en ordre al canvi de nom del passeig de s'Alamera.
Salutacions,
La Comissió Executiva de l’IEE
Passeig de s’Alamera
La nostra societat s'ha caracteritzat durant molt de temps -almenys tres-cents anys- per l'existència i la persistència del fenomen que els lingüistes anomenen diglòssia, és a dir, la "situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent: l’un és usat per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, enfront de l’altre, que és usat per a funcions informals, bàsicament orals". Aquesta diferenciació es va traslladar a tots els àmbits de la vida, i també als noms dels carrers. D'aquesta manera, durant molt de temps s'ha produït una binòmia entre el nom oficial d'una via -i per suposat dels pobles en què es trobaven- i el nom amb què la gent del lloc s'hi refereix.
No es tracta que el nom popular sigui pejoratiu o malsonant sinó que l'Autoritat ha tendit a menysprear aquest diguem-ne nomenclàtor popular, generalment directe i evident, sovint per a complaure els poders establerts. Així trobam places d'Espanya, de la Constitució, noms de reis i altres governants o militars que se sobreposen als noms amb què els ciutadans coneixen els mateixos indrets.
Clarament, és el cas del passeig del general Vara de Rey. Aquest ja existia quan l'Ajuntament va decidir dedicar-lo al militar derrotat i mort en la Guerra d'Independència de Cuba. I com que el passeig ja existia, també existia el seu nom: passeig de s'Alamera. La dedicació a Joaquín Vara de Rey Rubio no va significar la desaparició del nom popular i, de fet, ambdós han conviscut, diríem diglòssicament, i conviuen encara.
És però, una convivència artificiosa que només per ser-hi ja relega el nom popular a un segon pla, com si la denominació popular fos menys valuosa que l'oficial. Això té repercussions, també estudiades pels sociòlegs i els sociolingüistes, en el grau de valor que la gent atorga a la seua cultura pròpia.
Els signants d'aquest escrit pensam que les entitats amb competència en nomenclàtors de vies públiques han de tenir la tendència ferma i decidida de fomentar els noms populars donant-los preferència als oficials. En aquest sentit, tenim veritablement clar que el passeig de s’Alamera, avui oficialment anomenat encara del General Vara de Rey, ha de passar a anomenar-se oficialment passeig de s'Alamera, i les obres de reforma que s'hi estan executant seran una bona ocasió per a fer-ho.
Tal i com ja s’ha fet amb la plaça de sa Tertúlia, el carrer de sa Xeringa i la plaça des Parc, aquest procediment hauria d'anar aplicant-se a totes les vies públiques que tenen dos noms, un d'oficial i un altre de popular i ben arrelat, com és el cas del passeig de s’Alamera i el carrer de ses Farmàcies.
Us traslladam aquestes consideracions per tal que les prengueu en consideració i inicieu el procediment administratiu que correspongui en ordre al canvi de nom del passeig de s'Alamera.
Salutacions,
La Comissió Executiva de l’IEE
