18/10/2015
La Muestra de Art Públic per a Joves Creadors, dentro del Festival de Bienvenida de la Universitat, se inaugura el lunes
La Muestra de Art Públic per a Joves Creadors, dentro del Festival de Bienvenida de la Universitat de València, se inaugura este lunes, 19 de octubre al Campus dels Tarongers. Con Art Públic/Universitat Pública, la Universitat de València pretende transformar su entorno en un lugar de intervención artística abierto a la sociedad, implicando a los jóvenes artistas en las actividades de bienvenida al nuevo curso.
Esta XVIII edición será inaugurada lunes en el aula 109 del Aulario Norte, a las 11 horas, con la conferencia ‘Procesos dialógicos y prácticas colaborativas entre arte y comunidad’, a cargo de Nuria Enguita Mayo. A las 12 se presentará el catálogo con las intervenciones artísticas de la pasada edición 2014 y se visitarán las instalaciones de esta edición, y se finalizará con un vino de honor a las 13:30 horas en la cafetería de la Facultad de Derecho.
En la Muestra, que se celebra del 19 al 23 de octubre, participan este año siete proyectos artísticos, seis de ellos de carácter efímero a los espacios públicos del campus y uno al espacio web.
Artistas seleccionados:
PABLO BELLOT. De perduts a perdedors
Quan els pensaments de la immensa majoria de la societat estan enfocats a l’«esperança» en compte del «desig», és perquè la situació és nefasta i l’estat de benestar com tal ha desaparegut. Com si de supervivents demanant auxili es tractara, dels jardins de la mateixa universitat sorgeixen unes lletres que emeten un missatge de socors. La universitat demana ser salvada com si fóra un nàufrag, en al·lusió a la situació extrema en què es troba el sistema educatiu i les barreres que dificulten l’accés a la formació a una part de la població per qüestions d’índole econòmica, en un clar retrocés de drets socials.
ÓSCAR MARTÍN VALDESPINO. La cultura cultiva/Cultiva la cultura
El context universitari és un espai on la cultura és fomentada a partir de l’educació, és per tant un espai de cultiu de l’ésser humà. La Universitat de València va estar inicialment dedicada als estudis d’humanitats. Aquest culte a les lletres fa també referencia al lletrat, terme que inicialment designava els qui podien accedir a les lletres, en un context històric en el qual estar alfabetitzat era en la pràctica ser tingut per culte o instruït. Per a aquest projecte s’ha optat tant per la utilització de les mateixes lletres –com a element físic de la instal·lació– com al seu cultiu com a referència a l’arrel comuna amb el terme «cultura».
CARLES LLONCH MOLINA. En construcció
La ciutat ha crescut segons lògiques cada vegada menys sensibles a les persones i la vida que en ella transcorre. En part a causa d’eixa escala, les persones s’empetiteixen i la ciutadania perd la seua capacitat per a transformar l’ús de l’espai urbà. Aquest projecte es planteja com un joc que recupera la lògica d’aquelles peces de fusta amb les quals es fan construccions. Les peces, creades en cartó, conviden a participar en el joc de compondre noves estructures, a projectar simbòlicament noves realitats, a prendre la iniciativa.
DISNEYLÈXIA. Ciutadans en cinta americana
Mitjançant una tècnica de grafit a partir de cinta americana, es representen personatges emmanillats i emmordassats, en una clara referència a la polèmica «llei mordassa» que amenaça de restringir llibertats públiques i la capacitat d’expressió de la ciutadania. Sens dubte un dels més greus abusos als drets ciutadans duts a terme en l’actual període democràtic. L’obra intervé en set dels pilars de la façana de la Facultat de Dret, en una al·lusió simbòlica al potencial dels actuals i els futurs especialistes en lleis, que podran influir amb el seu criteri en aquesta matèria.
NURIA MORENO CAMPELLO. La barraca de la iaia ja no está
Aquest projecte parla sobre la memòria d’allò oblidat. Les barraques a València eren les xicotetes vivendes que habitaven els llauradors de les hortes, edificis que s’han anat destruint com a resultat del creixement urbà, fins el punt que pràcticament han desaparegut. La zona de la Carrasca, on actualment es troba el Campus dels Tarongers, era fins el segle xx una zona molt poc poblada, on predominaven l’horta i algunes d’eixes xicotetes vivendes. Recreant un plànol en planta d’una petita comunitat de tres barraques, l’artista ens ajuda a recuperar la memòria del lloc on ara es troba aquest campus.
@ RAÚL LEÓN MENDOZA. Accés
Aquest projecte intervé exclusivament en l’espai digital, desenvolupant un exercici pràctic que pretén comprovar el compliment de la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal. El dret d’accés a les dades personals està regulat en l’article 15 d’aquesta llei, que diu: «L’interessat tindrà dret a sol·licitar i obtindre gratuïtament informació de les seues dades de caràcter personal sotmeses a tractament […]».
Artistes convidats:
TANIA BLANCO. The 6 Antenna Jammer Car
Es desenvolupa una reflexió sobre la invasió dels senyals i freqüències de les telecomunicacions. El camp electromagnètic està condicionat per la presència de diverses freqüències i radiacions al servei de les xarxes de les telecomunicacions i les tecnologies necessàries per a l’intercanvi d’informació entre els usuaris de la xarxa, dels mòbils, etc. Aquest espai que col·lapsa aire i matèria es fa visible quan un dispositiu com un mòbil, un ordinador portàtil, una tablet, etc. revela la informació que flueix a través de l’espai que som i que ens envolta. El projecte planteja reflexionar sobre la descongestió de certes freqüències que circulen a l’espai públic, a l’aire lliure.
HUGO MARTÍNEZ-TORMO. Wind Wave
Amb aquest projecte es pretén mostrar una nova percepció de la realitat que ens envolta i ens conforma, oferint una nova perspectiva del nostre sistema d’escala i espai, fomentant així la imaginació de les persones i afavorint la seua immersió en nous universos del real. Aquest treball, de perfil tecnològic, mostra el color de la llum que emeten els àtoms de la cel·lulosa, principal component del paper i matèria primera amb la qual es creen els llibres. Es juga amb el concepte d’escala, on el micro i el nano (els àtoms) es confonen amb el macro (els mateixos edificis com a contenidors de llibres i sabers).
Esta XVIII edición será inaugurada lunes en el aula 109 del Aulario Norte, a las 11 horas, con la conferencia ‘Procesos dialógicos y prácticas colaborativas entre arte y comunidad’, a cargo de Nuria Enguita Mayo. A las 12 se presentará el catálogo con las intervenciones artísticas de la pasada edición 2014 y se visitarán las instalaciones de esta edición, y se finalizará con un vino de honor a las 13:30 horas en la cafetería de la Facultad de Derecho.
En la Muestra, que se celebra del 19 al 23 de octubre, participan este año siete proyectos artísticos, seis de ellos de carácter efímero a los espacios públicos del campus y uno al espacio web.
Artistas seleccionados:
PABLO BELLOT. De perduts a perdedors
Quan els pensaments de la immensa majoria de la societat estan enfocats a l’«esperança» en compte del «desig», és perquè la situació és nefasta i l’estat de benestar com tal ha desaparegut. Com si de supervivents demanant auxili es tractara, dels jardins de la mateixa universitat sorgeixen unes lletres que emeten un missatge de socors. La universitat demana ser salvada com si fóra un nàufrag, en al·lusió a la situació extrema en què es troba el sistema educatiu i les barreres que dificulten l’accés a la formació a una part de la població per qüestions d’índole econòmica, en un clar retrocés de drets socials.
ÓSCAR MARTÍN VALDESPINO. La cultura cultiva/Cultiva la cultura
El context universitari és un espai on la cultura és fomentada a partir de l’educació, és per tant un espai de cultiu de l’ésser humà. La Universitat de València va estar inicialment dedicada als estudis d’humanitats. Aquest culte a les lletres fa també referencia al lletrat, terme que inicialment designava els qui podien accedir a les lletres, en un context històric en el qual estar alfabetitzat era en la pràctica ser tingut per culte o instruït. Per a aquest projecte s’ha optat tant per la utilització de les mateixes lletres –com a element físic de la instal·lació– com al seu cultiu com a referència a l’arrel comuna amb el terme «cultura».
CARLES LLONCH MOLINA. En construcció
La ciutat ha crescut segons lògiques cada vegada menys sensibles a les persones i la vida que en ella transcorre. En part a causa d’eixa escala, les persones s’empetiteixen i la ciutadania perd la seua capacitat per a transformar l’ús de l’espai urbà. Aquest projecte es planteja com un joc que recupera la lògica d’aquelles peces de fusta amb les quals es fan construccions. Les peces, creades en cartó, conviden a participar en el joc de compondre noves estructures, a projectar simbòlicament noves realitats, a prendre la iniciativa.
DISNEYLÈXIA. Ciutadans en cinta americana
Mitjançant una tècnica de grafit a partir de cinta americana, es representen personatges emmanillats i emmordassats, en una clara referència a la polèmica «llei mordassa» que amenaça de restringir llibertats públiques i la capacitat d’expressió de la ciutadania. Sens dubte un dels més greus abusos als drets ciutadans duts a terme en l’actual període democràtic. L’obra intervé en set dels pilars de la façana de la Facultat de Dret, en una al·lusió simbòlica al potencial dels actuals i els futurs especialistes en lleis, que podran influir amb el seu criteri en aquesta matèria.
NURIA MORENO CAMPELLO. La barraca de la iaia ja no está
Aquest projecte parla sobre la memòria d’allò oblidat. Les barraques a València eren les xicotetes vivendes que habitaven els llauradors de les hortes, edificis que s’han anat destruint com a resultat del creixement urbà, fins el punt que pràcticament han desaparegut. La zona de la Carrasca, on actualment es troba el Campus dels Tarongers, era fins el segle xx una zona molt poc poblada, on predominaven l’horta i algunes d’eixes xicotetes vivendes. Recreant un plànol en planta d’una petita comunitat de tres barraques, l’artista ens ajuda a recuperar la memòria del lloc on ara es troba aquest campus.
@ RAÚL LEÓN MENDOZA. Accés
Aquest projecte intervé exclusivament en l’espai digital, desenvolupant un exercici pràctic que pretén comprovar el compliment de la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal. El dret d’accés a les dades personals està regulat en l’article 15 d’aquesta llei, que diu: «L’interessat tindrà dret a sol·licitar i obtindre gratuïtament informació de les seues dades de caràcter personal sotmeses a tractament […]».
Artistes convidats:
TANIA BLANCO. The 6 Antenna Jammer Car
Es desenvolupa una reflexió sobre la invasió dels senyals i freqüències de les telecomunicacions. El camp electromagnètic està condicionat per la presència de diverses freqüències i radiacions al servei de les xarxes de les telecomunicacions i les tecnologies necessàries per a l’intercanvi d’informació entre els usuaris de la xarxa, dels mòbils, etc. Aquest espai que col·lapsa aire i matèria es fa visible quan un dispositiu com un mòbil, un ordinador portàtil, una tablet, etc. revela la informació que flueix a través de l’espai que som i que ens envolta. El projecte planteja reflexionar sobre la descongestió de certes freqüències que circulen a l’espai públic, a l’aire lliure.
HUGO MARTÍNEZ-TORMO. Wind Wave
Amb aquest projecte es pretén mostrar una nova percepció de la realitat que ens envolta i ens conforma, oferint una nova perspectiva del nostre sistema d’escala i espai, fomentant així la imaginació de les persones i afavorint la seua immersió en nous universos del real. Aquest treball, de perfil tecnològic, mostra el color de la llum que emeten els àtoms de la cel·lulosa, principal component del paper i matèria primera amb la qual es creen els llibres. Es juga amb el concepte d’escala, on el micro i el nano (els àtoms) es confonen amb el macro (els mateixos edificis com a contenidors de llibres i sabers).
