11/10/2016
Discurso institucional del 9 de octubre del alcalde Enric Esteve
Texto íntegro del discurso pronunciado por el alcalde Enric Esteve el pasado domingo, 9 de octubre, en la plaza Joan de Ribera, frente al Ayuntamiento, durante los actos oficiales de celebración del Día de los Valencianos.
Senyores regidores. Senyors regidors. Sr. Intendent de la Policia Local. Sr. Tinent de la Guàrdia Civil. Puçolenques, puçolencs:
L'enhorabona als guardonats, hui 9 d'Octubre, per la tasca realitzada fa vora 40 anys. Després d'una dictadura llarga i negra que ens va privar de memòria i llibertat, la Corporació Muncipal de 1981, encapçalada per Josep Vicent Cuello i Piedrafita, en un acte de dignificació, va retornar a este poble el nom que no li havien d'haver llevat mai. PUÇOL. Gràcies i l'enhorabona.
Hui Nou d’Octubre commemorem la creació del Regne de València i ho hem fet, per a començar, amb la música de dos instruments que ja sonaven en els temps de Jaume I, la dolçaina i el tabal, i després disfrutarem de les albaes amb els nostres cantaors, i de les danses precioses, harmonioses i vibrants dels nostres ballaors. Gràcies a totes i a tots.
Tal dia com hui, el nostre rei fundador va entrar a la ciutat de València després de dies de setge, planificats des del Puig de Santa Maria, on havia arribat un any abans. La vespra de Sant Miquel, 28 de setembre, Zayyan Ibn Mardanix, emir de València, signà la rendició de la ciutat i pactà amb el rei uns dies perquè les gents que així ho volgueren abandonaren la capital del Túria.
Jaume I prengué possessió de València el dia de Sant Donís, Nou d’Octubre de 1238, que seria des d'aleshores la data de fundació del Regne de València. Constituït com a tal per Jaume I, rei també d’Aragó, comte de Barcelona i d’Urgell, rei de Mallorca i senyor de Montpeller a qui devem la fundació d’un regne que el monarca va dotar d’unes lleis pròpies, els Furs de València.
En el primer centenari d’aquell gloriós dia de 1238, el Nou d’Octubre s'ha celebrat com una festa de reivindicació patriòtica i per això s’homenatja la Reial Senyera, emblema dels fets passats i de l'estirp de Jaume I.
Durant estos més de set segles, els valencians hem celebrat esta fita històrica, posant de relleu la figura d'un rei singular i modern. Si el mirem amb els ulls de hui dia, el rei en Jaume es va avançar al seu temps, perquè ens va dotar d'unes lleis. Amb els nostres Furs vam anar construint la nostra pròpia identitat i el nostre Dret Civil, gràcies al qual hem pogut aprovar lleis actuals, com el règim econòmic matrimonial, la custòdia compartida dels fills o la regulació de les unions de fet, que ara estan en perill perquè el Tribunal Constitucional, insensible a la idiosincràsia del nostre poble, nega a la Generalitat la competència per a legislar en estes matèries.
Hui és un bon dia per a reclamar eixes competències que ens eren pròpies i també el respecte que els valencians, en general, i els puçolencs, en concret, ens mereixem. En poc de temps, Puçol ha rebut la visita d'alts càrrecs, autoritats màximes tant autonòmiques com estatals. I esta corporació, des del respecte i la lleialtat institucional, sense mirar el color polític de les distingides visites, ha fet el que li pertocava: exigir un tracte igualitari per a un poble deixat de la mà de Déu en infraestructures.
El ministre de Foment ho pogué comprovar en persona, i abans el delegat del Govern. I també la consellera de Territori i el secretari autonòmic d'Infraestructures. I a tots els diguérem el mateix: tenim dret a exigir un millor tracte, necessitem unes infraestructures que ens posen en comunicació, no que ens estrangulen com ara. Crec que és una evidència que no ignora ningú que visca, treballe o passe per Puçol.
Les obres del tercer carril a Castelló encara no han finalitzat i la comunicació amb la capital de la Plana i el Cap i Casal ens allunyen del progrés propi d'un país desenvolupat. Han de finalitzar les obres i hem de reclamar tots un Corredor Mediterrani des d'Algesires fins a França que potencie la nostra economia.
Al lloc oposat d'esta part del poble, el by-pass és per a Puçol com un nuc de corbata cada vegada més estret que ens té estrangulats o les eixides per la V21. Unes obres que ens discriminen respecte dels nostres veïns, que accedixen a l'autovia directament.
I per descomptat, les vies del tren.El desfiladero de Puçol és com el coneixen ja a Brussel·les, on ha arribat el cas del nostre poble.
¿Quants pobles queden encara amb una divisòria tan perillosa i vergonyosa com la que patim els puçolencs? Ben pocs, i nosaltres hauríem de negar-nos a formar part d'eixa excepció. El dia que soterrarem les vies del tren, a Puçol començaran a bufar vents d'igualtat.
Mentrestant, la separació d'un poble en dos continuarà dividint la societat i agreujant les diferències. Vies soterrades, poble unit.
Hui estem ací per a commemorar el nostre naixement com a poble, el nostre passat gloriós, del qual ens podem sentir orgullosos. Però encara més orgullosos ens hauríem de sentir si fórem capaços d’unir-nos tots en una sola veu per a reclamar igualtat en el tracte per a Puçol. A eixa unió vos emplace, ineludible en el nostre cas, puçolenques i puçolencs, si volem fer escoltar les nostres necessitats.
Amb l’orgull de pertànyer a este gran poble que és Puçol i a esta magnífica terra que és València, alcem la veu tots junts per a reclamar més atenció i un tracte igualitari i respectuós per al nostre poble.
En el dia de hui, Nou d'Octubre, celebrem amb orgull el naixement del poble valencià i homenatgem el nostre rei fundador, el Rei en Jaume, posseïdor d'una gran personalitat, on sobreïxen la generositat i la paraula donada com a característiques més rellevants.
Amb este reconeixement al nostre rei, agraïsc la vostra presència ací i vos desitge un bon Nou d'Octubre.
Visca Puçol i visca València!
Escribe: Enric Esteve | Fotos: Sabín
Senyores regidores. Senyors regidors. Sr. Intendent de la Policia Local. Sr. Tinent de la Guàrdia Civil. Puçolenques, puçolencs:
L'enhorabona als guardonats, hui 9 d'Octubre, per la tasca realitzada fa vora 40 anys. Després d'una dictadura llarga i negra que ens va privar de memòria i llibertat, la Corporació Muncipal de 1981, encapçalada per Josep Vicent Cuello i Piedrafita, en un acte de dignificació, va retornar a este poble el nom que no li havien d'haver llevat mai. PUÇOL. Gràcies i l'enhorabona.
Hui Nou d’Octubre commemorem la creació del Regne de València i ho hem fet, per a començar, amb la música de dos instruments que ja sonaven en els temps de Jaume I, la dolçaina i el tabal, i després disfrutarem de les albaes amb els nostres cantaors, i de les danses precioses, harmonioses i vibrants dels nostres ballaors. Gràcies a totes i a tots.
Tal dia com hui, el nostre rei fundador va entrar a la ciutat de València després de dies de setge, planificats des del Puig de Santa Maria, on havia arribat un any abans. La vespra de Sant Miquel, 28 de setembre, Zayyan Ibn Mardanix, emir de València, signà la rendició de la ciutat i pactà amb el rei uns dies perquè les gents que així ho volgueren abandonaren la capital del Túria.
Jaume I prengué possessió de València el dia de Sant Donís, Nou d’Octubre de 1238, que seria des d'aleshores la data de fundació del Regne de València. Constituït com a tal per Jaume I, rei també d’Aragó, comte de Barcelona i d’Urgell, rei de Mallorca i senyor de Montpeller a qui devem la fundació d’un regne que el monarca va dotar d’unes lleis pròpies, els Furs de València.
En el primer centenari d’aquell gloriós dia de 1238, el Nou d’Octubre s'ha celebrat com una festa de reivindicació patriòtica i per això s’homenatja la Reial Senyera, emblema dels fets passats i de l'estirp de Jaume I.
Durant estos més de set segles, els valencians hem celebrat esta fita històrica, posant de relleu la figura d'un rei singular i modern. Si el mirem amb els ulls de hui dia, el rei en Jaume es va avançar al seu temps, perquè ens va dotar d'unes lleis. Amb els nostres Furs vam anar construint la nostra pròpia identitat i el nostre Dret Civil, gràcies al qual hem pogut aprovar lleis actuals, com el règim econòmic matrimonial, la custòdia compartida dels fills o la regulació de les unions de fet, que ara estan en perill perquè el Tribunal Constitucional, insensible a la idiosincràsia del nostre poble, nega a la Generalitat la competència per a legislar en estes matèries.
Hui és un bon dia per a reclamar eixes competències que ens eren pròpies i també el respecte que els valencians, en general, i els puçolencs, en concret, ens mereixem. En poc de temps, Puçol ha rebut la visita d'alts càrrecs, autoritats màximes tant autonòmiques com estatals. I esta corporació, des del respecte i la lleialtat institucional, sense mirar el color polític de les distingides visites, ha fet el que li pertocava: exigir un tracte igualitari per a un poble deixat de la mà de Déu en infraestructures.
El ministre de Foment ho pogué comprovar en persona, i abans el delegat del Govern. I també la consellera de Territori i el secretari autonòmic d'Infraestructures. I a tots els diguérem el mateix: tenim dret a exigir un millor tracte, necessitem unes infraestructures que ens posen en comunicació, no que ens estrangulen com ara. Crec que és una evidència que no ignora ningú que visca, treballe o passe per Puçol.
Les obres del tercer carril a Castelló encara no han finalitzat i la comunicació amb la capital de la Plana i el Cap i Casal ens allunyen del progrés propi d'un país desenvolupat. Han de finalitzar les obres i hem de reclamar tots un Corredor Mediterrani des d'Algesires fins a França que potencie la nostra economia.
Al lloc oposat d'esta part del poble, el by-pass és per a Puçol com un nuc de corbata cada vegada més estret que ens té estrangulats o les eixides per la V21. Unes obres que ens discriminen respecte dels nostres veïns, que accedixen a l'autovia directament.
I per descomptat, les vies del tren.El desfiladero de Puçol és com el coneixen ja a Brussel·les, on ha arribat el cas del nostre poble.
¿Quants pobles queden encara amb una divisòria tan perillosa i vergonyosa com la que patim els puçolencs? Ben pocs, i nosaltres hauríem de negar-nos a formar part d'eixa excepció. El dia que soterrarem les vies del tren, a Puçol començaran a bufar vents d'igualtat.
Mentrestant, la separació d'un poble en dos continuarà dividint la societat i agreujant les diferències. Vies soterrades, poble unit.
Hui estem ací per a commemorar el nostre naixement com a poble, el nostre passat gloriós, del qual ens podem sentir orgullosos. Però encara més orgullosos ens hauríem de sentir si fórem capaços d’unir-nos tots en una sola veu per a reclamar igualtat en el tracte per a Puçol. A eixa unió vos emplace, ineludible en el nostre cas, puçolenques i puçolencs, si volem fer escoltar les nostres necessitats.
Amb l’orgull de pertànyer a este gran poble que és Puçol i a esta magnífica terra que és València, alcem la veu tots junts per a reclamar més atenció i un tracte igualitari i respectuós per al nostre poble.
En el dia de hui, Nou d'Octubre, celebrem amb orgull el naixement del poble valencià i homenatgem el nostre rei fundador, el Rei en Jaume, posseïdor d'una gran personalitat, on sobreïxen la generositat i la paraula donada com a característiques més rellevants.
Amb este reconeixement al nostre rei, agraïsc la vostra presència ací i vos desitge un bon Nou d'Octubre.
Visca Puçol i visca València!
Escribe: Enric Esteve | Fotos: Sabín
