13/08/2017
S’eliminació de sa plaça de delegat des Llull a Balears demostra es fracàs des reingrés a s’Institut Ramon Llull de fa dos anys
No té cap sentit que tenguent s’Institut d’Estudis Baleàrics, sa nostra projecció cultural a s’ exterior depengui d’una Generalitat sediciosa que considera s’IRL com una estructura des futur estat – Es Pacte fa i calla en qüestions de llengua – ¿Forma part de sa “normalitat lingüística” canviar d’opinió cada dos anys?
S’assumpció per part de s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) de ses funcions que fins ara tenia Lluís Maicas, delegat de s’Institut Ramon Llull a Balears fins a sa seva jubilació, constata es fracàs des reingrés de Balears a s’Institut Ramon Llull que se va consumar ara fa dos anys. S’eliminació de sa plaça de delegat i ses pròpies declaracions de Maicas, que ha dit que no li cerquin substitut, són indicis ben evidents que aquesta plaça no ha servit per res més que com a canongia fins a sa retirada de s’exdiputat socialista Maicas.
Aquesta decisió d’eliminar sa plaça de delegat des Llull a Balears evidencia que mai han quedades clares ses funcions des Llull i de s’IEB que, abans des reingrés, havia assumides ses mateixes competències. De totes maneres, sa consellera de Cultura, Fanny Tur, hauria d’explicar si davall-davall –recordem que es presidents Matas i Bauzá ja se queixaren des tracte de germà petit que es catalans dispensaven an es balears– hi ha més motius que expliquin sa supressió d’aquesta plaça i com afectarà això a ses relacions culturals entre Catalunya i Balears, al manco en sa projecció exterior dets artistes de ses nostres illes.
De moment, Tur no ha donat cap explicació convincent. En qüestions lingüístiques, es Pacte fa i calla, evitant qualsevol debat. ¿Forma part de sa “normalitat lingüística” de sa que tant bravetja es Pacte canviar d’opinió cada dos anys? Quan es Govern nomenà Lluís Maicas fa dos anys –novembre 2015– ho va fer perquè necessitava qualcú per gestionar sa reintegració de ses nostres illes a s’IRL, per impulsar activitats de promoció exterior de sa cultura i per coordinar accions amb s’Institució de les Lletres Catalanes i amb l’Institut Català d’Empreses Culturals. ¿Què ha passat en aquests dos anys perquè tot això ja no sigui necessari?
Sa reintegració a s’IRL, un error
Fa dos anys sa Fundació Jaume III considerà un error sa reintegració de Balears a s’Institut Ramon Llull per encarregar-se, conjuntament amb Catalunya, de sa projecció de sa cultura catalana a s’exterior. En primer lloc, perquè, amb s’actual procés separatista en marxa, no era ni és aconsellable veure ses nostres illes com una criada que va des bracet d’aquells qui volen destruir Espanya. S’imatge exterior que tan important és per Balears se’n podria ressentir de tenir aliats tan desprestigiats. En segon lloc, perquè integrar-se un altre pic a s’IRL denota una subordinació vicària a Catalunya, una dependència que només s’entén per sa veneració que li tenen a Catalunya partits com es PSIB o Més. I en tercer lloc, perquè tenguent com teníem s’Institut d’Estudis Balears (IEB) que ja se n’encarregava de sa nostra projecció exterior, no vèiem cap raó per la qual ara l’havia de fer s’IRL, amb tot lo que això suposava de duplicitats –es reingrés no va suposar sa supressió de s’IEB–, de pèrdua d’autonomia pes nostros artistes i creadors que a partir de llavors passaven a dependre des criteris d’una altra autonomia que, naturalment, sempre defensarà es seus interessos culturals i … polítics, ara més que mai, sobretot si tenim present que es dirigents separatistes catalans consideren s’Institut Ramon Llull com una estructura d’estat d’una Catalunya independent.
Es temps mos ha donat sa raó.
Fundació Jaume III de Mallorca
S’assumpció per part de s’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) de ses funcions que fins ara tenia Lluís Maicas, delegat de s’Institut Ramon Llull a Balears fins a sa seva jubilació, constata es fracàs des reingrés de Balears a s’Institut Ramon Llull que se va consumar ara fa dos anys. S’eliminació de sa plaça de delegat i ses pròpies declaracions de Maicas, que ha dit que no li cerquin substitut, són indicis ben evidents que aquesta plaça no ha servit per res més que com a canongia fins a sa retirada de s’exdiputat socialista Maicas.
Aquesta decisió d’eliminar sa plaça de delegat des Llull a Balears evidencia que mai han quedades clares ses funcions des Llull i de s’IEB que, abans des reingrés, havia assumides ses mateixes competències. De totes maneres, sa consellera de Cultura, Fanny Tur, hauria d’explicar si davall-davall –recordem que es presidents Matas i Bauzá ja se queixaren des tracte de germà petit que es catalans dispensaven an es balears– hi ha més motius que expliquin sa supressió d’aquesta plaça i com afectarà això a ses relacions culturals entre Catalunya i Balears, al manco en sa projecció exterior dets artistes de ses nostres illes.
De moment, Tur no ha donat cap explicació convincent. En qüestions lingüístiques, es Pacte fa i calla, evitant qualsevol debat. ¿Forma part de sa “normalitat lingüística” de sa que tant bravetja es Pacte canviar d’opinió cada dos anys? Quan es Govern nomenà Lluís Maicas fa dos anys –novembre 2015– ho va fer perquè necessitava qualcú per gestionar sa reintegració de ses nostres illes a s’IRL, per impulsar activitats de promoció exterior de sa cultura i per coordinar accions amb s’Institució de les Lletres Catalanes i amb l’Institut Català d’Empreses Culturals. ¿Què ha passat en aquests dos anys perquè tot això ja no sigui necessari?
Sa reintegració a s’IRL, un error
Fa dos anys sa Fundació Jaume III considerà un error sa reintegració de Balears a s’Institut Ramon Llull per encarregar-se, conjuntament amb Catalunya, de sa projecció de sa cultura catalana a s’exterior. En primer lloc, perquè, amb s’actual procés separatista en marxa, no era ni és aconsellable veure ses nostres illes com una criada que va des bracet d’aquells qui volen destruir Espanya. S’imatge exterior que tan important és per Balears se’n podria ressentir de tenir aliats tan desprestigiats. En segon lloc, perquè integrar-se un altre pic a s’IRL denota una subordinació vicària a Catalunya, una dependència que només s’entén per sa veneració que li tenen a Catalunya partits com es PSIB o Més. I en tercer lloc, perquè tenguent com teníem s’Institut d’Estudis Balears (IEB) que ja se n’encarregava de sa nostra projecció exterior, no vèiem cap raó per la qual ara l’havia de fer s’IRL, amb tot lo que això suposava de duplicitats –es reingrés no va suposar sa supressió de s’IEB–, de pèrdua d’autonomia pes nostros artistes i creadors que a partir de llavors passaven a dependre des criteris d’una altra autonomia que, naturalment, sempre defensarà es seus interessos culturals i … polítics, ara més que mai, sobretot si tenim present que es dirigents separatistes catalans consideren s’Institut Ramon Llull com una estructura d’estat d’una Catalunya independent.
Es temps mos ha donat sa raó.
Fundació Jaume III de Mallorca
