Noticias
Artículos de actualidad
02/02/2022
Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó
La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.
01/02/2022
Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells
Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.
01/02/2022
L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca
L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.
31/01/2022
Avís prohibició de gir a l’esquerra a l’accés de Torre Soli per la Me-1
El Departament de Mobilitat del Consell Insular avisa que a partir del dijous 3 de febrer no es permetrà el gir a l’esquerra per accedir a Torre Solí des de la Me-1. En ares de millorar la seguretat d'aquest encreuament, es prohibirà el gir a l'esquerra en totes dues direccions, tant per entrar a Torre Soli venint de Maó, com per sortir-ne en direcció a Ciutadella. En el primer cas, els vehicles que vinguin de Maó i vulguin entrar a Torre Soli, hauran d'anar fins l'encreuament de Es Migjorn Gran (aproximadament 2 minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. En el cas que la sortida es vulgui realitzar des de l’encreuament de Torre Soli vulguin anar cap a Ciutadella, hauran d'anar fins a l'encreuament de Son Bou (també aproximadament dos minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. Aquests canvis obeeixen a la necessitat de millorar la seguretat de la circulació i persones usuàries en aquest punt de la carretera general Me-1. Aquesta prohibició afectarà especialment als vehicles de turisme, atès que els vehicles pesats ja no acostumaven a utilitzar aquest encreuament per accedir a la zona sud de l’illa.
31/01/2022
El Seminari d'Agricultura i Medi Ambient comença el dissabte dia 5
Aquest dissabte, 5 de febrer, tindrem la primera jornada del Seminari d’Agricultura i Medi Ambient. No ho deixeu pel darrer moment i apunteu-vos ja, l’aforament és limitat! Serà a la sala d’audiències del Claustre del Carme de Maó, de 9:30 a 14 h. Aquesta primera jornada comptarà amb les ponències d’Axel Torrejón i Xisco Llompart, que ens parlaran de la importància de la sostenibilitat agrària des de diferents perspectives. Si vols aprendre tècniques per a millorar la fertilitat del sòl i t’interessa conèixer de primera mà una experiència de recuperació d’una finca en decadència, aquesta jornada és per a tu! Començarà Axel Torrejón amb la ponència Entendre, conèixer i millorar el sòl per augmentar-ne la fertilitat i controlar plagues. Axel és assessor de finques agràries, ajuda els pagesos a iniciar-se en les tècniques regeneratives i fa seguiment dels cultius. Té un gran coneixement de biopreparats aptes per tractar les més diverses mancances agràries i cerca solucions que aprofitin els recursos disponibles a la finca. Podeu veure informació sobre la seva feina a www.rayen.org. Després, Xisco Llompart, ens presentarà el seu projecte personal a la finca Purgatori i el projecte col·lectiu Me ecològic de Mallorca de comercialització de carn d’ovella amb la xerrada Ramats, pastures i arbres: els ingredients per a la sostenibilitat d’una finca. Xisco ha dedicat els darrers anys a recuperar l’activitat de la finca familiar, que havia entrat en decadència, i té molt clar que unir arbres i bestiar és clau per a adaptar-nos a la realitat climàtica i agrària de les nostres illes, reduir costos i tenir un negoci sostenible. Ens explicarà també la seva experiència en el món del cooperativisme i com aquest pot servir per comercialitzar amb èxit productes amb valor afegit. Podeu veure més informació a www.meecologic.com. La jornada acabarà amb un dinar a un restaurant, inclòs en el preu d’inscripció, per continuar compartir experiències i intercanviar opinions. Trobareu el programa complert de les dues jornades (dissabte dia 12 tenim la segona) al fitxer adjunt. Podeu inscriure-vos al Seminari d’Agricultura i Medi Ambient a través del següent formulari o bé visitant-nos a la nostra oficina del Camí des Castell 53, a Maó, de dilluns a divendres de 9 a 14 h. Si teniu dubtes podeu escriure al mail custodia@gobmenorca.com o trucar al 971350762. Aquesta activitat compta amb el suport econòmic del Consell Insular de Menorca i de la Fundació MAVA.
31/01/2022
FÍSICS SE IMPONE EN EL MEDALLERO DEL CAMPEONATO DE SANT ANTONI DE KARATE
El club de karate Físics de Ciutadella, mostró en el “Campionat Sant Antoni” su buen estado de forma, esta vez con los más pequeños del club de poniente, des de los 8 a los 15 años. Colgándose hasta un total de 46 medallas entre todas las categorías de las dos modalidades de kata y kúmite, dejando claro así, que la cantera sigue los pasos de los alumnos más aventajados. Así como también el conjunto de parakarate quienes dieron una señal de evolución realizando katas más complejos, demostrando su destreza. Las medallas de oro eran para; Laura Mayor, Dani Sintes, Ricardo Álvarez, Hajar Hallouch, Zoe Chirico (doblete) Aitor Faner (doblete) Erika Capó (doblete) Adelaida Herrero (doblete) Sebastian Vatamaniuc (doblete) Marc Jaume, Nahia Calafell, Isahq Bertit, Yahya Adnane, y Queralt Capó. Mientras que en el segundo escalón se subían; Marta Pons, Dani Noguero, Carlos Fernández, Nahia Calafell, Moises Azañero, Miranda Herrero (doblete) Dalila El Ahmar (doblete) Gabi Loaiza, Lorena Hidalgo, Ibai Bagur, Ivan Barber, y Marc Jaume. I por último las medallas de broce serian para; Lorena Hidalgo, Claudia Mercadal, Hugo Serrano, Isahq Bertit, Gibet Forcada, Yahya Adnane, Queralt Capó, Elena Pons (doblete), Hajar Hallouch, Pilat Font, Miquel Bosch y Gabi Loaiza
Noticias
31/08/2021
26/11/2018
Curso de ‘Dirección y gerencia de Proyectos Verdes’
Se trata de un programa con 150 horas de duración y sin límite de participantes, cuyo objetivo es formar a profesionales de la dirección y gerencia para su desempeño profesional de diferentes campos como la administración, la dirección de organizaciones, la gestión de proyectos, la coordinación de equipos, la dirección de proyectos educativos, en el plano empresarial, entre otros. Para Santos Jorna, coordinador de Acción local, “en un mundo cada vez más acelerado y complejo, las tareas de dirección y gerencia son esenciales para aprender a conducir nuestras vidas, nuestros proyectos, nuestros equipos y nuestras organizaciones”. Con este objetivo, el programa está diseñado para, de manera práctica, poder elaborar un plan y ejecutarlo, adquiriendo en el proceso las principales competencias asociadas a esta disciplina.” La Dirección General de Medio Ambiente abrió por primera vez su Escuela ‘MOOC de Liderazgos Verdes’ en octubre de 2017, ofreciendo capacitación masiva y gratuita en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, permitiendo acceder a una serie de programas para la concienciación y desarrollo de un nuevo liderazgo de la ciudadanía, para la puesta en marcha de proyectos de economía verde y circular. Por esta Escuela Mooc han pasado ya 507 participantes, 233 en la primera edición y 274 matriculados en la segunda. La plataforma se enmarca en el programa ‘Red Municipal de Participación y Concienciación Social sobre la Economía Verde y el Patrimonio Natural en Extremadura’, que forma parte de ‘Extremadura 2030’ y es fruto de la colaboración entre la Junta de Extremadura y la Asociación de Universidades Populares de Extremadura (AUPEX). Esta plataforma de concienciación se enmarca en la Estrategia regional de Economía Verde y Circular “Extremadura 2030”. La Dirección General de Medio Ambiente de la Junta de Extremadura, en colaboración con la Asociación de Universidades Populares de Extremadura, ha creado esta Plataforma de capacitación en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, que tiene como finalidad el diseño de un proyecto para la concienciación y el desarrollo de un liderazgo ciudadano en torno a una herramienta tecnológica en internet. La misma permitirá acceder a una serie de programas para la concienciación y el desarrollo de un nuevo liderazgo entre la ciudadanía y las organizaciones, siempre desde la perspectiva de la economía verde y circular. La plataforma se encuentra alojada en la página web www.extremadura2030.com. Utiliza la metodología MOOC (del acrónimo Massive Online Open Courses), cursos en línea abiertos y masivos gracias a internet, accesibles a toda persona interesada en cursarlos, gratuitos y sin límite de participantes. Puede considerarse como una nueva modalidad educativa que aprovecha los recursos tecnológicos en búsqueda de un aprendizaje masivo y abierto.
Otras noticias
15/12/2017
LA MENORQUINA MARÍA FORTUNY PRESENTA "DON'T BE SORRY"
Escrito por la propia María Fortuny, el tema es una oda a la naturalidad y la aceptación personal
15/12/2017
La campanya ‘Cada cosa on toca! A Maó reciclam’, premiada en la categoria de comunicació en els Premis Ciències Ambientals
La campanya té l’objectiu d’informar i sensibilitzar la ciutadania respecte de la necessitat d’una gestió dels residus eficient i respectuosa amb el medi ambient. Els Premis Ciències Ambientals, van reconèixer ahir la nit, en l’entrega de premis de la sisena edició celebrada a l’Ateneu Barcelonès, la campanya de sensibilització ‘Cada cosa on toca! A Maó reciclam’, en la categoria de comunicació ambiental. La campanya és una iniciativa de l’Ajuntament de Maó, i ha estat realitzada per les empreses Ynys, Turismo y Medio Ambiente, Baret Consultors i Dissenya2. Els Premis Ciències Ambientals són una iniciativa del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya i l’Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA), que té com a principal objectiu donar a conèixer el paper fonamental que el col·lectiu de les ciències ambientals té en les transformacions socials, econòmiques i culturals del segle XXI. Cada cosa on toca! A Maó reciclam L’Ajuntament de Maó va posar en marxa la campanya ‘Cada cosa on toca! A Maó reciclam’ el mes de març del 2016, amb l’objectiu d’informar i sensibilitzar la ciutadania respecte de la necessitat d’una gestió dels residus eficient i respectuosa amb el medi ambient. La campanya compta amb un espai propi dins el web de l’Ajuntament i d’una pàgina de Facebook, que proporciona informació d’interès als ciutadans. També té presència als carrers mitjançant cartelleria i adhesius, i s’han distribuït imants de nevera. A més, s’han dut a terme tallers de reciclatge als diferents barris de la ciutat i s’ha editat la ‘Guia de bones pràctiques’, una publicació de 40 pàgines en la qual s'explica què cal fer amb els diferents tipus de residus que generem en el nostre dia a dia. La guia s’ha repartit a tota la ciutadania, per tal que tothom disposi de la informació necessària per realitzar una correcta separació dels residus.
15/12/2017
Ciutadella reclama la implicació de les altres administracions en la gestió de l'Escorxador en tractar-se d'un servei d'àmbit insular
L'alcaldessa de Ciutadella, Joana Gomila, i la regidora delegada, Sandra Moll, han anunciat que l'Ajuntament emprendrà un seguit de millores a l'Escorxador Municipal, sempre ajustades al fet que puguin servir per a un futur pla de reformes integrals i de modernització de les instal·lacions. L'Ajuntament ha reiterat que la gestió de l'Escorxador ha de ser planificada amb la col·laboració del Consell Insular i del Govern Balear; i, a la vegada, amb la implicació de la resta d'ajuntaments menorquins, atès que són beneficiaris del servei que ofereixen els escorxadors ubicats a Ciutadella i a Maó. La idea estratègica, en vista de l'informe que els tècnics han lliurat sobre l'estat actual de l'Escorxador, és dur a terme diverses millores al llarg del 2018; però amb la condició que no es tracti d'inversions estèrils, sinó perfectament assimilables en una reforma integral a llarg termini. D'entre les millores immediates, s'esmenten les següents: dotar-lo d'un projecte d'instal·lació tèrmica que aporti aigua calenta al sistema; d'una àrea de neteja de camions; d'una nova àrea d'estabulació d'animals; i d'impermeabilització de les cobertes de l'edifici. L'equip de govern de Ciutadella és contrari, en aquest sentit, que les inversions que s'hi duguin a terme no siguin vàlides quan hi hagi una planificació integral i insular del servei d'escorxador, distribuït juntament amb el de Maó. Per aquest motiu, Joana Gomila reitera que aquesta és una qüestió que, necessàriament, ha de ser planificada i pactada entre tots dos ajuntaments, amb la col·laboració del Consell Insular i el Govern Balear; i, a la vegada, amb la implicació de la resta d'ajuntaments menorquins, atès que són beneficiaris del servei que ara ofereixen les dues ciutats capdavanteres per al conjunt de l'illa de Menorca. Les inversions puntuals que ara mateix es consideren poden arribar a importar una despesa de 300.000 euros; però caldrà comptar amb els ajuts que hagi d'aportar el FOGAIBA i el Consell. La regidora delegada, Sandra Moll, ha reconegut que, ara mateix, les instal·lacions de Ciutadella presenten moltes deficiències que entren en col·lisió amb l'actual normativa. Es remunten a molts anys enrere, ja que l'Escorxador no ha estat objecte de prou atenció preferent en el passat, i ha quedat sempre fora de previsions de manteniment anual. Així, l'exterior de l'edifici té molts de deterioraments, i les teulades pateixen goteres. Açò no obstant, l'estat sanitari i de capacitat de treball el fan encara operatiu.
15/12/2017
Entra en vigor el Plan de Sequía para garantizar el acceso a agua de calidad
El objetivo es evitar los efectos negativos sobre la economía y el entorno
15/12/2017
L’Ajuntament de Ciutadella visita dissabte Cala en Blanes, en el marc del programa VISITAM EL TEU BARRI
Demà dissabte 16 de desembre l'Ajuntament de Ciutadella ha organitzat una trobada entre l'alcaldessa, Joana Gomila, i altres membres de l'equip de govern amb els vesins i les vesines d'un nou barri de la ciutat, per escoltar-los i conèixer la seva realitat del dia a dia, i per afavorir la participació i la implicació de tothom en la millora del municipi. En aquesta visita, que és la vuitena que realitzarà l'Ajuntament dins el programa Visitam el teu barri, es recorrerà la urbanització de Cala en Blanes. La trobada, que és oberta a tothom, serà a l'edifici de l'església (carrer Torre de l'Aigua) a les 9.30 hores per, després, iniciar un recorregut per la zona guiats pels mateixos vesins i vesines que hi acudeixin. A través d'aquest programa, que impulsa l'Ajuntament de Ciutadella i que es va iniciar el mes de març d'aquest any, ja s'han fet trobades amb els vesins i les vesines de set barris i urbanitzacions de Ciutadella: Dalt sa Quintana, nucli antic, Son Oleo, sa Farola, Cala en Bosc, Cala Morell i la zona de la plaça Jaume II i els voltants. Es té previst continuar amb la iniciativa per visitar tots els barris de Ciutadella. Per a la alcaldessa, Joana Gomila, l’experiència d’aquestes primeres trobades és molt positiva, ja que permet conèixer personalment els vesins i les vesines, i el teixit social i comunitari de Ciutadella; crear xarxa i fer poble; i fer que la gestió municipal sigui propera i participativa. “L’Ajuntament té la responsabilitat de liderar la gestió municipal, tot comptant amb la visió i l'experiència de tots els vesins i les vesines; i també amb la implicació de tothom, perquè és l'única manera de fer possible una ciutat millor”, assegura l'alcaldessa. La regidora de Projecte de Ciutat, Laura Anglada, manifesta: “Després de les diverses visites, els vesins i les vesines ens han expressat el seu agraïment per l'interès i l'atenció dedicats durant la visita i perquè s'han sentit escoltats.”
14/12/2017
Ciutadella renova les lluminàries de diverses zones urbanes com a mesura d’estalvi i d’eficiència energètica
L’Ajuntament ha canviat les lluminàries de diversos punts del nucli urbà de Ciutadella amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica i també d’estalviar econòmicament en el consum. Segons comenta el regidor responsable de Manteniment de la Via Pública i Camins Rurals, Josep López: “Es fa una aposta per l’eficiència amb la substitució progressiva de les lluminàries existents per altres de tipus LED”; i, de moment, ja s’ha actuat a l’entorn del poliesportiu i la piscina coberta (on s’han canviat 23 unitats de fanals), al carrer de la Creu (5 unitats), a la plaça Menorca (6 unitats), al tram entre la rotonda de la platja Gran i la rotonda des Peixos (9 unitats) i al tram final del passeig Marítim (29 unitats), entre d’altres. Algunes d’aquestes actuacions sorgeixen a petició dels mateixos veïns de les zones, com és el cas de la plaça Menorca, on els residents havien denunciat la falta de llum a l’entorn d’aquesta àrea. López explica que el que s’ha fet en aquest cas és substituir els fanals baixos per columnes altes, que són molt més eficients. El cost de la compra de les sis unitats de fanals nous, que subministra l’empresa Dielectro Balear SAU, és de 1.825 €, amb l’IVA inclusivament. L’estalvi que es pot aconseguir en el consum elèctric amb la renovació de les lluminàries és important. Per exemple, a la zona del poliesportiu i la piscina coberta, els 23 fanals antics tenien una potència instal·lada total de 4.750 W, mentre que les noves lluminàries LED tenen una potència total prevista de 1.170 W. Açò implica que la potència instal·lada es queda en una quarta part de la que hi havia abans, concretament 3.580 W menys. “Tenint en compte les hores de funcionament de les lluminàries durant tot un any, es preveu obtenir un estalvi energètic de 15.036 Kwh/any”, afegeix el regidor. El contracte menor de subministrament de les noves lluminàries del poliesportiu s’ha encarregat també a l’empresa Dielectro Balear SAU per un import de 3.651 €, amb l’IVA inclusivament.
14/12/2017
Las críticas de ASMEN al Decreto de posidonia encaminadas a compatibilizar la actividad náutica con la protección medioambiental
Los empresarios náuticos destacan que la náutica deportiva y de ocio es una de las actividades turísticas mas respetuosas con el medio marino, ya que el principal atractivo de la navegación en Menorca es la buena situación de toda su costa. Los empresarios náuticos de Menorca han presentado un escrito de alegaciones al Proyecto de Decreto sobre la conservación de la posidonia oceánica en Baleares, en el que reiteran su malestar con la regulación propuesta. La falta de sensibilidad con el sector náutico a la hora de regular las actividades y la protección de determinadas zonas han sido los principales motivos por los que ASMEN ha elaborado un serie de alegaciones en contra de la aprobación del citado proyecto en su redacción actual. Los empresarios náuticos destacan que la náutica deportiva y de ocio es una de las actividades turísticas mas respetuosas con el medio marino, ya que el principal atractivo de la navegación en Menorca es la buena situación de toda su costa. Es especialmente incomprensible que se establezca una limitación tan estricta en el fondeo, no sólo en las zonas calificadas como de protección sinó también en las zonas a restaurar, permitiendo sólo el fondeo a un número limitado y reducido de amarres. La libertad en la navegación existente siempre ha sido compatible con el respecto no sólo a la posidonia sinó a todo el entorno natural marino y costero, tal y como se demuestra con la extensión en los últimos años de las praderas de posidonia, por lo que consideran innecesaria una prohibición o limitación como la que se pretende. El Govern debe velar por la protección de la posidonia pero también por la protección de los usuarios y navegantes que sustentan a una actividad económica muy importante para nuestra isla, no sólo la náutica de navegación sinó todas las actividades de náutica de ocio. Sorprende también a esta Asociación la diferencia de superficies de protección entre la isla de Mallorca y la de Menorca, sólo en Menorca se declaran cuatro zonas de máxima protección cuando en Mallorca se declara una, cuando no cabe duda de que la superficie de posidonia en esa isla debe ser mucho mayor, atendiendo a la diferencia de línea de costa existente entre las dos islas. Es necesario conocer el criterio en el que se basa la decisión prohibitiva de determinar las zonas de prohibición y de restauración. También son especialmente críticos con la decisión de declarar a restaurar de Fornells. Esta zona es la única zona portuaria en que se incorpora para la toma de medidas de protección. Siendo esta zona un puerto de fondeo y refugio de la costa norte y prácticamente la única Esta zona merecería un estudio de fondo de la situación, para compatibilizar los usos, máxime cuando se trata de la única zona portuaria de las Baleares que se ve afectada en su totalidad. Destacan también la incongruencia del Govern al declarar desde algunas Consellerías a la actividad náutica como una de las actividades estratégicas con planes de apoyo al crecimiento y a la consolidación , y por otra parte, otras Consellerias elaboran normativas restrictivas para la propia actividad.
14/12/2017
Alaior invierte en la mejora de sus urbanizaciones
La semana pasada el Ayuntamiento deAlaior adjudicó la instalación de dos marquesinas en las paradas de autobús de Cala en Porter y Sant Jaume. El importe de la actuación asciende a 26.230 euros. Estas marquesinas incorporarán alumbrado mediante sistema autónomo solar. Por otro lado, esta semana se ha adjudicado a la empresa Hijos de Jaime Salvador la cuarta fase de las obras de restitución de las aceras de la urbanización de Sant Jaume. Concretamente, se propone restituir cinco tramos con un total de 1.200 m2 de intervención. Al mismo tiempo, se renovará el alumbrado público existente. Esta intervención cuenta con un presupuesto de 60.500 euros y afectará a la calle Passeig del Prat, entre la Costa de Sant Jaume y la urbanización de Son Bou. Tendrá un plazo de ejecución de dos meses y se espera su inicio a mediados de enero.
13/12/2017
Acuerdo para empezar a liquidar los anticipos con los consells insulars
La quinta Conferencia de Presidentes ha aprobado un acuerdo del Govern con los consells de Mallorca, Menorca y Ibiza que debe permitir iniciar el procedimiento para liquidar los anticipos, es decir, el dinero que el Gobierno había ido anticipando a los consells y que estos han ido gastando, sin recibirlos, por cuenta del sistema de financiación, hasta la Ley de Financiación de los Consells de 2014 (Ley 3/2014). Con este acuerdo, que afecta a los consells de Mallorca, Menorca y Eivissa, se manifiesta la voluntad de suscribir protocolos de intenciones durante el primer trimestre de 2018 y de crear comisiones bilaterales para llevar a cabo la regularización de las liquidaciones. El compromiso firme se refleja en una disposición de los presupuestos del 2018. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha destacado la importancia del acuerdo “sobre todo muy reivindicado en Mallorca y al cual era muy importante dar una salida política efectiva”. Cabe destacar que el anterior Govern aprobó la Ley de Financiación de los Consells pero no quiso afrontar la cuestión de los anticipos. Estado de los traspasos de competencias En referencia a los traspasos de competencias, la presidenta ha destacado que “esta será la legislatura en que más trasferencias se habrán aprobado” y ha subrayado la vocación insular de este Govern. Precisamente, hoy también se ha llevado a término la 29ª sesión de la Comisión Mixta de Traspasos, que ha ratificado ocho propuestas de ampliación de medios i servicios en materia de servicios sociales para los consells de Mallorca, Menorca y Formentera, aprobados por la Comisión Mixta el pasado 19 de octubre y al cual los consells ya han dado el visto bueno. Este traspaso debe ser ratificado por el Consell de Govern y será efectivo a partir del 1 de enero de 2018. Otros traspasos, como el de la promoción turística a todos los consells (en el caso de Eivissa es una adaptación), o el de juventud y ocio al Consell de Mallorca, también siguen el calendario previsto. Regulación de las guarderías Durante el encuentro, también se ha hablado sobre la regulación de las guarderías que se está impulsando des de la Conselleria de Serveis Socials. La presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora, ha planteado la cuestión y se ha acordado que se llevará a cabo una reunión con el Govern y todos los consells para que cada institución insular pueda plantear las circunstancias de cada isla, con la finalidad de llegar a un acuerdo que las contemple. REB i financiación Además, se han tratado los presupuestos de 2018 y el estado de las negociaciones para conseguir un nuevo REB y un sistema de financiación autonómico más justo. En esta cuestión “vamos de la mano”, ha indicado Armengol, para añadir que “además, el Règim Especial per a Balears tiene algunas singularidades más específicas en Menorca, Eivissa y Formentera, a causa de la doble y la triple insularidad y es absolutamente necesario que el estado compense esta insularidad”. La quinta Conferencia de Presidentes se ha celebrado en la finca pública de Raixa. Además de la presidenta, han asistido Biel Barceló, vicepresidente y conseller de Innovación, Investigación y Turismo; Pilar Costa, consellera de Presidencia; Catalina Cladera, consellera de Hacienda; Josep Claverol, director general de Relaciones Institucionales; Miquel Ensenyat, presidente del Consell de Mallorca; Susana Mora, presidenta del Consell de Menorca; Vicent Torres, presidente del Consell d’Eivissa, y Jaume Ferrer, presidente del Consell de Formentera. Además, ha contado con la presencia de José Carbonell, director insular de Presidencia en el Consell de Menorca, y Bartomeu Escandell, conseller de Presidencia del Consell de Formentera.
13/12/2017
Petició de control sobre la central elèctrica de Menorca
El GOB ha enviat un escrit al Govern Balear demanant que es comprovin una sèrie de registres de la central elèctrica de Maó. L'associació ha tingut accés a documentació que mostra dinàmiques preocupants. El 2014, el GOB va presentar un Recurs contra la decisió de Medi Ambient del Govern Balear de permetre incrementar els abocaments d'aigua amb clor que la central elèctrica fa al port de Maó. Arrel d'aquell tràmit, es va descobrir que la central havia abocat durant molts anys un 70 % més del volum que tenia autoritzat. Es va obrir un expedient de sanció, que fa poc s'ha tancat perquè les infraccions ja havien prescrit. Però ha permès que el GOB hagi pogut consultar part de la documentació que la central entrega anualment al Govern en relació al funcionament de les instal·lacions. Del seu estudi, es desprenen informacions que requereixen clarificació. Turbines que emeten molt d'NOx. Els òxids de nitrogen (NOx) inclouen tant l'òxid nitrós (NO) com el diòxid de carboni (NO2). D'acord amb les informacions que ofereix el Ministeri de Medi Ambient, es tracta de gasos tòxics i irritants. Combinats amb la humitat de l'ambient poden derivar en àcid nítric, d'alt poder corrosiu, també conegut com a pluja àcida. L'exposició durant molt de temps als NOx es pot traduir amb afectacions irreversibles als pulmons. Les anomenades turbines de gas, però que funcionen amb gasoil, que es troben instal·lades a la central tèrmica de Maó, superen en la major parts dels casos els valors límits d'emissió que ja tenia establerts, en el moment de la seva instal·lació, la Directiva 2001/80/CE sobre limitació d'emissions a l'atmosfera de grans instal·lacions de combustió. Així ho va fer constar el GOB en les al·legacions presentades en 2003 quan es tramitava la TG3. També es van presentar al·legacions en el mateix sentit per la instal·lació de la TG4 i la TG5. En tots els casos, es va excusar del compliment del límit d'emissions en què les turbines només funcionarien per situacions d'emergències, això és, a menys de 500 hores anuals. Una Directiva posterior, de 2010, va establir uns límits inferiors d'NOx per les instal·lacions anteriors a 2013. D'acord amb aquesta nova normativa, les turbines de gas, incloses les de cicle combinat, que utilitzen destil·lats lleugers i mitjans com combustibles líquids, hauran de complir un valor límit d'emissió per NOx de 90 mg/Nm3. Aquests valors no s'aplicaran a les turbines d'emergència que funcionin per davall de 500 hores anuals. De les dades aportades per Endesa respecte del funcionament de la central tèrmica en 2015 i 2016, es dedueixen situacions que requereixen de clarificació. En 2015, hi hauria hagut tres turbines funcionant per damunt de les 500 hores. En conseqüència, no es poden beneficiar de l'exempció per funcionament exclusiu d'emergència. La turbina anomenada TG3 hauria funcionat 602 hores i les seves emissions d'NOx, mesurades en mg/Nm3 haurien estat de 377, es a dir, 4'2 vegades el màxim autoritzat vigent. La TG4 registra un funcionament de 1.906 hores, amb unes emissions de 249 mg/Nm3, és a dir 2'75 vegades el màxim autoritzat. La TG5 3.541 hores amb unes emissions de 168 mg/Nm3, o sigui 1'86 vegades el màxim autoritzat. En 2016, les tres mateixes turbines també haurien passat el límit d'hores per ser considerades d'emergència. La TG3 hauria funcionat 600 hores, la TG4 2.192 hores i la TG5 3.288 hores. El GOB recorda que l'autorització ambiental integrada que es va concedir a la central, que es va publicar al BOIB de 22/05/2008, les cinc turbines queden condicionades al seu ús com a turbines d'emergència, és a dir, amb un màxim de 500 hores anuals. Per aquests motius, s'ha demanat al Govern Balear: Si la Conselleria de Medi Ambient, òrgan competent en la matèria, ha atorgat alguna autorització posterior perquè hi hagi tres turbines que funcionin per sobre dels límits marcats com a instal·lacions d'emergència. Que s'avaluï l'excés d'emissions realitzat en gasos NOx, les repercussions que tal fet ha pogut tenir sobre la salut de les persones i el medi, i les sancions, si s'escau, que puguin tenir lloc a iniciar-se. Increment d'emissions i manca de control en 2016 En l'exercici de 2016 hi va haver una partida de fueloil que va mostrar greus incompatibilitats amb el combustible existent a la central. D'això es va derivar un col·lapse dels filtres de combustible, un mal funcionament dels sistemes de depuració del fueloil i registres de paràmetres a l'alça de diferents gasos, que arriben al 50 % d'increment en SO2 respecte del funcionament normal. Tal situació es va donar durant el període comprès entre març i setembre. Per tant, aquests problemes van afectar al 60 % de l'exercici. La companyia al·lega que la repercussió de les deficiències en el combustible va alterar també el funcionament dels equips de mesura d'emissions a causa d'interferències de determinats composts que haurien “falsejat a l'alça” els paràmetres mesurats. D'això en dedueix la companyia “un fort increment en les indisponibilitats dels equips de mesura”. S'ha de recordar que els motors consumeixen fueloil, han estat en funcionament un total de 24.085 hores en 2016, la qual cosa segons els paràmetres aportats per la companyia, equival al 79 % de les hores de funcionament de les diferents instal·lacions existents a la central. No és en absolut un tema menor. A tal efecte el GOB ha demanat: Saber si la companyia va comunicar immediatament a l'òrgan competent l'existència de tals incidents o si, pel contrari, hauria pogut incórrer en falta greu com es disposa a l'article 31.3.f) de la Llei 16/2002 de prevenció i control integrats de la contaminació. Si l'òrgan competent ha realitzat cap tipus de control per definir si les conseqüències del combustible defectuós s'ha traduït en indisponibilitat dels sistemes de mesura o en emissions majors de les autoritzades. Proposta de lector d'emissions a lloc cèntric i accessible El GOB creu que el fet que el control de la central s'hagi de fer per part de la mateixa companyia crea comprensibles desconfiances entre la ciutadania, perquè hi pot haver incentius econòmics que vagin en detriment d'altres qüestions d'interès general. En base a la transparència i a la facilitat d'accés a la informació ambiental que diferents textos legals incorporen, s'ha sol·licitat que s'instal·li un lector a un lloc cèntric i accessible de la ciutat, que permeti seguir el nivell d'emissions de les diferents substàncies preocupants provinents de la central elèctrica. Com a mínim, CO2, NOx, SO2 i partícules. Revisió de l'Avaluació Ambiental Integrada Les autoritzacions ambientals d'aquest estil tenen una vigència de vuit anys. La corresponent a la central tèrmica de Maó es va publicar en el BOIB de 22/05/2008. Per aquests motius el GOB ha demanat saber si la companyia que regeix la central tèrmica de Maó ha presentat en temps i forma algun tràmit per la renovació i, si és el cas, si s'ha aplicat la posada en marxa de millors tecnologies disponibles segons marca la normativa vigent. Canvi de combustible a gas Recentment la Conselleria responsable d'Energia ha anunciat la seva voluntat de passar a gas el funcionament de la central de Maó, a partir de transportar-lo en vaixell. Malgrat que el gas segueix essent un combustible fòssil que provoca emissions i cal importar-lo des de fora, aquest canvi significaria un gran avanç en la reducció de la majoria d'emissions atmosfèriques actuals. Actualment es venen usant fueloil i gasoil com a base de funcionament de la central. L'Avaluació Ambiental Integrada feta en 2008 diu al seu punt 8, Requisits de seguretat i activitat, que s'emprarà gas en aquells grups actuals que siguin compatibles amb l'ús de gas, sempre que aquest combustible ja estigui disponible. Aquesta opció d'aplicar gas a la central no té res a veure amb l'altre projecte que es tramita a Menorca i que pretén instaurar una xarxa de canonades per tota l'illa per dur gas a les cuines domèstiques. Atès que sembla que actualment la central està superant les emissions que hauria d'observar d'acord amb la normativa vigent, el GOB ha sol·licitat que des de l'òrgan ambiental s'incentivi també un canvi destinat a disminuir l'impacte que la central està causant al medi i a les persones. El GOB confia que Medi Ambient reaccioni davant aquestes dades i espera que no tardin molt en respondre, a fi que les possibles infraccions no tornin a prescriure.
13/12/2017
L'equip de govern de l'Ajuntament de Ciutadella demana la retirada del projecte de guarderies assistencials
Insta el Govern a prendre com a referència les escoletes de Menorca
13/12/2017
Els 'Plecs de lectura' dediquen el darrer número a Margarita Comas
La publicació conté dos textos pedagògics de l'autora, dedicats a l’escola Rosa Sensat i a la coeducació, i són una petita mostra del seu pensament. El ‘Plecs de lectura’, una iniciativa del Consell Insular de Menorca i de la Biblioteca Pública de Maó, dediquen el darrer número de l’any a la biòloga, professora i pedagoga Margarita Comas, que l’Ajuntament nomenarà Filla Il·lustre de la Ciutat el pròxim mes de gener. La publicació conté dos textos pedagògics de Comas, dedicats a l’escola Rosa Sensat i a la coeducació, apareguts durant els anys 30 del segle XX a la Revista de Psicologia i Pedagogia, i són una petita mostra del pensament de l’autora. Difusió de l'obra dels autors menorquins més destacats Els ‘Plecs de lectura’ són una iniciativa del Consell Insular de Menorca, sorgida a proposta de la Biblioteca Pública de Maó, i compten amb la col·laboració de la Xarxa de Biblioteques de Menorca, de l'Institut Menorquí d’Estudis (IME) i del Museu de Menorca. L’objectiu dels plecs és el foment de la lectura, així com la difusió del coneixement històric i científic a través de l’obra dels autors menorquins més destacats. Es publiquen amb periodicitat mensual i cada plec consta d’una tirada de 10.000 exemplars, que es distribueixen arreu de Menorca, a llocs de gran afluència de gent, per tal que arribin a tothom. Aquí us podeu descarregar el plec de lectura dedicat a Margarita Comas