Noticias
Artículos de actualidad
02/02/2022
Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó
La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.
01/02/2022
Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells
Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.
01/02/2022
L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca
L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.
31/01/2022
Avís prohibició de gir a l’esquerra a l’accés de Torre Soli per la Me-1
El Departament de Mobilitat del Consell Insular avisa que a partir del dijous 3 de febrer no es permetrà el gir a l’esquerra per accedir a Torre Solí des de la Me-1. En ares de millorar la seguretat d'aquest encreuament, es prohibirà el gir a l'esquerra en totes dues direccions, tant per entrar a Torre Soli venint de Maó, com per sortir-ne en direcció a Ciutadella. En el primer cas, els vehicles que vinguin de Maó i vulguin entrar a Torre Soli, hauran d'anar fins l'encreuament de Es Migjorn Gran (aproximadament 2 minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. En el cas que la sortida es vulgui realitzar des de l’encreuament de Torre Soli vulguin anar cap a Ciutadella, hauran d'anar fins a l'encreuament de Son Bou (també aproximadament dos minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. Aquests canvis obeeixen a la necessitat de millorar la seguretat de la circulació i persones usuàries en aquest punt de la carretera general Me-1. Aquesta prohibició afectarà especialment als vehicles de turisme, atès que els vehicles pesats ja no acostumaven a utilitzar aquest encreuament per accedir a la zona sud de l’illa.
31/01/2022
El Seminari d'Agricultura i Medi Ambient comença el dissabte dia 5
Aquest dissabte, 5 de febrer, tindrem la primera jornada del Seminari d’Agricultura i Medi Ambient. No ho deixeu pel darrer moment i apunteu-vos ja, l’aforament és limitat! Serà a la sala d’audiències del Claustre del Carme de Maó, de 9:30 a 14 h. Aquesta primera jornada comptarà amb les ponències d’Axel Torrejón i Xisco Llompart, que ens parlaran de la importància de la sostenibilitat agrària des de diferents perspectives. Si vols aprendre tècniques per a millorar la fertilitat del sòl i t’interessa conèixer de primera mà una experiència de recuperació d’una finca en decadència, aquesta jornada és per a tu! Començarà Axel Torrejón amb la ponència Entendre, conèixer i millorar el sòl per augmentar-ne la fertilitat i controlar plagues. Axel és assessor de finques agràries, ajuda els pagesos a iniciar-se en les tècniques regeneratives i fa seguiment dels cultius. Té un gran coneixement de biopreparats aptes per tractar les més diverses mancances agràries i cerca solucions que aprofitin els recursos disponibles a la finca. Podeu veure informació sobre la seva feina a www.rayen.org. Després, Xisco Llompart, ens presentarà el seu projecte personal a la finca Purgatori i el projecte col·lectiu Me ecològic de Mallorca de comercialització de carn d’ovella amb la xerrada Ramats, pastures i arbres: els ingredients per a la sostenibilitat d’una finca. Xisco ha dedicat els darrers anys a recuperar l’activitat de la finca familiar, que havia entrat en decadència, i té molt clar que unir arbres i bestiar és clau per a adaptar-nos a la realitat climàtica i agrària de les nostres illes, reduir costos i tenir un negoci sostenible. Ens explicarà també la seva experiència en el món del cooperativisme i com aquest pot servir per comercialitzar amb èxit productes amb valor afegit. Podeu veure més informació a www.meecologic.com. La jornada acabarà amb un dinar a un restaurant, inclòs en el preu d’inscripció, per continuar compartir experiències i intercanviar opinions. Trobareu el programa complert de les dues jornades (dissabte dia 12 tenim la segona) al fitxer adjunt. Podeu inscriure-vos al Seminari d’Agricultura i Medi Ambient a través del següent formulari o bé visitant-nos a la nostra oficina del Camí des Castell 53, a Maó, de dilluns a divendres de 9 a 14 h. Si teniu dubtes podeu escriure al mail custodia@gobmenorca.com o trucar al 971350762. Aquesta activitat compta amb el suport econòmic del Consell Insular de Menorca i de la Fundació MAVA.
31/01/2022
FÍSICS SE IMPONE EN EL MEDALLERO DEL CAMPEONATO DE SANT ANTONI DE KARATE
El club de karate Físics de Ciutadella, mostró en el “Campionat Sant Antoni” su buen estado de forma, esta vez con los más pequeños del club de poniente, des de los 8 a los 15 años. Colgándose hasta un total de 46 medallas entre todas las categorías de las dos modalidades de kata y kúmite, dejando claro así, que la cantera sigue los pasos de los alumnos más aventajados. Así como también el conjunto de parakarate quienes dieron una señal de evolución realizando katas más complejos, demostrando su destreza. Las medallas de oro eran para; Laura Mayor, Dani Sintes, Ricardo Álvarez, Hajar Hallouch, Zoe Chirico (doblete) Aitor Faner (doblete) Erika Capó (doblete) Adelaida Herrero (doblete) Sebastian Vatamaniuc (doblete) Marc Jaume, Nahia Calafell, Isahq Bertit, Yahya Adnane, y Queralt Capó. Mientras que en el segundo escalón se subían; Marta Pons, Dani Noguero, Carlos Fernández, Nahia Calafell, Moises Azañero, Miranda Herrero (doblete) Dalila El Ahmar (doblete) Gabi Loaiza, Lorena Hidalgo, Ibai Bagur, Ivan Barber, y Marc Jaume. I por último las medallas de broce serian para; Lorena Hidalgo, Claudia Mercadal, Hugo Serrano, Isahq Bertit, Gibet Forcada, Yahya Adnane, Queralt Capó, Elena Pons (doblete), Hajar Hallouch, Pilat Font, Miquel Bosch y Gabi Loaiza
Noticias
31/08/2021
26/11/2018
Curso de ‘Dirección y gerencia de Proyectos Verdes’
Se trata de un programa con 150 horas de duración y sin límite de participantes, cuyo objetivo es formar a profesionales de la dirección y gerencia para su desempeño profesional de diferentes campos como la administración, la dirección de organizaciones, la gestión de proyectos, la coordinación de equipos, la dirección de proyectos educativos, en el plano empresarial, entre otros. Para Santos Jorna, coordinador de Acción local, “en un mundo cada vez más acelerado y complejo, las tareas de dirección y gerencia son esenciales para aprender a conducir nuestras vidas, nuestros proyectos, nuestros equipos y nuestras organizaciones”. Con este objetivo, el programa está diseñado para, de manera práctica, poder elaborar un plan y ejecutarlo, adquiriendo en el proceso las principales competencias asociadas a esta disciplina.” La Dirección General de Medio Ambiente abrió por primera vez su Escuela ‘MOOC de Liderazgos Verdes’ en octubre de 2017, ofreciendo capacitación masiva y gratuita en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, permitiendo acceder a una serie de programas para la concienciación y desarrollo de un nuevo liderazgo de la ciudadanía, para la puesta en marcha de proyectos de economía verde y circular. Por esta Escuela Mooc han pasado ya 507 participantes, 233 en la primera edición y 274 matriculados en la segunda. La plataforma se enmarca en el programa ‘Red Municipal de Participación y Concienciación Social sobre la Economía Verde y el Patrimonio Natural en Extremadura’, que forma parte de ‘Extremadura 2030’ y es fruto de la colaboración entre la Junta de Extremadura y la Asociación de Universidades Populares de Extremadura (AUPEX). Esta plataforma de concienciación se enmarca en la Estrategia regional de Economía Verde y Circular “Extremadura 2030”. La Dirección General de Medio Ambiente de la Junta de Extremadura, en colaboración con la Asociación de Universidades Populares de Extremadura, ha creado esta Plataforma de capacitación en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, que tiene como finalidad el diseño de un proyecto para la concienciación y el desarrollo de un liderazgo ciudadano en torno a una herramienta tecnológica en internet. La misma permitirá acceder a una serie de programas para la concienciación y el desarrollo de un nuevo liderazgo entre la ciudadanía y las organizaciones, siempre desde la perspectiva de la economía verde y circular. La plataforma se encuentra alojada en la página web www.extremadura2030.com. Utiliza la metodología MOOC (del acrónimo Massive Online Open Courses), cursos en línea abiertos y masivos gracias a internet, accesibles a toda persona interesada en cursarlos, gratuitos y sin límite de participantes. Puede considerarse como una nueva modalidad educativa que aprovecha los recursos tecnológicos en búsqueda de un aprendizaje masivo y abierto.
Otras noticias
24/08/2020
'Kayak no limits', un documental que dignifica a les persones amb discapacitat
El públic menorquí s'ha emocionat amb l'estrena del reportatge que recull la gesta de la primera volta a l'illa d'una persona invident a les dues projeccions que s'han fet a Maó i a Ciutadella. L'estrena a Menorca del documental Kayak no límits. Menorca a cegues ha deixat empremta entre el públic que ha assistit a les dues projeccions que es van fer divendres i dissabte a l'Orfeó Maonès i a la sala polivalent del Canal Salat de Ciutadella. El relat de la gesta que van protagonitzar, l'octubre de 2019, l'invident Isaac Padrós i el guia professional Rai Puig fent la volta a l'illa en caiac transmet un clar missatge de les possibilitats que tenen les persones amb discapacitat per dur a terme allò que es proposen. Els 70 minuts de durada d'aquest documental són testimoni de la lluita de superació d'una persona com l'Isaac que, abans de perdre la vista ara fa prop de 6 anys per un accident, mai havia practicat caiac ni coneixia Menorca; però és també una història d'amistat entre els dos protagonistes; a la vegada que posa en valor el paper de tots aquells que, dia rere dia, conviuen amb persones que pateixen alguns tipus de discapacitat. Tot açò en un embolcall d'un entorn com Menorca Reserva de Biosfera, regalant a l'espectador magnífiques imatges del seu perímetre costaner i mostrant racons molt desconeguts, fins i tot pels mateixos residents. La presidenta del Consell Insular, Susana Mora; el conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria; i la consellera de Benestar Social, Bàrbara Torrent, van assistir a l'estrena a Menorca d'aquest documental destacant el testimoniatge d'aquesta gesta esportiva i vital de 'Kayak no Límits. Menorca a cegues' i de fer visible les capacitats de totes les persones. Per la seva banda, tant n'Isaac Padrós, com en Rai Puig i en Carles Moreno –encarregat d'enregistrar les imatges durant les 6 etapes de la volta a l'illa en caiac– van voler agrair públicament tot el suport que van rebre de les institucions i de totes les persones de l'illa que van fer possible la seva aventura; com Maria Teresa Gustems, de l'empresa Menorca en Kayak, que es va encarregar de donar suport logístic i suport tècnic als dos aventurers. A partir del reportatge d'aquesta aventura, els seus protagonistes van dir sentir-se ambaixadors de Menorca i que el seu objectiu és que Kayak no límits. Menorca a cegues tingui una important projecció amb la seva presentació a festivals de cinema internacionals. De moment, amb les sessions que es van fer a Girona el juliol, un grup de 46 persones de l'associació Multicapacitats s'han animat a sortir al mar per practicar caiac per primera vegada, un esport que "et dóna una gran sensació de llibertat, de sentir-te viu. No hi ha cap medicament que t'aporti això"; va compartir Isaac Padrós durant el temps de conversa que es va establir amb el públic després de les projeccions a Maó i a Ciutadella del documental, organitzades per la Fundació Foment del Turisme, la Fundació per a persones amb discapacitat de Menorca i el Consell Insular de Menorca, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Ciutadella. Al final de la presentació a l'Orfeó Maonès, la Presidenta del Consell i el conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, van obsequiar els tres protagonistes del documental amb un lot de productes de Menorca.
24/08/2020
La Consellería de Salud y Consumo informa que en las Islas Baleares hay 1.567 casos activos de SARS-CoV-2
El Servicio balear de Epidemiología, dependiente de la Dirección General de Salud Pública y Participación, ha confirmado hasta hoy 5.801 casos de personas con SARS-CoV-2 en la comunidad, 352 más que viernes. Así, siguiendo con los nuevos criterios de contabilización del Ministerio de Sanidad, que excluyen las 105 serologías positivas anteriores al 11 de mayo, ha notificado 5.696 casos en las Islas Baleares en el Centro de Coordinación de Alertes y Emergencias Sanitarias (CCAES). De estos casos comunicados, 5.055 corresponden en Mallorca, 154 en Menorca, 448 en Ibiza y 39 en Formentera. Por otra parte, 4.000 personas se han curado, 526 más que viernes. El Servicio de Epidemiología no ha notificado ninguna defunción por COVID-19 y el acumulado en las Baleares es de 234 personas fallecidas a causa del coronavirus. Estos datos suponen que en la comunidad hay 1.567 casos de COVID-19 activos, 174 menos que viernes. Datos del Servicio de Salud A día de hoy, el Servicio de Salud atiende a 4.644 personas por contagio de SARS-CoV-2. De éstas, 252 reciben atención hospitalaria (33 a la UCI) y 4.392 en primaria. Entre estos casos se incluyen personas con la infección superada. En Mallorca hay 222 personas hospitalizadas (26 hospitalizaciones obedecen a causas sociales, no clínicas) y 27 de estos pacientes se encuentran en unidades de cuidados intensivos. Además, 3.872 personas están en el domicilio donde reciben atención por parte del servicio de atención primaria. En Menorca hay 4 personas ingresadas en el Hospital Mateu Orfila, ninguna en UCI. Otros 110 están en el domicilio atendidas por parte de primaria. En Ibiza son 26 las personas hospitalizadas (6 en UCI). Además, en esta isla hay 375 casos confirmados seguidos en el domicilio por parte de sus centros de salud y en Formentera hay 35 más. En cuanto a los profesionales sanitarios, hay 412 en vigilancia (339 en Mallorca, 1 en Menorca y 72 en las Pitiusas) y 151 con el contagio activo (130 en Mallorca, 1 en Menorca y 20 en las Pitiusas). En total, se han notificado 468 casos entre el personal sanitario desde que se inició la pandemia. Los laboratorios de los hospitales públicos de la comunidad han llevado a cabo 227.538. En total son 179.830 PCR, 10.848 tests rápidos de anticuerpos y 36.860 serologías. En cuanto a la situación en las residencias de gente mayor, en estos momentos hay 24 usuarios activos correspondientes a tres residencias de Mallorca. Concretamente, 22 en Virgen de la Esperanza, 1 en Seniors Montuïri y 1 en Seniors Can Picafort. En cuanto a los profesionales, hay 23 trabajadores positivos activos en residencias de Mallorca, 2 en Ibiza (Can Blai y Cas Serres) y 1 en Menorca (Es Ramal). No se ha registrado ninguna defunción y el acumulado se mantiene en 91 fallecidos. En las residencias para personas con discapacidad hay 1 profesional positivo.
22/08/2020
Policia Local de Ciutadella reforça amb un operatiu especial la unitat nocturna durant el cap de setmana per a controlar les aglomeracions
Un operatiu especial de la policia local per als caps de setmana juntament amb la col·laboració de Policia Nacional reforçarà la vigilància a Ciutadella amb la finalitat d'evitar aglomeracions i dissuadir la celebració de botellades, atès que les últimes mesures sanitàries del Govern prohibeixen ja l'obertura de discoteques i cafès concerts i limiten fins a la 1 del matí l'horari de bars i restaurants. Amb aquesta mesura, que té sobretot una vocació preventiva, evitar que es formin els 'botellons' en els punts habituals, la Policia Local va actuar ahir a la nit al Palmerar de Cala en Blanes i a la zona d' es pla de Sant Joan. El dispositiu es repetirà aquesta nit de dissabte i tindrà continuïtat el que queda del mes d'agost. El reforç especial va permetre atendre també durant la nit d'ahir divendres íntegrament, sense necessitat d'espera per falta d'unitats disponibles, els 22 avisos i denuncies que va haver-hi a central durant el torn nocturn, la majoria dels quals van ser de ciutadans denunciant aglomeracions de persones en diferents punts i 'botellons' de petits grups. També va haver-hi diverses denúncies ciutadanes per locals per suposats incompliments de la normativa sanitària. Així mateix, en funció de l'efectivitat de les mesures d’aquest cap de setmana, i si la situació no es normalitza, s'estudiarà també de manera complementària el fet de tancar el Pla al transit rodat i estacionament de vehicles durant la nit amb la intenció de dissuadir tot el possible la concentració de persones en la via pública per a consumir begudes alcohòliques que la major part de les vegades transporten en els maleters dels seus vehicles. Al marge de l'operatiu liderat per Policia Local d'aquest cap de setmana i que ha suposat un increment extraordinari del servei, en concret del torn nocturn, superior al 60 per cent dels efectius ordinaris, l'Ajuntament, tant per part de l'alcaldessa, Joana Gomila, i del regidor de seguretat ciutadana, Sergio Servera, es mostra especialment preocupats per l'augment de repunts i contagis i l'increment d'incompliments que s'estan detectant, en consonància també amb el que està succeint en tots els municipis. CELEBRADA UNA JUNTA DE SEGURETAT EXTRAORDINÀRIA En aquest sentit, a petició de l'Ajuntament, ahir divendres 21 d'agost va tenir lloc una junta de seguretat extraordinària en la qual tant l'alcaldessa com el regidor de policia van deixar constància de la necessitat de comptar amb la màxima col·laboració entre administracions per al compliment de les mesures. La reunió va estar copresidida per l'alcaldessa i per la directora insular, Isabel López Manchón amb la presència també de representants de les diferents forces de seguretat de l'Estat, així com del Govern balear i de Ports IB. Cal recordar que durant l'Estat d'Alarma només Policia Local va aixecar ja llavors prop de 200 actes de denúncia per incompliment del Reial decret i va efectuar més de 600 controls. Amb l'arribada de la nova normalitat són actualment mig centenar ja les denúncies interposades per la policia local en aquestes últimes setmanes. Sobre aquest tema, l'alcaldessa i el regidor van reiterar la necessitat d'establir els mecanismes legals perquè totes les forces de seguretat, igual que va succeir durant l'estat d'alarma, puguin actuar d'ofici i sancionar els incompliments que es produeixin del Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, de mesures urgents de prevenció, contenció i coordinació per a fer front a la crisi sanitària ocasionada pel COVID-19 i de l'acord del Consell de Govern de dia 19 de juny de 2020 pel qual s'aprova el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per a Afrontar la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19, una vegada superada la fase 3 del Pla per a la Transició cap a una Nova Normalitat. A la Junta de Seguretat celebrada de manera telemàtica de la mateixa manera l'alcaldessa de Ciutadella va demanar al Govern balear la màxima urgència perquè les sancions que instrueix tinguin la màxima celeritat en la seva resolució i puguin servir exemplaritzants per a aquelles persones, o empreses, que estan incomplint l'actual normativa per a la contenció del COVID- 19. Els locals i establiments poden arribar a rebre sancions de 3001 a 60.000 euros per infraccions d'incompliment.
21/08/2020
La Consellería de Salud y Consumo informa que en las Islas Baleares hay 1.741 casos activos de SARS-CoV-2
El Servicio balear de Epidemiología, dependiente de la Dirección General de Salud Pública y Participación, ha confirmado hasta hoy 5.449 casos de personas con SARS-CoV-2 en la comunidad, 242 más que ayer. Así, siguiendo con los nuevos criterios de contabilización del Ministerio de Sanidad, que excluyen las 105 serologías positivas anteriores al 11 de mayo, ha notificado 5.344 casos en las Islas Baleares en el Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias (CCAE). De estos casos comunicados, 4.733 corresponden a Mallorca, 149 a Menorca, 424 a Ibiza y 38 a Formentera. Por otro lado, 3.474 personas se han curado, 168 más que ayer. El Servicio de Epidemiología ha notificado 1 fallecimiento por Covid-19 y el acumulado en Baleares es de 234 personas muertas a causa del coronavirus. Estos datos suponen que en la comunidad hay 1.741 casos de Covid-19 activos, 73 más que ayer. Datos del Servicio de Salud A día de hoy, el Servicio de Salud atiende 3.853 personas por contagio de SARS-CoV-2. De estas, 191 reciben atención hospitalaria (23 en la UCI) y 3.662 en primaria. Entre estos casos se incluyen personas con infección superada. En Mallorca hay 173 personas hospitalizadas (25 hospitalizaciones obedecen a causas sociales, no clínicas) y 22 de estos pacientes se encuentran en unidades de cuidados intensivos. Además, 3.222 personas están en el domicilio donde reciben atención por parte del servicio de atención primaria. En Menorca hay 3 personas ingresadas en el Hospital Mateu Orfila, 1 en UCI. Otras 84 están en el domicilio atendidas por parte de primaria. En Ibiza son 15 las personas hospitalizadas (0 a UCI). Además, en esta isla hay 324 casos confirmados seguidos en el domicilio por parte de sus centros de salud y en Formentera hay 32 más. En cuanto a los profesionales sanitarios, hay 420 en vigilancia (340 en Mallorca, 2 en Menorca y 78 en Ibiza) y 139 con el contagio activo (120 en Mallorca, 2 en Menorca y 17 en Ibiza). En total, se han notificado 459 casos entre el personal sanitario desde que comenzó la pandemia. Los laboratorios de los hospitales públicos de la comunidad han llevado a cabo 217.659 pruebas. En total son 170.546 PCR, 10.845 test rápidos de anticuerpos y 36.268 serologías. En cuanto a la situación en las residencias de ancianos, en estos momentos hay 23 usuarios activos correspondientes tres residencias de Mallorca. Concretamente, 21 a Virgen de la Esperanza, 1 a Seniors Montuïri y 1 en Seniors Can Picafort. También hay 132 usuarios aislados por sospecha de contagio. Ya se ha iniciado el traslado de los afectados a centros hospitalarios. En cuanto a los profesionales, hay 18 trabajadores positivos activos en residencias de Mallorca y 2 en Ibiza (Can Blai y Cas Serres). Asimismo, hay 89 aislados por sospecha de contagio. No se ha registrado ningún fallecimiento y el acumulado se mantiene en 91 muertos. En las residencias para personas con discapacidad hay 1 usuario aislado en Mallorca, 1 profesional positivo y 5 trabajadores aislados.
20/08/2020
La Custòdia Agrària explicada en 1 minut.
Diuen que cal conèixer per estimar i respectar. A Menorca tenim una xarxa de finques compromeses amb la sostenibilitat i el respecte a la natura. Els seus productes, a més de ser molt bons, locals i de qualitat, estan produïts de manera respectuosa amb la natura. Això, però, hi ha molta gent que no ho coneix. Hem editat aquest vídeo per a explicar en 1 minut i de manera planera en què consisteix el programa de Custòdia Agrària que impulsa el GOB Menorca i contribuir a la conscienciació social sobre el nostre poder com a consumidors. Si vols prendre part activa en la conservació del paisatge menorquí i la seva biodiversitat, cerca els productes de Custòdia Agrària. Visita el web https://www.gobmenorca.com/custodiaagraria per a informació més detallada sobre el programa i per a descobrir altres maneres de participar
20/08/2020
Sa Mitja Lluna, una mina prehistòrica de l'edat del bronze a l'Illa d'en Colom
Sa Mitja Lluna és un jaciment molt especial, tant per la seva singularitat, per la seva bona conservació, com per la seva ubicació. Es tracta de l'única mina de coure amb constatació d'explotació prehistòrica que s'ha documentat a les Illes Balears fins ara. A més d'això, es troba en un indret privilegiat, com és Illa d'en Colom, dins el Parc Natural de s'Albufera des Grau (Maó). Les excavacions a sa Mitja Lluna representen la culminació d'un treball fet durant els anys anteriors al seu descobriment. L'equip ArqueoUIB (Universitat de les Illes Balears) havia estat cercant evidències d'explotació prehistòrica de minerals de coure tant a Mallorca com a Menorca des de l'any 2007. L'any 2010, es localitzà el jaciment prehistòric. Més tard, l'any 2012 i l'any 2014, un equip format per membres de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i de la Universitat de Sevilla (US), realitzaren dues petites intervencions arqueològiques que permeteren confirmar una cronologia de l'edat del bronze per aquesta mina i recuperar una quantitat significativa de material arqueològic en context. L'estudi d'aquests materials, així com les analítiques físico-químiques dels minerals que es poden trobar allà, han permès generar informació important sobre les estratègies de captació de recursos de les comunitats prehistòriques, no només de Menorca, sinó també de les altres illes de l'arxipèlag. L'any 2019 s'inicià una nova etapa en les investigacions d'aquest jaciment amb un projecte a llarg termini que permetrà aprofundir en el coneixement tecnològic de la mineria d'aquest moment, així com en el coneixement de les persones que realitzaven aquestes activitats i utilitzaven aquest recurs. A més a més, aquestes investigacions prenen especial rellevància en el marc de la candidatura de la Menorca Talaiòtica. Com ja es va donar a conèixer, la candidatura ha sofert un canvi de plantejament, per requeriment d’ICOMOS, per tal de donar més valor al paisatge associat als jaciments. En aquest cas, tenim a prop la torreta de Tramuntana, que ja estava a l’anterior candidatura, però ara, amb el nou enfocament, s’ha valorat afegir les més de 500 hectàrees de l’entorn de la torreta de Tramuntana, l’Illa d’en Colom, i la làmina d’aigua que separa l’Illa d’en Colom del Terra. Treballant a la mina Sa Mitja Lluna és un jaciment miner que es troba a cel obert, a la vora d'un penya-segat amb forma de semicercle, orografia que dóna nom al seu topònim. Normalment, la zona a on es troben minerals, es va treballant successivament al llarg del temps, cada vegada amb noves tècniques que van esborrant els treballs anteriors. En aquest sentit, sa Mitja Lluna és un jaciment excepcional, ja que no hi ha explotacions posteriors que hagin fet malbé les evidències prehistòriques. Podríem dir que la mina es troba intacta, tal com la deixaren els darrers miners prehistòrics. L'excavació arqueològica en extensió d'un dels runams ha posat al descobert l'existència d'una trinxera excavada en la roca, seguint probablement un filó de coure que devia córrer de forma més o menys paral·lela al penya-segat, en direcció N-S. Abans de les intervencions arqueològiques, aquesta trinxera no era apreciable, ni es podia intuir la seva presència, ja que estava totalment reblida de runam. Aquest runam s'acaramulla més enllà del nivell natural de la roca, conformant, a més, una petita elevació sobre aquests treballs i invisibilitzant-los. Així mateix, s'ha de destacar que la zona intervinguda sembla només una petita part d'aquesta trinxera. La profunditat de la mateixa en la zona intervinguda en la campanya de 2019, encara no es pot confirmar, ja que no s'ha esgotat tota l'estratigrafia. Sembla que els treballs de mineria s'endinsen de forma irregular en la zona més Oest del subsol, mentre que la zona Est de la trinxera (la part més propera al penya-segat), el nivell de la roca mare és més alt. No és descarta l'existència de galeries o pous. Entre el runam de mina trobam roques de quars amb minerals de coure primaris (calcopirita) i secundaris (malaquita, atzurita, etc.). Pel que fa als materials arqueològics, les intervencions han permès documentar restes ceràmiques en el context estratigràfic dels estèrils excavats al costat dels fronts de treball documentats, si bé aquesta ceràmica apareix sempre molt fragmentada, resultant molt complicada la identificació de formes. Per altra banda, les pastes i desgreixants sí que permeten atribuir una cronologia relativa que ens situa en tot moment en l'edat del bronze, sent això coherent amb els resultats de les datacions radiocarbòniques. La presència de ceràmica no ha pogut relacionar-se per ara amb processos vinculats al tractament del mineral, per la qual cosa probablement hem de relacionar-la amb el consum d'aliments i begudes a peu de mina, ja que també s'han trobat restes de fauna. Per altra banda, les eines de miner lítiques, són nombroses, tant en superfície com entre el material dels runams. S'han definit diversos tipus d'eines, atenent usos probables determinats a partir de les seves característiques i càlcul aproximat del pes en el seu estat inicial. La majoria d'aquestes eines estan fabricades a partir de còdols seleccionats pel seu pes, la seva forma lleugerament ovalada i la seva textura granulomètrica. Pensam que aquests es portaren d'una de les cales de l'Illa d'en Colom, la coneguda precisament com a Punta des Macs, a uns 750 m de Sa Mitja Lluna, en la qual abunden aquest tipus de pedres. Hi ha un tipus d'eines que compten, en major o menor mesura, amb osques i modificacions puntuals i poc definides pel seu emmanegament. Existeixen altres eines més grans, còdols que poden arribar a pesar uns 16 kg. Aquestes eines no mostren modificacions per al seu emmanegament, però sí que presenten marques d'ús o trencaments en les zones proximals i distals, provocades pel seu ús com percussors. Segurament, aquestes grans eines, eren utilitzades amb les dues mans, usant el seu pes per a colpejar i rompre la roca. Algunes d'aquestes, també presenten marques de picotejat en la seva zona ventral degut haver estat utilitzades com a morter o enclusa. També s'han recuperat petits percussors que podrien haver estat el complement d'aquestes «encluses». Es tracta de petits còdols que tenen marques en un dels extrems d'haver-se utilitzat per picar. La grandària d'aquestes eines és apta per a usar-se directament amb una sola mà i sense emmanegar. Basant-se en aquest tipus, es va suggerir la hipòtesi de l'existència d'una fase triturat i selecció de mineral a peu de mina. Per ara no s'han trobat assentaments estables ni construccions permanents d'aquesta cronologia a Illa d'en Colom, però no es descarta que els miners fessin campaments estacionals. Una acció d'aquest tipus és molt difícil d'identificar, ja que consistiria bàsicament en zones de descans amb infraestructures senzilles i efímeres, moltes vegades arqueològicament invisibles en superfície. Què va suposar l'explotació d'aquesta mina menorquina per a les comunitats prehistòriques de les Illes Balears? L'estudi d'aquesta mina, juntament amb diverses analítiques d'altres minerals de les illes, ens suggereix que el mineral procedent de Menorca podria haver tingut una participació important en l'aprovisionament de matèries primeres per a les altres illes. És important tenir en compte que, pels estudis realitzats fins ara, no sembla que sa Mitja Lluna mina fos una explotació de gran envergadura (si pensam en les mines romanes o les d'època industrial, per exemple), de manera que és molt possible que altres mines estiguessin en funcionament a l'illa de Menorca durant l'edat del bronze. Gràcies a les investigacions de sa Mitja Lluna, altres estudis realitzats sobre peces arqueològiques de metall, mostren la possible arribada de coure de Menorca a Mallorca, i fins i tot a les Pitiüses. Dins la mateixa illa de Menorca, s'han detectat metalls possiblement realitzats amb coure autòcton, com per exemple a la necròpolis de Cova des Pas o Cova des Càrritx. Per altra banda, tot i que parlam d'illes, s'ha de dir que Menorca i la resta de l'arxipèlag no són territoris aïllats. Està clar que totes les illes mantenien una intensa connectivitat entre elles, però també estaven connectades amb altres indrets de la Mediterrània. Les analítiques sobre metalls de l'edat del bronze també ens mostren l'arribada de matèries primeres de diferents llocs. Així, per exemple, sabem que arriba metall del sud peninsular, Catalunya, sud de França i Sardenya.
20/08/2020
La Conselleria de Salud y Consumo informa que en las Islas Baleares hay 1.668 casos activos de SARS-CoV-2
El Servicio balear de Epidemiología, dependiente de la Dirección General de Salud Pública y Participación, ha confirmado hasta hoy 5.207 casos de personas con SARS-CoV-2 en la comunidad, 194 más que ayer. Así, siguiendo con los nuevos criterios de contabilización del Ministerio de Sanidad, que excluyen las 105 serologías positivas anteriores al 11 de mayo, ha notificado 5.102 casos en las Islas Baleares en el Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias (CCAE). De estos casos comunicados, 4.517 corresponden a Mallorca, 146 a Menorca, 403 a Ibiza y 36 a Formentera. Por otro lado, 3.306 personas se han curado, 150 más que ayer. El Servicio de Epidemiología no ha notificado ningún fallecimiento por Covid-19 y el acumulado en Baleares es de 233 personas muertas a causa del coronavirus. Estos datos suponen que en la comunidad hay 1.668 casos de Covid-19 activos, 44 más que ayer. Datos del Servei de Salut A día de hoy, el Servicio de Salud atiende 3.510 personas por contagio de SARS-CoV-2. De estas, 175 reciben atención hospitalaria (23 en la UCI) y 3.335 en primaria. Entre estos casos se incluyen personas con infección superada. En Mallorca hay 158 personas hospitalizadas (25 hospitalizaciones obedecen a causas sociales, no clínicas) y 22 de estos pacientes se encuentran en unidades de cuidados intensivos. Además, 2.953 personas están en el domicilio donde reciben atención por parte del servicio de atención primaria. En Menorca hay 2 personas ingresadas en el Hospital Mateu Orfila, 1 en UCI. Otros 76 están en el domicilio atendidas por parte de primaria. En Ibiza son 15 las personas hospitalizadas (0 a UCI). Además, en esta isla hay 278 casos confirmados seguidos en el domicilio por parte de sus centros de salud y en Formentera hay 28 más. En cuanto a los profesionales sanitarios, hay 393 en vigilancia (314 en Mallorca, 2 en Menorca y 77 en Ibiza) y 115 con el contagio activo (97 en Mallorca, 2 en Menorca y 16 en Ibiza). En total, se han notificado 449 casos entre el personal sanitario desde que comenzó la pandemia. Los laboratorios de los hospitales públicos de la comunidad han llevado a cabo 213.054 pruebas. En total son 166.529 PCR, 10.843 test rápidos de anticuerpos y 35.682 serologías. En cuanto a la situación en las residencias de ancianos, en estos momentos hay 10 usuarios activos correspondientes tres residencias de Mallorca. También hay 103 usuarios aislados por sospecha de contagio a 10 residencias. En cuanto a los profesionales hay 15 trabajadores positivos activos en residencias de Mallorca y 1 en Ibiza (Can Blai). Asimismo, hay 75 aislados por sospecha de contagio. Ya están en marcha los correspondientes cribados. No se ha registrado ningún fallecimiento y el acumulado se mantiene en 91 muertos. En las residencias para personas con discapacidad hay 1 profesional positivo en Mallorca y 5 trabajadores aislados.
19/08/2020
Tortugues marines: per què es fa aquesta gestió?
La posta d'ous d'una tortuga marina a una platja menorquina ha estat un dels esdeveniments d'aquest estiu. Tant la gestió de la posta com de les cries que ara, feliçment, van naixent, generen preguntes entre la població. Intentarem respondre-les amb aquesta nota informativa. L'augment de temperatura que estem patint en les últimes dècades està provocant que les tortugues marines, que històricament sempre havien criat al Mediterrani Oriental, estiguin buscant noves zones de posta al Mediterrani Occidental. Això ha fet que diverses administracions, entre elles la Conselleria de Medi Ambient de les illes Balears, anessin fent estudis de temperatura potencial a diverses platges de les illes. No totes les arenes són iguals, com sabem els illencs. Per la composició de l'arena, unes s'escalfen més que d'altres. La temperatura d'incubació dels ous de tortuga marina és molt important, ja que no només influirà en el sexe de la descendència sinó que una temperatura massa baixa (per sota dels 26 ºC) no faria viable l'evolució dels embrions. Aquestes dades són les que expliquen que la majoria dels ous es traslladessin de Punta Prima (l'arena tan blanca reflecteix molt el sol i no agafa prou escalfor) a Sa Mesquida, que era la platja més propera que reunia condicions. Per poder comparar l'evolució, i també per augmentar les possibilitats de naixements, la resta d'ous es van dur a la incubadora del Centre de fauna del GOB i al centre del Cofib de Mallorca. S'ha de tenir en compte que a la platja també poden sorgir problemes, com inundacions per pluges, contaminació per bacteris, baixada de temperatures, etc. Si al niu original hi hagués hagut menys de 60 ous, s'haurien conduït tots a incubadora, perquè una part de la incubació depèn del calor metabòlic i cal una quantitat mínima d'ous perquè es produeixi. Com era d'esperar, primer han nascut els exemplars de la incubadora, perquè han tingut unes condicions de temperatura i humitat molt constants. A poc a poc, sempre pel vespre, en van naixent d'altres a la platja. Compensar les pèrdues L'impacte que els humans estem tenint sobre el mar està afectant greument moltes espècies. La presència de plàstics, de contaminació química, de renous d'embarcacions, l'augment de la temperatura, les arts de pesca controlades o descontrolades, són algunes de les afectacions no naturals que maten milers de tortugues marines cada any, entre d'altres animals. Com que es produeixen milers de baixes per causes artificials, es fa necessari dur a terme una política activa de conservació en tot allò que es pugui, per mirar de compensar-ho. Aquest és el motiu que explica també que les tortuguetes acabades de néixer no s'alliberin al mar. Això es faria si l'espècie es trobàs en condicions normals. Els estudis realitzats estimen que el 90 % de les tortugues marines moren el primer any, per causes naturals o artificials. A les tortugues que vagin sortint del niu se les traslladarà a unes instal·lacions condicionades on entren en un programa que monitoritza i alimenta els exemplars durant els primers mesos. En funció de la quantitat, es repartiran entre els aquaris de Palma, Andratx i València. Quan hagin assolit una mida i pes recomanable, es farà un període d'adaptació i s'alliberaran a Menorca. Aquest mateix programa es va aplicar a les tortugues que van néixer l'any passat a Eivissa, i a banda de l'alta taxa de supervivència (més del 90% han sobreviscut), en menys d'un any les tortugues han passat de pesar uns grams a pesar gairebé 2,5Kg. Un èxit comptant amb les poques possibilitats que haguessin tingut si s'haguessin deixat lliures des d'un principi. Des del GOB volem agrair la dedicació de les nombroses persones voluntàries i a les entitats que han participat de la vigilància del niu a la platja. També un agraïment sincer per la gent que retira plàstics del mar, que fa un ús responsable de l'activitat de pesca i que ajuda a frenar els impactes negatius sobre la mar.
19/08/2020
Baleares sufre mientras Canarias y Caribe mejoran las ventas hoteleras
Los informes de contexto de fiabilidad en reservas según los porcentajes reales de cancelaciones Vs consolidación de la venta analizados esta semana por el proveedor tecnológico Dingus con su herramienta DataHotel DINGUS®, junto a los indicadores habituales de reservas en función de la disponibilidad de la planta hotelera, nos permiten comprobar que la declaración de la península y Baleares como zona de riesgo por parte de las autoridades alemanas se ha notado más en las cancelaciones que en el parón de las ventas. Baleares es donde más se reflejan los números negativos, con un 68% de cancelaciones y reducción de fiabilidad de la reserva en todas las tipologías de cliente y tipos de estancia. Por el contrario, tanto Canarias como Caribe mejoran en ventas... En todo el conjunto de hoteles conectados con la tecnología de Dingus (más de 1.200 establecimientos en 25 países y medio centenar de destinos donde operan nuestros clientes), la negativa evolución de la pandemia (en destinos y mercados de origen) hace que esta semana volvamos a ver una bajada de ventas en comparación al año anterior, cuando hace siete días observábamos una situación peculiar: al haber disponibilidad en pleno agosto, las ventas del mes estaban por encima de las de 2019 en el mismo periodo. En ese balance global, las OTA (agencias de viaje online) se mantienen como el canal por el que llegan más reservas (51%) frente a la turoperación, que baja al 11.2%. 61 de cada 100 reservas de la última semana fueron de parejas y el 67.4% tienen la llegada en los próximos 30 días. Casi el 90% son estancias de menos de 7 noches. El mercado alemán acumulaba hasta el pasado jueves una bajada del 60% en las reservas del último mes, pero entre el viernes y el martes esta reducción ha llegado al 80%. La zona más afectada es Baleares: acumula hasta la fecha un 83.4% de caída de las ventas en todo el año. Baja el porcentaje de fiabilidad de las reservas de turoperadores del 26 al 24%, mientras suben los de web y metabuscadores. En la zona caribeña, concretamente, suben un 21.5% las reservas de esta pasada semana con respecto al año anterior, para estancias hasta enero y a partir de abril de 2021. Casi el 70% de las estancias reservadas el último mes fueron parejas, y el 27.7% reservaron con una antelación de 6 a 12 meses. El porcentaje de fiabilidad según confirmación de reservas sube en Caribe al 37%: alcanza el 42% en México, el 33% en República Dominicana, 32% en Jamaica y 15% en Cuba. Mejoran también su fiabilidad turoperadores, agencias online y motores de reserva, aunque es el canal directo el que más confirmaciones de reservas registra: 85%. Las estancias con menos cancelaciones son, en las fechas analizadas, las de más de 30 noches y las de 1 a 4. En España las ventas bajaron un 12% en relación con la semana anterior. Casi todas las áreas experimenten una caída de reservas si se compara con las mismas fechas de 2019, incluyendo algunas de las islas Canarias pese a no estar consideradas como "zonas de riesgo" por los gobiernos de varios mercados emisores. Las ventas para 2021 tampoco terminan de arrancar, y vemos menos reservas que el año anterior. Con todo, las parejas y para estancias cortas siguen siendo las que abarcan mayor porcentaje de reservas: casi un 60%. En lo que a confirmación/cancelación de reservas se refiere, en el periodo analizado es la isla de Mallorca la más afectada por el % de fiabilidad, reduciéndose del 34% al 32% las confirmaciones. Disminuye también la fiabilidad de las ventas de turoperación. Sobre las islas Canarias y Baleares: Los turoperadores alemanes centran en el archipiélago canario sus ventas para España, subiendo el porcentaje de las ventas turoperadas a casi el 20%. Sube también el porcentaje de ventas para reservas de más de 5 noches, superando el 54%, y alcanzando un 59% en las estancias de los últimos 30 días. Aumenta la fiabilidad de confirmación para las estancias entre el periodo comprendido entre el 2 de agosto y el uno de septiembre en Gran Canaria, Tenerife y La Palma, mientras desciende en Fuerteventura y Lanzarote. A excepción de esta última isla, todas en las Canarias mejoran sus cifras en el conjunto del año durante la última semana. Pero en los últimos 30 días las room nights (noches por habitación) han alcanzado un descenso del 45,7% con respecto al año anterior, descensos que en el caso de Tenerife y La Palma superaron el 50%. Destaca también el incremento en casi 7 puntos de las cancelaciones con una antelación de 11 a 30 días. En las Islas Baleares, la zona más afectada por las advertencias del gobierno alemán, la bajada de reservas con respecto a la semana pasada llega al 15% superando el 25% de descenso si comparamos únicamente las ventas durante el fin de semana, que fue cuando se produjo el anuncio de la inclusión del archipiélago como zona de riesgo para el mercado alemán. La isla más afectada en el comparativo de ventas con el año anterior realizado esta semana, y aunque en las ventas del conjunto del mes es la que tuvo mejor comportamiento, es Ibiza, con una bajada inferior al 30% con respecto a 2019. Formentera supera el 50% y Mallorca y Menorca el 59%. En los últimos 30 días, las noches por habitación vendidas han sido casi un 58% menos que el año pasado. Las confirmaciones de reservas bajan en Baleares al 32% en conjunto: 35% en Ibiza, 32% en Mallorca, 29% en Menorca y apenas un 16% en Formentera. Los TTOO sufren un descenso importante en el porcentaje de fiabilidad de la reserva, llegando al 19% de confirmaciones y 81% de cancelaciones, y los hoteles de cinco estrellas son los que esta vez sufren la mayor caída: 5 puntos. En cuanto al segmento de clientes, se reducen también las confirmaciones en todos (solo mantienen la reserva 23 de cada 100 familias y el 37% de parejas de adultos). Sobre el tipo de estancia, las 'vacaciones' (estancias de 8 a 17 noches) han decidido mantenerlas un cuarto de los compradores. Sobre el desvío de turistas de Baleares a Canarias, la responsable de negocio de Dingus recuerda que "por su propia supervivencia, los diferentes canales de distribución en origen, tanto turoperadores como agencias de viaje presenciales y online, deben seguir enfocando sus recursos a conseguir que la gente continúe viajando. Por lo tanto -indica Paula Servera- es lógico pensar que en estos momentos van a buscar alternativas en destinos que puedan ofrecer seguridad en la contención de la pandemia, y que centren sus esfuerzos en desviar a sus clientes a estos". Por ese motivo, los análisis DataHotel de Dingus "ya nos permiten ver que esta semana han subido las ventas en Canarias, algo que esperamos que se mantenga así si la situación sanitaria no empeora en este archipiélago. Por el contrario, Baleares sufre el parón tras haber perdido su imagen como destino seguro en la evolución de la Covid-19". Si bien Canarias y Baleares son destinos muy diferentes, ambos están bien reconocidos en los principales mercados de origen. Los clientes habituales del archipiélago balear en la temporada estival "podrían encontrar una alternativa en Canarias, donde vean reconocida la marca España por idioma, servicios y seguridad, entre otros... De hecho, creemos que aquellos que son fieles también a su hotel, podrían encontrarse como en casa ya que son numerosas las cadenas hoteleras que tienen presencia en ambos archipiélagos". Media Office Responsible
19/08/2020
La Agencia Balear del Agua adjudica las obras del emisario submarino de Ciutadella Nord
La Agencia Balear del agua ha adjudicado, por un importe de 549.156,76 euros las obras de fin del emisario submarino de la Estación Depuradora de Aaguas Residuales (EDAR) de Ciutadella Nord. El proyecto está financiado con fondo del Impuesto de Turismo Sostenible (ITS). El sistema general de saneamiento y depuración de Ciutadella Nord da servicio a las urbanizaciones, básicamente turísticas, situadas al norte del casco urbano (denominadas ala’n Blanes, Los Delfines y Cales Piques), y consiste en la EDAR, la red de bombeos e impulsiones (9 bombeos), y el sistema de restitución de efluentes. Las actuaciones a ejecutar son las siguientes: - Suministro e instalación de 625 metros de tubería de polietileno de alta densidad, apoyada al fondo marino. La conexión con la tubería ya existente se hará mediante una pieza especial de transición. Adicionalmente, el primer tramo de la tubería, se reforzará mediante la colocación de anclajes de fondos de bajo impacto ambiental. - Ejecución de 50 metros de difusor, consistente en una tubería de polietileno de alta densidad. - Se retirarán los restos de tuberías y lastres de hormigón del proyecto original. El plazo de ejecución de las obras se estima en 10 meses.
19/08/2020
La Consellería de Salud y Consumo informa que en las Islas Baleares hay 1.624 casos activos de SARS-CoV-2
El Servicio balear de Epidemiología, dependiente de la Dirección General de Salud Pública y Participación, ha confirmado hasta hoy 5.013 casos de personas con SARS-CoV-2 en la comunidad, 223 más que ayer. Así, siguiendo con los nuevos criterios de contabilización del Ministerio de Sanidad, que excluyen las 105 serologías positivas anteriores al 11 de mayo, ha notificado 4.908 casos en las Islas Baleares en el Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias (CCAE). De estos casos comunicados, 4.356 corresponden a Mallorca, 145 a Menorca, 375 a Ibiza y 32 a Formentera. Por otro lado, 3.156 personas se han curado, 144 más que ayer. El Servicio de Epidemiología no ha notificado ningún fallecimiento por Covid-19 y el acumulado en Baleares es de 233 personas muertas a causa del coronavirus. Estos datos suponen que en la comunidad hay 1.624 casos de Covid-19 activos, 79 más que ayer. Datos del Servicio de Salud A día de hoy, el Servicio de Salud atiende 3.193 personas por contagio de SARS-CoV-2. De estas, 164 reciben atención hospitalaria (19 en la UCI) y 3.029 en primaria. Entre estos casos se incluyen personas con infección superada. En Mallorca hay 150 personas hospitalizadas (26 hospitalizaciones obedecen a causas sociales, no clínicas) y 19 de estos pacientes se encuentran en unidades de cuidados intensivos. Además, 2.691 personas están en el domicilio donde reciben atención por parte del servicio de atención primaria. En Menorca hay 1 persona ingresada en el Hospital Mateu Orfila, en UCI. Otras 65 están en el domicilio atendidas por parte de primaria. En Ibiza son 13 las personas hospitalizadas (0 en UCI). Además, en esta isla hay 250 casos confirmados seguidos en el domicilio por parte de sus centros de salud y en Formentera hay 23 más. En cuanto a los profesionales sanitarios, hay 385 en vigilancia (306 en Mallorca, 1 en Menorca y 78 en Ibiza) y 108 con el contagio activo (91 en Mallorca, 1 en Menorca y 16 en Ibiza). En total, se han notificado 444 casos entre el personal sanitario desde que comenzó la pandemia. Los laboratorios de los hospitales públicos de la comunidad han llevado a cabo 209.159 pruebas. En total son 163.039 PCR, 10.842 test rápidos de anticuerpos y 35.278 serologías. En cuanto a la situación en las residencias de ancianos, en estos momentos hay 10 usuarios activos en tres residencias de Mallorca. Tres se encuentran ya hospitalizados y el resto también será trasladado al hospital durante las próximas horas. También hay 159 usuarios aislados por sospecha de contagio a 10 residencias. En cuanto a los profesionales hay 15 trabajadores positivos activos en residencias de Mallorca y 1 en Ibiza (Can Blai). Asimismo, hay 79 aislados por sospecha de contagio. Ya están en marcha los correspondientes cribados tanto en Mallorca, como la residencia de Ibiza. No se ha registrado ningún fallecimiento y el acumulado se mantiene en 91 muertos. En las residencias para personas con discapacidad hay 1 profesional positivo en Mallorca y 5 trabajadores aislados.
18/08/2020
L'Ajuntament de Maó reforma la façana exterior i la del pati interior de l'edifici de l’antiga escola infantil de Sant Josep
• Es tracta d'un edifici de titularitat municipal que s'utilitza com a seu de diferents entitats. • L'objectiu d'aquesta actuació és recuperar el millor estat d'aquesta instal·lació municipal, a la vegada que es millora de l'estètica dels edificis de la ciutat. Seguint amb la política de millora de façanes i d'immobles públics, l'Ajuntament de Maó ha pintat i ha reformat la façana exterior i la del pati interior de l'edifici de l’antiga escola infantil de Sant Josep, mitjançant una inversió de 31.235 euros. Es tracta d'un edifici de titularitat municipal que actualment s'utilitza com a seu de diferents entitats, entre les quals es troba el Casal Jove de Maó, l'Associació de Veïns del Centre, el grup folklòric Es Rebost, l'associació ALBA, així com un grup teatral. El consistori ha dut a terme aquesta actuació amb l'objectiu de recuperar el millor estat d'aquesta instal·lació municipal, a la vegada que es millora de l'estètica dels edificis de Maó, per tal de seguir avançant cap a una ciutat més atractiva, tant per a residents com per a visitants.