Noticias
Artículos de actualidad
02/02/2022
Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó
La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.
01/02/2022
Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells
Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.
01/02/2022
L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca
L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.
31/01/2022
Avís prohibició de gir a l’esquerra a l’accés de Torre Soli per la Me-1
El Departament de Mobilitat del Consell Insular avisa que a partir del dijous 3 de febrer no es permetrà el gir a l’esquerra per accedir a Torre Solí des de la Me-1. En ares de millorar la seguretat d'aquest encreuament, es prohibirà el gir a l'esquerra en totes dues direccions, tant per entrar a Torre Soli venint de Maó, com per sortir-ne en direcció a Ciutadella. En el primer cas, els vehicles que vinguin de Maó i vulguin entrar a Torre Soli, hauran d'anar fins l'encreuament de Es Migjorn Gran (aproximadament 2 minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. En el cas que la sortida es vulgui realitzar des de l’encreuament de Torre Soli vulguin anar cap a Ciutadella, hauran d'anar fins a l'encreuament de Son Bou (també aproximadament dos minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. Aquests canvis obeeixen a la necessitat de millorar la seguretat de la circulació i persones usuàries en aquest punt de la carretera general Me-1. Aquesta prohibició afectarà especialment als vehicles de turisme, atès que els vehicles pesats ja no acostumaven a utilitzar aquest encreuament per accedir a la zona sud de l’illa.
31/01/2022
El Seminari d'Agricultura i Medi Ambient comença el dissabte dia 5
Aquest dissabte, 5 de febrer, tindrem la primera jornada del Seminari d’Agricultura i Medi Ambient. No ho deixeu pel darrer moment i apunteu-vos ja, l’aforament és limitat! Serà a la sala d’audiències del Claustre del Carme de Maó, de 9:30 a 14 h. Aquesta primera jornada comptarà amb les ponències d’Axel Torrejón i Xisco Llompart, que ens parlaran de la importància de la sostenibilitat agrària des de diferents perspectives. Si vols aprendre tècniques per a millorar la fertilitat del sòl i t’interessa conèixer de primera mà una experiència de recuperació d’una finca en decadència, aquesta jornada és per a tu! Començarà Axel Torrejón amb la ponència Entendre, conèixer i millorar el sòl per augmentar-ne la fertilitat i controlar plagues. Axel és assessor de finques agràries, ajuda els pagesos a iniciar-se en les tècniques regeneratives i fa seguiment dels cultius. Té un gran coneixement de biopreparats aptes per tractar les més diverses mancances agràries i cerca solucions que aprofitin els recursos disponibles a la finca. Podeu veure informació sobre la seva feina a www.rayen.org. Després, Xisco Llompart, ens presentarà el seu projecte personal a la finca Purgatori i el projecte col·lectiu Me ecològic de Mallorca de comercialització de carn d’ovella amb la xerrada Ramats, pastures i arbres: els ingredients per a la sostenibilitat d’una finca. Xisco ha dedicat els darrers anys a recuperar l’activitat de la finca familiar, que havia entrat en decadència, i té molt clar que unir arbres i bestiar és clau per a adaptar-nos a la realitat climàtica i agrària de les nostres illes, reduir costos i tenir un negoci sostenible. Ens explicarà també la seva experiència en el món del cooperativisme i com aquest pot servir per comercialitzar amb èxit productes amb valor afegit. Podeu veure més informació a www.meecologic.com. La jornada acabarà amb un dinar a un restaurant, inclòs en el preu d’inscripció, per continuar compartir experiències i intercanviar opinions. Trobareu el programa complert de les dues jornades (dissabte dia 12 tenim la segona) al fitxer adjunt. Podeu inscriure-vos al Seminari d’Agricultura i Medi Ambient a través del següent formulari o bé visitant-nos a la nostra oficina del Camí des Castell 53, a Maó, de dilluns a divendres de 9 a 14 h. Si teniu dubtes podeu escriure al mail custodia@gobmenorca.com o trucar al 971350762. Aquesta activitat compta amb el suport econòmic del Consell Insular de Menorca i de la Fundació MAVA.
31/01/2022
FÍSICS SE IMPONE EN EL MEDALLERO DEL CAMPEONATO DE SANT ANTONI DE KARATE
El club de karate Físics de Ciutadella, mostró en el “Campionat Sant Antoni” su buen estado de forma, esta vez con los más pequeños del club de poniente, des de los 8 a los 15 años. Colgándose hasta un total de 46 medallas entre todas las categorías de las dos modalidades de kata y kúmite, dejando claro así, que la cantera sigue los pasos de los alumnos más aventajados. Así como también el conjunto de parakarate quienes dieron una señal de evolución realizando katas más complejos, demostrando su destreza. Las medallas de oro eran para; Laura Mayor, Dani Sintes, Ricardo Álvarez, Hajar Hallouch, Zoe Chirico (doblete) Aitor Faner (doblete) Erika Capó (doblete) Adelaida Herrero (doblete) Sebastian Vatamaniuc (doblete) Marc Jaume, Nahia Calafell, Isahq Bertit, Yahya Adnane, y Queralt Capó. Mientras que en el segundo escalón se subían; Marta Pons, Dani Noguero, Carlos Fernández, Nahia Calafell, Moises Azañero, Miranda Herrero (doblete) Dalila El Ahmar (doblete) Gabi Loaiza, Lorena Hidalgo, Ibai Bagur, Ivan Barber, y Marc Jaume. I por último las medallas de broce serian para; Lorena Hidalgo, Claudia Mercadal, Hugo Serrano, Isahq Bertit, Gibet Forcada, Yahya Adnane, Queralt Capó, Elena Pons (doblete), Hajar Hallouch, Pilat Font, Miquel Bosch y Gabi Loaiza
Noticias
31/08/2021
26/11/2018
Curso de ‘Dirección y gerencia de Proyectos Verdes’
Se trata de un programa con 150 horas de duración y sin límite de participantes, cuyo objetivo es formar a profesionales de la dirección y gerencia para su desempeño profesional de diferentes campos como la administración, la dirección de organizaciones, la gestión de proyectos, la coordinación de equipos, la dirección de proyectos educativos, en el plano empresarial, entre otros. Para Santos Jorna, coordinador de Acción local, “en un mundo cada vez más acelerado y complejo, las tareas de dirección y gerencia son esenciales para aprender a conducir nuestras vidas, nuestros proyectos, nuestros equipos y nuestras organizaciones”. Con este objetivo, el programa está diseñado para, de manera práctica, poder elaborar un plan y ejecutarlo, adquiriendo en el proceso las principales competencias asociadas a esta disciplina.” La Dirección General de Medio Ambiente abrió por primera vez su Escuela ‘MOOC de Liderazgos Verdes’ en octubre de 2017, ofreciendo capacitación masiva y gratuita en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, permitiendo acceder a una serie de programas para la concienciación y desarrollo de un nuevo liderazgo de la ciudadanía, para la puesta en marcha de proyectos de economía verde y circular. Por esta Escuela Mooc han pasado ya 507 participantes, 233 en la primera edición y 274 matriculados en la segunda. La plataforma se enmarca en el programa ‘Red Municipal de Participación y Concienciación Social sobre la Economía Verde y el Patrimonio Natural en Extremadura’, que forma parte de ‘Extremadura 2030’ y es fruto de la colaboración entre la Junta de Extremadura y la Asociación de Universidades Populares de Extremadura (AUPEX). Esta plataforma de concienciación se enmarca en la Estrategia regional de Economía Verde y Circular “Extremadura 2030”. La Dirección General de Medio Ambiente de la Junta de Extremadura, en colaboración con la Asociación de Universidades Populares de Extremadura, ha creado esta Plataforma de capacitación en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, que tiene como finalidad el diseño de un proyecto para la concienciación y el desarrollo de un liderazgo ciudadano en torno a una herramienta tecnológica en internet. La misma permitirá acceder a una serie de programas para la concienciación y el desarrollo de un nuevo liderazgo entre la ciudadanía y las organizaciones, siempre desde la perspectiva de la economía verde y circular. La plataforma se encuentra alojada en la página web www.extremadura2030.com. Utiliza la metodología MOOC (del acrónimo Massive Online Open Courses), cursos en línea abiertos y masivos gracias a internet, accesibles a toda persona interesada en cursarlos, gratuitos y sin límite de participantes. Puede considerarse como una nueva modalidad educativa que aprovecha los recursos tecnológicos en búsqueda de un aprendizaje masivo y abierto.
Otras noticias
27/07/2017
Manel Barber: “Me encantaría hacer podio en sub 16” en el Mundial de Láser 4.7 que empieza el domingo en Bélgica
El regatista del Club Marítimo de Mahón asegura que “voy tranquilo porque lo primero es disfrutar y coger experiencia”
27/07/2017
Els hotels de Son Bou o les lleis que amaguen desconcerts
Son Bou és la platja més llarga de Menorca. Frenada pel cordó dunar, l'aigua que arriba dels barrancs de la part posterior forma un prat que constitueix la segona zona humida en grandària de Menorca. Però tothom que ha anat a Son Bou té gravada la imatge dels dos hotels monstruosos construïts en primera línia. Els anys 60 i 70 no s'aplicaven massa més criteris que la rendibilitat màxima i la dinamització econòmica. Per això, molta gent que estima l'illa, esperava resignada el dia que aquestes desmesurades construccions començassin a estar obsoletes i hi hagués una oportunitat per refer el paisatge malmès de l'arenal. Però el juliol de 2012, es va aprovar la Llei de Turisme promoguda pel llavors conseller Delgado, del govern de Bauzà. Com tota la legislació que va fer en aquests anys post crisi, es va anunciar com una eina per a millorar la competitivitat. I ja se sap que, en contextos que justifiquen moltes coses, n'hi ha que aprofiten per introduir aspectes manco confessables. Així, la Llei 8/2012 de Turisme va incloure una Disposició Addicional Quarta que diu que les construccions turístiques que vulguin fer millores, quedaran durant cinc anys exonerades dels paràmetres urbanístics que es trobin en vigor. O sigui, que fins juliol de 2017 es podran presentar projectes que permetin consolidar, altra vegada, els desgavells urbanístics de fa 40 o 50 anys, que es van fer quan no teníem eines racionals de planificació. I això és el que ha passat fa uns dies. L'actual propietària, la societat Melià Hotels Internacional, ha presentat un projecte al Consell Insular i a l'Ajuntament d'Alaior, que es basa en mantenir l'alçada dels dos edificis escalonant la part que mira al mar, i construir alguns volums més a les parcel·les laterals. Per res significa eliminar l'impacte que fins ara han tingut els dos hotels. Al contrari, significa consolidar els edificis, amb petits retocs, per unes dècades més. Des del GOB no creim que la competitivitat turística d'una illa com Menorca passi per tornar ratificar un impacte enorme com els hotels de Son Bou. Per aquests motius, es demana al Consell Insular i a l'Ajuntament que facin tot el possible per impedir que es cometi de nou un error històric. Potser la llei de Turisme pensava donar cobertura legal a un fet tan mal d'explicar, però la iniciativa institucional i ciutadana ho hauria d'impedir. Caldrà estar atents a l'expedient que es tramiti i posar en marxa les iniciatives que calguin. No volem perpetuar una herència tan negativa com els hotels de Son Bou. Disposició addicional quarta de la Llei 8/2012 de Turisme: “Les sol·licituds de modernització d’establiments turístics existents i que estiguin situats en sòl urbà o rústic, que es presentin en el termini de cinc anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei i que tenguin per objecte la millora dels serveis i les instal·lacions, així qualificades per l’administració turística competent, mitjançant informe preceptiu i vinculant per a l’obtenció de llicència municipal d’obres, quedaran excepcionalment excloses dels paràmetres de planejament territorial, urbanístics i turístics que, estrictament, impedissin l’execució, sempre que tenguin per objecte potenciar la desestacionalització, la recerca o la consolidació de nous segments del mercat o millorar la qualitat, l’oferta, la seguretat, l’accessibilitat o la sostenibilitat mediambiental dels establiments turístics. ”
26/07/2017
El Consell Insular de Menorca trabaja de manera ininterrumpida en cuanto a la gestión de los accesos a las playas de Ciutadella.
El Consell Insular de Menorca informa que trabaja de manera ininterrumpida en cuanto a la gestión de los accesos a las playas de Ciutadella. Hay que recordar que una de las primeras acciones importantes llevadas a cabo por la institución insular fue la reorganización del servicio de información y control basado en un informe de la Policía Local de Ciutadella, con fecha 20 de octubre de 2016. Del mismo se desprende que el control de accesos por parte del Consell Insular de Menorca se debe hacer en los caminos que son de titularidad de la institución insular, ya que en los tramos de titularidad municipal la competencia de regular el tráfico corresponde a la Dirección General de Tráfico (DGT). Es precisamente por este hecho que el control que antes se llevaba cabo en el punto de Sant Joan de Misa se trasladó más cerca de los aparcamientos de Macarella y Cala'n Turqueta. A partir de aquí el Consell Insular de Menorca no ha dejado de hacer un seguimiento del servicio de información y control de los aparcamientos. 1. Reunión día 14 de marzo de 2017 entre Ayuntamiento de Ciutadella, representantes de los diferentes cuerpos de seguridad y Consell Insular de Menorca para planificar la temporada. 2. Firma de un nuevo contrato con la Fundación para Personas con Discapacidad Isla de Menorca para el servicio de información y control en las playas con el fin de ampliar y reforzar el servicio. Se ha pasado de 9 informadores a 11, y además se han incorporado 3 vigilantes de seguridad. 3. Se han llevado a cabo diversas reuniones de seguimiento con el Ayuntamiento de Ciutadella. Fruto de estas conversaciones se decidió recuperar el punto de información en Sant Joan Misa como una manera de aplicar un doble filtro que disminuya la entrada de vehículos cuando los aparcamientos estén llenos. Tanto la institución insular como el consistorio dan también así respuesta a una demanda por parte de los vecinos. Para hacerlo posible, el Consell Insular de Menorca ha solicitado autorización, en fecha 21 de julio de 2017, a la Dirección General de Tráfico (DGT). 4. Considerando que la competencia para regular el tráfico en los tramos interurbanos de titularidad municipal corresponde a la Dirección General de Tráfico (DGT), según apunta el Real Decreto Legislativo 6/2015 de 30 de octubre, el Consell Insular de Menorca dirigir una solicitud a la Dirección Insular de la Administración del Estado en Menorca (con fecha 17 de julio de 2017) para que tomen las medidas que correspondan de acuerdo con las competencias del Estado en materia de orden público y gestión del tráfico y circulación de vehículos. Finalmente, el Consell Insular de Menorca recuerda que desde el inicio del mandato se ha llevado a cabo diferentes actuaciones de mejora de los accesos a las playas. - Mejora del pavimento del Camino de la Vall con una inversión de 42.347,06 euros - Mejora del pavimento del Camino de Son Saura con una inversión de 37.153,23 euros - Mejora del pavimento del Camino de Macarella con una inversión de 60.380,82 euros - Se han firmado convenios con el Ayuntamiento de Ciutadella para mejorar los tramos municipales de los caminos de Son Saura y Cala'n Turqueta, lo que representa una inversión total por parte de la institución insular de 141.219,63 euros. - Este año también se ha mejorado el camino peatonal de la playa de Macarella, que representa una inversión aproximada de 15.000 euros. Entre el 2016 y 2017 se han editado 20.000 folletos, junto con ASHOME y PYME, repartidos en toda la isla.
26/07/2017
Aprovació de la política ambiental en la gestió municipal de platges a Ciutadella
L'Ajuntament de Ciutadella informa que en la passada sessió ordinària del Plenari Municipal, celebrat dia 20 de juliol, es va aprovar per unanimitat de tots els partits la proposta d'aprovar la nova política ambiental en la gestió municipal de les platges de Ciutadella. Alguns antecedents: L'any 2008, a petició d'ASHOME i amb el finançament del Pla de dinamització del producte turístic de Ciutadella, l'Ajuntament va implantar un sistema de gestió ambiental segons la norma ISO 14.001 a sis platges del municipi (cala en Blanes, sa Caleta, Santandria, cala Blanca, cala en Bosc i Son Xoriguer). Aquest sistema de gestió va ser auditat per AENOR, i el mes de setembre ens van concedir el certificat i la bandera verda de gestió ambiental, i vam ser el primer municipi d'Espanya a implantar una ISO 14.001 a sis platges. Aquests certificats es concedeixen per a períodes de tres anys, i s'auditen anualment per comprovar que les feines que es realitzen estan conformes amb el que diu la norma internacional (ISO 14.001); d'aquesta manera, l'Ajuntament ha anat mantenint el certificat durant aquests anys, i l'any 2014 va decidir afegir a l'abast del sistema dues platges verges (la Vall i Son Saura). També es van aconseguir certificar i, per tant, actualment tenim vuit platges certificades, i som el municipi d'Espanya amb més platges certificades. La norma UNE-EN ISO 14.001 La ISO 14.001 és una norma internacional de referència en la gestió ambiental. Moltes empreses i institucions en l'àmbit mundial tenen implantats sistemes de gestió segons aquesta norma; per exemple, a Espanya hi ha més de 18.000 certificats en vigor actualment, i és el quart país del món amb més certificats ambientals. A Menorca molts hotels i altres empreses tenen implantats sistemes de gestió ambiental segons aquesta norma. Un sistema de gestió ambiental, segons la norma ISO 14001, proporciona un marc de referència per protegir el medi ambient i respondre als canvis de les condicions ambientals en equilibri amb les necessitats socioeconòmiques. La implantació d'aquest sistema de gestió ambiental ofereix la possibilitat de sistematitzar els aspectes ambientals que es generen en cadascuna de les activitats que es desenvolupen a les platges, a més de promoure la protecció ambiental i la prevenció de la contaminació sense perdre de vista el desenvolupament econòmic de totes les entitats, que depenen directament o indirecta de la qualitat ambiental de les platges. La nova política ambiental Un dels requisits als quals obliga la norma ISO 14.001 és l'aprovació, per part de la direcció, d'una política ambiental, que és com una declaració d'intencions de l'alta direcció de l'Ajuntament envers el medi ambient; en el nostre cas, la gestió d'aquestes vuit platges. Ha d'incloure informació sobre les línies d'actuació, ha de proporcionar un marc de referència per al desenvolupament del sistema de gestió, amb un equilibri en la informació, perquè no sigui excessivament genèrica i serveixi per a qualsevol cosa, ni massa específica ni que s'hagi de canviar freqüentment. És necessari que, obligatòriament, inclogui tres compromisos: protegir el medi ambient (les platges, en el nostre cas); complir els requisits legals de caràcter ambiental que ens apliquin, i altres requisits assumits voluntàriament; i millorar contínuament l'eficàcia del sistema de gestió, amb la finalitat de millorar el nostre comportament ambiental com a ajuntament. L'Ajuntament de Ciutadella ja tenia una política ambiental aprovada i en vigor des del 2008, quan es va aprovar per Junta de Govern. I, posteriorment, tots els alcaldes i les alcaldesses, i regidors i regidores de Medi Ambient que han anat passant per l'Ajuntament l'han assumida en signar-la cada vegada que es produïa un canvi de govern. Però des de finals de 2015 existeix una nova versió de la norma ISO 14.001, i la nova versió introdueix alguns canvis en els requisits que s'han de complir. Entre aquests canvis hi ha el d'incloure a la política ambiental el compromís de protecció del medi ambient, ja que abans, amb l'anterior versió de la norma, el compromís només era de prevenció de la contaminació. Per tant, i com que l'Ajuntament ha renovat el certificat recentment segons la nova versió de la norma, era imprescindible renovar la política ambiental; i, en aquest cas, s'ha considerat que el més adient era aprovar-la al Plenari Municipal, com a màxim òrgan de representació política de l'Ajuntament. A més d'aquest canvi obligat, s'ha aprofitat per fer una nova introducció, on es fa menció que són el principal atractiu turístic i motor de l'economia de Menorca; s'hi han afegit o modificat altres compromisos, com el de lluita contra el canvi climàtic, com el compromís de tenir en compte les necessitats de les parts interessades (altres organitzacions, entitats i empreses que tenen interessos en les platges), informar i sensibilitzar el personal implicat i els usuaris de les platges, controlar i fer un seguiment de tots els aspectes ambientals associats a les activitats que es desenvolupen a les platges i fer pública la informació rellevant del sistema de gestió a través del web municipal.
26/07/2017
Govern, Consell Insular, ajuntaments y sociedad civil de Menorca muestran su apoyo a favor de un nuevo Régimen Especial de las Islas Baleares (REIB)
Los consellers Catalina Cladera y Marc Pons y la presidenta del Consell Insular, Susana Mora, presentan en Menorca las medidas propuestas para compensar la insularidad a través de un nuevo Régimen Especial de las Islas Baleares. Las instituciones, los partidos políticos y la sociedad civil de Menorca han vivido el acto de presentación de la propuesta “Hacia un nuevo REIB”, donde se reúnen las medidas de consenso que forman parte de la base de negociación para la reforma del Régimen Especial de las Islas Baleares que arranca este mismo miércoles en Madrid; un documento que ha recibido aportaciones desde su presentación pública el pasado 19 de junio. Los consellers Cladera y Pons, acompañados por la directora de la Agencia Tributaria de las Islas Baleares, Maria Antònia Truyols, han asistido a un encuentro en Menorca con representantes de una quincena de administraciones, entidades, agentes económicos y sociales, en un acto que han organizado la Consellería de Hacienda y Administraciones Públicas del Govern y el Consell Insular de Menorca. “Hacia un nuevo REIB, propuesta para el nuevo Régimen Especial de las Islas Baleares ”es un compendio que incluye 23 medidas en cuatro ejes, que tiene que servir para mejorar la actual Ley de régimen especial, en vigor desde 1998, y paliar las carencias que sufren ciudadanos, empresas y administraciones de las Islas por los costes suplementarios que afrontan en su día a día debido a la discontinuidad territorial entre las mismas islas, y de estas con la península. El documento ha surgido de un trabajo realizado conjuntamente por el Govern y el Grupo de Seguimiento del REIB, formado el mayo del año pasado. Así las 23 medidas básicas emanan de las conclusiones de los dos informes sobre los costes de la insularidad (2014) y sobre medidas que compensen estos costes (2016), así como de las propuestas que diferentes miembros del Grupo de Seguimiento, instituciones, partidos políticos, organizaciones empresariales y sindicales, han aportado. Catalina Cladera ha remarcado la importancia de poder contar con una compilación de propuestas de consenso “que nos representan a todos, a todas las Islas, a todos los sectores” de cara a la apertura hoy mismo de una ronda de negociaciones con el Gobierno del Estado, en referencia a la reunión programada por este mismo miércoles en Madrid con el ministro de Hacienda y Función Pública, Cristóbal Montoro. “El consenso es la base del éxito de esta propuesta” ha dicho Cladera, que ha recordado la campaña de sensibilización que ha puesto en marcha el Govern con el lema Volem REBre el que toca, que cuenta con un web de referencia: volemrebreelquetoca.caib.es Cladera ha destacado que el REIB tiene que ser una herramienta de “reequilibrio territorial”, entre los habitantes de la península y los de Baleares, en atención a los costes diferenciales que tenemos que asumir por el “simple hecho de vivir en unas islas”. Un lastre que no sólo soportan los ciudadanos, sino “también las empresas y las mismas administraciones”. En Baleares son más caros los costes de producción e inversión en bienes de equipamiento de las empresas, los productos energéticos, el funcionamiento de las administraciones en la provisión de bienes públicos, y en general, el coste de la vida para los ciudadanos. La insularidad provoca menos rendimiento en el aprovechamiento de las economías de escala y, además, la dependencia absoluta de puertos y aeropuertos para el transporte de personas y mercancías genera un factor añadido de vulnerabilidad, la corrección de lo anterior es exigible a través de mecanismos como el REIB. En este sentido el conseller Marc Pons ha defendido las medidas que contiene la propuesta de nuevo REIB referidas a transporte aéreo y marítimo de personas y mercancías, y de residuos por mar entre las islas, y desde éstas hasta destinos del continente. “Ya tenemos el descuento del 75% para los vuelos entre las islas, pero queremos hacerlo extensivo a los trayectos marítimos y también con todos los traslados entre Baleares y península, en avión o en barco”. El conseller de Territorio, Energía y Movilidad ha insistido en “seguir pidiendo la tarifa plana en los billetes de los vuelos”, un hecho que va ligado a la cogestión aeroportuaria, “otra de las demandas de Baleares que está incluida dentro del nuevo REIB”. Por su parte, la presidenta del Consell de Menorca, Susana Mora, ha destacado la idea de “justicia” del planteamiento de una renovación del Régimen Especial de les Islas Baleares, “especialmente para una isla como Menorca donde de sufre el rigor de la doble insularidad”. Mora ha destacado “el frente común” que encabeza el Govern en el momento de inicio de la negociación del nuevo REIB, y el “consenso social” con el que se presenta ante el Gobierno estatal. A la reunión han assistido representantes del Ayuntamiento de Es Mercadal, de CAEB, del Círculo de Economia de Menorca, de COINGA y de la Sociedad Cooperativa Monte Toro, de Unió de Pagesos, de la Asociación de Comerciantes d’Alaior, de la Federación Balear de Transportes y del sindicat CGT, además de diferentes representantes institucionales y políticos del Consell Insular. “Hacia un nuevo REIB”. 4 ejes de demanda El documento presentado consta de 4 ejes de trabajo, cada uno de los cuales prevé diferentes medidas compensatorias de la insularidad, tanto por aportaciones suplementarias del Gobierno del Estado, como por exenciones fiscales tanto para particulares como para empresas: TRANSPORTE AÉREO Y MARÍTIMO Bonificación del transporte aéreo y marítimo de personas (al 75% del precio del billete a todos los traslados). Posibilidad de declaración de rutas como de Obligación de Servicio Público y establecimiento de tarifa plana por cada ruta. Compensaciones al transporte de mercancías (ampliación de las bonificaciones actuales). Compensaciones al transporte de residuos. Minoración de tasas aeroportuarias. Descentralización y cogestión aeroportuaria. Desclasificación como aeródromos de interés general (Son Bonet) y gestión del aeródromo de Sant Lluís, y de los puertos del Molinar y Portitxol. Reclamación de las competencias de gestión. MEDIDAS SECTORIALES Subsidio del precio de la energía eléctrica y fomento de las energías renovables. Compensación del sobrecoste en el transporte de hidrocarburos. Garantía de prestación del servicio telecomunicaciones. Becas estatales para desplazamientos por razón de estudios universitarios entre islas y con la península. Subsidio en el transporte de pacientes y familiares y por el transporte sanitario urgente. Medidas compensatorias en otros sectores: náutico y aeronáutico, fijos discontinuos y trabajadores públicos, vivienda, promoción comercial y asistencia a ferias, sector primario, diversificación turística. MEDIDAS FISCALES Aplicación de tipos especiales de IVA; reducción lineal a todos los tipos del impuesto, hasta límite máximo de la UE. Reserva para inversiones de las empresas. Deducciones para inversiones en producciones culturales, cine, TV, espectáculos. Deducción para actividades de innovación tecnológica. Deducción para producción de bienes en agricultura, ganadería y pesca de las Islas Baleares. Exención del impuesto especial sobre determinados medios de transporte (impuesto matriculación de embarcaciones). FONDOS INSULARIDAD Y GARANTÍA DE INVERSIONES DEL ESTADO Desarrollo y mantenimiento de infraestructuras, tren, carreteras. Reestructuración, modernización y diversificación en el sector turístico. Protección del medio ambiente, entorno natural, litoral, costas y playas. Recogida, reciclaje y tratamiento de residuos. Promoción investigación e I+D+I Promoción del uso de energías renovables. La voluntad del Govern, así como del conjunto de la sociedad civil de las Islas, es que se retomen los contactos a todos los niveles con el Gobierno del Estado, de forma que el documento legislativo de reforma pueda aprobarse en 2018. Después de la reunión mantenida el pasado día 6 de julio entre Francina Armengol y la vicepresidenta del Gobierno central, Soraya Sáenz de Santamaría, el encuentro entre Cladera y Montoro de esta misma tarde representa la primera manifestación del camino hacia la aprobación de un nuevo Régimen Especial de las Islas Baleares que sustituya la Ley del REB actualmente en vigor. Una norma del Estado que ya cuenta con 20 años de vida, y que tiene que ser modificada del mismo modo que fue aprobada, es decir, en el Congreso de los Diputados.
26/07/2017
El CentreBit Menorca llega al 80% de ocupación de empresas en su primer año de actividad
El centro de innovación ubicado en Alaior ya tiene 8 empresas con espacio propio y 7 proyectos empresariales en la incubadora
26/07/2017
Borrás-Franceschi y Triay-Mas culminan su preparación para el Mundial del Snipe con dos podios en la Semana Náutica de La Coruña
Las tripulaciones del Club Marítimo de Mahón llegan al Campeonato del Mundo en un momento de forma extraordinario
26/07/2017
L'Ajuntament de Ciutadella activa una campanya de prevenció pel compliment de les normes de comportament en espais públics
A partir d'avui i fins al 6 d'agost l'Ajuntament, a través de la Policia Local, inicia una campanya de prevenció per vetllar pel compliment de les Ordenances Municipals en relació a les normes de comportament en espais públic. L'objectiu és vetllar per la correcta convivència ciutadana a les places durant les hores en què hi ha més activitat. Des de l'inici de la campanya es realitzaran, per part de la Policia Local de Ciutadella, controls aleatoris a les principals places i als parcs públics que disposen d'instal·lacions esportives o recreatives, per vetllar pel compliment de les ordenances municipals i promoure el respecte mutu entre els diferents usuaris. Per açò, es farà una tasca informativa i es recomanaran normes de comportament en els espais públics als usuaris de la via. En casos més greus es podran imposar sancions per incompliments de les ordenances. Durant la campanya es faran complir les normes d'ús següents: - Col·laborar en la conservació de l'espai i del seu mobiliari públic, procurant evitar-ne un ús inadequat. - Mantenir neta la plaça i el seu entorn, emprar les papereres i els contenidors de fems per a les deixalles i els cigarrets. - Respectar i tenir cura de la vegetació i dels arbres d'aquest entorn. Practicar esport en les zones delimitades per evitar perills i molèsties a la resta de persones. - No poden entrar cans a les zones de joc. - No es poden col·locar ni aferrar cartells ni adhesius en els llocs no autoritzats. - Evitar actes i sorolls que pertorbin el descans dels veïns. - Els menors de tres anys han d'anar acompanyats constantment a les àrees de joc. Agraïm la col·laboració ciutadana per, entre tots, fer una ciutat més agradable per viure-hi i conviure-hi
25/07/2017
Un Sant Llorenç amb novetats i molta festa
La batlessa d'Alaior ha presentat avui el programa de festes de Sant Llorenç 2017 a la plaça d'Alaior juntament amb la corporació municipal, un programa que és un recull d'esforços de moltíssimes entitats esportives, culturals i d'oci i que enguany és molt extens, amb multitud d'activitats: sopars de carrer, actuacions musicals, esdeveniments esportius, animacions per als més joves, espectacles d'humor. Entre les desenes de propostes n'hi ha moltes de noves com per exemple: - el carnaval d'estiu que es fara a sa Plaça des Ramal divendres 4 d'agost, - la festa holi del dijous de Sant Llorenç que és una novetat que posara colors i bona música a la festa. - un fantàstic xou d'humor que ens brindarà el conegut humorista i monologuista mallorquí Agustín El Casta el dilluns de Sant Llorenç a la plaça Nova. La primera activitat d'aquest programa serà el 24è Torneig de Sant Llorenç de Tenis Taula. I la precedeix el Torneig de Sant Llorenç de Voley, Festa d'estiu a sa plaça nova el pròxim diumenge, el tradicional glosat de Sant Llorenç, etc. També com a fet destacable és la progressiva posada en funcionament des Pati de sa Lluna a on es podrà gaudir d'un homenatge a la música del Jaleo, com també la gran exposició del pintor Anoro, trenta anys després d'una única mostra que va fer al poble, i que presentarà Joan Manuel Serrat. "Retrats de Lô" i "Paraules de ciment", al Centre de Gravat, complementaran les visions artístiques. Quant als actes protocol·laris, la batlessa d'Alaior ha anunciat que enguany, com a prova, es trasllada la Beguda dalt Sant Pere Nou, mentre que la Beguda per al poble es farà a la Casa Consistorial, com ja és tradició, just després del Jaleo del dissabte. Pel que fa al pregonar anirà a càrrec de Pere Pons Ester, vicepresident de la companyia multinacional de cosmètica Estée Lauder, que guarda una estreta vinculació amb Alaior, d'on era natural el seu avi patern i on té també família directa. L'acte tindrà lloc a l'avinguda Pare Huguet a les 20:30. Per altra banda, el dilluns de Sant Llorenç es farà l'acte d'homenatge i reconeixement a Maria Florit Esbert (Maruja), emprenedora precoç que a poc a poc va entrar en el món de l'empresa a partir de la feina artesana d'elaboració de pa. Amb esforç i risc va fer créixer una empresa, Ca na Maru, que avui està implantada a sis municipis menorquins i dona feina a més de cinquanta treballadors. Pel que fa a activitats ben arrelades de la festa s'hi han destacat les següents: - Els sopars de veïns animats pels grups Dit i Fet, sa Vessa Mos Fot i Va Gross. - Festa de Binixems, que té el seu final amb l'arribada del sant, el pregó del caixer-batle, del nou bieni, Cristobal Marques i, en acabar, amb una actuació de la banda de música d'Alaior. - la vintena edició del Concert Líric, amb l'estimat Simón Orfila i cantants de referència en el món de l'òpera, com els tenors José Luis Sola i Alessandro Luciano; les sopranos Mariola Cantarero i Sonia Munck, i la mezzosoprano Ana Ibarra, amb l'acompanyament al piano del mestre Antoni Pons Morlà. - Esdeveniments esportius tradicionals: - La 43a edició del Torneig Sant Llorenç de Tenis. - la 34a edició de la Cursa Popular de Sant Llorenç. - el 28è Concurs de Salts d'Obstacles i el 23è Torneig Sant Llorenç de Bàsquet. També com cada any hi haurà una gran desfilada de carrosses, que enguany arriba a la quaranta-sisena edició i que tracta de grups musicals mítics en el record, una mostra de la creativitat i l'animació de la gent d'Alaior que comptarà amb més de 700 participants. Juntament amb aquest extens programa, s'ha presentat el treball elaborat per Bienvenido Perea Villalonga, que amb el títol Emigrants a Alaior destaca el caràcter acollidor i obert del poble d'Alaior envers els nouvinguts. Cal destacar també l'elaboració de la portada del programa, de l'artista Miryam Esbert, L'Ajuntament en aquest acte ha volgut expressar la seva felicitació, com també a la resta de persones que han participat en els concursos que impulsa l'Ajuntament, any rere any, per les festes de Sant Llorenç. Com el concurs de mostradors i la Segona edició del concurs SPOT JOVE que per segona vegada impulsa l'Ajuntament. En Conclusió, són més de 90 activitats, espectacles musicals, esportius, festius, artístics, culturals, màgics, d'humor, etc. I que des de l'Ajuntament amb il·lusió organitza i coorganitza per fer més festa que mai.
25/07/2017
L'Ajuntament de Maó renova el conveni de col·laboració amb les principals entitats culturals
Amb la signatura dels acords, el consistori manté el seu compromís de promoció i col·laboració amb el teixit cultural maonès.
25/07/2017
L'Ajuntament de Maó paralitza la liquidació de l'Impost sobre plusvàlues en aquells casos en què no hi hagi increment de valor de l'immoble
- L'Ajuntament de Maó informa sobre l'aplicació de la recent sentència del Tribunal Constitucional en relació a l'Impost sobre l'increment de valor dels terrenys (plusvàlua municipal) - La mesura va ser acordada a Junta de Portaveus per unanimitat de tots els grups polítics del consistori, sensibles a l’incertesa generada als ciutadans. La Sentència del Tribunal Constitucional 59/2017, d’11 de maig, publicada al BOE núm. 142, del passat 15 de juny de 2017, resol que, sobre la base del respecte al principi de capacitat econòmica, és procedent estimar la qüestió d’inconstitucionalitat i, en conseqüència, declarar que els articles 107.1, 107.2 a) i 110.4, tots ells del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, són inconstitucionals i nuls, però únicament en la mesura que sotmeten a tributació situacions d’inexistència d’increments de valor del sòl. Davant la situació creada, l’Ajuntament informa: 1) L’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana no és contrari a la Constitució Espanyola, amb caràcter general. Ho és únicament en aquells casos en què se sotmetin a tributació aquells supòsits que no presentin augment del valor del sòl en el moment de la transmissió. 2) Atès que el Tribunal no s’ha pronunciat respecte a la data d’efectes de la Sentència, i per aplicació del que preveu l’article 38.1 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, els efectes d’aquesta tindran caràcter general a partir de la seva publicació al BOE, el passat 15 de juny. 3) Mentre el legislador estatal procedeixi a les modificacions legislatives que ordena l’esmentada Sentència, l’Ajuntament procedirà, prèvia sol·licitud de les persones afectades, a ajornar l’emissió de les liquidacions o de l’obligació de pagament fins que es resolgui aquesta situació d’incertesa jurídica, en tots aquells casos en què el valor de transmissió sigui inferior al valor d’adquisició de l’immoble concret de què es tracti. 4) Amb aquesta finalitat, s’arbitrarà el corresponent formulari, que estarà disponible a través de la pàgina web Declaració IIVTNU específica. 5) En el moment en què es produeixin les reformes legals necessàries per donar el compliment degut als termes de la Sentència del Tribunal Constitucional, es realitzaran les actuacions necessàries per regularitzar la situació tributària dels afectats.
24/07/2017
Consell, IME y Cabildo de Lanzarote intensifican la relación para celebrar conjuntamente los 25 años como reservas de biosfera
El 7 de octubre de 1993 la UNESCO declaró dos islas completas, Menorca y Lanzarote, como reservas de la biosfera. Dos islas muy diferentes por geografía, paisaje y cultura, pero muy parecidas en muchos aspectos sociales y problemáticas ambientales. Con motivo de cumplirse los 25 años de esta doble declaración, desde hace más de un año el Consell Insular de Menorca y el Cabildo de Lanzarote trabajan juntos para organizar conjuntamente los actos conmemorativos del aniversario, a través de varios encuentros entre las dos reservas, en el marco del convenio de hermanamiento entre las dos instituciones, firmado el abril de 1996 a la Casa de los Volcanes, del Centro de Arte, Turismo y Cultura de los Jameos del Agua de Lanzarote. El objetivo de este convenio fue reforzar la cooperación entre ambas reservas de biosfera a través de intercambios de formación, elaboración de programas, modelos de investigación y la profundización en el conocimiento de temas de interés para las dos islas. La última de estas reuniones de trabajo se ha realizado en Lanzarote esta semana, con la participación, por parte menorquina, del conseller de Cultura y Educación del Consell y presidente del IME, Miquel Àngel Maria, la coordinadora científica de la IME, Josefina Salord, y el director del OBSAM, David Carreras. El presidente de Cabildo de Lanzarote y responsable también de la Reserva de Biosfera de Lanzarote, Pedro San Ginés, recibió el jueves la delegación menorquina, en un encuentro en el cual participaron también Óscar Pérez Cabrera, consejero de Cultura de Cabildo de Lanzarote, y Aquilino Miguélez, director del Observatorio de la Reserva de Biosfera de Lanzarote. Menorca y Lanzarote ya han compartido a lo largo de veinticuatro años varias experiencias y proyectos como reservas de biosfera, pero con motivo del 25 aniversario “es voluntad de sus organismos gestores la intensificación de los vínculos y el establecimiento de un marco específico que nos permita, a las dos islas, el aprendizaje mutuo y valioso para enfrentar los retos de futuro de las dos reservas”, apuntó el presidente de Cabildo, Pedro San Ginés. A su vez, el consejero Miquel Àngel Maria destacó que “cada isla tiene mucho a aprender de la otra. Hay aspectos de la governanza y de la gestión de la reserva de biosfera en los cuales Lanzarote ha avanzado más que Menorca, y también a la inversa”. En este sentido, destacó su satisfacción por el hecho que en Lanzarote haya un gran interés para conocer el origen, la estructura y el funcionamiento del IME, con previsión de poner en marcha una iniciativa académica y científica inspirada en el modelo menorquín. Además de esta reunión institucional, durante tres días los representantes de Menorca se han podido reunir con los responsables del Centro de Datos de Lanzarote, el proyecto Memoria Digital de Lanzarote, el Centro de Publicaciones de Cabildo, el consejero delegado del ente público Centros de Arte, Cultura y Turismo, y otros servicios y proyectos de Cabildo insular. Con todos ellos se han tratado contenidos técnicos y de funcionamiento, y los objetivos de la conmemoración conjunta de este 25 aniversario. Así, se ha acordado la recopilación de los datos estadísticos del periodo comprendido entre 1990 y 2017 para hacer una lectura comparativa de la evolución de las dos islas dentro de un marco a nivel estatal, con una intención informativa y de concienciación, recopilación que será editada y que podría dar lugar a una exposición. También se ha decidido la realización de una encuesta de percepción y autoevaluación de las poblaciones de Menorca y Lanzarote respecto a la reserva de biosfera. Este estudio cuantitativo sería complementado con una aproximación cualitativa, a través de grupos de discusión o entrevistas sectoriales. El conjunto de esta investigación permitirá conocer qué han significado veinticinco años de ser reserva de biosfera. Se han planteado, así mismo, ideas e iniciativas para fomentar el intercambio cultural y artístico entre Menorca y Lanzarote, con la posibilidad de hacer alguna publicación conjunta o intercambiar realizaciones de artistas visuales, músicos, escritores, o del ámbito de las artes escénicas, con el objetivo de llegar al gran público con distintos lenguajes y formatos, con el denominador común de celebrar los veinticinco años y aumentar la implicación social con este proyecto y compromiso ante el mundo que es una reserva de biosfera. Se han explorado con detalle la trascendencia, los objetivos y los proyectos del IME, organismo que, según los responsables de la Reserva de la Biosfera de Lanzarote, se podría adaptar en la isla de Lanzarote. Esta posibilidad ya había sido planteada por la Oficina de la Reserva de la Biosfera de Lanzarote durante sus últimas visitas en Menorca, pero ha sido durando el encuentro de estos días que se ha planteado como propuesta para trabajar. Desde Lanzarote se valora especialmente que fuera el IME la entidad que propusiera la formulación de la candidatura de Menorca ante la UNESCO para obtener la declaración como reserva de biosfera. Josefina Salord destaca que “aquello que ha interesado más en Lanzarote ha sido lo doble papel que ha jugado y juega el IME, tanto a nivel interno, como creador y cohesionador de los principales proyectos culturales desarrollados en Menorca, como nivel externo por el hecho de erigirse en el interlocutor institucional de referencia al momento de plantear cualquier proyecto cultural o científico relacionado con la isla. A su vez, David Carreras, director del OBSAM, pone de relieve las bondades de comparar el trabajo que realiza en Menorca este observatorio del IME, y el que lleva a cabo lo Centro de Datos de Lanzarote. Los dos recogen y analizan la información de ámbito local y contribuyen a la observación del cambio global desde la perspectiva de la sostenibilidad ambiental y social. El aprendizaje mutuo entre los dos proyectos puede enriquecer su evolución futura. Las instituciones implicadas se han emplazado a continuar trabajando a lo largo de los próximos meses para concretar las iniciativas planteadas, con la voluntad compartida de no limitarse a la celebración de los veinticinco años como reservas de biosfera, sino de mantener los vínculos de colaboración para responder a los retos de la sostenibilidad global desde las respectivas realidades locales.