Noticias
Artículos de actualidad
02/02/2022
Sale a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó
La Conselleria de Educación y Formación Profesional ha sacado a licitación la reforma interior del CEIP Mare de Déu de Gràcia de Maó. El presupuesto base es de 283.483 euros e incluye una reforma interior integral de todos los núcleos de baños y vestuarios del edificio. También está prevista la sustitución de todas las carpinterías exteriores y la adecuación del espacio anexo de la antigua vivienda del conserje para ubicar la nueva aula de psicomotricidad. La rehabilitación implica también la sustitución de las instalaciones existentes de electricidad y saneamiento por otras nuevas. Esta actuación es una de las obras previstas en el Plan de Infraestructuras Educativas 2016-2023 para todas las Illes Balears que pretende responder de manera ordenada y objetiva a las necesidades estructurales que presentan los centros educativos de Baleares.
01/02/2022
Plantes autòctones per diverses rotondes des Mercadal i Fornells
Es plantaran plantes autòctones amb reg gota a gota i s'adequaran les rotondes amb materials que portin un mínim de manteniment per als jardiners municipals, com graves i altres elements vegetals. També s'eliminaran algunes plantes invasores segons l'acord establert amb l'Àrea de Medi Ambient del Consell Insular. S'estalviarà aigua i al mateix temps s'eliminarà feina de manteniment. Tota aquesta actuació es fa amb l'ajut d'una subvenció del Consell Insular de Menorca a traves del programa «BGreen Menorca 2021». El pressupost d'execució és de 25.030,64 euros (iva inclòs). El Consell Insular de Menorca aporta 17.360 euros i la resta, l'Ajuntament des Mercadal amb fons propis. L'actuació se centrarà en 5 rotondes i una jardinera: a la ronda de ses Costes, a la ronda de s'Estància i al carrer de la Verge del Carme de Fornells. L'inici de les obres serà a principi de febrer i tindran una durada aproximada d'1,5 a 2 mesos. Tot i que el reg no s'està fent a hores assolellades, progressivament s'anirà eliminant el reg superficial per gota a gota i la gespa natural per gespa artificial i altres elements adaptats al clima de Menorca, que són més sostenibles. Les plantes autòctones necessiten menys aigua, son més resistents i tenen poc manteniment.
01/02/2022
L’Ajuntament completa la instal·lació de lluminàries tipus LED a la urbanització de Cala Blanca
L’Ajuntament de Ciutadella ha acabat la segona fase de les tasques de substitució de es lluminàries de la urbanització de Cala Blanca. Aquesta actuació ha inclòs el canvi de les lluminàries del sector C de Cala Blanca, un total de 74 unitats de làmpades tipus LED, i dels respectius bàculs, i ve a completar les 134 que es van substituir a la primera fase de l’obra, que d’aquesta manera s’ha donat per finalitzada. Cal remarcar que, tal com es van fer durant la primera fase de la intervenció a la resta de sectors, en el sector C també s'havien de substituir els bàculs, atès que es trobaven en molt mal estat, motiu pel qual es requeria d'una certa obra civil, de manera que es va creure oportú posposar l’actuació fins després de l'estiu per no ocasionar molèsties. Com ha quedat dit, a la primera fase es van substituir 134 lluminàries, per un total de 208 en un projecte que ha tingut un cost global de 180.290€ que han estat finançats amb fons del Consell Insular dins el procés de regularització de places turístiques. L’actuació s'afegeix a altres que s’estan executant en la mateixa línia d'anar optant per la tecnologia LED, amb el corresponent estalvi energètic i econòmic que suposa, tot plegat dins l’aposta per la sostenibilitat que manté l’equip de govern de l’Ajuntament. En aquest sentit, cal destacar que l’enllumenat públic que hi havia fins ara emprava làmpades de vapor de sodi i de vapor de mercuri de 125W i 70W, amb un consum molt més elevat que les de tipus LED de 35W que s’han instal·lat ara.
31/01/2022
Avís prohibició de gir a l’esquerra a l’accés de Torre Soli per la Me-1
El Departament de Mobilitat del Consell Insular avisa que a partir del dijous 3 de febrer no es permetrà el gir a l’esquerra per accedir a Torre Solí des de la Me-1. En ares de millorar la seguretat d'aquest encreuament, es prohibirà el gir a l'esquerra en totes dues direccions, tant per entrar a Torre Soli venint de Maó, com per sortir-ne en direcció a Ciutadella. En el primer cas, els vehicles que vinguin de Maó i vulguin entrar a Torre Soli, hauran d'anar fins l'encreuament de Es Migjorn Gran (aproximadament 2 minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. En el cas que la sortida es vulgui realitzar des de l’encreuament de Torre Soli vulguin anar cap a Ciutadella, hauran d'anar fins a l'encreuament de Son Bou (també aproximadament dos minuts de marxa) i allí efectuar el canvi de sentit. Aquests canvis obeeixen a la necessitat de millorar la seguretat de la circulació i persones usuàries en aquest punt de la carretera general Me-1. Aquesta prohibició afectarà especialment als vehicles de turisme, atès que els vehicles pesats ja no acostumaven a utilitzar aquest encreuament per accedir a la zona sud de l’illa.
31/01/2022
El Seminari d'Agricultura i Medi Ambient comença el dissabte dia 5
Aquest dissabte, 5 de febrer, tindrem la primera jornada del Seminari d’Agricultura i Medi Ambient. No ho deixeu pel darrer moment i apunteu-vos ja, l’aforament és limitat! Serà a la sala d’audiències del Claustre del Carme de Maó, de 9:30 a 14 h. Aquesta primera jornada comptarà amb les ponències d’Axel Torrejón i Xisco Llompart, que ens parlaran de la importància de la sostenibilitat agrària des de diferents perspectives. Si vols aprendre tècniques per a millorar la fertilitat del sòl i t’interessa conèixer de primera mà una experiència de recuperació d’una finca en decadència, aquesta jornada és per a tu! Començarà Axel Torrejón amb la ponència Entendre, conèixer i millorar el sòl per augmentar-ne la fertilitat i controlar plagues. Axel és assessor de finques agràries, ajuda els pagesos a iniciar-se en les tècniques regeneratives i fa seguiment dels cultius. Té un gran coneixement de biopreparats aptes per tractar les més diverses mancances agràries i cerca solucions que aprofitin els recursos disponibles a la finca. Podeu veure informació sobre la seva feina a www.rayen.org. Després, Xisco Llompart, ens presentarà el seu projecte personal a la finca Purgatori i el projecte col·lectiu Me ecològic de Mallorca de comercialització de carn d’ovella amb la xerrada Ramats, pastures i arbres: els ingredients per a la sostenibilitat d’una finca. Xisco ha dedicat els darrers anys a recuperar l’activitat de la finca familiar, que havia entrat en decadència, i té molt clar que unir arbres i bestiar és clau per a adaptar-nos a la realitat climàtica i agrària de les nostres illes, reduir costos i tenir un negoci sostenible. Ens explicarà també la seva experiència en el món del cooperativisme i com aquest pot servir per comercialitzar amb èxit productes amb valor afegit. Podeu veure més informació a www.meecologic.com. La jornada acabarà amb un dinar a un restaurant, inclòs en el preu d’inscripció, per continuar compartir experiències i intercanviar opinions. Trobareu el programa complert de les dues jornades (dissabte dia 12 tenim la segona) al fitxer adjunt. Podeu inscriure-vos al Seminari d’Agricultura i Medi Ambient a través del següent formulari o bé visitant-nos a la nostra oficina del Camí des Castell 53, a Maó, de dilluns a divendres de 9 a 14 h. Si teniu dubtes podeu escriure al mail custodia@gobmenorca.com o trucar al 971350762. Aquesta activitat compta amb el suport econòmic del Consell Insular de Menorca i de la Fundació MAVA.
31/01/2022
FÍSICS SE IMPONE EN EL MEDALLERO DEL CAMPEONATO DE SANT ANTONI DE KARATE
El club de karate Físics de Ciutadella, mostró en el “Campionat Sant Antoni” su buen estado de forma, esta vez con los más pequeños del club de poniente, des de los 8 a los 15 años. Colgándose hasta un total de 46 medallas entre todas las categorías de las dos modalidades de kata y kúmite, dejando claro así, que la cantera sigue los pasos de los alumnos más aventajados. Así como también el conjunto de parakarate quienes dieron una señal de evolución realizando katas más complejos, demostrando su destreza. Las medallas de oro eran para; Laura Mayor, Dani Sintes, Ricardo Álvarez, Hajar Hallouch, Zoe Chirico (doblete) Aitor Faner (doblete) Erika Capó (doblete) Adelaida Herrero (doblete) Sebastian Vatamaniuc (doblete) Marc Jaume, Nahia Calafell, Isahq Bertit, Yahya Adnane, y Queralt Capó. Mientras que en el segundo escalón se subían; Marta Pons, Dani Noguero, Carlos Fernández, Nahia Calafell, Moises Azañero, Miranda Herrero (doblete) Dalila El Ahmar (doblete) Gabi Loaiza, Lorena Hidalgo, Ibai Bagur, Ivan Barber, y Marc Jaume. I por último las medallas de broce serian para; Lorena Hidalgo, Claudia Mercadal, Hugo Serrano, Isahq Bertit, Gibet Forcada, Yahya Adnane, Queralt Capó, Elena Pons (doblete), Hajar Hallouch, Pilat Font, Miquel Bosch y Gabi Loaiza
Noticias
31/08/2021
26/11/2018
Curso de ‘Dirección y gerencia de Proyectos Verdes’
Se trata de un programa con 150 horas de duración y sin límite de participantes, cuyo objetivo es formar a profesionales de la dirección y gerencia para su desempeño profesional de diferentes campos como la administración, la dirección de organizaciones, la gestión de proyectos, la coordinación de equipos, la dirección de proyectos educativos, en el plano empresarial, entre otros. Para Santos Jorna, coordinador de Acción local, “en un mundo cada vez más acelerado y complejo, las tareas de dirección y gerencia son esenciales para aprender a conducir nuestras vidas, nuestros proyectos, nuestros equipos y nuestras organizaciones”. Con este objetivo, el programa está diseñado para, de manera práctica, poder elaborar un plan y ejecutarlo, adquiriendo en el proceso las principales competencias asociadas a esta disciplina.” La Dirección General de Medio Ambiente abrió por primera vez su Escuela ‘MOOC de Liderazgos Verdes’ en octubre de 2017, ofreciendo capacitación masiva y gratuita en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, permitiendo acceder a una serie de programas para la concienciación y desarrollo de un nuevo liderazgo de la ciudadanía, para la puesta en marcha de proyectos de economía verde y circular. Por esta Escuela Mooc han pasado ya 507 participantes, 233 en la primera edición y 274 matriculados en la segunda. La plataforma se enmarca en el programa ‘Red Municipal de Participación y Concienciación Social sobre la Economía Verde y el Patrimonio Natural en Extremadura’, que forma parte de ‘Extremadura 2030’ y es fruto de la colaboración entre la Junta de Extremadura y la Asociación de Universidades Populares de Extremadura (AUPEX). Esta plataforma de concienciación se enmarca en la Estrategia regional de Economía Verde y Circular “Extremadura 2030”. La Dirección General de Medio Ambiente de la Junta de Extremadura, en colaboración con la Asociación de Universidades Populares de Extremadura, ha creado esta Plataforma de capacitación en liderazgos verdes y circulares de Extremadura, que tiene como finalidad el diseño de un proyecto para la concienciación y el desarrollo de un liderazgo ciudadano en torno a una herramienta tecnológica en internet. La misma permitirá acceder a una serie de programas para la concienciación y el desarrollo de un nuevo liderazgo entre la ciudadanía y las organizaciones, siempre desde la perspectiva de la economía verde y circular. La plataforma se encuentra alojada en la página web www.extremadura2030.com. Utiliza la metodología MOOC (del acrónimo Massive Online Open Courses), cursos en línea abiertos y masivos gracias a internet, accesibles a toda persona interesada en cursarlos, gratuitos y sin límite de participantes. Puede considerarse como una nueva modalidad educativa que aprovecha los recursos tecnológicos en búsqueda de un aprendizaje masivo y abierto.
Otras noticias
06/06/2016
El 91% de alumnos de tres años ha conseguido plaza en el centro educativo elegido en primera opción en Menorca
El 85% en Baleares
06/06/2016
Visita de los alumnos de Garantía Juvenil al Vivero Árbres d'Algendar
El pasado viernes, los 10 alumnos-trabajadores del proyecto "Favàritx" de Garantía Juvenil que impulsa el Consell Insular de Menorca hicieron una salida didáctica al Vivero Arbres d'Algendar. Esta actividad está relacionada con el tercer módulo formativo "Operaciones culturales en los cultivos y de mantenimiento de instalaciones en explotaciones agrícolas". Árboles de Algendar es una iniciativa de Cáritas Diocesana de Menorca que tiene por objetivo la inserción sociolaboral de personas en riesgo de exclusión social mediante la recuperación y el cultivo de árboles frutales de variedades tradicionales de la isla. La finalidad de la visita ha sido que los alumnos-trabajadores conozcan la producción de frutales, así como los diferentes tipos de poda e injertos que se utilizan para este tipo de árboles. Además, desde Arbres d'Algendar se realiza producción ecológica, que luego se comercializa en el mercado, de manera que los alumnos pudieron ver todo el proceso de trabajo que se lleva a cabo. Esta visita forma parte del Plan Pedagógico del proyecto mixto de empleo y formación "Favàritx" del plan de Garantía Juvenil, con la participación del SOIB y con la cofinanciación del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) y del Fondo Social Europeo (FSE ) que actualmente están realizando el certificado de profesionalidad de nivel 1 "Actividades auxiliares en agricultura" (AGAX0208). Más información en: - Agroxarxa - Árboles de Algendar (Cáritas Diocesana de Menorca): http://agroxerxa.menorca.es/Contingut.aspx?idpub=35 - Web: http://www.arbresalgendar.com/ca/index.php - Facebook: https://www.facebook.com/Arbres-dAlgendar-Menorca-423020147752520/
06/06/2016
La Asociación de Artesanos de Menorca "Entremans" presenta en el Centro Artesanal de Menorca la exposición "Entrenou"
La Asociación de Artesanos de Menorca "Entremans" presenta en el Centro Artesanal de Menorca y con la colaboración del Consell Insular de Menorca la exposición "Entrenou". Nueve miembros de la Asociación se han unido en una muestra de artesanía donde se expondrán obras inéditas y estarán representados oficios como la joyería, el arte plumero, el cuero o la pintura. Los participantes son: Erika Hartje, Juan F. Maldonado, Sonia Pachón, Alba Olivella, Isabel Masoliver, Magda Triay, Rosa Queralt, Albert Berenguer y Lorena Martín. Dentro de la joyería encontraremos anillitas, colgantes y pulseras. Los pintores mostrarán acuarelas y acrílicos con motivos de Menorca, también abanicos pintados a mano. En arte plumero habrá diademas y adornos para el pelo hechos con plumas de emú y otros pájaros exóticos. Con cuero, conjuntos de cinturones y bolsos. Este evento se enmarca en las actividades programadas mediante el convenio de colaboración entre el Consell Insular de Menorca y la Asociación "Entremans" para la promoción y comercialización de la artesanía menorquina. En este mismo sentido, se han iniciado otros proyectos como el de acercar la artesanía que se hace en Menorca a los visitantes que pernoctan en los hoteles de la isla. Inauguración: 9 de junio a las 16 horas en el Centro Artesanal de Menorca (Es Mercadal). Horario de visita: el día 9 de junio al 23 de julio de 2016 en el horario habitual del Centro Artesanal de Menorca, de martes a viernes de 10 a 18 horas, y sábados de 10 a 14 horas.
05/06/2016
Presentación de la memoria de actividades 2015
Hoy, es el Día Mundial del Medio Ambiente y desde el Consorcio de Residuos y Energía aprovechamos para presentar nuestra memoria de actividades de 2015. El pasado 2015 ha sido un año de muchos cambios, empezando porque con la celebración de nuevas elecciones se renovaron los representados municipales que integran el Consorcio y que serán los encargados de tomar las decisiones en los próximos cuatro años. En segundo lugar, porque el 10 de noviembre se formalizó la firma del contrato de tratamiento, valorización y eliminación de residuos en Milán entre el Consorcio y la UTE CESPA GESTIÓN DE RESIDUOS SA-ADALMO SL (UTE ES MILÀ). Dicho contrato tiene una duración de veinte y cinco años, con una inversión total a realizar de 20.738.528,63 € que apuesta por la aplicación de las mejores técnicas disponibles, en el que se prioriza el tratamiento específico de las fracciones orgánicas y la separación de las diferentes fracciones de residuos (cartón, aluminio, férricos, plásticos, ...) para enviar a plantas de reciclaje fuera de la isla. Como hecho distintivo, el proyecto contempla la recuperación de parte del rechazo como combustible sólido recuperado de los residuos (CSR), aspecto que permite reducir el porcentaje de rechazo destinado a vertedero a menos de un 50% del total de entradas en planta. Además, dicho contrato prevé la ejecución de determinadas actuaciones urgentes como: las obras de sellado y restauración del vertedero de Milà II; las obras de reparación de la celda III; o las obras de mejora de la planta de tratamiento y valorización. No obstante lo anterior, en 2015 ha sido un reto, ya que se inició con un vertedero clausurado temporalmente debido a la medida de carácter provisional tomada por el Pleno de la Comisión de Medio Ambiente de las Illes Balears el 22 de diciembre de 2014. La clausura temporal supuso el cierre de la única opción de vertido de la isla, lo que motivó que durante siete meses se tuvieran que buscar alternativas para la gestión de los desechos de la planta de tratamiento mecánico de Milà, como fue el traslado de residuos en la planta de valorización energética de Mallorca, la reimpermeabilització de la celda E y la construcción de una plataforma exterior para el almacenamiento temporal de residuos. Así pues, este Día Mundial del Medio Ambiente nos recuerda que hay que seguir trabajando intensamente para reconducir y normalizar la situación de la gestión de residuos en Menorca, como uno de los engranajes claves de Menorca Reserva de Biosfera.
05/06/2016
Sa Norma Sagrada se presentà anit a Menorca, a Ca n’Oliver de Mahó davant 100 persones
Joantoni Horrach i Joan Font denunciaren sa pèrdua de lèxic menorquí i balear que s’ha produït durant aquests darrers trenta anys a Menorca i la resta de Balears per mor d’una normalisació mal entesa i pitjor aplicada Sa presentació de sa darrera novedat editorial de sa Fundació Jaume III, Sa Norma Sagrada, va congregar anit passada unes 100 persones a Ca n’Oliver a Mahó. S’acte va comptar amb sa presència de personalitats polítiques com s’exsenadora Águeda Reynés, es diputats autònomics Toni Camps i Olga Ballester, es regidors Simon Gornés, Andrés Spitzer i Pedro Gener, es coordinador de Ciutadans a Menorca, Udi Carrasco, i es coordinador de Ciutadella, Joan Canals, i s'exdiputada Aina Aguiló. També hi acudiren personalitats des món civil i literari com ets escriptors Joana Bagur i Antoni Olives. Es president de Foment Cultural, Joan Pons, donà sa benvinguda an es centenar d’assistents, presentà es dos autors an es públic, i va fer una breu introducció on destacà tres fets principals: que Gabriel Cañellas, expresident des Govern Balear i impulsor original de sa Llei de Normalisació Lingüística reconegué recentment a Jordi Pujol que “ses modalitats insulars tornen a esser reivindicades per una part de sa població”; que es mateix Jaume Corbera, professor de filologia catalana a sa UIB ha criticat es fals triumfalisme de sa LNL celebrat pes Govern Balear, i que es català de Balears s’està substituïnt per “una llengua de cada vegada més degradada, plena d’incorreccions i de barbarismes, més empobrida, amb pèrdua progressiva del vocabulari tradicional, substituït per anglicismes, espanyolismes o paraules catalanes apreses als llibres o a TV3” i concloïa “res a veure amb el català tradicional parlat per la gent d’aquestes illes durant segles”; i finalment recordà sa subvenció denegada per s’Institut d’Estudis Baleàrics i Consell Insular de Menorca (MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca) amb unes excuses que amagaven un veto ideològic contra sa Fundació i Foment. En definitiva, Joan Pons tancà sa seua intervenció fent una crítica amb clara al·lusió a MÉS per Menorca, concretament a Miquel Àngel Maria, conseller de cultura: “¿No havíem quedat que ells eren es ‘menorquinistes’ i que defensaven es ‘català de Menorca’? idò, ¿per què censuren i deneguen una subvenció a un llibre escrit en sa nostra llengua?”. Es portaveu de sa Fundació Jaume III i coautor, Joan Font, explicà que s’objectiu de s’investigació havia estat indagar com havia resolt s’intelligentsia catalanista es tema des mallorquí, menorquí i eivissenc en relació a s’estàndar, i que això els havia permès conèixer ses claus de per què s’estàndar actual és com és i no d’una altra manera. “S’estàndar és un producte de s’història i per tant té uns responsables amb noms i llinatges. Aquesta historicitat és lo que nega es catalanisme que presenta s’estàndar com si fos una cosa natural (com si es mapa de llengües del món s’hagués fixat de forma definitiva en es segle XIII), inexorable (que no se pot evitar), determinista (que totes ses dreceres mos menaven allà mateix) i inalterable (discutir-lo fins i tot en aquells aspectes que no han assumit es parlants és anatema). Tot aquest essencialisme dogmàtic s’ha volgut desfressar de ciència”, assegurà es portaveu. “Durant es procés de balearisació d'IB3 del 2014 es filòlegs de s'UIB varen desaconsellar per «col·loquial» lèxic balear que havien demanat incorporar vint anys abans a sa primera edició des Diccionari de Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans”, va denunciar Font. Es portaveu demostrà documentalment que entre ses 600 paraules des mallorquí, menorquí i eivissenc que el 1995 se varen incorporar an es diccionari normatiu de s’IEC a proposta des filòlegs de s'UIB, n’hi havia que varen esser criticades a sa premsa per part des mateixos filòlegs com a massa “col·loquials” i, en conseqüència, inapropiades per usar-se en ets informatius d’IB3, tal com volien es nous assessors lingüístics de José Manuel Ruiz. “¿Què ha passat en aquests vint anys perquè es lèxic balear que abans se considerava prioritari conservar i que per això se li va voler donar caràcter normatiu incorporant-lo an es DIEC1, ara se desprecia com a “col·loquial”?, se va demanar Font. Per sa seva banda, Joantoni Horrach, coautor de s'obra, va personificar en ses figures d’Antoni M. Alcover i Lluís V. Aracil es costum des catalanisme de destruir tot lo que no pot controlar. “N’Alcover va esser elevat an ets altars com s'apòstol de sa llengua catalana per morir com un traïdor a sa causa. Tot perquè no estava d’acord amb sa nova llengua literària fabriana que arraconava es balear. Arribà tan enfora s’odi des catalanistes cap a Alcover que varen malavejar que es Govern de Madrid no li subvencionàs es diccionari”, rematà Horrach. Aquesta investigació rebosteja dins dotze episodis rellevants de sa llengua catalana des darrers cent anys que afecten directament Balears i que revelen es motius pels quals finalment a ses Illes s’ha acabat implantant un estàndar de substrat continental sense tenir gaire en compte es tresor filològic balear que, curiosament, se considerava es més genuí de tots fa un segle quan Fabra va escometre s'estandarisació de sa llengua catalana. “Sa transdialectisació –es fet que es catalans puguin usar lèxic insular i es balears lèxic continental– que se predicava el 1995 quan s’incorporaren aquests 600 paraules balears an es diccionari normatiu només ha funcionat en un sentit. Noltros hem acceptat com a pròpies paraules catalanes que fa trenta anys no havíem sentit dir mai per aquí. En canvi, ells no n’han acceptada cap de nostra per molt que estiguin dins es diccionari. An es mateix temps, moltíssim de lèxic balear que fins fa una trentena d’anys encara era ben viu a Menorca ha estat suplantat per mots continentals i estranys a ses Illes. Ningú pot negar sa rapidíssima pèrdua de paraules, expressions i modismes illencs que s’ha produït, curiosament, durant aquests darrers trenta anys de normalisació lingüística. Només si ses institucions de Balears se comprometen a defensar es patrimoni lingüístic de Balears a s'escola i en es medis públics, s’aturarà sa pauperisació des mallorquí, menorquí i eivissenc, cada dia més poc expressius, més fats, més insípids i més calcats, estructuralment, an es català continental i an es castellà”, va concloure Font Rosselló. Es llibre estarà disponible sa pròxima setmana a ses principals llibreries de Menorca
05/06/2016
Alaior ofrece una recepción oficial a los 147 deportistas de los Juegos Municipales 2016
El Ayuntamiento de Alaior recibirá el próximo lunes 6 de junio a los 147 deportistas de la localidad que participarán en los Juegos Deportivos Municipales 2016 (JEM), un evento que tendrán lugar los días 10, 11 y 12 de junio en los diferentes municipios de la Isla. En el transcurso del acto se hará entrega de material deportivo al equipo de Alaior. Dicho equipamiento ha sido patrocinado por las empresas Cova den Xoroi y Caixa Colonya Pollença. Cabe recordar que dichos juegos servirán, entre otras cosas, para vivir un ensayo general de lo que serán los IGA y para que deportistas de todos los pueblos tengan la posibilidad de defender los intereses de su localidad. Para participar en las fases de clasificación no necesariamente se deberá estar federado.
05/06/2016
Ciutadella reubica i concentra les trenta meses electorals en set col·legis per garantir l'operatiu de les eleccions
Atesa la proximitat temporal de la celebració d'eleccions a Corts Generals (dia 26-06 del 2016) amb les festes de Sant Joan, s'ha procedit a la reubicació dels col·legis electorals següents de Ciutadella: - El CP Joan Benejam es trasllada a la Casa de Cultura. - El col·legi salesià es trasllada a la Casa de Cultura. - El centre geriàtric es trasllada al Poliesportiu Municipal. - L'escola infantil de Dalt sa Quintana es trasllada a l'edifici des Barracó. - L'Institut Josep Maria Quadrado es trasllada al Punt Jove (edifici annex). - El col·legi públic Mare de Déu del Toro es trasllada al Punt Jove (edifici annex). D'aquesta manera, les trenta meses electorals previstes a Ciutadella queden distribuïdes de la forma següent, en els set col·legis electorals que hi haurà el 26 de juny: 1. CASA DE CULTURA (cinc meses electorals) Composició del col·legi el 26J: -- Les dues meses ubicades en altres comicis al CP Joan Benejam. (DIST 1, SEC 1) -- La mesa ubicada en altres comicis al col·legi salesià. (DIST 2, SEC 1) -- Les dues meses ja existents en altres comicis a la Casa de Cultura (DIST 3, SEC 1) 2. CP PINTOR TORRENT (quatre meses electorals) -- Sense canvis (DIST 2, SEC 2) (DIST 2, SEC 5) 3. CP MARGALIDA FLORIT (dues meses electorals) -- Sense canvis el 26J (DIST 1, SEC 3) 4. POLIESPORTIU MUNICIPAL (quatre meses electorals) Composició del col·legi el 26J: -- Les dues meses ubicades en altres comicis al Geriàtric. (DIST 2, SEC 3) -- Les tres meses existents en altres comicis al Poliesportiu Municipal. (DIST 2, SEC 2) (DIST 2, SEC 4) 5. ES BARRACÓ (dues meses electorals) Composició del col·legi el 26J: -- Les dues meses ubicades en altres comicis a l'EI es Mussol (DIST 1, SEC 4) 6. PUNT JOVE (edifici annex IES JM. Quadrado) (vuit meses electorals) Composició del col·legi el 26J: -- Les quate meses ubicades en altres comicis al Josep Maria Quadrado. (DIST 4, SEC 1) (DIST 4, SEC 3) -- Les quatre meses ubicades en altres comicis al Mare de Déu del Toro. (DIST 3, SEC 2) (DIST 3, SEC 3) 7. INSTITUT M. A. CARDONA (quatre meses electorals) - Sense canvis (DIST 4, SEC 2) (DIST 4, SEC 4)
05/06/2016
El Ayuntamiento de Alaior recuperará zona peatonal durante los fines de semana del verano
Las calles de Es Vergeret y La Sala volverán a cerrarse al tráfico rodado durante los fines de semana del verano. La medida será de aplicación a partir de mañana sábado (ya en primer fin de semana de junio) y se extenderá durante los meses de junio, julio y agosto. Todos los sábados, a las 14 horas, la calle Es Vergeret, que conecta con La Sala, quedará cerrada al tráfico. La prohibición de circular se prolongará hasta el domingo por la noche. Se trata de dos calles enlazadas que son punto de conexión entre las calles de San Nicolau y Calle Major y que atraviesan la zona peatonal. El cierre del tránsito en fines de semana va a suponer la recuperación del entramado de calles peatonales en las calles de origen medieval del pueblo. Hay que recordar que además estas dos calles y también la calle de Sant Nicolau (Es Carreró) tienen cierre durante las tardes de los miércoles por estar emplazadas en la zona de Mercat de Nit. El cierre de estas calles viene a coincidir con la inminente reapertura al tráfico de la calle que discurre junto a sa Plaça Nova y que conecta la calle de Sant Pere Nou con Berrecs y Calle Ciutadella, previsto para mediados de la semana que viene. En este tramo se ha ejecutado un proyecto de renovación de infraestructuras soterradas de servicios básicos. En los próximos días se consolidará el pavimento y se procederá al reasfaltado de la calle, con lo que se reestablecerá la conexión con el centro urbano. Otra de las recientes intervenciones que se ha realizado en el casco urbano se refiere a la adecuación y acondicionamiento del parquing de s'Androna. Se trata de una bolsa de aparcamiento, próxima al centro, que se venía usando como tal de forma espontánea pero que se hallaba en muy malas condiciones. Ahora se ha explanado y se ha ordenado el espacio disponible para cumplir con ese cometido. La reordenación del parking de S'Androna forma parte del programa de mejora y creación de aparcamientos que se puso en marcha durante el pasado mandato y que deparó importantes actuaciones con la creación de nuevas bolsas en zonas periféricas, aunque adyacentes al núcleo urbano que responden al propósito de descongestionar el tráfico y mejorar la estética en el centro. El parking a la entrada de Alaior junto a la rotonda de Son Bou, el parking de sa Teulera, el estacionamiento creado al final de la calle Ciutadella, la ordenación de la bolsa de aparcamiento al final de la Costa des Pou, son algunos ejemplos.
04/06/2016
La consellera de Transparencia, Cultura y Deportes, Ruth Mateu, ha visitado este fin de semana los centros propios de cultura de Menorca
La consellera de Transparencia, Cultura y Deportes, Ruth Mateu, y el director general de Cultura, Jaume Gomila, han visitado este sábado los centros propios del Govern en Menorca: la Biblioteca Pública, el Archivo Histórico de Maó y el Museo de Menorca. El objetivo de esta primera visita oficial ha sido poder hablar con los respectivos directores, Francesc Florit Nin y Carolina Desel, y los trabajadores de los tres centros y captar las necesidades, especialmente de personal, de estos espacios. Ambos directores han explicado que el trabajo de estos centros sale adelante gracias a la ilusión y la entrega de todos los que forman parte. Conscientes de la situación de falta de personal de los centros propios, la consellera Mateu y el director general han asegurado que harán lo posible para estudiar vías para mejorar estas carencias. La consellera Mateu ha mantenido todos los actos oficiales del día de hoy, a pesar del fatídico accidente que acabó ayer con la vida de piloto de motociclismo, Luis Salom. Sin embargo, tanto Mateu como el director general de Deportes y Juventud, Carles Gonyalons, han estado en contacto durante todo el día con el presidente de la Federación Balear de Motociclismo, Pedro Mas, y la Generalitat de Catalunya, con el objetivo de poder ofrecer el máximo apoyo a la familia y amigos. En este sentido, la consellera Mateu ha mantenido una breve conversación con el primo de Salom, a quien ha manifestado el pésame y todo el respeto por la familia en un momento tan complicado. Desde la Dirección General de Deportes y Juventud se envió ayer un comunicado a todas las federaciones pidiendo que se hiciera un minuto de silencio en memoria de Salom en todas las actividades deportivas del fin de semana. Ruth Mateo aprovechó el viaje de ayer para asistir al estreno de la ópera Nabucco en el Teatro Principal de Maó, donde actuó la Orquesta Sinfónica de las Islas Baleares.
04/06/2016
Los propietarios de vehiculos eléctricos ya pueden obtener la tarjeta de recarga gratuita
Balears ya cuenta con 110 puntos de recarga y éstas son gratuitas si se utilitzan los ubicados en administraciones y edificios públicos Los propietarios de vehículos eléctricos ya pueden obtener la tarjeta MELIB (Movilidad Eléctrica en las Islas Baleares), con la cual podrán utilitzar gratuïtament los puntos de recarga ubicados en edificios i instalaciones públicas. Para poder disponer de esta tarjeta de recarga, los usuarios deben haber gestionado, previamente, la obtención del distintivo MELIB , que se puede conseguir en la web de la CAIB mediante el siguiente enlace: https://www.caib.es/seucaib/ca/tramites/tramite/1261009 Una vez inscritos en el registro, es necesario ir a la Dirección general de Energía y Cambio climático para tramitar la documentación para obtener la tarjeta de recarga. Hay que destacar que, de momento, la recarga mediante este sistema es totalmente gratuita. Actualmente, en las Islas se cuenta con 110 puntos de recarga, casi un 250% más que antes del verano pasado, cuando sólo había 45 de estos puntos. Esto supone que en Mallorca —con las nuevas estaciones— ya se puede circular con vehículo eléctrico por toda la isla con la seguridad de que se podrá recargar en las diferentes áreas de la isla por las cuales se circule. Esta red se completará también en las otras islas de manera progresiva. Los nuevos puntos de recarga se han podido instalar gracias a las ayudas que convocó la Dirección general de Energía y Cambio Climático del Gobierno de las Illes Balears en 2015, con la aportación de fondo FEDER y del mismo presupuesto de la Dirección: en total, 550.000 euros (300.000 euros de fondos europeos y 250.000 euros del Gobierno). El objetivo es garantizar una red suficiente que permita recorrer cada isla con vehículo eléctrico con la garantia de que se dispondrá de puntos de recarga durante todo el itinerario, en una clara apuesta del Gobierno por el fomento de la movilidad eléctrica. Para 2016, se convocado de nuevo ayudas por valor de 341.000 euros. Lloret, Sant Llorenç, Santa Maria del Camí, Puigpunyent, Lloseta, Santa Eugènia, Inca, Deià, Sant Joan, Alcúdia, Sencelles, Pollença, Santanyí, Sineu, Muro, Escorca, Palma, Llubí, Valldemossa, Maria de la Salut, Muro, Marratxí, Formentera, Porreres y Campanet son los municipios que disponen de puntos de recarga aprovechando la convocatoria de ayudas del Gobierno de 2015. También hay nuevos puntos en las instalaciones de Emaya, en el Palma-Arena (Palma), en el Parlamento de las Islas Baleares, en la UIB, en SFM, en el Consell de Mallorca, en el Consell de Menorca i en el SMAP. El objetivo del Gobierno de las Illes Balears es poner a disposición de los usuarios una red completa y eficiente. Así, además de ampliar los puntos de recarga, la Consellería de Territorio, Energía y Movilidad favorecerá un sistema homogéneo de recargas al que también se puedan incorporar instalaciones dle sector privado. También se trabajará para coordinar las ventajas que los municipios ofrecen a los vehículos eléctricos —por ejemplo, la posible gratuidad en zona azul— y se fomentará el uso de los vehículos eléctricos en el sector turístico y su incorporación a la flota de la Comunidad Autònoma. De hecho, en esta línea, el Gobierno balear ha decidido que todos los órganos de contratación de la Administración autonómica optarán siempre, y en primer lugar, por los vehículos eléctricos cuando se necesite incorporar un vehículo a la flota. En el supuesto de que las prestaciones o la disponibilidad no lo permitan, se tendrá que optar por vehículos híbridos. Siempre se tendrá que justificar la compra de un vehículo no eléctrico.
04/06/2016
La pobresa política de l’oposició del Consell
El Partit Popular vol fer oposició i no sap massa bé com fer-la. Darrerament ha volgut sortir al pas d’algunes decisions preses per l’equip de Govern insular i s’ha limitat a l’atac a l’acció del Govern basat en un discurs buit fet de frases fetes sense argument ni criteri polític, especialment centrat en el setge cap a Maite Salord. Segueix sent una obsessió replicar la presidenta del Consell digui el que digui. Aquesta és la feble oposició del PP al Consell. La manca de lideratge i de projecte, govern del mínim esforç, etc... són les frases que els populars no es cansen de repetir. La memòria no és la millor capacitat del Grup Popular. És evident. Sobre els aparcaments vora les platges, el PP surt criticant les decisions preses per l’actual equip de Govern, que no ha fet altra cosa que reconduir el desgavell de l’anterior Govern de Santiago Tadeo. El PP no va resoldre cap aparcament de platja, el que va fer són nyaps il·legals que ara s’han de resoldre, com l’espai de Cala en Turqueta que l’equip de Tadeo va obrir sense permís i amb els informes en contra. Era il·legal el que va fer. El fet de regular aquests espais a les cales pot trobar la sortida en la revisió del PTI, una mesura que el PP critica, quan la revisió del Pla Territorial era una feina que l’anterior Govern del PP havia de fer l’any 2013 i no ho va voler fer. Sí es va fer una Norma Territorial Transitòria que pretenia alleugerir els inconvenients de determinats sectors, en contra dels interessos generals. A l’actual govern del Consell el tracten de “mínim esforç”, quan la NTT va tardar mesos a redactar-se. Que no ens parlin d’esforç. Pel que fa a les Coves de Cala Blanca, la portaveu del Grup Popular, Salomé Cabrera, manté el full de ruta: la desmemòria i el discurs sense sentit. Cabrera recrimina que s’hagi “tardat un any a trobar l’expedient i que l’informe de geologia ja s’havia sol·licitat”. El cinisme també és aliat del PP en aquestes qüestions. Al nyap administratiu que van deixar, tant el PP del Consell com el de Ciutadella, referent a les Coves de Cala Blanca, els governs del Consell i Ciutadella cerquen ara la solució. A més de deixar perdre el PP prop de 800.000 euros del finançament del projecte, procedents del Ministeri i del Govern balear, les deficiències trobades són una autèntica vergonya. A la manca dels informes geològics preceptius, també s’oblidaren del procediment de modificació del Pla General de Ciutadella. Però el més cínic de tot és que, amb la informalitat de gestió, van avançar que les obres començarien l’octubre de 2014 i que les Coves s’obririen l’estiu de 2015. Aquest és el lideratge i els esforços del PP de Santiago Tadeo i Salomé Cabrera. Però és que el Grup Popular al Consell ha de fer oposició de qualsevol manera, encara que sigui sense cap preparació ni serietat. D’aquí que també suposi que la remodelació del Govern insular sigui una disputa interna. I també afirma que les dimissions són fruit de la inactivitat (?) sense respectar res ni a ningú. El passat Govern de Tadeo també va tenir una dimissió per motius personals que des de l’oposició, que exercíem llavors, vam respectar. Però el PP té per eina opositora l’atac i no l’argument. Mentre parla de “disputes” al si de l’equip de Govern -cosa falsa-, el PP pretén amagar les disputes que tenen ells. Ens parlaran sobre la substitució d’Aurora Herráiz com a consellera? Aquest és el PP; el caòtic PP de l’anterior Govern, i el de la raquítica oposició, basat només en l’atac, concretament a la presidenta Maite Salord. Que trist. Més per Menorca
03/06/2016
És l'hora de depurar sense claveguerams
Aquests dies s'està discutint si en el Parlament Balear s'ha de tornar fer una nova moratòria per a permetre seguir construint habitatges a nuclis que encara no tenen clavegueram. Des del GOB creim que el problema no són només els nous habitatges que es puguin construir, sinó els centenars d'existents que poden estar cada dia enviant nitrats a l'aqüífer. Cronologia de les moratòries excepcionals que es repeteixen La Llei diu que és obligat que es disposi de sistema de sanejament perquè una parcel·la agafi la condició de solar i sigui edificable. Si no hi ha clavegueram, no es pot construir. Per no frenar inversions en temps de crisi, en 2009 es va aprovar un Decret llei (4/2009) de mesures urgents en matèria d'ordenació del territori i medi ambient, que establia un termini d'un any per tal que, de manera excepcional, es poguessin construir nous habitatges a nuclis sense clavegueram. En aquest mateix termini d'un any, els ajuntaments venien obligats a “aprovar definitivament el projecte d'urbanització o dotació de serveis que implanti el sistema de clavegueram, incloent-hi les connexions als sistemes generals de depuració.” L'any va passar sense fer el clavegueram (però si que es van poder adjudicar noves construccions). El març de 2010 (Decret llei 1/2010) es tornava publicar una nova moratòria per un any i s'establia l'obligació d'aprovar els projectes de sanejament. Es van fer noves cases, però no claveguerams. El cas es va repetir amb la Llei 10/2010 de 27 de juliol, amb el Decret llei 3/2011 (aquesta vegada donava un termini de 3 anys) i amb el Decret llei 4/2013 (tornava a donar 3 anys). O sigui, que a Balears ja hem publicat cinc moratòries sobre els nuclis sense clavegueram. Ara s'està discutint si se'n publica una sisena. Quan abordarem el problema dels nitrats? Segur que hi haurà gent que considerarà comprensible l'interès dels propietaris de parcel·les en poder construir encara que es trobin a nuclis que no disposen de sanejament. També pot resultar comprensible l'interès del sector de la construcció o dels ajuntaments que ingressen llicències en temps de vaques magres. Però el que no resulta concebible és que ningú abordi el greu problema de la contaminació per nitrats que, mentre no es fan els claveguerams, segueix incrementant d'any en any. La realitat és que no hi ha cap perspectiva de fer claveguerams allà on no n'hi ha, generalment perquè els costos de connexió dels nuclis allunyats són enormes i en els pressuposts públics no hi ha partides ni se les espera. La solució dels filtres verds Per això fa anys que el GOB ve proposant l'opció dels filtres verds, com un sistema infinitament més econòmic, descentralitzat, sense pràcticament costos de manteniment i de depuració natural sense olors ni mosquits. Però la seva implantació generalitzada requereix també de la implicació decidida de l'administració pública, que no pot continuar dictant moratòries amb terminis per implantar clavegueram que tothom sap que s'incompliran. El Parlament podria contribuir a solucionar aquesta problemàtica si incorpora en un text legal la relació de nuclis que proposin els ajuntaments i que puguin quedar exempts de clavegueram centralitzat però obligats a tramitar, en un termini màxim, un pla d'implantació de filtres verds. Hi guanyarien els aqüífers, que veurien disminuïda la seva contaminació per nitrats, hi guanyarien els propietaris, que podrien fer front a aquesta obligació a costos molt menors i hi guanyaria la credibilitat institucional, perquè no és de rebut legislar sabent que no es podrà complir. Proposar noves moratòries sense més és una opció molt irresponsable. La presència excessiva de nitrats a l'aigua provoca importants inconvenients a la ciutadania, i ja fa molts anys que es coneix la situació. És hora d'abordar-la amb seriositat.